dimarts, 7 de febrer del 2017

Declaració denúncia sobre la intervenció de les forces de repressió marruquis contra les protestes pacifiques al Rif






Alhucemas va veure una mobilització popular pacífica mai vista abans per commemorar el 54 aniversari de la mort de Muhammad Ibn Abd el-Krim El Khatabi “Mulay Muhend” , icona i líder, símbol de lluita d’alliberació contra els colonitzadors espanyol i francès i els seus còmplices àrabs alauites. Aquesta manifestació popular pacífica va arribar amb la culminació d'una sèrie de mobilitzacions pacífiques civilitzades, mai tan bé organitzades i dirigides en la història del Rif i del Marroc, organitzades per els i les joves del moviment rifeny modern, una generación formada en els valors de la democràcia i drets humans, protestes que es van desencadenar amb la matança del venedor de peix Mouhcine Fikri aixafat dintre d’un camió d’escombreries el 28 d’octubre de l’any passat. Aquests fets van indignar la societat rifenya i també la marroquina, fet que s’ha sumat al descontentament ja existent des de fa anys amb l'estat marroquí per part la majoria dels ciutadans.
Enmig d'aquestes protestes de lluita pacifiques i amb uns nivells de civilització (espelmes, flors, protegir els bens particular i públics, i sobre tot vetllar per la seguretat dels manifestants i dels cossos de seguretat) que han sorprès tant al Marroc com a la resta del món. Ahir, diumenge 5 de febrer La ciutat d'Alhucemas i els pobles del voltants van despertar amb una militarització sense precedents de la regió. I els dispositius de tots colors de repressió, exercit, gendarmeria, les policies i els agents de intel•ligència marruquis, una mobilització de recursos de l’estat sense precedents, tots els accessos bloquejats i punts de control per tot a reu (un noi va escriure al seu compte de facebook que ha tingut que passar 17 controls per arribar a la plaça CalaBonita, on s’havia de celebrar la concentració i la presentació les demandes socials i econòmiques que havien recollit els joves i les joves del moviment pupolar (demandes com un hospital, una universitat i fabriques). El regim alauita havia donat ordres per aturar aquesta mobilització multitudinària de qualsevol manera, donant llum verda per a la pràctica de totes les formes d'abús, de burles, de insults, d'abús verbal i agressions amb diferents materials contra les dones, gent gran i tot qui es trobis per el carrer, unes pràctiques atroces que recorden els anys 1958 i 1984, a més de tot tipus d’actes de vandalisme contra els cotxes i bens particulars, els restaurants, cafeteries i botigues, a la ciutat d’Alhucemas, però sobre tot a la població de Boukidan on les forces d’ocupació han s’ha botejat l’enllumenat públic i han trencat les faroles, per impedir les gravacions de mòbils i així evitar les imatges i els vídeos que difonen els joves per les xarxes socials.
I davant d'aquesta situació perillosa, l’Associació cultural dels drets del poble amazigh a Catalunya vol anunciar el següent:
- la nostra enèrgica condemna a la brutal intervenció de les forces de repressió per dispersar una manifestació pacífica per commemorar el 54 aniversari de la mort de l'heroi de la resistència Abdelkrim i per reclamar el dret a la llibertat, la dignitat i la justícia.
- Denunciem l’aterratge militar de les forces de repressió per les ciutats i pobles del Rif, fets que reviuen l’aixecament del 1958 i 1959 en la memòria del poble rifeny, i les implicacions de les pràctiques brutals que van sembrar el terror en la població.
- Fem una crida a totes les forces democràtiques del Marroc i d’Europa per delatar i exposar els mètodes obsolets i inhumans contra el dret dels ciutadans, i també mobilitzar totes les energies per tal d’aixecar l’assetjament militar sobre la població rifenya.

Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya

Figueres, 6 de febrer de 2017

dimecres, 23 de novembre del 2016

L'assassinat del venedor de peix Mohsen Fikri desencadena una onada de protestes al Rif i al Marroc


L'assassinat del venedor de peix Mohsen Fikri desencadena una onada de protestes al Marroc
Tampoc hi va haver protestes tan expressives quan els marroquins es van manifestar en contra de l'alliberament del pedòfil espanyol Galván després d'un perdó reial. Tot i les diferències ideològiques i socials, la veu de milers de marroquins era una i unísona; tothom va sortir als carrers per Mohsen Fikri; ¿Però qui és aquest tal Mohsen Fikri? I per què es van omplir els carrers marroquins per ell?
Mohsen Fikri o màrtir d'Alhucemas, com és conegut per tots, va néixer a Imzouren (un poble d'Alhucemas) al setembre de 1985, pertanyent a una família de classe mitjana. El seu pare va treballar durant anys en l'elaboració i el domini del filferro. Fikri era el sisè de vuit germans. Va deixar els estudis quan cursava el primer any de l'educació secundària en una escola de Imzouren per treballar com a assistent d'un dels comerciants de la ciutat en l'àmbit del comerç de béns i aliments. Posteriorment, va decidir matricular-se en l'Institut de Tecnologia Pesquera de Alhucemas per obtenir un diploma marí.
Mohsen Fikri va ser assassinat després que la Guàrdia d'Alhucemas confisqués la seva mercaderia. Segons uns activistes de la ciutat, Mohsen havia pres prestat una suma de diners i s'havia dirigit al port, on va comprar una quantitat de peix per tal de tornar a vendre i recollir alguns beneficis de l'operació. Després de la compra de la mercaderia en presència de la Guàrdia Marina, Mohsen es va traslladar al centre de la ciutat on la Guàrdia Urbana, sorprenentment, el va detenir amb l'argument que la seva càrrega era suposadament il·legal.
Mohsin va protestar sobre la decisió de la seva detenció ja que la compra va tenir lloc davant i en presència de la Guàrdia Marina, que en el seu moment no es va oposar a l'operació. Però, un dels oficials va manar portar una mòlta residual i va ordenar tirar el peix dins, i quan Mohsen es va oposar, sense previ avís per l'oficial, la mòlta es va posar en marxa, el que el va portar a la mort a l'acte.
Per aquesta causa un grup de joves va anar a protestar en contra del que va patir el fill de la seva ciutat la nit anterior, el que va provocar que el funcionari de la província d'Alhucemas baixés davant ells per donar-los el condol, prometent una investigació sobre la calamitat i el seguiment dels involucrats. No obstant això, les masses descontentes de la població van optar per fer una protesta a la Plaça Mohammed VI a la ciutat d'Alhucemas, que es va convertir en una onada de protestes per exigir responsabilitats i sancionar els implicats en el cas de l'assassinat del "pescador de Alhucemas "Mohsen Fikri.
Entre les consignes que s'han cantat pacíficament s'escoltaven: "ni pedres ni tira xineses"; "El poble vol a qui va matar al màrtir"; "La víctima va deixar un avís i és que no abandonem el cas"; "Matadles, matadles que els fills del poble els renaixeran"; "Sóc Amazigh"; "El rif és la meva terra lliure"; "El va menysprear fora" i "¿Benkirane digues-li al teu estimat poble, qui són els seus servents ?."
Perquè es puguin organitzar un seguit de mobilitzacions i marxes en la resta de ciutats del Marroc per tal de condemnar aquest crim atroç, el moviment estudiantil ha organitzat, tant a la ciutat de Nador com a Alhucemas, manifestacions per condemnar la mort de Mohsen Fikri. A més, estudiants de diverses universitats i facultats van organitzar una sèrie de manifestacions a Nador que van tallar la carretera que uneix les ciutats de Nador i Laroui, protestant per l'assassinat de Mohsen Fikri. Les reaccions encara continuen, especialment quan els comitès de diverses ciutats del Marroc es van posar d'acord per tal d'organitzar noves manifestacions.
Les manifestacions expressen la disposició per lluitar contra l'empitjorament de les condicions de vida i que el debilitament del moviment polític i social conegut com 20 de febrer, contra el teló de fons del sistema de concessions, és temporal i circumstancial. Aquestes manifestacions recordaran al sistema que les afirmacions de l'èxit absolut en l'extinció de la flama de la lluita i la supressió de les protestes són només mitja veritats.
Els segments principals de la població treballadora encara han falses esperances que el sistema monàrquic els millorarà les condicions de vida, així com temen la devastació i la destrucció ocorregudes a Síria, Iemen i Líbia.
El ressentiment i la ira contra els procediments del règim van més enllà i afecten la resta dels drets. El règim va haver de dur a terme una sèrie de concessions després de les jornades del 20 de febrer: augment dels salaris, el bombament de diners en el fons de compensació i una tímida reforma constitucional.
La ira dels pobles de la classe social baixa contra l'arbitrarietat de l'aparell policial es dóna perquè estaven segurs que "el principi de vincular la responsabilitat comptable" era pura mentida per enganyar. És aclaparador el ressentiment cap a la policia i les intervencions de les forces auxiliars contra les manifestacions i mobilitzacions de joves i professors passants i graduats, així com de les dones que lluiten en defensa de l'habitatge.
Tot això -juntament amb l'atroç assassinat de Mohsen Fikri- és el que explica la velocitat i l'amplitud de les protestes. Seria un gran error creure en la maniobra de l'obertura d'una investigació imparcial sobre l'incident. Tampoc es pot creure que es tracta d'un incident aïllat.
Per tant, no es pot esperar que el govern realitzi una investigació en regla i que s'apliqui la llei, perquè això no és més que un truc per absorbir la ira i desarticular les protestes. Malgrat les declaracions de les autoritats, sabem que aviat tornarà de nou la mòlta diària al seu curs normal.
Hem d'impulsar un moviment popular que emani de les profunditats, un moviment organitzat de baix a dalt, una lluita política conscient que connecti aquests "crims individuals" dels homes de la repressió amb la tirania global del règim. Només aquest moviment i aquesta lluita poden garantir la dignitat del poble i els ciutadans, i que els autors del delicte polític de la repressió policial i la tirania paguin per això.



»Font https://www.corrienteroja.net/la-muerte-del-vendedor-de-pescado-mohsen-fikri-desata-una-ola-de-protestas-en-marruecos/

dimecres, 1 d’abril del 2015

Rifinox, un altre assassinat polític del Rif




El raper rifeny Rifinox (nom real: Hussain Belkich) va ser trobat mort el 22 de març de 2015 després d'haver estat desapareguts durant més de dues setmanes.

Va ser denunciat la seva desapareció per la seva família el 2 de març de 2015, quan no va tornar de anar de compres pel barri. El seu cos descompost va ser trobat per un grup d'excursionistes i només s’ha pogut identificar a través de les seves pertinences, incloses les seves sabates.

El seu cos va ser col·locat a la morgue de l'hospital de Nador “El Hassani”, per realitzar-se una autòpsia sobre el cos per determinar les circumstàncies de la seva mort, considerades sospitoses per les autoritats, per la seva família, i per els moviments socials de Nador i del Rif.

Rifinox va ser conegut com a defensor de la cultura i la identitat del Rif, i pels temes socials, el compromís i el pensament individual incorporats en les seves cançons de rap. A través de les seves obres, Rifinox va destacar especialment les desigualtats socio-polítiques i econòmiques en el seu entorn local.


»Font: www.bladi.net


------------------
 

https://www.siwel.info/la-mort-de-houssain-belkich-alias-rifinox-une-tragedie-de-plus-dans-le-rif-par-rachid-oufkir_6380.html

RIFLAND (SIWEL) — Le corps identifié comme étant celui de Houssain Belkich a été retrouvé dimanche matin par des randonneurs. Originaire de la banlieue de Nador dans le RIF, Houssain était à peine âgé de 22 ans. Son nom d’artiste était RIFINOX. Malgré son jeune âge, ce jeune artiste était largement connu dans le Rif en raison de son engagement pour l’identité et la culture du Rif ainsi que son engagement dans la lutte contre les inégalités sociales dont le Rif est particulièrement victime. La mort du jeune artiste, révolté contre l’injustice, soulève un grand émoi dans le Rif…et bien des questions. Nous publions ci-après la contribution de Rachid Oufkir qui revient sur le destin tragique du jeune artiste rifain engagé


La mort de Houssain BELKICH, alias RIFINOX, une tragédie de plus dans le RIF…! Par Rachid OUFKIR Le corps découvert ce dimanche 22 mars 2015 dans la forêt à Iznoudn prés du village de Ihdaden est bien celui de Hussain BELKICH, 22 ans. Il gît désormais à la morgue à l’hôpital El Hassani à Nador (RIF)
Le corps de la victime a été retrouvé par un groupe de personnes en randonnée, en état de décomposition avancée et il n’a pu être identifié que grâce à ses effets personnels, notamment ses chaussures.
Le 2 mars 2015, il avait été porté disparu, suite à quoi sa famille a donné l’alerte et signalé sa disparition. Un avis de recherche a été diffusé largement sur les réseaux sociaux.
La victime était sorti de la maison familiale pour faire des achats, depuis il n’y est pas retourné. Sa famille ne connait toujours pas les causes et les circonstances de sa mort. Les autorités locales n’ont toujours pas communiqué à ce sujet.
L’affaire va faire couler beaucoup d’encres : Règlement de compte, mort accidentelle après une bagarre ou assassinat politique ?
Hossain n’avait aucun casier judiciaire et n’était pas un voyou non plus qui jusitifierait un réglement de compte. Sa mort a rapidement été classée comme “suspecte”.
Aucune piste n’est à écarter. Pour le moment nous ignorons si une autopsie a été pratiquée pour préciser les circonstances de sa mort et aucune communication n’a été faite là-dessus.
Cependant il faut se montrer prudent sur toute hypothèse et attendre les conclusions du médecin-légiste, encore que…. !

Artiste engagé Houssain BELKICH est un militant connu du public dans tout le RIF pour son engagement pour l’identité et la culture amazighe dans le RIF.
Hossain est un artiste un peu particulier dans l’univers du RAP, ses productions à succès sont dues un style se caractérisant par la dimension politique de ses paroles, ses thématiques sociétales, son engagement et la pensée individuelle incarnée dans ses chansons. Il a toujours fait ses propres recherches dans la patrimoine écrit et verbal rifain afin de composer ses propres poèmes.
A travers ses œuvres l’artiste souligne plus particulièrement les inégalités sociopolitiques et économiques dans son environnement.
Depuis son enfance il écrivait des poèmes mais pour avoir plus d’échos, il fallait trouver un cadre adéquat, et ce fut le rap, et c’était en 2012, c’est là qu’il a pu exercer son talent, par le biais duquel il pouvait faire passer ses propres messages sans être censuré. Ce fut le cas de sa chanson « Azul » ou « Azzough » . c‘est ce talent qui lui a fait découvrir l’immensité de l’identité amazighe et il ne cesse d’inciter la jeunesse à s‘y attacher plus pour ETRE.
Ces dernières années le RIF a vu naître ce style musical où la conscience politique y est plus forte. Le rappeur RIFAIN, comme partout ailleurs, s’exprime dans un langage politiquement incorrect et en Tamazight sur la marginalisation, la jeunesse, l’immigration, le délabrement de la culture.
Les textes en général, sont imprégnés par des idées de révolte et le rejet des mouvements politiques qui contribuent grandement à la situation actuelle du RIF.
Pour sa propre promotion artistique, c’était le système “D”, il était question de s’appuyer sur ses moyens personnels pour prospérer dans sa voie artistique. Ses vidéos-promotionnelles, c’était lui-même qui les finançait sans l’espoir de faire des profits éventuels, dans ce sens il reproche à la puissance publique makhzenienne de dilapider de l’argent des contribuables pour faire la promotion des artistes étrangers. Il fait le constat amer d’artistes de talent dans le RIF mis au ban des manifestations culturelles dans le but cynique de tuer l’art local.
Un impressionnant élan de solidarité et d’étonnement affiché par ses connaissances dés que la nouvelle de sa mort est tombé…
Rachid OUFKIR
SIWEL 241542 MARS 15