ACDPAC; Felicitacions per l’entrada del Ramadà

Amb motiu del mes sagrat del Ramadà l'associació ACDPAC desitja al poble amazigh i a tot el món Islàmic un bon més del Ramadà

Ramadan d avudan i marra imazivn d timazivin d yiwdan marra n umadal

Declaració de Tànger… naixement de la primavera amazigh

La primera conferència d'aquest tipus ... l’amazic (Tamazight) al cor del canvi

Declaració de

Tànger… naixement de la primavera amazigh

Publicat: 25 de juliol de 2011 - 13:46 Informe: Mohamed Lamine (RNW)

http://www.rnw.nl/arabic/article/443229

Traduït al català per ACDPAC

El setena edició del Festival "Twiza", que va concloure les seves activitats a Tànger ahir (diumenge) era diferent de les edicions anteriors, no al nivell dels diferents participants i l'obertura a la cultura àrab, sinó en el seu enfocament sobre les aspiracions i ambicions dels amazics. Això és el que es pot deduir del significant de l’eslògan triat per la Fundació Festival-mediterrani per a la Cultura Amazigh, a Tànger, que organitza el festival: ". Tamazight al cor del canvi"

Mohamed Lamine - Tànger
En un dels apartats més importants del festival d'aquest any la sala de conferències “Hôtel OUMNIA PUERTO”, va rebre el passat divendres 22 de juliol un número d'activistes polítics amazics del Marroc i de l’Àfrica del Nord, per discutir una àmplia gamma de qüestions relacionades amb la causa amaziga, on va assistir Fathi Khalifa, de Líbia, Khadija Ben Saidane de Tunísia, Farhat Mehenni d'Algèria, Amany Elweshahy d'Egipte, Ahmed Arehmouch del Marroc, en un simposi sobre el tema: "la posició de l’amaziguitat a la llum dels canvis actuals"

Ilias El Omari, president de la Fundació Festival Mediterrani per a la Cultura Amazigh a Tànger, el qual va moderar el seminari va subratllar la necessitat de l'adopció de la llengua amaziga com una condició essencial en l'espai professional i per obtenir els llocs professionals i administratius. La declaració de El Omari bé relacionada amb l’adopció de l'amazic com l'idioma oficial a la nova Constitució marroquí, ben acollit per l'Assemblea supervisora del festival, a més d'elogiar el projecte on adopta l’afiliació del Regne al "Gran Magrib" i treballar per construir "la Unió del Magrib", en lloc de la fórmula Magrib Àrab que contenia l’antiga constitució.

En resposta a una crida d’El Omari per als militants amazics, el seminari va posar en marxa en el 23 de juliol d’enguany “La declaració de Tànger” (Araghi n Tanja) per corregir els errors de la històrica trobada vista a la ciutat el 1958, coneguda com la Declaració de Tànger, descrit pels activistes amaziguistes en la seva declaració que es va adopta com racista cap als amazics amb uns continguts vagues que bloquejaven tots els intents de unir els seus pobles i la seva terra.
Al pla cultural El Omari va criticar l’arabització que atempta contra els fills del seu poble i se'ls negava el dret al desenvolupament, va dir en referència a aquesta qüestió, els esforços del pensador marroquí El difunt Dr Mohammad Abed al-Jabri, qui va escriure un llibre amb el títol de "la visió progressista d'alguns dels nostres problemes intel·lectuals i educatius" (1977) en què demanava l'extermini de el que va descriure com dialectes morts.

Líbia primer
Les xifres proporcionades per l'activista de drets humans i polítics l’amazic Líbi Fathi Khalifa sobre la mida dels sacrificis dels amazics en la seva revolta amb els seus companys àrabs contra el règim de Muammar Gaddafi, revelen el paper de la lluita de no tenir una gran manera al nivell requerit dels mitjans de comunicació àrabs. i Khalifa va preguntar per la raó de l'absència de suport de les institucions de la societat, intel.lectuals i els periodistes en la revolució del poble Líbi:
" Líbia es cremar no es van salvar les zones ni els monuments històrics amazics, hi ha uns quinze mil morts i milers de persones segrestades i no hi ha defensa del poble de Líbia al Marroc, com les donacions, que ha proporcionat durant molt de temps per part del Marroc a altres països. Que Líbia en primer lloc que nesessita aquest tipus d'iniciatives perquè són els més propers al Marroc".

A nivell cultural Khalifa considera el llançament del primer butlletí de notícies en amazic especialment els amazics de Líbia, fruit dels sacrificis del poble amazic a Líbia, va dir en una entrevista amb Ràdio Nederland International que el amazics decidiren la batalla de Trípoli:

"els amazics es consideren el nombre base i difícil de l'equació de l'oposició líbia a l'estranger. En el camp, les regions del sud són regions amazigues, i juguen un paper important en la batalla decisiva. Més d'una vegada es repeteix la història la manipulació dels drets dels amazics de Líbia, igual que en el cicle de la independència de Líbia moderna, però en una generació amaziga conscient, no Esperem el reconeixement dels nostres drets per part del Consell de Transició Líbi, estem treballant no acceptarem menys que la igualtat en qualsevol dels drets de la ciutadania. "

Esquizofrènia
En el seu torn la investigadora amaziga tunisiana Khadija Ben Saidan va exposar els aspectes de les operacions de desplaçament forçós i l'abolició de la identitat cultural dels amazics de Tunísia en el reinat de Bourguiba i Zine El Abidine Ben Ali:
"Les zones muntanyeses han vist en el 1967, les operacions de desplaçament forçat va afectar milers de persones en zones muntanyoses, han estat desplaçats a unes caixes d'habitatge de cement miserables, després d'haver estat trets de les seves ciutats per on havien viscut durant segles, s’els havia estat imposat un sistema educatiu aliè a ells. L’individuu amazic havia d’aprendre una llengua estrangera, que és l’àrab i mimoritzar el que hi havia al pla imposat d'estudis, de que la llengua amaziga havia desaparegut i mort. Aquesta situació ha provocat una forma d'esquizofrènia. "

Ben Saidan creu que l'evolució base ha passat amb l'informe del Congrés Mundial Amazic, que va ser publicat el 2008, recolzat per imatges de les àrees on viuen els amazics de Tunísia. Informe va exposar la gran marginació econòmica que van patir. Més, els esforços dels Jueus de Tunísia en la definició dels altres components de la població de Tunísia i els esforços dels blocaires amazics a Tunísia, i la continuació dels activistes a Facebook amb el moviment amazic al Marroc.

Els esdeveniments importants que han ocorregut en el arxiu dels amazics a Tunísia, Ben Saidan confirmació el deposat president Zine El Abidine Ben Ali en l'any 2010 i uns precedents històrics, la necessitat d'incloure les zones i pobles amazics a la llista de les zones històriques per al turisme. I Ben Saidan va considerar que l'acusació dels amazics de separatistes una acusació buida. "L’amaziguitat és el factor més unificador al nord d'Àfrica", diu Ben Saidan.

Declaració de Tànger (Araghi n Tanja)
Els signants de la Declaració de Tànger van anunciar que pel seu compromís amb la unitat de l'Àfrica del Nord "sense cap tipus de discriminació sobre la base de la identitat, l'idioma, la cultura o les creences", i el reconeixement oficial de l’amazic tamazight "com l'idioma, la cultura i la identitat per al Nord d'Àfrica, amb el respecte a la pluralitat cultural a Egipte com una condició necessària per a l'estabilitat i el desenvolupament socio - econòmica sostenible" i com" la unitat dels pobles del nord d'Àfrica només es pot aconseguir sobre la base d'una federalització igualitària "i s'adhereixen als principis de" llibertat, democràcia i respecte dels drets humans polítics, identitaris, culturals i socio -. econòmics "Per activar les seves demandes, els signants de la declaració van demanar d '"obrir immediatament la frontera entre Algèria i el Marroc," i "reconèixer el Consell de Transició Líbi com a l'únic representant i legítim de poble libi" i "el reconeixement dels drets lingüístics i culturals dels amazics a Tunísia i a Egipte" i "reconèixer el govern interí de la Kabilia" i posar fi a l'ocupació espanyola a les illes Canàries, a Ceuta i Melilla i la resta dels territoris ocupats ".

La llibertat estimula l’auge de l’amazic a l'oest de Líbia

http://news.yahoo.com/video/world-15749633/freedom-boosts-berber-boom-in-western-libya-25985874.html

La llibertat estimula l’auge de l’amazic a l'oest de Líbia
Per Deborah Pasmantier (AFP)

Yafran, Líbia - "Azul (hola) us ensenyaré l'idioma dels vostres avantpassats," diu Sara Abud als nens del seu voltant a la primera lliçó en amazic a la ciutat de Yafran, aquestes paraules la portarien a la presó a l’època on el règim del líder libi Muammar Kadhafi colonitzava aquesta muntanya de l'oest de Líbia, que respiren aires de llibertat, però des que els rebels controlen la muntana de Nafusa al sud-oest de Trípoli, i ara l’amazic s’ha convertit en el llenguatge de la llibertat.

Des de que s’han alliberat els pobles amazics de les muntanyes de Nafusa, la cultura amaziga ha florit de nou. És a la ràdio, als diaris i museus, en les cançons i en els cursos d'idiomes.

Per no parlar de les pintades, que estan a tot arreu.

Dissenys geomètrics colorits, i el símbol representat en la meitat de dos cercles, un obert mirant cap el cel i el segon cap al sud, unides per una línea vertical, que il·lustren els ponts de l'ànima, el cel i la terra. És el símbol de la llengua amaziga, com els amazics es diuen.

"Estàvem acostumats a ser tractats com a ciutadans de segona classe. Som els originaris, l'arrel d'aquest país, però ara podem mantenir l’alçada", va dir Taghrid Abud de 22 anys d'edat.

Estava prohibit parlar o escriure en públic, fins i tot llegir o imprimir en llengua amaziga. El Gaddafi sospitava profundament d'aquesta gent que ha viscut al país des d'abans de la conquesta àrab del segle VII, quan eren el gruix de l'exèrcit de resistència a l'ocupació italiana al principi del segle XX.

Amb els anys, la gent únicament parlava l’idioma en secret, per evitar ser enviada a la presó, i l'alfabet mai es va saber perquè mai va ser imprès. La cultura va ser enterrada, gairebé perduda.

"Moltes persones no coneixen la seva pròpia història", va dir Sara Abud, una historiador de 27 anys d'edat.

Però anen a la revolució, els camperols amazics no van perdre temps en el restabliment de la seva identitat cultural.

De Jado a Yafran, els nens acudeixen diverses vegades a la setmana a les classes en llengua amaziga. "Avui dia, el més important és que aprenguin l'idioma" per mantenir-lo viu, diu Sara Abud, qui dirigeix ​​les classes.

Salah Kafu, de 14 anys, ha estat un estudiant aplicat des del primer dia. "Per a mi, això significa, la construcció del futur. Anem a aprendre la nostra llengua i els nostres fills ho aprendran, al seu torn."

No es tracta només dels joves que estan immersos en la cultura.
Els adults estan desempolsant els seus vells llibres d'exercicis escolars, i en un antic edifici utilitzat anteriorment pels espies de règim convertit en eu museu, un artista d’Yafran pinta inscripcions amazigues que representen a Gaddafi com una rata o un vampir.

"No vull deixar d'escriure, Em sento renéixer de nou", va dir l'artista, que va parlar sota anonimat.
La reticència de l'artista a identificar-se és comprensible, atès el que ha succeït a altres en el passat.

Mazigh Buzukhar és un exemple. Ell va pagar el preu pel seu activisme amazic, passant tres anys a la presó abans de ser alliberat pels rebels,
quan transcrivia els contes que han anat passant els anys, per via oral, els contes de prínceps i princeses beneït amb saviesa, que li deien uns ancians guardians de la tradició.

"És important recopilar els contes i llegendes amazigues. Durant 1400 anys la nostra literatura va ser oral. Hem de preservar-la per a les generacions futures", va dir said de 29 anys d'edat.

A Yafran, tots els documents estan escrits en àrab i en amazic, i s'espera que la llengua amaziga serà reconeguda com a llengua oficial a la Líbia de post-Gaddafi.

En aquesta revolució tan els àrabs com els amazics s’ha alliberat de la mateixa manera que van ser posats, al costat d’uns i altres en les muntanyes, lluny de les divisions artificials que va crear Kaddafi durant els seus 42 anys en el poder.

" La sang àrab i amaziga s'han barrejat en el camp de batalla contra el tirà. Lluitem en la mateixa lluita, som germans. Aquestes coses ens uneixen per als pròxims 50 anys", va dir Salim Ahmed, un presentador a la ràdio de Jado, que transmet en ambdues idiomes.
Però els anys de propaganda no s'esborren de la nit al dia, una certa rivalitat encara existeix entre els pobles àrabs i amazics, i el tema del racisme no és lluny. Els residents àrabs de Zintan acusen els amazics de no ser prous a la primera línia de batalla.

"Ells són bones persones", va dir Ibrahim al-Zentani, un enginyer de 30 anys d'edat. "Però a ells no els agrada posar-se en primer lloc. Ells no són dels bons lluitadors. Ells no donen suficient sang per la revolució".

http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5gUeii-s_i5UaYbhQb0SQzLO7xEMg?docId=CNG.ea98ae41d5f684867924fd21c32861f9.b1

ACDPAC participa al VI Torneig de Futbol 7 Vila de Roses

L’equip de futbol de l’associació ACDPAC aconsegueix el cinquè lloc a la classificació final del torneig de Futbol 7 organitzat a Roses el passat dissabte 9 de juliol.

Al campionat van participar-hi 11 equips, i on els nois de l’associació van jugar-hi 4 partits i van obtenir els següents resultats:
Han guanyat el primer partit 3-0, han empatat el segon 1-1, han guanyat el tercer per 7-2, i van passar a octaus i van perdre per 2-3.

Cal destacar l’alt nivell de joc i dels equips participants, així mateix s’ha de realçar el bon joc que ha realitzat el grup de l’associació, on han destacat els següents jugadors; Housni (19 anys), Brahim (20 anys), el porter Mohamed Zahiriu (18 anys) i Nourddin de 36 anys.

Els amazics de Tunísia exigeixen els mateixos drets

Article publicat al web “magharebia.com” i traduït per l’ACDPAC al català

Berbers de Tunísia estan exigint la igualtat de drets

Els amazics tunisians esperen incorporar la seva llengua a la nova constitució democràtica del país

Houda Trabelsi de Tunísia per a Magharebia - 06/07/11

Els tunisians d’origen amazics exigeixen la integració de la cultura amaziga a la nova Constitució del país.

En aquest context, Hajer Oulhazy va manifestar a Magharebia que "Tamazight no és només un llenguatge, però és la civilització, la història de Tunísia i la cultura de la seva gent. I per protegir-la i per a que no quedi oculta, i per evitar la seva desaparició voluntàriament o intencionadament, doncs caldrien garanties en la constitució."
Hajer afegeix "Aquesta és la responsabilitat de cada tunisià, ja que és una revolució nacional, el poble tunisià hauria d’estar orgullós, per tant, cal deixar de considerar els amazics com una minoria, són una minoria lingüística i no pas una minoria poblacional, i així, defensar la civilització amaziga amb les seves components no es limita només als amazigho parlants, sinó que és una qüestió nacional".

Els militants van llançar una campanya a través de les xarxes socials per tal d'incloure dos capítols a la nova constitució. El primer diu que Tunísia és un país lliure, independent, sobirà, islàmic de religió, l’àrab és la seva llengua, i la república el seu sistema. En el segon capítol exigeix que l'Estat tunisià reconeix-hi a la cultura i la llengua amaziga com un component de la identitat nacional i garanteixi el seu desenvolupament.

El Jove Badiss Kastilo d’origen amazic també va manifestar a Magharebia que la crida està dirigida a tots els tunísians, el poble i el govern, als partits polítics i a les organitzacions de la societat civil.Kastilo va afegir que la crida els convida a "assumir completament la responsabilitat històrica. i tot treballant per assegurar la integració dels capítols abans esmentats a la nova constitució de Tunísia, per a que la Tunísia del futur, després de la revolució democràtica, amb dret i plaer que permetrien conviure plegats tots els tunisians, sense exclusió o marginació"
Va continuar deien que " els nostres germans amazics al Marroc han assolit èxits històrics, que van ser la constitucionalització de la llengua amaziga com a llengua oficial juntament amb l'àrab - anular la identitat àrab del Marroc i reemplaçar-la per la identitat islàmica, eliminar el terme Al-Magrib Àrab i substitueix-lo pel terme d’Al-Magrib Al-kabir (El Gran Magreb)".
Badiss va continuar: "Esperem a Tunísia aconseguir aquest guany."
Al seu torn, va dir Ahmed Oulhazy "La identitat dels tunisians no es redueix, ni en la religió ni en la llengua, però és una associació d'aquest grup humà a la terra i a la història, a la civilització i a la cultura amaziga del nord d'Àfrica, així com a les aspiracions i somnis en comú i altres components dels pobles vius."
En el mateix sentit, Mourad Zitouni diu "Aspirem a construir una Tunísia nova oberta modernista i tolerant des del nostre profund coneixement de les característiques de la nostra civilització i la seva ubicació històrica i geogràfica. Nosaltres no som fills d'un o dos segles, però fills des de milers d'anys."
I confirma Nizar Elferchichi que "cal reconèixer la pluralitat i la diversitat cultural i civilitzacional."
-I va preguntar, "alguns volen que es redueixi la nostra identitat nacional a una única dimensió reflectida en una època històrica en què va ser una experiència enriquidora i de valor afegit a la nostra història i a la nostra civilització, al final com podem imposar als tunisians una sola elecció i que és la identitat àrab?".
Elferchichi va dir a Magharebia, "l’amaziguitat és una part integral de la identitat del tunisià i que reduir el seu valor, o lluitar contra ella o negar-la és una traïció a Tunísia, als nostres avantpassats i el més perillós és la negació del origen", i va concloure dient "Sí a una identitat tunisiana aràbiga - amaziga. I no a l’encobriment de la identitat amaziga i a la seva negació"
El web Magharebia va encarregar als periodistes locals la edició d’aquest article

http://www.magharebia.com/cocoon/awi/xhtml1/ar/features/awi/features/2011/07/06/feature-01

Roses, Els amazics de Melilla participen al Campionat d´Espanya de Futbol Platja

Les seleccions melillenques de Futbol Platja en les dues categories femenina i masculina, han participen al Campionat d´Espanya de Futbol Platja, i on es destaca que la majoria dels esportistes d’aquestes seleccions son amazics.
Tot i que no han fet un bon campionat, però el fet de mesurar-se a altres seleccions de més nivell i potencial esportiu, com en aquest cas, Catalunya o Andalusia, sumat a la composició humana culturalment diversa, dona un cert valor afegit, cosa molt valorada a l’àmbit esportiu.

I des del punt de vista del moviment amazic, es valora positivament que nois i noies amazics participen en aquest tipus d’esdeveniment mediatics, els quals ajuden a visivilitzar els amazics, i així servir com a element de pressió de cara a les demandes polítiques del poble amazic, i un actor important en la vida publica que s’ha de tenir en compte.



Jugadors i jugadores de Melilla , exposant-se públicament amb una bandera amaziga