divendres, 25 de març del 2011
divendres, 18 de març del 2011
Comunicat conjunt de les associacions catalano amazigues ACDPAC i TAGHRAST pel ressents esdeveniments al Nord d’Africà
Nosaltres, les associacions catalano amazigues ACDPAC i TAGHRAST que estem treballant per a la defensa dels drets humans en general i els drets culturals i lingüístics del poble amazic i català, estem profundament preocupats per la creixent violència i el terror que continuen patint la ciutadania dels països de l’Àfrica del Nord i l’Orient Mitjà i en espcial a líbia, i estem indignats per la passivitat de la comunitat internacional davant la carnisseria que està portant a terme la família del tirà El-Gaddafi en aquest territori de la Tamazgha (Àfrica del Nord).
Volem manifestar a l'opinió pública nacional i internacional el següent:
1 – Condemnem rotundament la brutal repressió que està exercint avui el govern libi contra la població de Líbia i exigim una intervenció eficaç per part de la comunitat internacional per posar fi al genocidi al qual està sotmès el poble libi.
2- Advertim sobre la possible intenció de control de les revoltes per part d’Occident i de la repetició del scenario d’ocupació portat a terme a Iraq, Afghanistan, etc.
3- Declarem la nostra solidaritat amb tots els pobles que lluiten pel canvi als països nord-africans i a l’Orient Mitjà.
2 – Condemnem la repressió amb la qual s’està responent a les reivindicacions legítimes del poble marroquí ja sigui abans, durant o després del 20 de febrer i demanem l’obertura de comissions d’investigació entorn dels esdeveniments d’Alhucemas i sobretot la mort de cinc persones i indemnitzar les famílies de persones mortes durant les manifestacions del 20 de febrer.
3 – Expressem el nostre suport absolut per als moviments juvenils nord-africans en les seves demandes de democràcia i de llibertat, en particular el reconeixement constitucional del fet amazic de l’Àfrica del Nord, i així mateix la oficialització de la llengua amaziga.
4 – Denunciem la insistència en la marginació dels membres del moviment amazic al Marroc en les comissions i consells consultius, fet que pot conduir a l'exclusió de les principals demandes dels moviments pro canvi en general i en particular del moviment amazic en el projecte de revisió de la constitució.
5- Reivindiquem un canvi constitucional que recull la voluntat i les opinions de tots els sectors de la societat marroquina, entre elles, els marroquins residents a l’estranger.
6 - Exigim una revisió del projecte de reforma territorial del Marroc, i que els estàndards històrics, culturals i un enfocament de desenvolupament siguin essencials per la regionalització del país.
7 – Demanem la constitucionalització de la cultura i la llengua amazigues a Tunísia i a Egipte, així mateix exigim el foment i la promoció de la identitat amaziga en aquests països.
8 – Demanem la constitucionalizació de la cultura i la llengua amazigues a Algèria com a oficial, i exigim l’aixecament immediat de l’estat d’emergència, en vigor al país des del 9 de febrer de 1992.
Figueres i Mataró, 17 març 2011
Les primeres associacions signatàries:
Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya
Associació Taghrast - Espai Amazic
Per adherir-se al comunicat envieu les vostres dades a l'e-mail associacio.amazigh@gmail.com
Declaració de la joventut amaziga de Líbia
Declaració de la joventut amaziga de Líbia [Traduït de l'àrab *] http://ossanlibya.org/
Azul fellawn (Benvolguts i benvolgudes)
Nosaltres els fills Amazighophone de Líbia, som els que tenen, des de fa mil·lennis, caminant sobre aquesta terra, després d'haver-la regat amb la nostra sang i haver gravat la nostra memòria en les roques de manera que mai l’oblidarem. Som els descendents de Xexunq, Masinisa de Yughrten, Takfarinas que valentament van defensar Líbia i la llibertat contra els invasors romans i germànics o en contra d'aquells que van tractar de trencar el fill de Líbia.
Nosaltres, fills dels combatents de Noufoussa Slimane Bacha Albaroni, Khalifa Ben Aâskar, Youssef Kharbich, entre d’altres, adrecem aquesta carta a totes les forces vives de Líbia, tant a l’interior com a l’exterior. Aquestes forces que parlen de la gènesi d'una nova constitució civil, que regirà la vida política, econòmica i social a Líbia per recordar-los:
1 – La pàtria i les seves institucions pertanyen al seu poble i no al revés. L'Estat de Dret és un estat de llibertat, on tots els ciutadans són iguals davant els drets i les obligacions.
2 - El pluralisme és el reconeixement de cada pertinença cultural, espiritual, i identitaria de tots els ciutadans. La nacionalitat és el que uneix a persones de diferents components de la mateixa societat. El pluralisme no és un eslògan d’una etapa, sinó un estat natural permanent que no pot haver cap exclusió si l'objectiu és construir la nació.
3 - Pel que fa a Líbia, l’amaziguitat com la llengua i la cultura és un element constituent fonamental com els altres components d’identitat de Líbia que ningú pot ignorar. Per això serà necessari que el projecte de Constitució estableixí clarament que la llengua amaziga és la llengua nacional, així com les altres llengües germanes nacionals de Líbia, amb els mateixos drets en matèria d'educació, comunicació, publicació i documentació, i qualsevol d'aquests drets no s'oposen a qualsevol altre component de la nació.
4 - Líbia és un país de pluralisme religiós, i ningú pot ignorar aquesta realitat. Tots els libis s'acorden en l'Alcorà com un centre de la fe islàmica. Però això no elimina la pluralitat i la diversitat ideològica i espiritual. l’Ibadisme que és expandit per tot arreu, des de la costa a les cadenes de Noufoussa i els confins del Sàhara, és una escola teològica on la veu ha de ser escoltada al mateix costat de les altres escoles presents com el sufí i la Maliki. Líbia no ha estat i mai serà una nació teocràtica que adopta un dogma únic, el que seria contrari als principis de pluralitat i igualtat que ha de ser el primer a ser establert en la pròxima Constitució.
Aquesta declaració és una carta oberta a l'opinió. I ningú té dret a ignorar o oblidar aquesta comunitat de la societat líbia que va continuar a expressar la seva identitat a través de la memòria de les sorres i el llenguatge de les roques i va lluitar contra dècades d'exclusió i voluntària involuntària per part de totes les parts.
La llengua amaziga a Líbia és l'adreça de la pàtria i el full de ruta per entendre els secrets de la nostra terra.
Visca Líbia lliure
La joventut amaziga de Líbia
1 març 2011
dilluns, 7 de març del 2011
Les protestes del 20 de febrer visualitzen la indignació dels rifenys envers el règim marroquí
Les condemnes es succeeixen per la militarització de la província de Alhucemas.
ACDPAC s’uneix a les condemnes de la societat civil rifenya per la militarització de vàries regions del Rif i també condemna les detencions i les interrogacions injustificades de militants pro drets humans.
El passat 20 de febrer la regió d’Alhucemas va ser testimoni de la manifestació de protesta més gran des de la independència, amb un balanç final de 5 morts, 40 ferits, la crema de cotxes de policia, la crema de edificis publics i entitats bancàries.
El 21 de març, les protestes van continuar a les localitats d’Imzuren i Aït Buayach, tot i l’amenaça de repressió per part del Ministeri de l'Interior marroquí, els violents enfrontaments entre manifestants i personal de la policia i de l’exèrcit marroquí van deixar dos víctimes mortals a Imzouren segon testimonis.
Manifestants tractant de protegir propietats privades del foc durant els successos d’Alhucemas
El setge a militants amazighistes es va accentuar a conseqüència de la mostra de solidaritat de la societat civil rifenya local i també la fincada a Europa.
Les protestes ciutadans a les ciutats de Kaceta i Tazaghin, la detenció, interrogació, intimidació, pressió psicològica als famíliars dels militants, en aquest cas a membre de l’associació Thifawin per la Cultura i el Desenvolupament de Midar, el seu secretari el Sr. Chahid Andich i el seu president el Sr. Radouan Karmi.
La detenció i interrogació del president de l'associació Taumat per a la Cultura i el Desenvolupament de Zaio “ASTACUDE ZAIO” i director local del moviment del 20 febrer: Llibertat, Igualtat i Dignitat el Sr. Rachid Ithri Bouhaddouz
Les principals demandes de les protestes van ser:
Condemna de les amenaces al president de l'Assemblea “ASTACUDE ZAIO” practicades des les autoritats.
Solidaritat amb tots els actors locals, nacionals, que promouen el canvi.
Compromís amb els objectius del moviment de 20 de febrer.
Alliberament immediat de tots els presos polítics i de consciència.
Solidaritat amb les víctimes de repressió de l'Estat “Makhzan”, els nostres germans del Rif i d’Alhucemas
La condemna a les amenaces que afecten el moviment de militants, 20 de febrer de la ciutat de Zaio.
La demanda de reconeixement oficial de la llengua i la cultura amazigh en la Constitució marroquí.
Taumat Associació per a la Cultura i el Desenvolupament
Agents vestits de civil van detenir i interrogar a tres membres del Moviment local 20 de febrer de Nador, els militants els senyors Abdullah Ajaoun, Mourad El Mokhtari i Adil Akid
També el disturbis havien succeït a Rabat i Guelmim i Zagora i Imzorn, així com a Larache Marràqueix
la política de control i de repressió seguida pel règim marroquí envers el Rif i els rifenys havia canviat els últims anys, però només havien canviat els instruments, el nou partit PAM del “Tractor”, un partit en contra posició dels partits tradicionals, tot per fer veure que al país existeix una intenció de canvi, tanmateix l'absència de una vertadera voluntad política de integrar la regió en el context marroquí, i així es va iniciar en falç la tasca de reconstrucció. El terratrèmol del 24 de febrer de 2004, les revoltes de Imzuren, Buikedarn, Aït Buayach, Aït Ammart, Tamassint sumat també al fracàs de les polítiques de foment d'esport i els festivals d'estiu, no havien aconseguit resoldre els problemes culturals, econòmics i políticsels que pateix el territori des de fa anys.
Aquests esdeveniments havien visualitzat les intencions d’aquest partit, ja que es va veure ràpidament totes les màscares que s’amagaven darrere.
A Tarragona manifestants que exigeixen la fi de la "militarització" del Rif
Associació Tafssut de Imzourn va condemnar la campanya de detencions després dels esdeveniments del 20 de febrer a Alhucemas.
La distorsió informativa del canal 2M envers els esdeveniments del 20 de febrer a l’Alhucemas.
Concentracions de ira de joves rifenys a la ciutat de Tizi ousli
Aterratge sorprenent d'un contingent de seguretat sense precedents a la ciutat d’Aït Bouayach
L’Ajuntament d’Alhucemas condemna els actes criminals i demana la necessitat de formar un comitè per investigar els fets
El 25 febrer 2011, en la protesta del sindicat Nacional d'Educació secció de Driouch la profesora la Sra. Bm. B. Aïn Zahra va resoldre ferida.
Militants independents es concentren a Envers a Bèlgica en solidaritat amb els moviments pro canvi al Marroc.
Un aterridor vídeo mostra com Fadoua Laroui es procedeix a cremar-se a la ciutat Fkih Ben Salah (Beni-Mellal)
El personal Municipal de l’Ajuntament de Nador es protesta en contra de l’alcalde Tarik Yahya.
En el matí de dimarts 22 de febrer, els estudiants rifenys de la Universitat d’Ujda protesten en solidaritat amb els rifenys i s’enfronten a les forces de repressió marroquines.
dissabte, 26 de febrer del 2011
Les milícies o els grups afins als partits governamentals marroquins irrompen en les protestes del 20 de febrer per rebentar el seu caràcter pacífic
Els actes vandàlics provocats durant les manifestacions populars del passat 20 de febrer a varies ciutats del Marroc, però principalment a Alhucemas, Tanger, Larache, Marrequeix i Sefrou van ser instigats i dirigits per les milícies o els grups afins als partits governamentals marroquins que tenien per objectiu rebentar el caràcter pacífic de les protestes.
Les principals reivindicacions dels milers de manifestants que van sortir al carrer eren en contra del govern i dels partits tradicionals.
En el vídeo un parlant en dialecte marroquí incitava a calar foc a l’Ajuntament d'Alhucemas, lo qual indica que els que van provocar els aldarulls no eren rifenys, sinó persones vingudes d’altres llocs del Marroc.
Amb 5 víctimes i molts de ferits a l’Alhucemas, però també destroces en propietats públiques i privades va ser el resultat de la manifestació més gran del passat 20 de febrer de tot el Marroc, van participar entre 50000 i 100000 ciutadans de tota la província. Això torna a demostrar que el Rif podria tornar a reconduir el canvi polític que necessita el país.
Històricament, els partits tradicionals marroquins i sobre tot el partit de la independència (hizb al-istiqlāl) van descriminar i distanciar el Rif del difunt rei Hassan II, i així es van perpetrar al poder, i des de la independència del país nord-africà han obrat per destruir i per esclavitzar el poble rifeny.
La policia marroqui apallissen i fereixen brutalment i en públic un jove manifestant a la ciutat de Sefrou al sud del Marroc
divendres, 25 de febrer del 2011
El poder criminal a Líbia assassina el seu poble
L’associació fa una crida a la comunitat internacional, l’ONU i a la UE a intervindrà i posa fi a les atrocitats del règim racista de Moamar El-Kaddafi.
Les forces terroristes del dictador estan portant a terme una neteja ètnica al país nord-africà, les ONGs, els mitjans de comunicació i també les xarxes socials estan denuncien l’elevat número de morts i ferits, i que ascendeixen a milers entre víctimes i ferits en poc temps.
Els dos dictadors Moamar El-Kaddafi i el seu fill Seif Al-Islam s’els de jutjar per una cort internacional per tots els crims que ha comés a Líbia.
Milers de morts en els disturbis de Líbia
Els amazics i els Warfala, les dues tribus més importants del país, s'han sumat als opositors, una dada que podria ser clau per al futur de la revolta.
dimarts, 22 de febrer del 2011
Les protestes del 20 de febrer provoquen l’erupció del bolcà al Marroc
Ambient pacífic en la majoria de les manifestacions gràcies a la col·laboració de les forces de l’ordre, excepte a les ciutats d’Alhucemas, Larache, Tanger, Sefrou, Goulmima i Marrakech on ha hagut enfrontaments amb la policia.
El Rif torna a ser el epicentre de les protestes, Alhucemas amb 50 000 manifestants, Agadir amb 5000, Nador amb 2000. van ser les manifestacions més multitudinàries.
dissabte, 19 de febrer del 2011
L’associació ACDPAC dona suport a les reivindicacions legítimes dels moviments juvenils a l’Àfrica del Nord
La situació de extrema pobresa, la corrupció, la manca de llibertats i de drets humans exigeix canvis d’arrel i una transformació profunda dels règims existents, i en aquest context les demandes exposades, democràcia, justícia social, dignitat, son necessàries i urgents.
El vertader canvi no es podrà aconseguir sense sumar les reivindicacions històriques del moviment amazic.
L’associació ACDPAC s'adhereix a la campanya #sensesenyal
El règim dictatorial de Al-Gaddafi reprimeix sense contemplacions les protestes pel canvi a Líbia
El coronel Moammar al-Gaddafi al poder des de fa 40 anys colpeja amb violència les protestes que succeeixen arreu del país des del 15 de gener, però que s’han accentuat els dies 15 i 17 de febrer a l’est del país sobre tot a Bengasi, a l’Al Bayda i a Tobruk, amb un tràgic balanç de 46 morts segon les ONGs. 
Manifestació a Londres en suport a la revolució de LíbiaEl règim des que va assumir el poder el 1969 havia ridiculitzat les demandes amazigues i considera les reivindicacions dels amazics com una trama colonial per dividir la nació àrab.
Exemples de assetjament a activistes amaziguistes http://www.lemonde.fr/
dijous, 17 de febrer del 2011
Els joves tomben el règim dictatorial a Egipte
Joves sense perspectives de futur, la corrupció, la falta de llibertats, un malestar generalitzat de tota la població, i les recents revoltes a Tunísia han portat a un grup d'activistes juvenils assistits per les noves tecnologies a promoure i a convocar mitjançant les xarxes socials les primeres protestes, les quals van començar el 25 de gener, aquest moviment converteix les protestes en manifestacions en contra del sistema i en contra del dictador Hosni Mubarak.18 dies de manifestacions continues en diferents punts del país, però com a epicentre de la revolució la famosa plaça de l’Alliberació i amb transmissió en directe per televisió per a la resta del món, però amb un tràgic balanç de més de 350 morts, milers de ferits i unes pèrdues milionàries per a la economia del país han conduït finalment, l’onze de febrer, a la caiguda de l’últim faraó.
A l’oest de Egipte es troba l’oasi de Siwa, regió amazigofona, i on la població hi viu amb uns alts nivells de desocupació, la emigració dels joves, la desigualtat de salaris i la falta de llibertats polítiques i sobre tot l’arabització i el genocidi cultural, la substitució de la llengua autòctona, l’amaziga, per la llengua àrab.
Les grans expectatives i la esperança que ha aixecat aquesta transformació radical i profunda del país nord-africà respecte al passat immediat pot produir canvis transcendentals que podrien beneficiar la cultura i la llengua amazigues en aquesta àrea geogràfica del territori amazic “Tamazgha”. Mentrestant, el desenvolupament dels esdeveniments ens confirmaren o no si el país agafarà el camí de la democràcia i la llibertat o tornaren els règims autoritaris, excloents i racistes.
La tendència d’atacar als amazighistes per els nacionalistes àrabs egipcis es continuo, l’ultima ha estat la pàgina Viquipèdia de l’activista egipcia d’origen amazic Amany Elweshahy acusant-la de voler trencar ètnicament la societat egípcia i per l’arrossegament dels conflictes sectaris.
manifestació rupestre del rei amazic Sheshonqdimarts, 15 de febrer del 2011
Les forces de repressió algerianes s’enfronten a la set de canvis polítics dels nord-africans
30 000 membres de les forces del règim militar blinden la capital Algerià per aturar els aires de canvis que bufen en els països de la ribera sud del mediterrani.
El líder i polític amazic Saïd Sadi, enfrontant-se a la policia que intentaba impedir en Alger la protesta popular del 12 de febrer per reclamar democràcia al país.
El dirigent amazic del RCD es va dirigir a la multitud i a la premsa condemnant la repressió i ús desproporcionat de la força per dissoldre una manifestació pacífica, i així també va incriminar les autoritats d’utilitzar la violència per fer callar "les veus de la llibertat" i va reiterar l’exigència que sigui aixecat l’estat d’emergència, en vigor al país des del 9 de febrer de 1992.
dissabte, 5 de febrer del 2011
Commemoració del 48 aniversari de la mort del líder amazigh Abd el-krim a Figueres
L’acte ha estat presentat i dirigit per el jove membre de l’associació Ibrahim Zaitar, el qual va donar la benvinguda als assistents i va donar pas als militants Zouhair Rotbi i Ali Taouil, els quals van fer una ressenya històrica sobre la figura de Mulay Muhend i el van recordar com el precursor dels moviments d’alliberació nacional dels pobles colonitzats des de la Segona Guerra Mundial, i també com l’inventor de la guerra de les guerrilles, i així mateix com a fundador de la primera república en la seva versió occidental del món islàmic.
Tot seguit el també membre de l’associació el senyor Mustafa El Karrouchi va llegir una poesia sobre la persona històrica de Mulay Muhend.
També realçar la participació del públic, on han intervingut el militant amazic Ahmed Zadbag, el qual va ressaltar la formació acadèmica i religiosa d’Abd el-krim, així com la intervenció del senyor Lahcen Daoudi, aquest últim va parlar i va explicar els fets que se li atribueixen per les celebracions del nou any amazic 2961 a Roses i va demanar disculpes per la mala interpretació de les seves paraules i va recitar un poema amazic en honor al líder Abd el-krim
I a continuació s’ha projectat un vídeo documental sobre líder rifeny El Khattabi i per últim el grup Peredelescabres va cantar unes cançons reivindicatives en pro de les cultures amazigues i catalanes, i va dedicar una cançó al jugador del F. C. Barcelona Ibrahim Afellay.
Amb una exposició de materials de l’associació i un pica-pica es va tancar l’acte.
dilluns, 31 de gener del 2011
Acte en commemoració del 48 aniversari de la mort del líder amazic Abd el-krim El Khattabi “mulay muhend”
Acte en commemoració del 48 aniversari de la mort del líder amazic Abd el-krim El Khattabi “mulay muhend”
Amjahd amqran imazighen mulay muhend
Dissabte, 5 de febrer de 2011 a les 17:00h
La Catequística (C. Rector Arolas, 4 Figueres)
o Parlaments amb membres de l’associació.
o Documental “Abd el-krim”.Actuacions músicals de tradició popular amaziga i catalana amb:Lahcen Ouichou; Peredelescabres