ACDPAC: 2019

dimarts, 29 d’octubre de 2019

El comitè gironí del Moviment Rifeny commemora el 3é aniversari de l'assassinat de Mohcine Fikri

Imatges de la commemoració del 3é aniversari de l'assassinat del peixater rifeny Mohcine Fikri on es va exigir un altre cop la llibertat presos polítics del Rif i de Catalunya

diumenge, 27 d’octubre de 2019

Concentració a Girona per commemorar de l'assassinat del peixater Mohcine Fikri i exigir l’alliberament dels presos

Concentració a #Girona per commemorar el 3é aniversari de l'assassinat del peixater Mohcine Fikri i exigir l’alliberament dels presos polítics Rifenys

Dilluns 28/10/2019
19:30
Davant de l’Ajuntament, Plaça del Vi
#FreeRif

dimecres, 28 d’agost de 2019

Segueix el degoteig de renúncies a la nacionalitat marroquina entre els presos polítics del Moviment Rifeny

Segueix el degoteig de renúncies a la nacionalitat marroquina entre els presos polítics del Moviment Popular del #Rif que es troben ostatges a les presons del règim alauita del #Marroc
El pres polític #AbdelaliHoud, condemnat a cinc anys en vigor, va correspondre ahir amb el ministre de Justícia Ugar i el fiscal principal delegat de la presó de Tànger II i on els notifica la petició de revocar la ciutadania marroquina i eliminar la promesa d’adscripció al rei.
♓ #iwa_s_kkarit_atc_rum
✊ #FreeRif #FreeAbdelaliHoud #FreethemAll

Nasser Zefzafi i altres presos polítics rifenys renuncien a la nacionalitat marroquina

Nasser Zefzafi i altres presos polítics rifenys renuncien a la nacionalitat marroquina.
Un grup de presos polítics rifenys, inclòs el líder del moviment popular del Rif, Nasser Zefzafi, han renunciat a la nacionalitat marroquina en un missatge que ha difós el seu pare en directe pel seu compte de facebook aquest divendres 23/08/2019. Els ostatges rifenys a la presó del règim alauita del Marroc, Ras El Ma a #Fes, també diuen que a partir d’ara responsabilitzaràn l’estat marroquí de qualsevol dany físic o mental que pateixin ell i els altres activistes. Nasser també demana a la comunitat i autoritats internacionals que vigilin el seu cas i situació
Els 6 firmants del comunicat de renúncia a la nacionalitat marroquina: Nasser Zafzafi, Nabil Ahamjik, Zakaria Adahchour, Samir Ighid, Mohamed Haki, Wassim El Boustati.

✊ #FreeRif #FreeZefzafi #FreethemAll

dissabte, 10 d’agost de 2019

On és l'Arxiu d'en Chacha?

Mani-s y-kka arciu n Chacha?

«Aghnnij s wawar n Chacha»

Abddi n w-ydud arifi x Chacha d min y-ana

#AkungrisUmadalArifiAmezwaru

On és l'Arxiu d'en Chacha?

«Amb la veu d'en Chacha» Homenatge col·lectiu a Mohamed Chacha

#PrimerCongrésMundialRifeny

Where is Chacha's Archive?

«With the voice of Chacha» Group Tribute to Mohamed Chacha

#FirtsRiffianWorldCongress

#Arrif, #IsNotMorocco, #AkungrisUmadalArifi, #FreeAllPoliticalPrisoners, #FirstRiffianWorldCongress, #PrimerCongresMundialRifeny

divendres, 9 d’agost de 2019

Un vídeo resum del tercer dia del Congrés Mundial Rifeny

First Riffian World Congress [2019]
Catalonia: july 28 [Day3]
Akungris Amadal Arifi Amezwaru [7-2969] Ass3
Video n #AkungrisUmadalArifi #FreeAllPoliticalPrisoners #FirstRiffianWorldCongress #RifIsNotMorocco #Arrif #Rif

Un vídeo resum del segon dia del Congrés Mundial Rifeny

First Riffian World Congress [2019]
Catalonia: july 27 [Day2]
Akungris Amadal Arifi Amezwaru [7-2969] Ass2
Video n #AkungrisUmadalArifi #FreeAllPoliticalPrisoners #FirstRiffianWorldCongress #RifIsNotMorocco #Arrif #Rif

Un vídeo resum del primer dia del Congrés Mundial Rifeny

First Riffian World Congress [2019]
Catalonia: july 26 [Day1]
Akungris Amadal Arifi Amezwaru [7-2969] Ass1
Video n #AkungrisUmadalArifi #FreeAllPoliticalPrisoners #FirstRiffianWorldCongress #RifIsNotMorocco #Arrif #Rif

dimarts, 6 d’agost de 2019

PRIMER CONGRÉS MUNDIAL RIFENY | 3R DIA 28/07/2019

La última jornada del primer congrés mundial rifeny es va desenvolupar a la capital catalana, Barcelona amb una manifestació multitudinària que va anar des de la plaça Catalunya fins a la plaça Sant Jaume, i on l'organització va desplaçar amb un autobús els congressistes i altres ciutadans des de Figueres i Girona fins Barcelona per tal de participar a la manifestació i també així finalitzar els actes dels primer congrés mundial rifeny amb les masses populars al carrer com un tret de la filosofia del moviment rifeny que es va articular amb l’assassinat de Mohsin Fikri.

Segons els organitzadors unes 3000 persones van assistir a la manifestació de Barcelona, on s’han cridat consignes a favor del líder rifeny Nasser Zefzafi i a favor dels presos polítics i altres slogans típics de les manifestacions del Moviment Rifeny contra la política del règim alauita del Marroc

👉 Akungris Amadal Arifi Amezwaru 2969 [المؤتمر العالمي الريفي الأول 2019]

Catalonia: july 26+27+28

Video #AkungrisUmadalArifi

#AkungrisUmadalArifiAmezwaru

#FirstRiffianWorldCongress #PrimerCongrésMundialRifeny

#PrimerCongresoMundialRifeño

PRIMER CONGRÉS MUNDIAL RIFENY | 2N DIA 27/07/2019

Els actes de la segona jornada del primer congrés mundial rifeny que es van realitzar el dissabte 27 de juliol de 2019, finalment es van desenvolupar a la plaça Catalunya de Figueres per la forta pluja , i no a La Rambla tal com estava programat.
A la mostra cultural van participar van participar amb carpes i estand d'informacions les organitzacions del Casal Rifeny de Figueres, N.A.R., la "Asociación de Refugiados Rifeños en España" i un Stand de "Association IZMULEN pour les droits At Mzab" (França)
En la segona part de la jornada va tenir lloc la conferència política on van participar diferents ponents, de representants rifenys, catalans, de les regions amazigues de Mzab i Shawiya, i on es van veure, la Natàlia Sànchez i Dipp, diputada de la CUP al Parlament de Catalunya, Joan Plana i Sagué, Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Roses i President d’Esquerra Republicana de Roses, Karim Baraka, intel·lectual i filòsof rifeny (Alemanya), Mohamed DABOUZ, President de Association IZMULEN pour les droits At Mzab (França), Chekebkeb Hammou, el germà de la dona d'en Docteur Kamal Dine Fakhar, polític amazic de M'zab mort fa unes setmanes a la presó en vaga de fam, Yella Houha, activista amazic de Shawiya. (França) i Musa Dunat portaveu "The National Assembly of Rif" “N.A.R.” (Bèlgica)
I per altre banda la jornada va reunir un ampli ventall d'artistes i músics rifenys que van oferir un concert 100% de música rifenya, on van participar Said Azerwal, Bouafa Ayawan, Najib Amazigh, Grup Inumazigh, Soufian Isiwan, Arinas, Thiskrine, i el grup Twattoun & Thirely, i també es va exposar una obra de teatre simulant les tortures dels presos polítics rifenys a càrrec de Tarik Izm i finalment la jornada es va tancar amb una cançó unitària de tots els músics per homenatjar a El poeta, músic i sobretot l’activista Mohamed Chacha mort 2016 a Holanda i on s’ha tornat a reclamar els arxius i memòries ara desaparaguts d’aquest arista rifeny.
Cal recordar també que es van passar imatges dels líders Abdelkrim i Nasser Zefzafi, dels presos polítics rifenys i d’altres màrtirs com Mohsin Fikri, Imad El Attabi.

Benvinguts al blog d'"ACDPAC"

En aquest espai que hem creat per a vosaltres hi podreu trobar més informació sobre les nostres activitats i actes, les últimes notícies de la nostre entitat i estareu a la última sobre tot el que fem. Per tot això i molt més us donem la benvinguda a aquest blog i us convidem a coneixer més la cultura amaziga i la cultura catalana.

Som una organització sense ànim de lucre, constituïda a l’any 2007, amb l’objectiu de promocionar la cultura amaziga i la cultura catalana al principat.

Gràcies/Tanmmirt/Atqadawm!

RESSENYA HISTÒRICA SOBRE EL POBLE AMAZIGH

L’origen dels amazics es perd en el temps. La seva història, quan no ha estat silenciada, ha estat escrita majoritàriament pels seus invasors. És un poble que ha sobreviscut a la romanització i a l’arabització del nord d’Àfrica. Els amazics refusen ser anomenats berbers (bàrbars), epítet que els àrabs els imposaren el s. VII. Amazic vol dir "home lliure, noble i honrat". Els amazics són els pobladors originals de la Tamazgha, és a dir, del Nord d’Àfrica. Aquest vast territori està poblat des de fa més de 3.000 anys per amazigòfons. La realitat sociocultural actual de la Tamazgha comprèn el Marroc (Rif, Atles...), Argèlia (Kabília, Aurès...), Tunísia (Yerba...), Líbia (Nefussa...) i alguns nuclis d’Egipte, Malí, Níger, Mauritània, el Txad i Burkina Fasso.
Però l’expressió més significativa i diferenciadora des de l‘antiguitat és la seva llengua: el tamazight. És una llengua camitosemítica (afroasiàtica) amb alguns aspectes fonètics similars a l’hebreu i a l’àrab però diferent respecte al lèxic i als morfemes. Existeix poca documentació escrita perquè, tot i tenir el tifinagh de sistema propi de signes i poder ser transcrit en alfabet llatí, es transmet majoritàriament oralment. Només és cooficial en dos estats: Mali i Níger. Als altres estats no hi és reconeguda, amb la consegüent pèrdua del seu ús i coneixement.
Catalunya ha estat receptora d'immigració des de mitjans del segle XX. A finals delmateix segle, bona part de la immigració provenia del continent africà. A inicis del segle XXI, l'entrada de persones procedents d'Àsia i d'Amèrica Llatina ha iniciat un notable creixement. Segons dades de l'IDESCAT (estadística bàsica de Catalunya2007) hi ha 860.575 residents estrangers a Catalunya, d’aquests 211.475 són originaris del Marroc, els procedents d'Algèria són 7.341. Gairebé el 25% d'estrangers residents a Catalunya són procedents del Marroc i un 0,8% ho són d'Algèria. Es considera que el 80% dels immigrants magrebins que viuen i treballen a Catalunya són amazics.
A Catalunya la llengua amaziga es considera la tercera llengua més parlada, després del català i el castellà.

Lluís Companys i Jover

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català. Primer President del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (2on.semestre 1933) i President de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola i President d'ERC (1933-1934). És l'únic president democràtic d'Europa assassinat i l'estat espanyol setanta anys després encara no ha anul·lat el consell de guerra que va dictar-ne l'afusellament.

Abd el-Krim Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi

Abd el-Krim Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi “MULAY MOHEND entre els seus compatriotes” (Ajdir, Marroc, 1882 - el Caire, 1963), conegut per Abd el-Krim, fou el capitost que, entre els anys 1921 i 1926, va sublevar i comandar la resistència contra l'ocupació colonial espanyola i francesa en el Rif, regió de cultura amaziga al nord d’actual Marroc i president de l'efímera República del Rif (1923-1926). Fill d'un cadi rifeny, fou educat a Fez i a Melilla i més tard col·laborador en l'administració colonial espanyola. El 1915 fou empresonat per les autoritats espanyoles per la seva postura a favor d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial. L'expedient obert posà al descobert el seu pensament en contra de la colonització i de l'expansió espanyola sobre el Rif. En intentar fer-se escàpol es trencà una cama. Alliberat finalment, es posà al capdavant de la sublevació contra l'ocupació. Amb la vista posada en obtenir la independència del seu país, aconseguix èxits importants com el de la batalla d'Annual, on destrossà una columna militar espanyola que s’endinsava al Rif, on va causar uns 20000 baixes en les forces d’ocupació espanyoles. Finalment, fou derrotat a resultes del desembarcament de les tropes espanyoles a la badia d'Alhucemas, amb el suport de França. Abd-El-Krim s'entregà finalment a l'administració francesa i fou deportat a l'Illa de la Reunió, fins que el 1947 aconseguí l’autorització per instal·lar-se al sud de França. Durant una escala a Port Saïd del viatge que el portava a Marsella, aconseguix escapar-se i obtenir asil polític a Egipte. Va viure al Caire on va crear el "Comite d'Alliberament dels Àrabs Occidentals" conegut com "Bureau du Maghreb". El 1956 el rei Muhammad V de Marroc el va convidar a retornar pero va refusar mentre restesin tropes franceses a l'Àfrica del nord. Va morir el 6 de febrer de 1963. Dita famosa d’Abdelkrim “PENSA AMB CALMA I ACTUA AMB FERMESA” & “IKHSAR SRA3QAR UWWAT S JJEHD”

Lounès Matoub -LwennasMe3tub

Lounès Matoub, comunament anomenat Matoub Lounès (en cabil, Lwennas Meɛṭub), és un poeta i cantant de la Cabília, conegut sobretot per la seva reivindicació de la identitat amaziga. Nascut a Taourirt Moussa, el 24 de gener de 1956, va ser assassinat el 25 de juny de 1998 en el camí d'Ath Douala. Oficialment, aquest assassinat va ser atribuït al Grup Islàmic Armat, però la seva família acusa el govern algerià d’haver-lo assassinat. Va compondre cançons des de la seva adolescència. No s’identificava amb el sistema d’educació algerià ja que el seu currículum escolar el privava de la seva identitat. Lounès, molt a l’aguait des de la seva infantesa, es preguntava per què parlava amazic a casa seva i a l’escola estudiava la "dels seus avantpassats", és a dir l’àrab, mentre que la generació anterior a la seva havia estudiat "els seus avantpassats gals"; Lounès es preguntà: "llavors, qui som?" És a partir d’aquesta constatació que rebutja qualsevol "colonització moral" i es torna autodidacta. La seva preocupació va ser sempre restaurar la identitat original, és a dir, la identitat amaziga.

11 de setembre: Diada Nacional de Catalunya

L’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (Felip V) i els Àustries (amb l’Arxiduc Carles) varen lluitar per tota Europa per la corona d’Espanya, on va adquirir caràcter de guerra civil ja que els partidaris d’ambdós candidats estaven repartits per tot el territori, concentrat-se els filipistes a la part de la Corona de Castella (Castella, Andalusia i nord-oest de la península), i els austriacistes a la Corona d’Aragó (Regne d’Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca). Amb la victòria de Felip V, s’implantà un sistema polític uniforme a gairebé tots els seus dominis, que a partir d’aquell moment comprengueren, a més de la Corona de Castella, la d’Aragó. Es van derogar els privilegis nobiliaris, els Furs locals i les institucions d’autogovern abans respectades per la Casa d’Àustria a tots els regnes declarats austriacistes (Menorca, llavors sota domini anglès, se’n va escapar temporalment). Per això, l’11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes. El Parlament de Catalunya, l’any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L’article 8.1 de l’Estatut d’Autonomia de 2006 declara: “Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne”. L’article 8.3 estableix: “La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre”. Celebració de la Diada Nacional L’11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya. Aquest dia, el país recorda la desfeta de 1714, reivindica la recuperació de les llibertats perdudes fa 300 anys i reclama el dret a decidir lliurement el propi futur, com a garantia per construir una societat justa i autènticament democràtica. Amb aquest esperit, des de les marxes de torxes que il•luminen diverses poblacions el 10 a la nit fins al concert que aplega milers de persones a l’Arc de Triomf de Barcelona el vespre del dia 11, els actes d’Òmnium amb motiu de la Diada, abracen un gran nombre d’iniciatives arreu del país. Totes elles mostren la vitalitat de la societat civil i posen de manifest la voluntat del poble català de fer sentir la seva veu i expressar el seu anhel de llibertat. Les persones, entitats i institucions que donem suport als actes amb motiu de l’Onze de Setembre arreu dels Països Catalans reafirmem la voluntat de continuar treballant per una societat justa, cohesionada i dinàmica, i per l’exercici d’una democràcia plena que ens permeti emprendre el camí d’un futur en llibertat.

Tamazgha

Tamazgha és una paraula de nova incorporació a l’idioma per la voluntat d'impedir l'ús de paraules estrangeres, i que fa referència al territori en el qual habiten les diferents cultures amazigues. Abasta l'àrea compresa entre les illes Canàries i l'oasi de Siwa, a Egipte, com a punts extrems occidental i oriental respectivament, i des del Mediterrani fins al Sahel. Els amazighofons sumen entre 45 i 50 milions de persones, segons algunes estimacions. Suposarien per tant entre un 30 i un 45% de l'àrea pròpiament nord occidetal africana, sense tenir en compte als tuaregs de Mali i Níger que sumen més d'un milió de parlants. Tamazgha és un neologisme utilitzat per militants amazighistes per descriure el "món amazic", o en altres paraules la pàtria històrica del poble amazic. Inclou els cinc països (Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Mauritània), i part de quatre països (nord de Mali, el nord de Níger, una part de l’oest d'Egipte, els territoris espanyols de Melilla, Ceuta i les Illes Canàries). El terme Tamazgha va ser creat per intel·lectuals amazighistes dels territoris de la Kabília, del Rif i del Sus. com un concepte que dóna a la identitat amazic un context geogràfic modern ben definit. És una expressió del nacionalisme amazic, ja que afirma l’existència d'una nació i un poble unit transcendent els subgrups amazics i les fronteres geopolítiques actuals. Aquesta denominació, de certes connotacions pana-amazigues, és utilitzada pel moviment amazic, en contraposició al terme arabocentrista de Magrib.

Pàgines