Un article que explica el que està passant al Rif
https://kabylia.wordpress.com/2018/10/31/rif-the-repression-changes-face/amp/?__twitter_impression=true
Rif: la repressió canvia cara.
Dos anys després de l'esclat del moviment de protesta al Rif, la situació en aquesta regió s'està deteriorant. La monarquia fa tot per subjugar els habitants i empènyer als més recalcitrants a l'exili. A la diàspora, sorgeix un moviment d'independència.
El Rif aixafat
El 26 de juny, el líder del moviment de protesta del Rif, Nasser Zefzafi i altres tres dirigents, Nabil Ahmjiq, Ouassim Boustati i Samir Ighid, van ser condemnats a 20 anys de presó per "una conspiració per minar la seguretat de l'estat". Van ser jutjats amb ells i altres 49 militants van ser condemnats a entre un i quinze anys de presó. La gravetat del veredicte va provocar reaccions d'indignació a les xarxes socials seguides d'algunes manifestacions de protesta.
Aquestes condemnes, pronunciades després d'un judici polític deslleial per part de jutges corruptes, només van augmentar la desconfiança dels habitants de Rif contra la monarquia marroquina percebuda cada vegada més com una força d'ocupació militar.
Diverses organitzacions internacionals, inclosa l'amnistia, van denunciar els judicis i van demanar l'alliberament dels detinguts.
Des de l'esclat del moviment de protesta al Rif després de l'assassinat del divendres 29 d'octubre de 2016 del venedor de peix Mohsin Fikri, aixafat per la premsa hidràulica d'una camioneta mentre tractava d'oposar-se a la confiscació i destrucció dels seus béns per agents de la ciutat, la situació en el Rif continua deteriorant-se. Com a recordatori, els manifestants del Rif reclamen certament projectes de desenvolupament d'aquesta regió marginada i aïllada, però especialment la desmilitarització de Biya (El-Houceima) proclamada "zona militar" el 1958 per Royal Dahir. Aquesta proclamació va seguir les manifestacions enfadades a Biya al novembre de 1958, provocant una intervenció militar a la regió. Milers de persones van morir i desenes de milers van obligar a abandonar la zona.
Dos anys després de l'atac d'aquestes manifestacions a gran escala que finalment es van quedar sense vapor a causa d'una implacable repressió i centenars d'arrestos anomenats "anys de plom", el Rif torna a estar gairebé sota ocupació militar.
Repressió discreta
Després de desviar l'atenció dels mitjans interessats en el Rif cap a Casablanca on es va produir el procés dels militants Rif, les forces de la repressió van continuar realitzant accions de repressió a la regió, però discretament lluny de les càmeres dels televisors i periodistes
Diversos periodistes estrangers han estat expulsats del país. El 19 de juliol, el fotoperiodista espanyol José Colón i el seu col · lega holandès Koen Greven van ser deportats. En el seu compte de Twitter, José Colón explica que es va veure obligat a abandonar la ciutat a les 1am. "La policia secreta marroquina va arribar al nostre hotel per dir que no podíem treballar, sota l'amenaça de desallotjar-nos i confiscar els nostres equips i materials", va explicar el periodista. Es van informar 14 arrestos de periodistes i periodistes-ciutadans per les autoritats marroquines. Diversos casos d'expulsions de periodistes estrangers també van ser reportats per Reporters Sense Fronteres.
El 28 de setembre de 2017, el periodista del diari britànic The Guardian, Saeed Kamali Dehghan, va ser expulsat per les autoritats marroquines mentre informava a Biya.
El 25 de juliol de 2017, dos periodistes espanyols, José Luis Navazo i Fernando Sanz, són deportats i enviats per la frontera de Ceuta. Durant diverses setmanes havien estat cobrint esdeveniments en el Rif. José Luis Navazo va viure durant més de 17 anys al Marroc.
La monarquia encoratja les sortides.
La ciutat de Biya, on es troba la protesta, no ha vist desenvolupada la seva infraestructura i la seva condició de zona militar després d'aquestes manifestacions. La ciutat no va veure emergir a les seves terres cap universitat, hospital o infraestructura que pugui millorar les condicions de vida dels habitants. Centra cada vegada més forces policials i militars. La repressió es va accentuar al llarg del Rif i les demandes socials que van portar els manifestants es van desaparèixer. Qualsevol esdeveniment està prohibit a la zona. Els residents que han patit la repressió policial fugen. Centenars de joves Rifans s'atreveixen a embarcacions d'embarcament a Espanya on presenten sol·licituds d'asil. Aquests intents d'immigració de vegades es converteixen en drama.
Segons l'agència de fronteres exteriors de la Unió Europea (Frontex), uns 22.900 immigrants van arribar a les costes espanyoles des de Marroc i Algèria, enfront de 10.231 l'any 2016. Segons el president de Frontex, Fabrice Leggeri, aquest fort ascens es deu en part a l'agitació experimentada pel Rif.
La monarquia marroquina ha tolerat i encoratjat aquestes sortides. Sempre ha utilitzat la immigració per buidar el Rif i totes les regions rebels del país de les seves forces.
Cap a un moviment independentista?
Paral·lelament a aquest sentiment d'impotència que es va sentir al Rif després dels judicis i les onades d'arrests, es va establir i va desenvolupar un sentiment nacionalista rifià, especialment a Europa, on els militants reclamaven obertament la independència del Rif, ocupada per la monarquia marroquina. Textos al llarg d'aquestes línies es publiquen i les discussions animen les xarxes socials. La referència roman la República d'Abdelkrim que s'estenia sobre tot el Rif històric.
Aquesta reclamació no és nova. Va ser usat per alguns activistes abans que es presentés el particularisme riyano i la repressió salvatge que havia sofert aquesta regió. Expliquen que l'única solució és desfer-se de la monarquia i recuperar la independència del Rif. Els esdeveniments recents d'aquesta regió han accentuat aquesta sensació i la bretxa que ja existia entre el Rif i la monarquia.
A. Azergui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada