Noticiari amazic de Barcelona TV “Info Amazic Tarifit” sobre la concentració de suport al poble amazic i pel reconeixement de l’Estat d’Azawad

www.btvnoticies.cat

ACDPAC s’adhereix a la Plataforma de Mestres i Professors en Català (Illes Balears)

L'Associació Cultural pels Drets del Poble Amazigh a Catalunya s’adhereix a la Plataforma de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears

Azawad: Matèries primeres a canvi del reconeixement

Multinacionals petroleres s’ofereixen per perforar i la recerca de petroli i d'utilitzar els seus lobbys per pressionar els principals països a reconèixer l'Estat d’Azawad

Algunes informacions revelen que el Moviment Nacional d'Alliberament d'Azawad “MNLA” ha rebut ofertes de Qatar i l’Iran per realitzar exploracions petrolíferes al seu territori, a canvi del reconeixement del nou Estat Africà, tal com va manifestar un portaveu del MNLA al diari algerià Ennahar. Després del control de tot el territori  i la declaració de independència de l’Azawad, els dirigents tuaregs estan realitzen visites a diferents països per buscar el reconeixement polític i socis econòmics.

S'espera que el Congres Azwadià que va començar els seus treballs el passat dimecres decideixi sobre aquestes ofertes i altres qüestions.

Moviments socials catalans donen suport a la independència de l’Azawad a Barcelona

La capital catalana va acollir el passat dissabte 28 d’abril una concentració per recolzar la independència de l’Azawad, el primer Estat Amazic del món, la protesta convocada pel Moviment Amazic de Catalunya, per protestar contra la posició de la comunitat internacional, la qual es nega a reconèixer el nou Estat Africà, tot i que les nacions unides reconeixen el dret dels pobles a decidir lliurament el seu futur, el poble amazic que porta visquin més de 3000 mil anys en el seu territori, a l’Àfrica del Nord, te tota la legitimitat de viure en dignitat en llibertat, el Moviment Amazic d’arreu no entén com es pot negar aquest dret bàsic al poble amazic en general, i al nou estat amazic de l’azawad, els antics nous colonitzadors del continent Àfrica i els seus col·laboradors, i al capdavant França, estan obstaculitzen la democratització del països nordafricans, i així mateix estan fomenten la inestabilitat de la regió.

Més d’un centenar de persones van reclamar la llibertat del poble amazic, i han exigit el reconeixement de les nacions democràtiques al nou Estat de l’Azawad

La lectura d’un manifest ha tancat l’acció de recolzament a l’Estat Amazic, aquest manifest es lliurarà al president de la Generalitat de Catalunya, el senyor Artur Mas.

Mossa Ag Attaher, portaveu del Moviment Nacional d'Alliberament d'Azawad, a Catalunya

“La nostre independencia és el resultat d’un

llarg camí dolorós exhaurint totes les solucions

democràtiques i pacifiques ».

Mossa Ag Attaher, el portaveu del Moviment nacional de la libració de l’Azawad (MNLA) estava de visita aquesta setmana a Catalunya. El seu objectiu era de donar a conèixer la situació actual a l’Azawad, desprès la proclamació de la seva independencia al dia 6 d’abril del 2012.

Mossa Ag Attaher va ser convidat per associacions amazigues de Catalunya per donar-li l’oportunitat d’aclarir algunes confusions fomentades per la premsa occidental respecte la lluita per la independencia i també per trencar els tòpics negatius sobre el poble Tuareg. Era una setmana intensiva en la qual va explicar la situació a través de roda de premsa, xerrades amb representants de la societat civil catalana i entrevistes amb la premsa escrita i audiovisual catalana.

Ag Attaher explica que la lluita del poble amazic Tuareg va començar al 1958, amb una carta adreçada per els representants del poble de l’Azawad al general francès De Gaulle en la qual rebutgen de lligar-se a un estat amb el qual no tenen ningun vincle ni cultural, ni lingüista, ni identitari. Ignorant la seva petició, França és troba davant una responsabilitat històrica respecte les conseqüències d’aquesta decisió.

Tres anys desprès la independencia del Mali el poble Tuareg va entrar en una successió de revoltes periòdiques (1963, 1990, 2006) fins a l’ultima (2012) que és va concretitzar amb la proclamació de la independencia de l’Azawad.

El portaveu del MNLA, afirma que durant 52 anys el poble de l’Azawad va ser victima d’un genocidi de la part del regim malià. Gairebé tres mil persones van ser executades a vegades només per el fet de ser Tuareg. Nonobstant els Tuaregs sempre van afavorir el dialeg. Van signar el pacte nacional al 1993 que atorgava una ample autonomia pero mai no es va aplicar.

Al 2006, és van signar els acords d’Alger que racordaven l’aplicació del pacte nacional que tampoc no es va respectar. Decebuts, els Tuaregs van perdre confiança en el regim malià i també en els estats mediadors com a França i Algeria.

Ag Attaher recorda: « si el Mali denuncia la violació de la seva integritat territorial que data només de 52 anys, nosaltres denunciem la violació de la nostra integritat territorial que data de mil·lenaris ». En aquest context és va crear el Moviment Nacional de l’Azawad (MNA) al 2010 per la joventut universitaria. Es va organitzar el primer congrés al més d’octubre del mateix any mb totes les autoritzacions oficials a Timboctou. La finalitat era de tractar el problema de l’Azawad de manera democràtica i pacifica pero el regim malià torna a expresar el seu rebuig de tota volontat politica per una solució pacifica i llavors va enviar la policia que va procedir a l’arestacio dels organitzadors amb la prohibició abandonar el territori malià.

El regim malià va enviar el seu exercit a l’Azawad i el MNLA es va crear per defensar el seu territori. Aquest moviment és la fusió de totes les forces vives del poble Tuareg. Ag Attaher asegura que ningun civil va ser afectat per les operacions militars del MNLA tampoc no és van afectar els cooperants que van rebre la seva ajuda.

“Volem un estat democratic i laic”

En les seves intervencions Ag Attaher insisteix sobre el projecte del MNLA que consisteix en la instauració d’un estat democràtic i laic respecte els drets humans i totes les diferencies ètniques que sempre han conviscut en pau. A més tenint en el seu moviment representants d’aquests grups ètnics com els senghois, els peuls, els maures, que sigui al nivell del buro polític i a l’estat major militar.

Per que fa l’acusació de la col·laboració del MNLA amb l’AQMI i altres jihadistes, Ag Attaher no deixa d’aclarir que l’AQMI (Al Qaida al Magreb Islamic) era present en tot el territori malià abans de l’existència del MNLA. Es una organització global que gangrena tota la humanitat. Ansar ddin és una altre organización al nivell local guiada per el tuareg Iyyad ag Ghali que mai ha participat a la lluita del MNLA per la libració de l’Azawad, sino que volia confiscar la independencia.

Ag Attaher recorda que Ag Ghali era un agent del regim malià, era el cònsol del Mali a l’Aràbia Saudita per tal al lloc d’acusar el MNLA s’ha d’apuntar del dit el regim malià que va facilitar la seva infiltració a l’Azawad. Ansar ddin reivindiquen la instauració de la xaria (llei islàmica) en tot el territori malià mentre que el MNLA que ha proclamat la independencia de l’Azawad treballa per la instauració d’un estat democràtic i laic. Això demostra que no hi ha ningun vincle entre el MNLA i els islamistes (AQMI i Ansar ddin). El portaveu del MNLA afirma que mai s’han compartit operacions militars al contrari fa molts anys que els Tuaregs lluitaven sols per defensar-se contre aquestes organitzacions terroristes. Al 2006 els Tuaregs sense mitjans van aconseguir a eliminar el numero dos de l’AQMI.

“Som un aliat imprescindible contre el terrorisme islamista”

Per Ag Attaher avui dia l’Azawad és un aliat imprescindible en la lluita contre el terrorisme graciés al seu coneixement del territori, pero exigeix la condició sinequanon de reconèixer la seva independencia com a garantia internacional pel seu compromis. Ag Attaher admet que hi ha una preocupació respecte el terrorisme, pero graciés a l’adhesió de la població de l’Azawad el projecte del MNLA, l’islamisme mai n’aconseguirà a arrelar-se. La cultura amaziga dels Tuaregs és una cultura de pau basada en principis inqüestionables que son el respecte mutual i la llibertat.

En resposta a la premsa occidental que vincula el MNLA els antics mercenaris del Gaddafi, Ag Attaher torna a aclarir que els militars Tuaregs no son mercenaris sino que son soldats professionals que havien d’exiliar-se al 1963 i 1990, son els fills els quals va ordonar el regim malià aplaudir l’execució dels seus pares. Son aquests que van jurar fer una formació militar per tal de tornar a l’Azawad per lliberar-lo. El nombre d’aquests soldats no sobrepasa els 400 cents sobre un total de gairebé 3000 soldats de l’estat major militar.

En referencia a la revolta a Libia, Ag Attaher afegeix que aquests soldats van expressar el seu rebuig de participar a una guerra que no és la seva. Així van tornar a l’Azawad al menys quatre mesos abans la caiguda de Sirte (Ciutat natal de Gaddafi) aportant armes per defensar l’Azawad. Segons Ag Attaher, la premsa mai n’ha parlat del compromis de molts Tuaregs al costat del poble amazic contre Gaddafi.

« No escopirem sobre els nostres recursos naturals »

Ag Attaher, afirma que el MNLA va cancel·lar tots els contractes vinculats a l’explotació del petroli signats entre el Mali i les companyies estrangeres afegint que encara que els arguments econòmics mai han sigut la motivació de la nostre revolta no escopirem sobre els nostres recursos. Els posarem a l’abast del poble de l’Azawad com l’agricultura el turisme que serviran per la construcció del nostre pais. En els pròxims diez es proclamara el govern provisional o el Consell de Transició. Ja acaba de nàixer la Coordinació nacional de la Societat Civil.

La Estada del portaveu del MNLA era intensiva. En poc temps mai s’ha cansat expresar la volontat del MNLA i la seva disposició a presentar i a explicar el projecte polític del 56è estat d’Africa. Ag Attaher ha expressat el sea agraïment a les entitats amazigues que han mostrat la seva solidaritat amb el poble de l’Azawad, ha expressat també el seu agraïment a Catalunya a través dels representants de la societat civil, les entitats, i fins i tot la premsa que li-ha donat una oportunitat històrica per aclarir la situació actual a l’Azawad i redescobrir un país que s’inscriu en el marc del dret internacional a l’autodeterminació.

Kaissa Ult Braham

ACDPAC rebutja les polititzades sentències contra els activistes rifenys

L'associació cultural pels drets del poble amazic a Catalunya denuncia les sentències desmesurades, injustes i polititzades del Tribunal d'Apel·lació d’Alhucemas contra els detinguts amazics dels darrers esdeveniments de Aït Bouayach

Així mateix exigeix l'alliberament immediat de tots els detinguts i aturar aquests assajos polititzats, de represàlia i d’arbitrarietat.

La justícia marroquí a la ciutat d’Alhucemas va emetre aquest dimecres 25 d’abril unes injustes i dures condemnes contra els detinguts amazics de l’últim aixecament del Rif del passat març de 2012, amb un total de 37 anys de presó i 200000 euros en multes.

La llista dels detinguts polítics rifenys amb les seves sentències

Mohamed Jalloul : Sis anys de presó
Abdel Adim Benchaib: Cinc anys de presó

Abdullah Afllah - Ahmed El Moussaoui - Abdul Jalil Boscot - Abdul Majid Boscot: Quatre anys de presó
Ahmed Badri - Hassan Belhaj - Nassir El Hasnaoui: Deu mesos de presó
Said Akouh - Najim Alkarchouhi - Najim Chouhou - Ahmed Belkadi - Adil Taibi: Vuit mesos de presó
Hicham Boulahrouz - Naim El Morabit - Ridouan Al Hmmouti - Khalid El Moussaoui -  Mohamed El-Khiari: Sis mesos de presó
El Mahdi Abdallah: Quatre mesos de presó

Mohamed Douhri: Dos mesos de presó
Mohamed Akrouh – El Bachir Benchaib: Tres mesos amb suspensió de l'execució

Les famílies dels detinguts d’Aït Bouayach plorant i cridant després del veredicte del tribunal de cassació

Marxa popular amaziga a Casablanca “Tawada 2”en el 32 aniversari de l'inici de la primavera amaziga (Tafssut N Imazighen)

 

La marxa nacional amaziga Tawada 2 de Casablanca, que ha tingut lloc aquest diumenge 22 d'abril, la primera es va fer a Rabat el passat 15 de gener, va superar totes les expectatives, ja que va aconseguir la mobilització de les  diferents coordinadores regionals del Moviment Amazic, els organitzadors parlen de més de 10 mil participants, amb una absència esperada per part dels mitjans de comunicació públics, i amb la presència de diferents cossos de seguretat de tots els colors en els carrers i els barris adjacents a la ruta de la marxa.

En la manifestació es va veure una forta presència les qüestions d'interès per al activistes amazics, com la qüestió dels detinguts i els problemes de marginació i exclusió de l’amaziguitat en tots els àmbits de la vida pública, i entre els temes més destacats que es van reivindicar amb força en la manifestació han estat la expropiació de terres dels ciutadans i de les tribus, el que suggereix que el moviment amazic intensificarà la lluita en el futur en aquest afer.

La marxa no es va oblidar de l'ajuda i el suport de l'Estat amazic a l'Àfrica subsahariana, l’Estat d’Azawad, que va declarar la seva independència de Mali, i es va solidaritzar amb tots els pobles amazics.

Marxes populars al Nord d’Àfrica, en commemoració del 32 aniversari de la Primavera Amaziga

 Agadir

 Tizi Ouzou

 Jadou

 Sabha (Sahara)

 Nador

Meknes

 Trípoli

 Argel

Tizi-Ouzou

Concentració per exigir el reconeixement del nou Estat Amazic D'Azawad

Ara o mai, els amazics podem escriure la història nosaltres mateixos, el nou Estat amazic d'Azawad ens necessita, els amazics de tot el món, també els amazics catalans i el conjunt del poble català estem cridats a recolzar el poble tuareg, hem de participar en la concentració del dissabte 28 d'abril a la plaça Sant Jaume de Barcelona... i exigir a la comunitat internacional el reconeixement polític i l'enviament d'ajuda humanitària urgent.

Dissabte, 28 d’abril,

a les 18.00h.

Plaça

Sant Jaume

(Barcelona)

Us hi esperem!!

CONCENTRACIÓ

A favor de la llibertat per al

Poble Amazic

 Organitza: EL Moviment Amazic de Catalunya

Els candidats a les presidencials franceses en busca del vot amazic

Per primera vegada l’amazic entra en la batalla en les eleccions franceses

Aquests dies van aparèixer els candidats a les presidencials franceses utilitzant diferents mitjans per atraure el vot dels amazics francesos, un col·lectiu amb més de quatre milions de persones.

El passat dissabte el líder del Front d'Esquerra Jean-Luc Mélenchon en un míting a Marsella va manifestar que "No hi ha futur per a França sense els àrabs i els berbers del Magrib"

I aquest dimarts Nicolas Sarkozy, de visita a Drancy al Centre Cultural Amazic va declarar "Vull homenatge la comunitat amaziga que ha estat sempre un exemple d'integració a la República francesa, sense renunciar a les seves arrels, a la seva llengua, a la seva identitat"

El candidat socialista François Hollande va assignar l’amaziga Najat Belkacem com a portaveu oficial en la seva campanya electoral.

J.-L. Mélenchon - Discours de Marseille (BFMTV) por lepartidegauche



Le Président Nicolas Sarkozy en visite à Drancy... por cbf-media

Però saben els dirigents francesos que el seu silenci anterior sobre la situació dels drets humans dels amazics és França, tot i que els amazics van prestar serveis històrics, i la van ajudar a sortir de la difícil situació de l'ocupació alamana, així com en les seves guerres d'Indoxina i a l’orient Mitjà. Tot i que han resistit a la seva ferotge guerra del nord d'Àfrica, es va alia amb els seus col·laboradors locals i els hi va lliurar el poder, i així es va convertir des del punt de vista dels amazics com la prostituta política i econòmica per als pobles del nord d'Àfrica i el Sahel amb la seva alineació amb els dictadors que la van transformar en la seva mare, primera i última, i la caixa dels seus diners corruptes, no només això França va aprofitar el seu capital per a absorbir i controlar els diners públics d’aquests pobres pobles, i això es mostra en el domini i control de les empreses franceses als països del continent africà, sense cap competència i amb el vist i plau dels règims que compren el seu silenci, i així mateix un lloc per amagar els seus diners en bancs francesos, i la cura dels espòilers quan sigui necessari, i amagar tots els corruptes africans que fugen .... i la seva negació del bo, però hi ha una diferència entre ahir i avui, l'inici de la batalla entre els amazics i la França colonial ha començat ja des de Líbia i l'Azawad, i no podem predir la seva fi, és el que farà que els amazics posen a França en el seu corromput lloc al costat dels racistes, per la seva participació directa i indirecta contra els drets dels amazics i pobles anhels per l'alliberament del seus picat locals, que només viuen en el dret de l'altre l’assimilació i aixafar-los sense cap dret dels seus drets democràtics culturals, lingüístics..... i fins i tot econòmics.

Rachid Raha, expresident del Congrés Mundial Amazic (CMA) i president delegat de l’Assemblea Mundial Amaziga de Relacions Exteriors (AMA) ha fet una crida a tots els ciutadans francesos d’origen amazic per a un vot sanció contra Nicolas Sarkozy

Els Tuaregs declaren unilateralment el primer estat amazic independent a l’Àfrica del Nord

Azawad es converteix en el 56è Estat Africà i el primer Estat Amazic, el nou país és ric en les matèries primeres i és un element clau en la seguretat de l’Àfrica del Nord i de la conca mideterrènia.

El moviment amazic d’arreu saluda la iniciativa i demana als amazics de tot el món el seu suport per a consolidar el nou estat i a exigir el reconeixement polític de les nacions democràtiques, i fer front als que neguen la existència i la llibertat al poble amazic.

Qui són els tuaregs?

Els tuareg són d’origen amazic, la seva llengua, és el tamazight (llengua amaziga), de manera que pertanyen a una àrea lingüística que s'estén des del Marroc i Illes Canàries fins a Egipte, i Tunísia i Algèria al nord, cap Níger, Txad i Burkina Faso.

Es tendeix a pensar que el nomenament dels tuareg es deriva de la llengua àrab i que hi ha un conflicte sobre el significat

Els tuaregs coneixen l’origen de la seva nominació en base que es deriva de la paraula "Kel Temajeq", que significa "tots els que parlen la llengua dels tuaregs."

Els Tuareg es distribueixen sobre grans àrees entre els països de la Tamazgha (Àfrica del Nord), i la seva presència varia en funció de la distribució demogràfica en aquests països, i estan més concentrats a Níger, Mali, Algèria, Líbia i en menys presència al Txad, Burkina Faso i Nigèria.

No hi ha dades precises sobre el nombre de tuaregs, però els números no oficials disponibles parlen que el nombre de tuareg aproximadament 5,5 milions d'habitants, dels quals el 65 per cent a Mali i Níger, mentre que el 35 per cent d'ells es distribueixen als països del nord d'Àfrica, en particular a Algèria i Líbia.

Es pot determinar el parador dels tuareg en quatre àrees claus que s'estén des del sud de Líbia i específicament la regió de Fezzan a l'àrea del Hoggar a Algèria, i de la zona d’Azawad i Adghagh a Mali, a la zona d'Ahir al Níger. Aquestes àrees es caracteritzen per ser més seques i menys nombre de la població. Els Tuaregs es caracteritza pel seu gran coneixement de les vies d'aquestes zones naturals difícils i sobre el parador de les aigues gràcies a les seves competència del mètode guiat pels estels.

I sobre la manera de vida dels tuaregs s’apropa als àrabs beduïns en quant a les tradicions i costums, i el poble es pot considerar com a raça híbrida, en virtut de la barreja entre altres minories ètniques com els àrabs i els africans.

Els tuareg són de religió islàmica, i segueixen la branca sunnita Maliki, es creu que els tuareg es va convertir a l'Islam al segle XVI.

I la literatura europea els defineix com a els "homes blaus" a causa de la predominança de prenda blava als seus vestits.

Les tribus Tuaregs surant al Sàhara, on es dediquen al comerç de dàtils, perfums i espècies.

Els Tuaregs i el començament de les demandes polítiques

Els Tuareg han resistit ferotgement a l'ocupació francesa per diversos països d'Àfrica des de finals del segle 19 i van bloquejar el progrés de les forces franceses en els països d'Àfrica sub sahariana i els francesos van matar el seu president Al Amnukal Fihron en el 1916.

Des de la independència dels països africans de l'ocupació francesa, el poder colonial va dividir els tuaregs entre els nous estats creats, on es van dibuixar les fabricades frontereres en els despatxos i sense cap criteri geogràfic o ètnico cultural, i des de llavors va dominar la tensió en la relació dels tuaregs entre els governs dels que teòricament haurien de governar a tots, és que el primer moviment polític real dels tuaregs, que data de 1963, on va anunciar les seves demandes polítiques a Mali i va exigir el dret a la propietat de la terra i la preservació de la seva diversitat cultural i lingüística, però, el govern del president Mouboudou Keita va reprimir aquest moviment i va condemnar els seus símbols a les presons. Amb la independència dels països africans de l’ocupació francesa, els tuaregs es van trobar en una posició crítica, ja que especialment en les seves files no inclouen gran nombre de persones amb diplomes superiors que els permetés reclamar posicions polítiques i administratives en els països que els governen, i va augmentar el seu aïllament ja que el seu territori és desèrtic, poc poblat i allunyats de les gran capitals, que són el centre de decisions. Tot això els va convertir en els oblidats en aquests països, de manera que van protestar contra la marginació i les injustícies.

Els Tuareg i la explosió de la situació a Níger i Mali

Després d'un període relativament tranquil, va durar prop de dues dècades, torna la tensió amb l’inici dels anys noranta en què els tuaregs van anunciar un moviment nou de rebel·lió, els Governs de Soumana Sakou i desprès de Yanoussa Toura van reprimir de nou.

No obstant això, els tuaregs a Níger, són els que van iniciar el seus moviments armats contra els governs dirigint els seus atacs a les empreses estrangeres i als seus treballadors, i van crear un moviment armat que es diu "el Moviment Nigerià per la Justícia", i els tuareg a Níger han afegit que els successius governs en el Níger no els permet beneficiar-se dels guanys de la indústria de l'urani en plena expansió en aquest país, així com les indústries mineres que perjudiquen a les seves terres fèrtils.

El Moviment Nigerià per la Justícia va intensificar les operacions contra l'exèrcit de Níger, matant a desenes de les seves files, i es van registrar danys significatius en una sèrie de instal·lacions governamentals de les que van atacar.

Tot seguit els tuaregs van traslladar la tensió a la veïna Mali, on van començar a segrestar soldats en zones remotes del nord del país, on els tuaregs van fundar el 2010, el Moviment Nacional per a l'Alliberament de l’Azawad, el que exigeix el dret dels tuaregs a l'autodeterminació.

El moviment va intensificar els atacs armats contra el govern malià, el qual va tracta de reprimir-la amb força militar aèria, , però el moviment es va beneficiar de la deserció d'un nombre de tuareg de l'exèrcit de Mali, i el retorn dels combatents amb armes i entrenats per a combatre a Líbia, on van lluitar tant a les files del coronel libi Muammar Gaddafi i a favor de la revolució del 17 de febrer contra la Jamahiriya durant la guerra de l’enderrocament del dictador libi. Això els va permetre el control de diverses ciutats al nord, i a prop de la frontera amb Algèria, la mort i la detenció d'un gran nombre de soldats regulars, cosa que va provocar que molts dels líders de l'exèrcit témer per la unitat del país a la llum de l'escalada de força armada tuareg i el maneig del govern central amb ells, especialment a la llum dels sofriments de l'exèrcit governamental en quant a la manca de armes, equips i municions.

El passat 22 de març, el comandant militar Amadou Sonogou amb un cop militar va enderrocar el règim del president Amadou Toumani, declarant la resolució de totes les institucions de l'Estat i va suspendre la constitució.  El portaveu de la junta militar Amadou Konaré, la que va realitzar el cop d'Estat, va dir que van enderrocar el règim de Toumani després de la seva incapacitat per a "gestionar la crisi al nord del país".

I alguns analistes polítics assenyalen amb dit a el "Al-Qaida al Magrib Islàmic" darrere el moviment armat tuareg, que el govern malià va confirmar durant la investigació el febrer passat després de trobar els cossos de desenes de soldats regulars arran d'un atac dels rebels dels tuareg al gener a la ciutat Aghlhok, que les morts portaven el segell "d'Al-Qaida al Magrib", especialment pel que un gran nombre de combatents tenien barba, i que la presa d'ostatges europeus eren sovint portats a Mali.

No obstant això, un portaveu del Moviment Nacional per a l'Alliberament de l’Azawad Moussa Agater va negar durant una declaració al diari El Watan aquestes acusacions, i va dir que "comparació amb al-Qaida al Magrib Islàmic no és raonable" i que "el moviment per l’Azawad no té interessos i no està involucrat en cap política amb l'organització terrorista"

 

Moussa Ag Assarid i Mossa Ag Attaher, portaveus del Moviment Nacional per l'Alliberament d'Azawad MNLA a París

 

ACDPAC dona tot el seu suport a la Declaració Unilateral d'Independència de l’Azawad

L’associació cultural pels drets del poble amazigh a Catalunya dona suport absolut i incondicional per al Moviment Nacional per a l'Alliberament de l’Azawad ", el qual ha anunciat la proclamació de manera irrevocable, l’Estat Independent d'Azawad a partir d'avui divendres, abril 6, 2012

L’associació ACDPAC felicita el poble tuareg de l’Azawad sobre aquest feliç enllaç i la gloriosa independència, i desitja als nostres germans amazics de l’Azawad un brillant futur en llibertat i en dignitat sobre la nostra històrica Pàtria.

D'altra banda, volem denunciar la posició de França demanant el no reconeixement de la independència de forma unilateral de l’Azawad, i així mateix la posició d'Algèria i del Marroc els quals segueixen els passos de França contra la voluntat del poble amazigh.

Combatents tuaregs amb la bandera amazigh i la bandera de la República de l’Azawad

El passat 17 de gener el MNLA es va aixecar en armes per exigir l'autodeterminació d'Azawad.

El Janjaweed àrab a Líbia està portant a terme una massacre ètnica contra els amazics amb la benedicció del Consell Provisional

Com busquen els nous gadafistes tiranitzar els amazics a Líbia

Les Brigades Janjaweed àrabs, desprès de bombardejar Sabha, ara intensifiquen els atacs a la ciutat de Zuwārah, els primers balanços parlen de desenes de morts

Han revelat les declaracions del Consell de Transició que dona suport a les milícies àrabs, les que estan ataquen les àrees amazigues, que està tractant d'arrossegar Líbia a una guerra civil, la intenció dels nous arabistes que estan tractant d'involucrar a la comunitat internacional per desarmar els amazics per a desprès esclavitzar-los, i sometra'ls a viure com a ciutadans de segona classe sota la bandera de l'arabisme i de la tirania fins esborrar-los definitivament, per això el nou govern està tractant de implicar els amazics en una guerra civil per esgotar-los i obrir el camí per a una intervenció estrangera per desarmar-los per la força en aplicació del projecte wahhabiste de Qatar, fins i tot amb el recolzament dels Gaddafistes, ja que els nous governants de Líbia en la seva majoria dels escaladors i dels rebels de l'últim moment i tenen una relació vella nova amb el règim derrocat i també tenen l'experiència considerable de fabricar problemes i la fabricació de conflictes, ja que són estudiants del derrocat pan arabista, i que alberguen un odi abominable cap a tot allò amazic i els volen només com a esclaus per a conquistar el tirà amb l'eslògan "Tu està lluitant i jo estic per governar perquè sóc millor i més adequat", però tots aquests intents no aconseguiren res, ja que els rebels Misrata, d'Azzawia son fidels als amazics no estalviaren esforços en el seu suport, com també els amazics de la Muntanya de Nafusa no romandren inactius, com és el cas del Touaregs, tot plegat farà fracasar els projectes del Consell de represàlia i el Govern del Faqih Abdul Jalil, Gaddafi de la nova Líbia, que utilitza tots els mètodes de Gaddafi Pudents i fastigósos per a recrear el passat escenari.

Sentim publicar la fotografia

Sari Abouzriba - rebel amazigh de Zuwara

Font: http://ossanlibya.org/Alpha

Alpha

Alpha

Els amazics de Tinariwen presenten a Barcelona el seu últim treball premiat amb un Grammy

http://www.tv3.cat/videos/4008850/Tinariwen-la-musica-africana-a-lApolo

Els amazics de Tinariwen presenten a Barcelona el seu últim treball premiat amb un Grammy i denuncien la neteja ètnica dels tuaregs a Mali