dimecres, 4 de maig del 2011

La constitucionalització del fet amazic corregirà la ideologia excloent en que està basat l’estat marroquí

Autor: Zouhair Rotbi

L’històric discurs del rei del Marroc Mohamed VI del passat 9 de març, en el qual va obrir les portes a la reforma de la constitució del país, i també on va certificar el caràcter plural de l’identitat de l’estat, i destacant l’amaziguitat com a tret principal entre els altres components.
Aquest inesperat canvi del règim envers la causa amaziga havia estat provocat per una sèrie de circumstàncies, i en un context regional que viu un canvi polític transcendental, i on el món es va queda embadalit davant uns pobles que en menys de dos mesos fan caure dos dictadures, a més a més la extrema pobresa en que està immersa la població, sumat a la manca de llibertats i la falta de expectatives de futur, tot això havia donat esperança als joves marroquins, els quals mitjançant les xarxes socials com ho varen fer les joventuts de Tunísia i d’Egipte. Organitzen, i decideixen sortir al carrer a manifestar-se lliurament, un diumenge 20 de febrer, dia que dóna tret de sortida a l’esperat i desitjat canvi , aquest aixecament juvenil passaria a dominar-se; Moviment 20 de Febrer, sota unes reivindicacions socials i polítiques, que van des de la fi de Al-Makhzen o el règim convencional marroquí a altres com La constitucionalització de la llengua amaziga com a oficial al costat de la llengua àrab, demanda que fins aquell moment era exclusiva del moviment amazic, així mateix s’han de sumar les 7 víctimes de la brutal repressió exercida a les primeres manifestacions.

El moviment 20 de Febrer neix com a resposta a una llarga i dura discriminació i explotació que pateix la majoria de la població, i on un nombre reduït de famílies controlen i decideixen sobre les riqueses i els afers del país, aquestes famílies amb suposats avantpassats vinguts de la terra santa d’Aràbia, estatus que les legitima religiosament i ètnicament a ostentar el poder religiós, i per tant el polític i l’econòmic, però també i sota la romanització havien estat formades i educades en la civilització francesa, i per tant saciades del sistema jacobí d’aquest país, tot plegat havia contribuït a constituir la nova pàtria marroquí desprès de la simbòlica independència de França, on la ideologia de l’estat passa a basar-se en una sola cultura, una sola llengua i una sola religió, a més a més la afirmació d’una fabricada pertinença a la nació àrab, a la regió d’Al-Maghreb (occidental), terme contra posat Al-Mashreq (orient), cosa que vol dir el gran món àrab, en definitiva la exclusió total dels amazics i de l’amaziguitat del territori.
Ara bé, les pròximes setmanes sortirà l’esborrador de la nova constitució i més tard es votarà en referèndum, doncs bé la comissió encarregada de la reforma de la carta magna marroquí, designada pel rei, està dividida en com ha de queda la llengua amaziga, si tindrà l’estatut de nacional o finalment es convertirà en oficial al costat de la llengua àrab, divisió que també succeeix a nivell dels partits marroquins, tot i la contundència en que s’ha fet evident la necessitat de trencar amb anys de discriminació i la demanda urgent de constitucionalitzar-la com a oficial a les continues manifestacions multitudinàries realitzades arreu del país.
De moment, el moviment amazic ja ha declarat que boicotejaren el referèndum, si el règim opta i decideix atorgar l’estatut de llengua nacional a la llengua amaziga.