Xf Ubrid N 96 - Imider (Sobre el camí de 96 - Imider)

Xf Ubrid N 96 - Imider (Sobre el camí de 96 - Imider)

Moviment popular de protesta contra la usurpació salvatge de recursos naturals de la regió de Tinghir

Moviment de protesta, social, democràtica i pacífica que denuncien les polítiques discriminatòries i la marginació seguides per la societat metal·lúrgica d’imider (smi), amb una clara complicitat de les autoritats locals envers la gent de la comuna rural (8000 persones); set pobles que són: imider,anunizem,izumgen,tabulkhirt,ikis,tachghaqqacht.

El moviment: Sobre el camí de 96, és l'únic representant legítim de la població de la comuna rural d’imider, que esta en plena asseguda oberta prop del dipòsit, el principal proveïdor de la mina de plata en aigua, que es troba a la muntanya "albban", i això des de fa més de 4 mesos per reclamar drets purament socioeconòmiques, com ara: provisió de llocs estables de treball dels joves de la ciutat, aigua potable, salut, rehabilitació social i ambiental. i l'alliberament del pres polític de la causa imidrienne l'activista Ouchtoubane Mustafa, i l'aixecament de la provocació i les amenaces als militants imidriens, per les autoritats.
els estudiants (i estudiants universitaris) del municipi també es troben en vaga de carteres en solidaritat amb els seus pares a la Muntanya Albban. "Com aniré a l'escola i tota la meva família està en albban? "Interrogat un dels escolars.
Víctor Hugo: "cada nen se li ensenya és un home que guanyem".

Adreça electronica

amussu.96imider@gmail.com

http://imider.onlc.fr/

http://www.facebook.com/pages/Amussu-Xf-ubrid-n-96-Imider

Independentistes rifenys van contactar amb la Generalitat Republicana per sublevar el Rif contra Franco

L’associació cultural pels drets del poble amazigh a Catalunya va commemorar el diumenge 19 de febrer el 49è aniversari de la mort del líder amazigh Abd el-krim El Khattabi “Mulay Muhend”, l’acte ha tingut lloc a Figueres a la Catequística.

L’acte commemoratiu ha comptat entre altres conferenciants amb el historiador mataroní Josep Xaubet, el qual ha fet un repàs sobre les principals raons que han estat claus per a la colonització del Rif, destacant sobre tot que tan el poble amazic com el poble català han estat víctimes de la barbàrie dels conquistadors espanyols, entre altres fets històrics va destacar la setmana Tràgica de Barcelona, el desastre de Anual i la figura d’Abdelkrim, la guerra química sobre el Rif i la utilització d’armament prohibit, i així mateix va fer referència a la arribada a Barcelona en el setembre de 1936 de una delegació d’independentistes rifenys i la seva oferta de sublevar la rereguarda franquista.

En el segon torn d’intervencions, el militant amazigocatala Ali Taouil va exigir al Govern Espanyol el reconeixement i la indemnització de les víctimes de la guerra química, i tot seguit el activista Ahmed Zdbagh realitzo una comparació entre la història real i la història oficial, amagar els grans mites i fabricar personatges i fets irrellevants i considerar-los els més grans i importants de la història.

L’himne de la ex república Rifenya tanco el torn de paraules, donant lloc a la poesia de l’artista amazic Lahcen Ouichou.

Una exposició de materials de l’associació i un pica-pica va posar punt final de l’acte.