dimarts, 19 de gener del 2010
Per primera vagada la llengua amaziga en una escola pública al municipi gironí de Figueres
Un curs inicial de llengua amaziga al CEIP Amistat de Figueres per als nens i nenes entre 6 anys i 12 anys, en una ciutat on un 30 % de la població és d'origen estranger, sobre tot del Marroc.
La llengua amaziga és una de les llengues més parlades a la ciutat, d'aquí la importància d'aquesta cultura per a les noves generacions dels nous catalans.
L'associació, la qual ha promugut aquesta iniciativa ha comptat amb el sopurt de les famílies, així com les autoritats del centre escolar, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'entitat que gestiona aquests cursos "L'Assemblea Amaziga de Catalunya"
La llengua amaziga és una de les llengues més parlades a la ciutat, d'aquí la importància d'aquesta cultura per a les noves generacions dels nous catalans.
L'associació, la qual ha promugut aquesta iniciativa ha comptat amb el sopurt de les famílies, així com les autoritats del centre escolar, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'entitat que gestiona aquests cursos "L'Assemblea Amaziga de Catalunya"
dimarts, 7 de juliol del 2009
L’assemblea de l’associació ACDPAC exigeix la llibertat inmediata del militant amazic pels drets humans Chakib El-Kheyari
Marroc: Chakib El-Kheyari, una altra víctima de l'arbitrarietat
Chakib El-Kheyari, President de l'Associació Rif dels drets humans (Ardh) i membre del Consell Federal del Congrés Mundial Amazigh (CMA), va ser condemnat el 24 de juny de 2009 pel tribunal de primera instància de Casablanca, a una pena de 3 anys de presó i a una multa de 753.930DH (o 68.000 €). Chakib El-Kheyari va ser detingut al seu domicili a Nador (nord del Marroc) el 18 de febrer i retingut a la presó de Okach Casablanca. La justícia marroquina l'acusa per les següents raons: - "L'insult als òrgans constituïts", ja que va denunciar públicament el tràfic de drogues i la corrupció en la qual van participar alts càrrecs de la policia, la gendarmeria, l'exèrcit i l'administració. - Rebre diners de parts estrangeres per dur a terme una campanya mediàtica per socavar i desacreditar els esforços de les autoritats marroquines en la lluita contra el tràfic de drogues ". No obstant això el president de l'Associació Rif dels drets humans, Chakib El-Kheyari ha escrit articles i ha concedit entrevistes als mitjans de comunicació espanyols i dels Països Baixos, va assistir a un reportatge del canal de televisió francès M6 dedicat al tràfic de drogues entre el nord del Marroc i Espanya, i va participar en el primer fòrum mundial sobre "els cultius declarats il lícits", que es va celebrar el gener de 2009 a Barcelona. En fer-ho, Chakib El-Kheyari simplement utilitza l'arma de la informació a fi d'atreure l'atenció de totes les parts interessades, inclòs el rei de Marroc, a qui li va enviar una carta sobre les violacions greus dels departaments estatals encarregats de la lluita contra la corrupció i el comerç il legal de resina de cannabis. Al mateix temps, no s'ha aturat d'alertar al públic sobre l'estat d'extrema pobresa en la qual els pagesos rifenys es troben, i valent defensor de la legalització de la producció de cannabis al Marroc. - Infracció del codi de canvis de divises i dipositar fons en un banc estranger sense el permís de l'Oficina de Canvis. De fet, Chakib El-Kheyari va obrir un compte bancari a Melilla (ciutat, és a prop de Nador), que havia 222 euros en el moment de la seva detenció, en retribució dels articles que havia escrit per a diaris Espanyols i el reemborsament dels viatges per assistir a conferències en les quals va ser convidat a Europa. En termes jurídics, Chakib El-Kheyari va ser condemnat en virtut de l'article 265 del Codi Penal que estableix que "insultar els organismes públics, serà sancionat de conformitat amb l'article 263 del mateix codi. Afirma," és punible amb pena de presó de un mes a un any i una multa de 250 dirhams a 5000, qui, amb la intenció de perjudicar el seu honor, la seva delicadesa i el respecte degut a la seva autoritat, el menyspreu a l'exercici de les seves funcions o en relació amb aquest exercici, un magistrat, un funcionari públic, un comandant, o agent de la policia, ja sigui per paraules, gestos, amenaces o enviament o lliurament d'enviaments, ja sigui per escrit o per el dibuix no es fan públiques. Tanmateix, Chakib El-Kheyari va dir públicament el que es coneix ja al Marroc. Com a prova, les autoritats marroquines havien procedit a principis de 2009, a la detenció de 109 persones involucrades en el tràfic de drogues, dels quals 2 / 3 són membres de la seguretat de l'Estat. El cop de filet, per tant, acredita plenament les afirmacions del president de l'Associació Rif dels drets humans. I, en última instància, és evident que els que fan malbé la imatge del Marroc, no són els activistes que lluiten per l'imperi de la llei, però si els funcionaris que participen en les activitats de corrupció i de tràfic de drogues. Pel que fa a la presumpta violació del codi de canvis, el jutge es va basar en el Dahir (llei) de 30.08.1949 en la repressió de les infraccions dels reglaments de control de canvis, que estableix que "violació o intent de violació als reglaments de control de canvis es castiguen amb penes de presó d'un mes a cinc anys i multes de 50 000 francs a 100 milions de francs. Tanmateix, el Dahir N º 1-59-358 de 17.10.1959 dels actius a l'estranger o en moneda estrangera, diu en el seu article 9 que "quan els béns i havers que s'informa per la mateixa persona no superin un valor total de vint-i-cinc mil (25.000 francs), el propietari està exempt de declaració. "Però la suma de 222 euros que Chakib El-Kheyari tenia en el seu compte bancari a Melilla, està molt per sota del llindar de notificació establert per la llei . A més, en el marc de la seva adhesió a l'Organització Mundial del Comerç (OMC), Marroc ha liberalitzat la seva economia i ha suavitzat les seves normes sobre canvi de divises. Per tant, la circular N º 1606 de 21.09.1993 de l'Oficina de Canvis (Establerta en el marc del Ministeri d'Economia i Finances), estableix que "la importació de divises pels marroquins residents, és lliure, ni està subjecta a declaració a la duana, ni per justificar l'origen dels fons. " És estrany que el tribunal de Casablanca ha adoptat un text de l'època colonial (algunes signades per Alphonse Juin), fent cas omís de la legislació més recent, i com han assenyalat els advocats en els seus al legats de defensa. Per tant Chakib El-Kheyari no ha comès cap delicte amb divises del Marroc, i el dany a la credibilitat del Marroc són més aviat a causa de violacions dels drets humans i les llibertats fonamentals, la corrupció en les institucions de l'Estat i de dubtós caràcter d'alguns funcionaris en la lluita contra el tràfic de drogues. Allò que entela la reputació de l'Estat marroquí, va ser la condemna a Chakib El-Kheyari de manera pesada i arbitrària, és l'absència d'un procediment judicial contra alts funcionaris de l'Estat sospitosos de connivència amb els traficants de drogues i l'evident manca d'independència del poder judicial de l'executiu. La pena imposada a Chakib és jurídicament injustificada i, en qualsevol cas molt desproporcionada. No fa res més que sancionar un incansable defensor dels drets humans, per a restringir la llibertat d'expressió i d'opinió i d'intimidar a tots els actors de la societat civil. Això és contrari a les disposicions de la protecció internacional de drets humans ratificats per el Marroc, i en particular el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, com es subratlla en un nombre d'organitzacions no governamentals (Amnistia Internacional, Human Rights Watch, la FIDH, IFEX, CERAI, Codificar, APMM). Mentrestant, els membres de la CMA condemnen enèrgicament la injustícia que ha colpejat el seu company Chakib i vetllar per la seva simpatia i el seu suport. Marroc no pot avançar en el camí cap a la modernitat a través de fer callar els ciutadans que actuen en favor de la llibertat i la democràcia. Aquesta és la raó per la CMA insta els ciutadans i organitzacions amazighs, a totes les organitzacions democràtiques al Marroc i al món, perquè es solidaritzin de manera massiva i efectiva amb Chakib El-Kheyari en el seu judici d'apel lació. Els òrgans de les Nacions Unides i les autoritats de la Unió Europea sobre la protecció dels defensors dels drets humans i la promoció dels principis democràtics, també estan cridats a intervenir per a que la justícia al Marroc pugui funcionar amb independència i equitat. Junts, hem d'exigir la detenció d'assetjament policial, judicial i administratiu exercit contra els defensors de drets humans, exigint l'alliberament de Chakib El-Kheyari!
Text original
Llibertat Chakib El-Kheyari
Llibertat Chakib El-Kheyari
Llibertat Chakib El-Kheyari
Llibertat Chakib El-Kheyari
Llibertat Chakib El-Kheyari
dissabte, 9 de maig del 2009
2n agermanament català amazic a Olot
En commemoració de la primavera amaziga (Tafsut Imazighen) i dintre del projecte catalano-amazic “Kker Bed – Aixeca’t”, s’han celebrat els actes del segon agermanament entre catalans i amazics a la capital de la garrotxa.
El passat 8 de maig, l’associació cultural dels drets del poble Amazigh a Catalunya “ACDPAC”, juntament amb l’associació Greda de la Garrotxa i IGMAN – acció solidària, han tornat a unir de forma simbòlica a les dos cultures més antigues de la mediterrània, que són l’amaziga i la catalana.
Els actes s’han desenvolupat en tres fases, en la primera part es va presentar al Orfeó Olotí el documental Kker Bed – Aixeca’t, un reportatge que té com a objectiu donar a conèixer les dos cultures, en el qual intervenen diferents personalitats de la cultura, de la política, de l’àmbit acadèmic i moviments socials, que expliquen la història i la situació actual, així com les perspectives de futur. En aquesta part han intervingut membres del projecte per agrair a totes les entitats catalanes i rifenyes i a tota la gent que ha fet possible aquest treball.
En la segona part i a la plaça Major s’ha ofert un sopar popular amb cuina tradicional amaziga i catalana, un menú a base cuscús, te i pastisseria típica de la Garrotxa.
I a continuació i en la última part, els assistents van gaudir a mans dels cantautors catalans Afdjah, Marc August, Tieb i Lluí Rubió de la música tradicional amaziga i catalana.
Destacar que la comarca de la Garrotxa aglomera un important col·lectiu de catalans que tenen l’amazic com a llengua familiar. També es destaca la intenció d’un grup de garrotxins de constituir-se com associació per a promocionar la cultura amaziga i catalana al territori, ja que cada vagada més els joves agafen consciència del fet propi i diferencial d’aquestes cultures,
En els últims anys han aparegut moltes organitzacions catalanes que reivindiquen la cultura amaziga al principat, i que treballen per a visibilitzar-la, ja que fins ara estava amagada tan als territoris d’origen a l’Àfrica del Nord com a la diàspora sobre tot a Catalunya.
El passat 8 de maig, l’associació cultural dels drets del poble Amazigh a Catalunya “ACDPAC”, juntament amb l’associació Greda de la Garrotxa i IGMAN – acció solidària, han tornat a unir de forma simbòlica a les dos cultures més antigues de la mediterrània, que són l’amaziga i la catalana.
Els actes s’han desenvolupat en tres fases, en la primera part es va presentar al Orfeó Olotí el documental Kker Bed – Aixeca’t, un reportatge que té com a objectiu donar a conèixer les dos cultures, en el qual intervenen diferents personalitats de la cultura, de la política, de l’àmbit acadèmic i moviments socials, que expliquen la història i la situació actual, així com les perspectives de futur. En aquesta part han intervingut membres del projecte per agrair a totes les entitats catalanes i rifenyes i a tota la gent que ha fet possible aquest treball.
En la segona part i a la plaça Major s’ha ofert un sopar popular amb cuina tradicional amaziga i catalana, un menú a base cuscús, te i pastisseria típica de la Garrotxa.
I a continuació i en la última part, els assistents van gaudir a mans dels cantautors catalans Afdjah, Marc August, Tieb i Lluí Rubió de la música tradicional amaziga i catalana.
Destacar que la comarca de la Garrotxa aglomera un important col·lectiu de catalans que tenen l’amazic com a llengua familiar. També es destaca la intenció d’un grup de garrotxins de constituir-se com associació per a promocionar la cultura amaziga i catalana al territori, ja que cada vagada més els joves agafen consciència del fet propi i diferencial d’aquestes cultures,
En els últims anys han aparegut moltes organitzacions catalanes que reivindiquen la cultura amaziga al principat, i que treballen per a visibilitzar-la, ja que fins ara estava amagada tan als territoris d’origen a l’Àfrica del Nord com a la diàspora sobre tot a Catalunya.
http://www.thwiza.com/index.php?option=com_content&view=article&id=84:2-o-hermanamiento-catalan-amazigh-en-olot&catid=6:catalunya
http://nadorcity.es/showthread.php?t=10240
http://nadorcity.es/showthread.php?t=10240
http://www.arrifinu.net/modules/news/article.php?storyid=3164
http://www.ineghmisen.com/modules/news/article.php?storyid=462
http://www.ineghmisen.com/modules/news/article.php?storyid=462
dijous, 30 d’abril del 2009
Commemoració de la primavera amaziga en el segon agermanament català-amazic a Olot
En la seva segona edició 2009, la capital de la garrotxa acull l’acte de germanor entre els amazics i els catalans, en el qual es commemoren els esdeveniments de la primavera negra als territoris de la Kabilia a l’Àfrica del Nord.
El més destacat d’aquesta ocasió és el passi del documental surgit del projecte “Kkar Bad-Aixeca’t” gravat entre El Rif i Catalunya a l’any 2008.
El més destacat d’aquesta ocasió és el passi del documental surgit del projecte “Kkar Bad-Aixeca’t” gravat entre El Rif i Catalunya a l’any 2008.
dilluns, 27 d’abril del 2009
Memòria d’activitats realitzades per l’associació “ACDPAC” a l’any 2008
L’associació cultural dels drets del poble Amazigh a Catalunya publica la seva memòria d’actes i activitats realitzades durant l’any 2008
Per a més informació premeu aquí
Per a més informació premeu aquí
dilluns, 30 de març del 2009
Finalitzen els primers cursos inicials de català i amazic realitzats per l’associació “ACDPAC” a Figueres
Finalitzen els primers cursos inicials de llengua catalana i de llengua amaziga realitzats per l’associació cultural dels drets del poble amazigh a Catalunya entre els mesos de novembre de 2008 i març de 2009 al municipi de Figueres.
S’han organitzat cursos per aprendre català, dirigits a col·lectius amb més dificultats d’accés a l’oferta ja existint, especialment dones nord africanes que mai han tingut cap contacte amb la cultura catalana i amb el seu entorn, tot i portar un mínim de temps al país. i també al col·lectiu de nouvinguts, adequant els cursos a l’horari i les necessitats d’aquests.
Per l’altre banda s’han ofert per primer vagada cursos de llengua amaziga a les comarques de Girona. S’han fet dos cursos introductoris dirigits per infants en diferents edats, i també un per adults. Es valora molt positivament l’ensenyament de l’amazic a Figueres, ja que això suposa un reconeixement a aquesta llengua, i una injecció de moral als catalans que la tenen com llengua familiar.
L’associació “ACDPAC” té previst continuar oferint cursos inicials en llengua catalana i amaziga a persones que ho demanen.
La satisfacció del desenvolupament dels primers cursos que s’han realitzat fins ara, fan preveure continuar-los, així, com crear-ne de nous i oferir-los en altres llocs de la comarca.
S’han organitzat cursos per aprendre català, dirigits a col·lectius amb més dificultats d’accés a l’oferta ja existint, especialment dones nord africanes que mai han tingut cap contacte amb la cultura catalana i amb el seu entorn, tot i portar un mínim de temps al país. i també al col·lectiu de nouvinguts, adequant els cursos a l’horari i les necessitats d’aquests.
Per l’altre banda s’han ofert per primer vagada cursos de llengua amaziga a les comarques de Girona. S’han fet dos cursos introductoris dirigits per infants en diferents edats, i també un per adults. Es valora molt positivament l’ensenyament de l’amazic a Figueres, ja que això suposa un reconeixement a aquesta llengua, i una injecció de moral als catalans que la tenen com llengua familiar.
L’associació “ACDPAC” té previst continuar oferint cursos inicials en llengua catalana i amaziga a persones que ho demanen.
La satisfacció del desenvolupament dels primers cursos que s’han realitzat fins ara, fan preveure continuar-los, així, com crear-ne de nous i oferir-los en altres llocs de la comarca.
dimarts, 24 de març del 2009
Es presenta a Figueres un documental per reivindicar la cultura amaziga i la cultura catalana
L’associació cultural dels drets del poble Amazigh a Catalunya “ACDPAC” amb la col·laboració de l’Institució Altempordanesa d'Estudis Naturals “IAEDEN” han presentat el documental sorgit del projecte català amazic “Kkar Bad & Aixeca’t”, un reportatge que ha estat gravat entre Catalunya i El Rif “Nord del Marroc” durant l’any 2008, aquest projecte té com a objectiu donar a conèixer la cultura del poble amazic a Catalunya i la del poble català a l’Africà del nord.
L’acte s’ha realitzat a Figueres al centre Can Met el divendres dia 20 de març al vespre , en el qual han intervingut membres de les dos entitats organitzadores, per explicar l’objectiu d’aquest i altres qüestions que reivindiquen aquestes dos cultures mediterrànies.
El projecte en el qual participen quatre entitats catalanes dos d’elles treballen per la promoció de la cultura amaziga que son: l’associació “ACDPAC” , IGMAN-acció solidària, la Greda de la Garrotxa i l’associació Tafuyt de Mataró.
Aquest material es vol utilitzar als centres d’educació secundària, a les universitats i altres centres socials i culturals per apropar aquestes cultures que tenen moltes coses en comú i perquè ara es necessiten més que mai, per assegurar-se’n el futur.
Es considera que els catalans que parlen l’amazic ha crescut molt els darrers anys, segon el organisme LINGUAMÓN - Casa de les Llengües –
Es considera com la tercera més parlada a Catalunya desprès del català i el castellà.
http://www.youtube.com/watch?v=dq2SB4Gx01c&feature=channel_page
http://www.inmigradas.org/Notícies/tabid/70/articleType/ArticleView/articleId/95/Es-presenta-a-Figueres-un-documental-per-reivindicar-la-cultura-amaziga-i-la-cultura-catalana.aspx
http://www.gencat.cat/benestar/publica/butlletiIMMI/num28/
http://ageddim.jeeran.com/archive/2009/3/836513.హ్త్మ్ల్
http://amaghnas.blogspot.com/2009/03/blog-post_727.హ్త్మ్ల్
dimecres, 11 de març del 2009
Documental surgit del projecte català amazic –Kkar Bad & Aixeca’t-
Realitzat per l’Associació d’Amazics deFigueres “ACDPAC”, GREDA, IGMAN-Acció Solidària i l’associació Tafyut.
Es tracta d’un documental sobre els pobles amazic i català.
El documental rodat entre el Rif i Catalunya, i forma part d’un projecte pedagògic per a la divulgació de la situació dels amazics a l’Àfrica i a Catalunya. Un poble que reivindica un reconeixement a la seva cultura i un respecte a les persones que en formen part.
Lloc : Espai Can Met C. Sant Vicenç, 30 Figueres - Figueres
Divendres, 20 de març de 2009
Horari : 20.30h
www.solidaries.org/uploads/pdfs/ciclecinema.pdf
http://www.obrasocialcaixasabadell.org/HTML2007/ActividadesAgenda.aspx?AgendaId=661&Idioma=కాట్
divendres, 6 de març del 2009
dilluns, 23 de febrer del 2009
L’associació “ACDPAC” renova la seva junta directiva desprès d’aprovar unànimement la seva gestió
AGRAW AMQRAN N TMSMUNT N TUSNA N TSEQQAR N WAYDUD AMAZIGH DI KATALUNTA 28/02/2009
Els socis de l’associació cultural dels drets del poble Amazigh a Catalunya “ACDPAC” en la seva primera assemblea anual celebrada a Figueres el passat dissabte 28 de febrer d’aquest any 2009, han aprovat de forma unànime la gestió i la feina realitzades durant tot l'any 2008 i part del 2009 per la junta directiva, també de forma unànime es va donar de baixa a tots els membres de la junta anterior, i s’han convocat eleccions per triar els nous responsables de la nova direcció. Desprès de les votacions els socis van tria unànimement la nova junta directiva, i que és la següent: Zouhair Rotbi, president Houssaine Metouassi, vicepresident Said Oulad Hammou, secretari primer Asmae Aazouzi, tresorera primera Karim Ayahya, Ali Ochkif i Mohamed Belkaid, vocals
Els socis de l’associació cultural dels drets del poble Amazigh a Catalunya “ACDPAC” en la seva primera assemblea anual celebrada a Figueres el passat dissabte 28 de febrer d’aquest any 2009, han aprovat de forma unànime la gestió i la feina realitzades durant tot l'any 2008 i part del 2009 per la junta directiva, també de forma unànime es va donar de baixa a tots els membres de la junta anterior, i s’han convocat eleccions per triar els nous responsables de la nova direcció. Desprès de les votacions els socis van tria unànimement la nova junta directiva, i que és la següent: Zouhair Rotbi, president Houssaine Metouassi, vicepresident Said Oulad Hammou, secretari primer Asmae Aazouzi, tresorera primera Karim Ayahya, Ali Ochkif i Mohamed Belkaid, vocals
dilluns, 9 de febrer del 2009
Acte de commemoració de l'aniversari de la mort del líder amazic Abdelkrim a Figueres
L’associació cultural dels drets del poble amazigh a Catalunya va commemorar el diumenge 8 de febrer de 2009 l’aniversari de la mort del líder amazic Abdelkrim Alkhattabi “Mulay Muhend” entre els seus compatriotes, aquest personatge va deixar la seva impremta en la història de la primera meitat del sigle 20, quan va sublevar i comandar la resistència contra l'ocupació colonial espanyola i francesa en el Rif, regió de cultura amazic (berber) al nord de l'actual regne del Marroc i president de l'efímera República del Rif (1923-1926).
L’acte es va desenvolupar a l’espai de Can Met a Figueres. Els membres de l’associació van intervenir per explica el lligat i l’experiència de la república del Rif i que ha estat considerada pels moviments d’ alliberació nacional de varis països com exemple de lluita anticolonial, la qual es va generalitzar des de la segona meitat del mateix segle.
En la segona meitat es va passar un vídeo sobre la guerra del Rif i a continuació es van encendre espelmes en recordatori del home que ha lluitat sobre la llibertat del seu poble i de tots els pobles colonitzats.
El canta autor Rifeny Fouad Haouzi va tancar la diada amb unes esplèndides cançons per reivindicar la justícia i el dret a existir dels pobles.
L’acte es va desenvolupar a l’espai de Can Met a Figueres. Els membres de l’associació van intervenir per explica el lligat i l’experiència de la república del Rif i que ha estat considerada pels moviments d’ alliberació nacional de varis països com exemple de lluita anticolonial, la qual es va generalitzar des de la segona meitat del mateix segle.
En la segona meitat es va passar un vídeo sobre la guerra del Rif i a continuació es van encendre espelmes en recordatori del home que ha lluitat sobre la llibertat del seu poble i de tots els pobles colonitzats.
El canta autor Rifeny Fouad Haouzi va tancar la diada amb unes esplèndides cançons per reivindicar la justícia i el dret a existir dels pobles.
http://www.ineghmisen.com/modules/news/article.php?storyid=౩౭౧
http://www.dalil-rif.com/vb/showthread.php?p=౧౯౭౭౪
dijous, 5 de febrer del 2009
Acta de commemoració de l'aniversari de la mort d'Abdelkrim "Mulay Muhend" a Girona
Acte de l'aniversari de la mort del líder Rifeny Abdelkrim "Mulay Muhend" a Figueres el diumenge dia 8 de febrer de 2009.
Abd el-Krim.Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi (Ajdir, Marroc, 1882 - el Caire, 1963), conegut per Abd el-Krim i per els seus compatriotes per "Mulay Muhend", fou el capitost que, entre els anys 1921 i 1926, va sublevar i comandar la resistència contra l'ocupació colonial espanyola i francesa en el Rif, regió de cultura bereber al nord de l'actual regne del Marroc i president de l'efímera República del Rif (1923-1926).Fill d'un cadí marroquí, fou educat a Tunis i a Fez i col·laborà en l'administració colonial espanyola. El 1915 fou empresonat per les autoritats franceses per la seva postura a favor d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial. L'expedient obert posà al descobert el seu pensament en contra de la colonització i de l'expansió espanyola sobre el Rif. En intentar fer-se escàpol es trencà una cama. Alliberat finalment, es posà al capdavant de la sublevació contra l'ocupació.Amb la vista posada en obtenir la independència del seu país, aconseguí èxits importants com el de la batalla d'Annual, on destrossà una columna militar espanyola que s'endinsava al Rif. Finalment, fou derrotat a resultes del desembarcament de les tropes espanyoles a la badia d'Alhucemas, amb el suport de França.Abd-El-Krim s'entregà finalment a l'administració francesa i fou deportat a l'Illa de la Reunió, fins que el 1947 aconseguí l'autorització per instal·lar-se al sud de França. Durant una escala a Port Saïd del viatge que el portava a Marsella, aconseguí escapar-se i obtenir asil polític a Egipte. Va viure al Caire on va crear el "Comite d'Alliberament dels Àrabs Occidentals" conegut com "Bureau du Maghreb". El 1956 el rei Muhammad V de Marroc el va convidar a retornar pero va refusar mentre restesin tropes franceses a l'Àfrica del nord. Va morir el 6 de febrer de 1963.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)