Els amazics també van fer Via

Els amazics es van sumar a la històrica cadena humana que va tenir lloc ahir, al principat de Catalunya, en commemoració la Diada Nacional, un esdeveniment organitzat per la Assemblea Nacional Catalana sota el nom “Via Catalana cap a la Independència”.

L’associació ACDPAC felicita el jove nedador Zakaria Aatani per la feta aconseguida

L’Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya ha rebut amb molta satisfacció l’èxit aconseguit pel jove esportista Zakaria Aatani.

Des de la nostra entitat volen felicita el jove nedador catalano amazic, la seva família, i especialment el seu pare, el militant amazic, Mohamed Aatani, per aquest gran èxit. Un triomf que compartim amb molta esperança, desitjant que sigui l’inici de molts més.

Zakaria Aatani ha guanyat la XXVIII Travessia Local de Natació Trofeu Enric Badosa de la festa major de Roses a la categoria Aleví, la competició d’aquest any 2013 ha comptat amb 87 nedadors.

Aatani, que va quedar segon l’any passat, finalment ha aconseguit la victòria.

ACDPAC felicita els musulmans per la Festa de Fi del Ramadà “Aid el-Fitr”

Participació amaziga a la diada de Sant Jordi

Les associacions amazigues van participar, com és de costum, a la diada de Sant Jordi, aquest any 2013, a més de les parades, és van llegir poesies amazigues i es van fer tallers de cuina amaziga.

Entre les ciutats on van participar les entitats ciutadanes d’origen amazic trobem Barcelona, Sant Adrià i Figueres.

A Figueres, a l'activitat “A Tota Veu” organitzada per Òmnium, una acció de lectura de poemes en diferents idiomes, es va llegir un poema del cantautor amazic Khalid Izri, una poesia traduïda al català pel membre de l’associació ACDPAC Zouhair Rotbi, i que aquest últim va llegir en companya de l’ex-conseller de la Generalitat i ex-senador, el sr. Narcís Oliveras i Terradas.

Aquí a sota us reproduïm el poema amazic i la seva traducció al català:

Ghari Thammath inu / vari ùammaù inu
Autor: KHALID IZRI	Traduït al català: ZOUHAIR ROTBI
Amazic (Tamazight)		Català
ghari thammath inu		tinc ma terra
lallas n timura		senyora de les terres
ghari thammath inu		tinc ma terra
lallas n timura		senyora de les terres
arbia nnes it ch-achia		la seva herba brilla
am wdfer xi durar		com la neu sobre les muntanyes
azri nnes wa ydji		la seva bellesa és única
marra di ddenya		en tot l’univers
waxxa thekkit yekmer		encara que ho recorris tot
zg mezwar u neggar		des del principi fins al final
ghari thammath inu		tinc ma terra
lallas n timura		senyora de les terres
ghari thammath inu		tinc ma terra
lallas n timura		senyora de les terres
arbia nnes it ch-achia		la seva herba brilla
am wdfer xi durar		com la neu sobre les muntanyes
azri nnes wa ydji		la seva bellesa és única
marra di ddenya		en tot l’univers
waxxa thekkit yekmer		encara que ho recorris tot
zg mezwar u neggar		des del principi fins al final
ghari thammath inu		tinc ma terra
lallas n timura		senyora de les terres
ghari thammath inu		tinc ma terra
lallas n timura		senyora de les terres
a rebhar n Buyafar		el mar de Buyafar
a yadmam dg eri		com una perla al coll
wa thufid aqrin nnec		ni tan sols la lluna
ura di thaziri		el pot imitar
a rebhar n Buyafar		el mar de Buyafar
a yadmam dg eri		com una perla al coll
wa thufid aqrin nnec		ni tan sols la lluna
ura di thaziri		el pot imitar
thfucht tazgguakht		un sol radiant
thqaras mani thchrid		li pregunta on estaves
aman nnes d ajenna		la seva aigua com el cel
khmi itssfa itmrir		de color blau cristal·lí
ghari thammath inu		tinc ma terra
lallas n timura		senyora de les terres
ghari thammath inu		tinc ma terra
lallas n timura		senyora de les terres
a yadrar u Harduu		el mont de Hardú
ghak r-awin ikssi		el teu aire fa volar
ghak r-awin d arrahmath		el teu aire, una bendició
isskhssay thimssi		apaga el foc
a yadrar u Harduu		el mont de Hardú
ghak r-awin ikssi		el teu aire fa volar
ghak r-awin d arrahmath		el teu aire, una vendició
isskhssay thimssi		apaga el foc
dzaran chek iudan		de tarda en tarda
zeg u aichi ghar u aichi		et visita la gent
mahend ad gharfn r-awin		per gaudir del teu vent
ikh wadji uassi		del teu aire en llibertat
ghari thammath inu		tinc ma terra
lallas n timura		senyora de les terres
ghari thammath inu		tinc ma terra
lallas n timura		senyora de les terres
ayarrif ayarrif		el Rif, el Rif
amrmchta amrkhrif		com l’hivern, com l’estiu
chek ttanuwacht		ets la flor
tghanimt ussddif		la rosa “Ussddif”
ayarrif ayarrif		el Rif, el Rif
amrmchta amrkhrif		com l’hivern, com l’estiu
chek ttanuwacht		ets la flor
tghanimt ussddif		la rosa “Ussddif”
chek d rfrahat		ets l’alegria
chek chek d Arrif		ets, ets el Rif
rkhar ixxar abuqar		terra de l'abundàcia
wa-idji d azddif		i no pas mentida
chek d rfrahat		ets l’alegria
chek chek d Arrif		ets, ets el Rif
rkhar ixxar abuqar		terra de l'abundàcia
wa-idji d azddif		i no pas mentida
ghari thammath inu		tinc ma terra
lallas n timura		senyora de les terres
ghari thammath inu		tinc ma terra
lallas n timura		senyora de les terres

Enfrontaments entre manifestants i forces de repressió algerianes en el 33 aniversari de la Primavera Amaziga

El poble amazic va reviure ahir al matí, 20 d’abril, a Tizi Ouzou, el 33 aniversari dels esdeveniments de la primavera amaziga en un ambient distintiu amb l'organització d'una marxa multitudinària, amb força participació dels ciutadans de la regió de Kabilia.

 

La primera marxa organitzada pels estudiants de la Universitat "Mouloud Mammeri", va entrar en contacte amb una segona marxa organitzada per la societat civil i els activistes del moviment autonomista de la Kabilia "MAK" al davant de la seu de la Universitat.

A la marxa va assistir el vicepresident del Congres Mundial Amazigh Khalid Al Zirari, que va venir del Rif, Marroc, per participar en aquest esdeveniment històric que commemora els esdeveniments de les dues primaveres amazigues, que ha esdevingut  una estació històrica en el registre de la causa amaziga.

En el mateix lloc, va començar una altra marxa organitzada per la Coalició per a la Cultura i la Democràcia, que se ha sumat a la commemoració enmig de diferents cants que van travessar els carrers de la ciutat de Tizi Ouzou, on els manifestants van aixecar diverses consignes, com "Som Imazighen", "Volem la oficialització de la llengua Amaziga" entre altres.

Les dues marxes es van finalitzar a la Plaça dels màrtirs de la Primavera Negre, on els manifestants van organitzar una concentració i un minut de silenci en memòria dels màrtirs dels esdeveniments de la Kabilia, on van succeir els assassinats del 2001

Una imatge de la marxa, d'aquesta mateixa commemoració, que es va organitzar a París

Homenatgen Abdelkrim a Figueres

Commemoren els 50 anys de la mort de l'heroi de la revolta amazic contra l'Espanya colonial

L’associació cultural pels drets del poble amazic a Catalunya va commemorar el 50 aniversari de la mort de l'heroi de la revolta amazic contra l'Espanya colonial del passat segle XX, en un homenatge que ha tingut lloc a la Cate a Figueres aquest passat diumenge 10 de febrer.

L’acte conduit pels membres de l’associació Zouhair Rotbi i Houssein Mettouassi ha comptat amb la intervenció del mataroní professor d’història, Josep Xaubet, el qual ha repassat els diferents contactes que han mantingut els amazics i els catalans al llarg de la història.

El Jove activista i col·laborador de l’entitat, Joan Plana Sagué, en la seva intervenció va destacar la figura d’Abdelkrim, la efèmera república rifenya, on la va destacar com a primer Estat modern i progressista de l’Àfrica del Nord, i al final va ressaltar el paper que va tenir Anglaterra, quan es va comprometre amb Abdelkrim, però el va deixar caure davant de les potències colonials d’Espanya i França i amb la col·laboració del Sultà Marroquí, Coincidència o no, tot plegat ja va passar amb Catalunya en la guerra de 1714.

Al final el grup amazic de Lahcen Ouichou i un picapica va tancar l’acte.

Acte: 50 aniversari de la mort d’Abdelkrim, fundador i ex president de la república del Rif

Commemoració

50 anys

de la mort del líder amazic

Abdelkrim El Khattabi

ⵎⵓⵍⴰⵢ ⵎⵓⵃⵏⴷ

6 febrer 1963 – 6 febrer 2013

Símbol mundial de la lluita per la independència del segle XX

10 FEBRER 2013                  17H00

Figueres

La Cate (C/ Rector Arolas, 4)

organitza: Associació cultural pels drets del poble Amazigh a Catalunya

col·laboren: Patronat de la Catequística, Consell Comarcal de l’Alt Empordà

Els amaziguistes del Marroc posen en alerta el règim de Rabat

El moviment amazic havia convocat 3 marxes simultànies ahir 3 de febrer. La tercera consecutiva desprès de les de l’any passat de Casablanca i de Rabat, aquesta vagada en tres territoris històrics del Marroc, la primera en Alhucemas, capital del Rif, la segona en Agadir, capital del Suss, i la tercera en Rabat, capital del Marroc.

Les autoritats marroquines van impedir a milers de manifestants accedir a les marxes de Alhucemas i Agadir amb excepció misteriosa en la manifestació de Rabat

Detencions massives, la confiscació de banderes, les camares i altres símbols amazics, obstacles per impedir la arribada de més activistes de les zones veïnes i altres llocs de la geografia del Marroc.

La convocatòria que era sota el lema “Imazighen (els amazics) entre el genocidi químic, la expropiació de la terres i les detencions polititzades” era per denunciar la marginació de les poblacions amazigues, un reconeixement èxplicit de l’amaziguitat com a identitat principal del Marroc, exigir l’aturament immediat de les hostilitats de la França colonial amb el vist i plau del règim marroquí contra els amazics de l’Azawad, i a exegir l’autodeterminació de l’Estat de l’Azawad, entre altres demandes del moviment amazic.

 Marxa d'Alhucemas

 Marxa d'Agadir

 Marxa de Rabat

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries guardona un catalanoamazic

Aquest dissabte 2 de febrer de 2013 passarà a la història, que per primera vagada, un ajuntament català atorga un guardó a un amazic, en aquest sentit l’Ajuntament de Castelló d’Empúries va concedir al nostre company i membre de l’associació cultural pels drets del poble amazigh, Yassine El Majidi, el guardó Espiga i Timó bronze 2013

Els premis Espiga i Timó premien la tasca de persones i entitats de Castelló d’Empúries i s’assignen a l’entorn de la diada de la Candelera , la patrona de la població.

Els amazics catalans celebren l’entrada a l’any nou 2963

La celebració que ha tingut lloc al teatre municipal de Roses el passat 19 de gener, el diputat Oriol Amorós, d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya i també el que fou promotor del projecte de la Casa Amaziga de Catalunya, ha estat el convidat triat per a aquesta ocasió.

L’altre punt destacat de l’acte ha estat l’estrena del documental del grup muntanyès Pic i Collons, un reportatge fotogràfic sobre els pics de l’Atlas, que l’associació cultural pels drets del poble amazic a Catalunya va aprofitar per denunciar la difícil situació que veuen les poblacions d’aquest territori, on el fred extrem juntament amb la manca de vies de comunicació, van fer varies víctimes mortals entre els infants.

La festivitat d’aquet any que tenia com a lema, 2963 l’any de l’Azawad, va denunciar la persecució que pateixen els tuaregs en el seu territori, es va exigir també la llibertat als activistes amazighistes Oussaya i Ouadouch, i així mateix l’associació va condemnar l’assassinat de les tres activistes kurdes que va tenir lloc a Paris, i va manifestar el total recolzament i solidaritat cap a el poble Kurd

La lectura del manifest, la musica tradicional reivindicativa, amb el grups Inumazigh, l’Últim del Raval, la Taqtuka i el cantautor espanyol Richard Pepín, i els menjars típics van tanca la jornada festiva amaziga.

Cal destacar que l’associació ACDPAC i el grup muntanyès Pic i Collons van engegar una campanya de recollida de roba, per fer-los arribar a la població amaziga de l’Atlas.