
Ramadan d avudan i marra imazivn d timazivin d yiwdan marra n umadal
Ramadan d avudan i marra imazivn d timazivin d yiwdan marra n umadal
La primera conferència d'aquest tipus ... l’amazic (Tamazight) al cor del canvi
Declaració de
Publicat: 25 de juliol de 2011 - 13:46 Informe: Mohamed Lamine (RNW)
http://www.rnw.nl/arabic/article/443229
Traduït al català per ACDPAC
El setena edició del Festival "Twiza", que va concloure les seves activitats a Tànger ahir (diumenge) era diferent de les edicions anteriors, no al nivell dels diferents participants i l'obertura a la cultura àrab, sinó en el seu enfocament sobre les aspiracions i ambicions dels amazics. Això és el que es pot deduir del significant de l’eslògan triat per la Fundació Festival-mediterrani per a la Cultura Amazigh, a Tànger, que organitza el festival: ". Tamazight al cor del canvi"
Mohamed Lamine - Tànger
En un dels
Ilias El Omari, president de la Fundació Festival Mediterrani per a la Cultura Amazigh a Tànger, el qual va moderar el seminari va subratllar la necessitat de l'adopció de la llengua amaziga com una condició essencial en l'espai professional i per obtenir els llocs professionals i administratius. La declaració de El Omari bé relacionada amb l’adopció de l'amazic com l'idioma oficial a la nova Constitució marroquí, ben acollit per l'Assemblea supervisora del festival, a més d'elogiar el projecte on adopta l’afiliació del Regne al "Gran Magrib" i treballar per construir "la Unió del Magrib", en lloc de la fórmula Magrib Àrab que contenia l’antiga constitució.
En resposta
Líbia primer
Les xifres proporcionades per l'activista de drets humans i polítics l’amazic Líbi Fathi Khalifa sobre la mida dels sacrificis dels amazics en la seva revolta amb els seus companys àrabs contra el règim de Muammar Gaddafi, revelen el paper de la lluita de no tenir una gran manera al nivell requerit dels mitjans de comunicació àrabs. i Khalifa va preguntar per la raó de l'absència de suport de les institucions de la societat, intel.lectuals i els periodistes en la revolució del poble Líbi:
" Líbia es cremar no es van salvar les zones ni els monuments històrics amazics, hi ha uns quinze mil morts i milers de persones segrestades i no hi ha defensa del poble de Líbia al Marroc, com les donacions, que ha proporcionat durant molt de temps per part del Marroc a altres països. Que Líbia en primer lloc que nesessita aquest tipus d'iniciatives perquè són els més propers al Marroc".
A nivell cultural Khalifa considera el llançament del primer butlletí de notícies en amazic especialment els amazics de Líbia, fruit dels sacrificis del poble amazic a Líbia, va dir en una entrevista amb Ràdio Nederland International que el amazics decidiren la batalla de Trípoli:
"els amazics es consideren el nombre base i difícil de l'equació de l'oposició líbia a l'estranger. En el camp, les regions del sud són regions amazigues, i juguen un paper important en la batalla decisiva. Més d'una vegada es repeteix la història la manipulació dels drets dels amazics de Líbia, igual que en el cicle de la independència de Líbia moderna, però en una generació amaziga conscient, no Esperem el reconeixement dels nostres drets per part del Consell de Transició Líbi, estem treballant no acceptarem menys que la igualtat en qualsevol dels drets de la ciutadania. "
Esquizofrènia
En el seu torn la investigadora amaziga tunisiana Khadija Ben Saidan va exposar els aspectes de les operacions de desplaçament forçós i l'abolició de la identitat cultural dels amazics de Tunísia en el reinat de Bourguiba i Zine El Abidine Ben Ali:
"Les zones muntanyeses han vist en el 1967, les operacions de desplaçament forçat va afectar milers de persones en zones muntanyoses, han estat desplaçats a unes caixes d'habitatge de cement miserables, després d'haver estat trets de les seves ciutats per on havien viscut durant segles, s’els havia estat imposat un sistema educatiu aliè a ells. L’individuu amazic havia d’aprendre una llengua estrangera, que és l’àrab i mimoritzar el que hi havia al pla imposat d'estudis, de que la llengua amaziga havia desaparegut i mort. Aquesta situació ha provocat una forma d'esquizofrènia. "
Ben Saidan creu que l'evolució base ha passat amb l'informe del Congrés Mundial Amazic, que va ser publicat el 2008, recolzat per imatges de les àrees on viuen els amazics de Tunísia. Informe va exposar la gran marginació econòmica que van patir. Més, els esforços dels Jueus de Tunísia en la definició dels altres components de la població de Tunísia i els esforços dels blocaires amazics a Tunísia, i la continuació dels activistes a Facebook amb el moviment amazic al Marroc.
Els esdeveniments importants que han ocorregut en el arxiu dels amazics a Tunísia, Ben Saidan confirmació el deposat president Zine El Abidine Ben Ali en l'any 2010 i uns precedents històrics, la necessitat d'incloure les zones i pobles amazics a la llista de les zones històriques per al turisme. I Ben Saidan va considerar que l'acusació dels amazics de separatistes una acusació buida. "L’amaziguitat és el factor més unificador al nord d'Àfrica", diu Ben Saidan.
Declaració de Tànger (Araghi n Tanja)
Els signants
http://news.yahoo.com/video/world-15749633/freedom-boosts-berber-boom-in-western-libya-25985874.html
La llibertat estimula l’auge de l’amazic a l'oest de Líbia
Per Deborah Pasmantier (AFP)
Yafran, Líbia - "Azul (hola) us ensenyaré l'idioma dels vostres avantpassats," diu Sara Abud als nens del seu voltant a la primera lliçó en amazic a la ciutat de Yafran, aquestes paraules la portarien a la presó a l’època on el règim del líder libi Muammar Kadhafi colonitzava aquesta muntanya de l'oest de Líbia, que respiren aires de llibertat, però des que els rebels controlen la muntana de Nafusa al sud-oest de Trípoli, i ara l’amazic s’ha convertit en el llenguatge de la llibertat.
Des de que s’han alliberat els pobles amazics de les muntanyes de Nafusa, la cultura amaziga ha florit de nou. És a la ràdio, als diaris i museus, en les cançons i en els cursos d'idiomes.
Per no parlar de les pintades, que estan a tot arreu.
Dissenys geomètrics colorits, i el símbol representat en la meitat de dos cercles, un obert mirant cap el cel i el segon cap al sud, unides per una línea vertical, que il·lustren els ponts de l'ànima, el cel i la terra. És el símbol de la llengua amaziga, com els amazics es diuen.
"Estàvem acostumats a ser tractats com a ciutadans de segona classe. Som els originaris, l'arrel d'aquest país, però ara podem mantenir l’alçada", va dir Taghrid Abud de 22 anys d'edat.
Estava prohibit parlar o escriure en públic, fins i tot llegir o imprimir en llengua amaziga. El Gaddafi sospitava profundament d'aquesta gent que ha viscut al país des d'abans de la conquesta àrab del segle VII, quan eren el gruix de l'exèrcit de resistència a l'ocupació italiana al principi del segle XX.
Amb els anys, la gent únicament parlava l’idioma en secret, per evitar ser enviada a la presó, i l'alfabet mai es va saber perquè mai va ser imprès. La cultura va ser enterrada, gairebé perduda.
"Moltes persones no coneixen la seva pròpia història", va dir Sara Abud, una historiador de 27 anys d'edat.
Però anen a la revolució, els camperols amazics no van perdre temps en el restabliment de la seva identitat cultural.
De Jado a Yafran, els nens acudeixen diverses vegades a la setmana a les classes en llengua amaziga. "Avui dia, el més important és que aprenguin l'idioma" per mantenir-lo viu, diu Sara Abud, qui dirigeix les classes.
Salah Kafu, de 14 anys, ha estat un estudiant aplicat des del primer dia. "Per a mi, això significa, la construcció del futur. Anem a aprendre la nostra llengua i els nostres fills ho aprendran, al seu torn."
No es tracta només dels joves que estan immersos en la cultura.
Els adults estan desempolsant els seus vells llibres d'exercicis escolars, i en un antic edifici utilitzat anteriorment pels espies de règim convertit en eu museu, un artista d’Yafran pinta inscripcions amazigues que representen a Gaddafi com una rata o un vampir.
"No vull deixar d'escriure, Em sento renéixer de nou", va dir l'artista, que va parlar sota anonimat.
La reticència de l'artista a identificar-se és comprensible, atès el que ha succeït a altres en el passat.
Mazigh Buzukhar és un exemple. Ell va pagar el preu pel seu activisme amazic, passant tres anys a la presó abans de ser alliberat pels rebels,
quan transcrivia els contes que han anat passant els anys, per via oral, els contes de prínceps i princeses beneït amb saviesa, que li deien uns ancians guardians de la tradició.
"És important recopilar els contes i llegendes amazigues. Durant 1400 anys la nostra literatura va ser oral. Hem de preservar-la per a les generacions futures", va dir said de 29 anys d'edat.
A Yafran, tots els documents estan escrits en àrab i en amazic, i s'espera que la llengua amaziga serà reconeguda com a llengua oficial a la Líbia de post-Gaddafi.
En aquesta revolució tan els àrabs com els amazics s’ha alliberat de la mateixa manera que van ser posats, al costat d’uns i altres en les muntanyes, lluny de les divisions artificials que va crear Kaddafi durant els seus 42 anys en el poder.
" La sang àrab i amaziga s'han barrejat en el camp de batalla contra el tirà. Lluitem en la mateixa lluita, som germans. Aquestes coses ens uneixen per als pròxims 50 anys", va dir Salim Ahmed, un presentador a la ràdio de Jado, que transmet en ambdues idiomes.
Però els anys de propaganda no s'esborren de la nit al dia, una certa rivalitat encara existeix entre els pobles àrabs i amazics, i el tema del racisme no és lluny. Els residents àrabs de Zintan acusen els amazics de no ser prous a la primera línia de batalla.
"Ells són bones persones", va dir Ibrahim al-Zentani, un enginyer de 30 anys d'edat. "Però a ells no els agrada posar-se en primer lloc. Ells no són dels bons lluitadors. Ells no donen suficient sang per la revolució".