42 anys vivint en la negació i en la exclusió, els amazics a Líbia abraçant la llibertat

Desprès de la revolució del 17 de Febrer, la bandera amaziga voleia per tota arreu en els cotxes dels revolucionaris, a la plaça verda (ara plaça dels màrtirs) i sobretot al ex palau de Gaddafi de Bab Al Azizia

Amaziguitat (Tamazight)

Tamazight o l’Amaziguitat és un dels component més important de la identitat nacional de Líbia (Islam, amazic i àrab) i els amazigòfons son una part autèntica, efectiva i inherents a Líbia, del passat, del present i del futur amb les altres components del país. El component amazic i els amazigòfons han patit les formes més extremes de persecució amb la finalitat de l'assimilació i esponjament del seu patrimoni cultural i lingüístic. els amazigòfons van ser els opositors més acèrrims del règim de Gaddafi, dedicats en els esforços nacionals en la lluita per enderrocar Gaddafi, durant les dues fases de l'oposició i de la Revolució per Líbia, per una Líbia que estenia i incloïa a tothom i que respecta els drets individuals i col·lectius, i així assegurar el pluralisme i la diversitat del mateix país.

Ara, amb l'enfocament del dret de l’amazic Libi i per complir amb les seves demandes i reivindicacions, s'haurà de fer atenció i càrrec d'aquest dret i evitar un lliscament en totes les interaccions ideològiques i la polarització marginal. Això requereix un canvi en la separació de la qüestió de drets i la política, amb una declaració que confirma la unitat nacional desenvolupada dona cabuda a la diversitat.

La qüestió amaziga a Líbia no es pot retardar més, la qual cosa requereix un enfocament nacional, amb un consens nacional i la seva constitucionalització, i una transparència en el seu tractament jurídic i polític.

Els amazics han donat una lliçó de compromís amb Líbia, des del 17 de Febrer, però sense oblidar el gran preu que han pagat en el passat, han agafat les rendes de la revolució i la gran responsabilitat d’enderrocar el règim pa arabista de la família de Gaddafi, l’èxit de la revolució ha colminat amb l’entrada al palau del dictador de Bab Al Azizia a Trípoli el passat 22 d’agost.

Ara, la nova Líbia esta cridada a esmenar, reposar, i compensar els danys i perjudicis històrics que han patit, i com un primer pas, un reconeixement de la llengua amaziga com a oficial a la futura constitució del país, així com donar més autonomia política, o bé un sistema federal als territoris amazigófons.

Els amazics “Imazighen” ensorren el règim àrab de Moammar al-Gaddafi

Imatges dels revolucionaris libis en la seva majoria amazics, que han fet possible l’enderrocament del dictador àrab de Moammar al-Gaddafi

L’associació catalano amaziga ACDPAC felicita el poble de Líbia

Estem molt contents nosaltres membres de l’associació ACDPAC de fer-nos coparticeps dels grans èxits històrics assolits pels rebels de Líbia d’arrencar les arrels de la tirania, la injustícia i el racisme, representats en el règim del coronel, que ha dissort ell i la seva família a perseguir els libis durant un llarg període de temps no gens fàcil, per expressar al poble libi l'heroi amb tots els seus components, amazics i àrabs, les nostres felicitacions i els nostres agraïments a la vostra resistència i fermesa abans i durant la revolució, el que ha portat a recollir la victòria final.

Aquest èxit ha obert la porta, sens dubte, davant el poble libi a entrar en el club dels pobles democràtics, sent el primer entre els altres pobles del nord d'Àfrica, el poble libi ha aconseguit un actiu amb un valor que no es correspon amb només el valor de la vida i els sacrificis que s’han empleat per a aquest fi, situació que el capacita a entrar en fase de renovació i construcció de l'Estat de les institucions, governat pel dret i la llei sota una Constitució civil i democràtica igualant entre tots els components de la societat de Líbia, amazics i àrabs, i dóna a cada persona el dret d'assegurar la seva supervivència i continuïtat, lluny de la lògica de la preferència i de la santificació d’un component en detriment d'un altre, sobre la base de la religió, raça, idioma o el color, una Constitució que esperem tots sigui la primera del seu tipus, sense competidor a nivell del nord d'Àfrica, i us fem coparticeps de l’alegria de la victòria sobre el règim de la corrupció.

Per concloure esperem i desitgem tot l'èxit a la revolució del poble libi

Des de l’Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya manem una fraternal salutació i tot el nostre suport al poble de Líbia

La vostra lluita és la nostra lluita!
Visca la lluita i visca la llibertat!

Els rebels libis de les muntanyes de Nafusa, els primers en obrir les portes a la conquista de la capital Trípoli

Els rebels libis de les muntanyes de Nafusa, els primers en obrir les portes a la conquista de la capital Trípoli

2011.08.21

Els rebels Libis van continuar diumenge, 21 d’agost les seves batudes sobre la capital. I els bombardejos de la OTAN han colpejat i han tirotejat Trípoli el dissabte a la nit. Els barris Suk Ljumua i Tajoura a l’est de la capital han vist una lluita aferrissada segon les informacions de la televisió àrab Aljazeera.

Les declaracions manifestades a Benghazi pel vicepresident de l'Assemblea Nacional de Transició (CNT), Abdel Hafiz Goukh dient que ja ha començat l’"hora zero, els rebels es van aixecar a Trípoli". Una sèrie de batallons i els caps militars lleials a Gaddafi van fugir segon Goukh, i va afegir que els atacs aeris de l'OTAN van fer suport als rebels.

La revolució del 17 de febrer ha conduït a la fi del règim de Gadafi, els amazics libis han patit més que ningú la discriminació del dictador àrab, ara la nova situació ha aixecat molta esperança entre les poblacions de la regió de Nafusa i també entre els tuaregs del sahara; els pròxims dies es veure la fulla de ruta que seguirà el CNT libi, i si finalment opten per constitueix un estat modern i democràtic de dret, la qual cosa permetrà el retrobament del poble libi amb el seu passat amazic, i així obrir les portes al reconeixement de tots el components ètnics i culturals, i sobre tot el reconeixement de la llengua amaziga “tamazight” com a oficial al costat de la llengua àrab.

L'equip de futbol de l'associació ACDPAC estrena la seva nova equipació a l’estadi d’Empuriabrava

El passat 7 d’agost es va realitzar la presentació de la nova equipació de l’equip de futbol de l'Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya

Canàries, l'Arxipèlag Amazic

L'Arxipèlag Canari es troba al nord-oest del continent africà en l'oceà atlàntic. L'Arxipèlag el constitueixen set illes i sis. D'est a oest són: Lanzarote, Gran Canària, Tenerife, La Gomera, La Palma i El Hierro. I a més sis illots: Alegranza, La Graciosa, Muntanya Clara, Roque de l'Est, Roque de l'Oest i Llops. La superfície total de l'arxipèlag és de 7446 km2. La denominació "Canària" procedeix de l'antiga tribu amaziga "Canarii" localitzats pels romans en els seus mapes a principis de la nostra era al sud d'Atlas davant de les illes.



Una anàlisi objectiu de la realitat general canària ens dóna com a resultat en l'àmbit geogràfic, històric, ètnic i cultural, que ens situem en un Arxipèlag Amazigh.

Els berbers (denominació més estesa i d'origen pejoratiu dels amazics) són pobles autòctons del nord d'Àfrica que ocupaven des d'Egipte fins a les Illes Canàries i des de l'actual Tunísia fins a Burkina Fasso. En la llengua berber es denominen a si mateixos "amazigh", plural: "imazighen" i parlen la "Tamazight". Aquesta llengua es va repartir en l'actualitat en tota la zona nord d'Àfrica incloent les Illes Canàries. Aquesta àmplia regió és denominada "Tamazgha" (= Terra de imazighen). No obstant això en l'actualitat i després de les invasions àrabs del segle VII i la conquesta espanyola de les Illes Canàries, la llengua amaziga “Tamazight” només perviu en algunes regions inhòspites i muntanyoses del nord d'Àfrica. A Canàries tenim notícies de la llengua fins segle XVII. No obstant això la majoria de la població canària actual és clara procedència amaziga com així ho testifiquen la majoria dels estudis antropològics duts a terme durant tot el segle XX. Aquesta majoritària pervivència demogràfica, és artífex de que tot i l'espanyolització a ultrança de l'Arxipèlag durant més de 500 llargs anys, ens hagin arribat fins al dia d'avui, un llegat cultural amazic importantíssim, que abasta des de més de mil topònims, nombroses paraules en la parla actual fins a diversos esports, gastronomia, folklore, costums, idiosincràsia, hàbitat etc. Sobre la amazigha dels antics canaris transcrivim a continuació aquest text:

"Esment a part mereixen els aborígens de les Illes Canàries com genuïna cultura amazigh. (...) Des d'aquesta tessitura, als aborígens canaris i / o guanches cal adscriure a l'àmbit de les cultures "amazic" (berber) nord-africanes. I, en virtut de la seva ubicació geogràfica, cal considerar-los com "berbers insulars" (G. Alonso, 1993), o més correctament "amazic insulars" (...) Ara per ara no sabem ni com, ni quan, ni per què aquells amazigh van desembarcar a les illes Canàries. Les evidències i conclusions arqueològiques del tipus de la ceràmica, l'epigrafia en tifinagh, o del tipus antropològic-físiques com tipologies cranials o el grup sanguini, o del tipus lingüístic-toponímics són irrebatibles: estem davant d'una cultura amaziga (berbers) (González Antón i Tejera Gaspar, 1987 i 1990; Rafael Muñoz, 1994). Una cosa que, d'altra banda, ja van avançar argumentadament al segle passat els francesos Sabine Berthelot (1980) i René Vernau (1891) (...) Per això, l'actual lluita canària té els seus referents més propers a Senegal o entre els bachama de Nigèria , algunes ceràmiques de Gran Canària recorden les de la Kabilia algeriana, el déu achamón dels guanches es vincula al Amón egipci, el tifinagh de l'illa del Ferro té la seva comparació viu i modern al Hoggar i altres llocs del Sàhara, la cova pintada de Galdar a Gran Canària té semblants motius decoratius que alguns fons davant dels quals parla el líder libi Gadaffi (triangulars en vermell i negre), Bilma és un topònim del Níger i de Tenerife, o, per acabar, l'illa de la Gomera, el penyal espanyol davant de la costa marroquina de nom Vélez de la Gomera i la tribu rifenya dels Gomara (dels contraforts del Rif) estan estranyament agermanats. En tots els casos esmentats, òbviament, s'està ludint a elements culturals de filiació amazigh prou contrastats. "

Guillermo Alonso Meneses
Traduït al català per ACDPAC

Visita de militants i activistes amazics als familiars dels detinguts polítics de MCA

Hamid Ouadouch i Mustapha Oussaya, detinguts polítics de la causa amaziga

Hamid Ouadouch: detingut polític del moviment cultural amazic

El 22/05/2007, va ser condemnat a 10 anys de presó firma i una multa de 100.000 DH

Data de Naixement: 10/12/1978

Lloc de naixement: AMLAGOU

Nivell d’estudis i Graus :

- Batxiller + Selectivitat (Baccalauréat), opció Ciències Experimentals 2000

- Baccalauréat, opció letres 2009

- Baccalauréat, , opció Ciències Físiques 2010

- Llicenciatura, opció Química de 2008 (Facultat de Ciències de Meknès)

- Segon any de Dret Francès (Facultat de Dret de Meknès)

- Primer any de l'opció de Sociologia (Facultat de Letres i Humanitats Meknes)

Mustapha Oussaya: detingut polític del moviment cultural amazic

El / 22/05 2007 va ser condemnat a 10 anys de presó firma i una multa de 100.000 DH Data de Naixement: 01/O5/1983

Lloc de naixement: ERRACHIDIA

Nivell d’estudis i Graus :

- Batxiller + Selectivitat (Baccalauréat), Opció Ciències Matemàtiques 2002

- Batxiller + Selectivitat (Baccalauréat), Opció Lletres 2009

- Baccalauréat, opció Ciències Físiques 2010

- Llicenciatura de Física de la Matèria 2008 (Facultat de Ciències de Meknès)

- Segon any de Dret Àrab (Facultat de Dret de Meknès)

- Primer any en Sociologia (Facultat de Letres i Humanitats Meknes)

Font: http://anekraf.e-monsite.com/

ACDPAC; Felicitacions per l’entrada del Ramadà

Amb motiu del mes sagrat del Ramadà l'associació ACDPAC desitja al poble amazigh i a tot el món Islàmic un bon més del Ramadà

Ramadan d avudan i marra imazivn d timazivin d yiwdan marra n umadal