ACDPAC

divendres, 9 de juliol del 2010

Les associacions Taghrast i ACDPAC qüestionen la política lingüística de l’OLILLA

Les associacions amazigues Taghrast i ACDPAC plantegen la seva queixa sobre la traducció del manifest" el català llengua comuna", el qual ha estat traduït exclusivament al tamazight meridional, excloent l’amazic del Rif, tot i sent la variant majoritària als països catalans.
Aquest fet ens ha portat a preguntar sobre quina política lingüística segueix l’Observatori Linguamón de la Llengua Amaziga, un organisme que treballa en l’àmbit de la investigació, l’ensenyament i la divulgació de la llengua i la cultura amazigues.
Qüestió que ha estat traslladada als tècnics de l’entitat, ja que la traducció s’ha aprovat per ells abans de que l’entitat Plataforma per la Llengua accedís a la seva publicació.

dijous, 8 de juliol del 2010

L’ASSOCIACIÓ ACDPAC DECIDEIX ABANDONAR LA CASA AMAZIGA DE CATALUNYA

la junta directiva de l’associació “ACDPAC” ha decidit en la seva última reunió del passat 9 de maig dimitir del Consell d’Entitats de la Casa Amaziga de Catalunya, decisió presa a conseqüència de l’absència de resposta a la nostra demanda, en la qual sol·licitàvem l’informe econòmic de la CAC.

Aquesta resolució ha estat traslladada a l’actual Junta Directiva, a les associacions que formen part del Consell d’Entitats, així com a la resta de persones i entitats que donen suport a la Casa.

dilluns, 5 de juliol del 2010

La primera trobada inter-musulmana de Figueres

dimecres, 30 de juny del 2010

La Flama del Canigó a Figueres

L’associació ACDPAC rep per primera vegada la Flama del Canigó en els actes realitzats a Figueres el passat 23 de juny, on també membres de l’entitat van acompanyar la flama per el seu recorregut per la plaça de l’ajuntament fins a la seu de la Catequística.

Per a veure el manifest de la Flama del Canigó 2010 que s'ha llegit arreu dels països catalans

dilluns, 17 de maig del 2010

Els amazics i els catalans recorden fets històrics per a consolidar i reforçar la unió dels dos pobles

Els amazics i els catalans escenifiquen els lligams d’unió i d’amistat que els uneix en la tercera edició de l’acte de germanor que organitzen les associacions de l’ACDPAC i la GREDA.

L’esdeveniment celebrat a la sala Núria d’Olot, el dissabte 15 de maig, ha estat conduït per els representant de les dues entitats que van dona la benvinguda als assistents i van explicar l’objectiu que es persegueix, els projectes que treballen en comú i el programa de la jornada que era sota el títol de “la història ens uneix – amzruy ismuna-nax” i desprès van donar pas als ponents.

En primer lloc va intervenir l’historiador garrotxí Albert Planas Serra, el qual va explicar l’aixecament dels pagesos contra les tropes de castellà que tenia com a objectiu annexionar la monarquia catalano-aragonesa als seus dominis en resposta a la negativa del parlament de Catalunya a enviar contingent de soldats per a contribuir a la guerra dels 30 anys entre castellà i els francesos al país basc, etapa històrica coneguda per la revolta remença. I també va parlar de les consultes populars sobre la independència de Catalunya que s’han celebrat en diferents municipis del principat, i va explicar que l’objectiu era aconseguir un benestar a tots els sectors de la societat catalana i al final de la seva exposició va parlar del genocidi que pateix el poble amazic.

En segon bloc, el portaveu d’ACDPAC a Roses el senyor Ali Taouil va intervenir per a agrair la comprensió i la amistat que uneixen els dos pobles, i va explicar els fets de la setmana tràgica de Barcelona, la dues primaveres amazigues (1981, 2001), ha parlat de la discriminació i la exclusió del poble amazic desprès de la independència dels països arabistes a l’Africà del nord i sobre tot del Marroc des de 1956 fins al 1998 i al final ha destacat els objectius principals que compartim i que són els drets humans i la llibertat.

En el tercer bloc, el militant amazigo-català Ali Boughaba també va destacar la solidaritat i els grans valors d’humanitat que comparteixen els amazics i els catalans, quan es va referir a la guerra dels espanyols per a ocupar i colonitzar els territoris del Rif a l’Africà, perquè els catalans estaven en contra d’aquesta guerra, i això s’ha fet evident quan les mares catalanes es negaven a que els franquistes reclutaren els joves i portar-los a una guerra injusta, i contra un poble, el rifeny, que estava obligat a defensar-se, també va parlar dels rifenys de Franco, la població amaziga que van obligar a participar en la guerra civil contra la seva voluntat i a més han estat utilitzats com a escut humans i en primera línia de foc, i el pitjor de tot ha estat la reclutació de nens soldats, fins i tot menors de 12 anys.

El periodista Abdelhak El Haddouti va concloure la exposició amb un repàs històric des de la independència del Marroc fins ara, va parlar dels amazigofons que encara resisteixen en la majoria dels països de l’Africà, situacions que han fet aparèixer moviments de reivindicació amazics arreu del món, per exemple ara, el congrés mundial amazic (MCA), els Tuaregs, moviments estudiantils i autonomistes sobre tot als territoris de la Kabilya i al Rif i entre d’altres.

Al final els grups Bouarfa Ayyawn i Peredelescabres van tancar la trobada amb música tradicional, on també els assistents van tastar les pastes i el Te de la Tamazgha (Africà del Nord). Destacar l’assistència de membres de l’associació catalano amaziga Tawmat.

dijous, 6 de maig del 2010

3 agermanament Catalano Amazic a Olot

En commemoració de la primavera amaziga i de la revolta remença i sota el títol "la història ens uneix - amzruy is munankh" Us convidem a la tercera edició anual de la jornada simbòlica d'agermanament entre amazics i catalans que tindrà lloc a Olot, el dissabte dia 15 de maig de 2010 (3 n mayu n 2960 de l'any amazic), a partir de les 18:30 de la tarda a l'espai Núria.

Cartell informatiu del programa que es seguirà durant l'acte.

dimarts, 27 d’abril del 2010

Curs inicial d'amazic i d'àrab per a infants (maig-juliol 2010)

divendres, 19 de març del 2010

Curs d'alfabetització en català a Figueres [març-maig 2010]

dilluns, 15 de març del 2010

“Kkar Bad & Aixeca’t” en el Festival de Documentals d’Olot

“Kkar Bad & Aixeca’t” en el Festival de Documentals d’Olot

Dissabte 20 de març de 2010 a les 10 del matí
Es projectarà als Catòlics
Els Catòlics està a la Plaça Pia Almoina
Olot

INFO FESTIVAL
http://www.olotdoc.com/5a-mostra-2010.html

EL CARTELL EL PODEU TROBAR A :
http://www.olotdoc.com/premsa.html

dimecres, 3 de març del 2010

L’associació “ACDPAC” dona suport a la plataforma Figueres Decideix

l’associació “ACDPAC” a través del seu representant el jove militant Abdelatif Jaouarhar ha donat el seu recolzament total a la entitat Figueres Decideix, l’organització que coordinarà la consulta popular del dia 25 d’abril que se celebrarà a la ciutat de Figueres.
En la intervenció del militant amazigocatalà, durant l’acte de presentació de la plataforma el passat 26 de febrer, ha fet referència a la complicitat i la gran amistat que uneix el poble amazic amb el seu germà català, i ha demanat a tots i totes a treballar durament, perquè el dia del referèndum sigui un dia històric per a la nostre ciutat i per a la democràcia.

dimarts, 9 de febrer del 2010

Acte en commemoració del 47 aniversari de la mort del líder amazic abdlekrim el khattabi a Figueres

L’associació cultural dels drets del poble amazigh a Catalunya va commemorar el passat dissabte dia 30 de gener el 47 aniversari de la mort del líder amazic Abdelkrim Alkhattabi “Mulay Muhend, entre els seus compatriotes”, aquest personatge va deixar la seva impremta en la història de la primera meitat del segle 20, quan es va aixecar i comandar la resistència contra l'ocupació colonial espanyola i francesa al Rif, regió de cultura amazic (berber) al nord de l'actual Marroc i president de l'efímera República del Rif (1923-1926).

L’acte es va desenvolupar al centre cultural de la patronat de la Catequística de Figueres. El portaveu de l’associació Zouhair Rotbi va intervenir per donar la benvinguda a tots als assistents i a explica el lligat i l’experiència de la república del Rif, i que ha estat considerada pels moviments d’ alliberació nacional de diferents països com exemple de lluita anticolonial, la qual es va generalitzar a partir de la segona meitat del mateix segle.

Tot seguit el president de la patronat de la Catequística el senyor Lluís Illa va intervenir fen referència a que Catalunya sempre ha estat terra d’acollida i de convivència i ha convidat a tothom a disposar del seu espai per a qualsevol esdeveniment en favor de la ciutat i de totes les cultures de Catalunya i sobre tot de la cultura amaziga.

Desprès es va passar un documental sobre les cultures amaziga i catalana, i a continuació va intervenir el senyor Narcis Olivera ex senador a Madrid per a destacar la importància de la cultura amaziga i també va convidar als catalans d’origen amazic a implicar-se en la vida pública del país, perquè els catalans sempre defendran la legitimitat de la causa amaziga.

Mentrestant, el artista amazighocatala Rachid Meftah va pintar un quadre en honor del líder amazic Abdelkrim, l’obra que va impressionar als assistents de la gran capacitat artística d’aquest pintor.

Al final, les actuacions del grup garrotxí Peredelescabres i el cantautor amazighocatala Bouarfa Ayyawn va tancar el acte amb unes esplèndides cançons en favor del pobles que lluiten per la llibertat, sobre tot el amazic i el català.

Benvinguts al blog d'"ACDPAC"

En aquest espai que hem creat per a vosaltres hi podreu trobar més informació sobre les nostres activitats i actes, les últimes notícies de la nostre entitat i estareu a la última sobre tot el que fem. Per tot això i molt més us donem la benvinguda a aquest blog i us convidem a coneixer més la cultura amaziga i la cultura catalana.

Som una organització sense ànim de lucre, constituïda a l’any 2007, amb l’objectiu de promocionar la cultura amaziga i la cultura catalana al principat.

Gràcies/Tanmmirt/Atqadawm!

RESSENYA HISTÒRICA SOBRE EL POBLE AMAZIGH

L’origen dels amazics es perd en el temps. La seva història, quan no ha estat silenciada, ha estat escrita majoritàriament pels seus invasors. És un poble que ha sobreviscut a la romanització i a l’arabització del nord d’Àfrica. Els amazics refusen ser anomenats berbers (bàrbars), epítet que els àrabs els imposaren el s. VII. Amazic vol dir "home lliure, noble i honrat". Els amazics són els pobladors originals de la Tamazgha, és a dir, del Nord d’Àfrica. Aquest vast territori està poblat des de fa més de 3.000 anys per amazigòfons. La realitat sociocultural actual de la Tamazgha comprèn el Marroc (Rif, Atles...), Argèlia (Kabília, Aurès...), Tunísia (Yerba...), Líbia (Nefussa...) i alguns nuclis d’Egipte, Malí, Níger, Mauritània, el Txad i Burkina Fasso.
Però l’expressió més significativa i diferenciadora des de l‘antiguitat és la seva llengua: el tamazight. És una llengua camitosemítica (afroasiàtica) amb alguns aspectes fonètics similars a l’hebreu i a l’àrab però diferent respecte al lèxic i als morfemes. Existeix poca documentació escrita perquè, tot i tenir el tifinagh de sistema propi de signes i poder ser transcrit en alfabet llatí, es transmet majoritàriament oralment. Només és cooficial en dos estats: Mali i Níger. Als altres estats no hi és reconeguda, amb la consegüent pèrdua del seu ús i coneixement.
Catalunya ha estat receptora d'immigració des de mitjans del segle XX. A finals delmateix segle, bona part de la immigració provenia del continent africà. A inicis del segle XXI, l'entrada de persones procedents d'Àsia i d'Amèrica Llatina ha iniciat un notable creixement. Segons dades de l'IDESCAT (estadística bàsica de Catalunya2007) hi ha 860.575 residents estrangers a Catalunya, d’aquests 211.475 són originaris del Marroc, els procedents d'Algèria són 7.341. Gairebé el 25% d'estrangers residents a Catalunya són procedents del Marroc i un 0,8% ho són d'Algèria. Es considera que el 80% dels immigrants magrebins que viuen i treballen a Catalunya són amazics.
A Catalunya la llengua amaziga es considera la tercera llengua més parlada, després del català i el castellà.

Lluís Companys i Jover

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català. Primer President del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (2on.semestre 1933) i President de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola i President d'ERC (1933-1934). És l'únic president democràtic d'Europa assassinat i l'estat espanyol setanta anys després encara no ha anul·lat el consell de guerra que va dictar-ne l'afusellament.

Abd el-Krim Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi

Abd el-Krim Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi “MULAY MOHEND entre els seus compatriotes” (Ajdir, Marroc, 1882 - el Caire, 1963), conegut per Abd el-Krim, fou el capitost que, entre els anys 1921 i 1926, va sublevar i comandar la resistència contra l'ocupació colonial espanyola i francesa en el Rif, regió de cultura amaziga al nord d’actual Marroc i president de l'efímera República del Rif (1923-1926). Fill d'un cadi rifeny, fou educat a Fez i a Melilla i més tard col·laborador en l'administració colonial espanyola. El 1915 fou empresonat per les autoritats espanyoles per la seva postura a favor d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial. L'expedient obert posà al descobert el seu pensament en contra de la colonització i de l'expansió espanyola sobre el Rif. En intentar fer-se escàpol es trencà una cama. Alliberat finalment, es posà al capdavant de la sublevació contra l'ocupació. Amb la vista posada en obtenir la independència del seu país, aconseguix èxits importants com el de la batalla d'Annual, on destrossà una columna militar espanyola que s’endinsava al Rif, on va causar uns 20000 baixes en les forces d’ocupació espanyoles. Finalment, fou derrotat a resultes del desembarcament de les tropes espanyoles a la badia d'Alhucemas, amb el suport de França. Abd-El-Krim s'entregà finalment a l'administració francesa i fou deportat a l'Illa de la Reunió, fins que el 1947 aconseguí l’autorització per instal·lar-se al sud de França. Durant una escala a Port Saïd del viatge que el portava a Marsella, aconseguix escapar-se i obtenir asil polític a Egipte. Va viure al Caire on va crear el "Comite d'Alliberament dels Àrabs Occidentals" conegut com "Bureau du Maghreb". El 1956 el rei Muhammad V de Marroc el va convidar a retornar pero va refusar mentre restesin tropes franceses a l'Àfrica del nord. Va morir el 6 de febrer de 1963. Dita famosa d’Abdelkrim “PENSA AMB CALMA I ACTUA AMB FERMESA” & “IKHSAR SRA3QAR UWWAT S JJEHD”

Lounès Matoub -LwennasMe3tub

Lounès Matoub, comunament anomenat Matoub Lounès (en cabil, Lwennas Meɛṭub), és un poeta i cantant de la Cabília, conegut sobretot per la seva reivindicació de la identitat amaziga. Nascut a Taourirt Moussa, el 24 de gener de 1956, va ser assassinat el 25 de juny de 1998 en el camí d'Ath Douala. Oficialment, aquest assassinat va ser atribuït al Grup Islàmic Armat, però la seva família acusa el govern algerià d’haver-lo assassinat. Va compondre cançons des de la seva adolescència. No s’identificava amb el sistema d’educació algerià ja que el seu currículum escolar el privava de la seva identitat. Lounès, molt a l’aguait des de la seva infantesa, es preguntava per què parlava amazic a casa seva i a l’escola estudiava la "dels seus avantpassats", és a dir l’àrab, mentre que la generació anterior a la seva havia estudiat "els seus avantpassats gals"; Lounès es preguntà: "llavors, qui som?" És a partir d’aquesta constatació que rebutja qualsevol "colonització moral" i es torna autodidacta. La seva preocupació va ser sempre restaurar la identitat original, és a dir, la identitat amaziga.

11 de setembre: Diada Nacional de Catalunya

L’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (Felip V) i els Àustries (amb l’Arxiduc Carles) varen lluitar per tota Europa per la corona d’Espanya, on va adquirir caràcter de guerra civil ja que els partidaris d’ambdós candidats estaven repartits per tot el territori, concentrat-se els filipistes a la part de la Corona de Castella (Castella, Andalusia i nord-oest de la península), i els austriacistes a la Corona d’Aragó (Regne d’Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca). Amb la victòria de Felip V, s’implantà un sistema polític uniforme a gairebé tots els seus dominis, que a partir d’aquell moment comprengueren, a més de la Corona de Castella, la d’Aragó. Es van derogar els privilegis nobiliaris, els Furs locals i les institucions d’autogovern abans respectades per la Casa d’Àustria a tots els regnes declarats austriacistes (Menorca, llavors sota domini anglès, se’n va escapar temporalment). Per això, l’11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes. El Parlament de Catalunya, l’any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L’article 8.1 de l’Estatut d’Autonomia de 2006 declara: “Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne”. L’article 8.3 estableix: “La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre”. Celebració de la Diada Nacional L’11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya. Aquest dia, el país recorda la desfeta de 1714, reivindica la recuperació de les llibertats perdudes fa 300 anys i reclama el dret a decidir lliurement el propi futur, com a garantia per construir una societat justa i autènticament democràtica. Amb aquest esperit, des de les marxes de torxes que il•luminen diverses poblacions el 10 a la nit fins al concert que aplega milers de persones a l’Arc de Triomf de Barcelona el vespre del dia 11, els actes d’Òmnium amb motiu de la Diada, abracen un gran nombre d’iniciatives arreu del país. Totes elles mostren la vitalitat de la societat civil i posen de manifest la voluntat del poble català de fer sentir la seva veu i expressar el seu anhel de llibertat. Les persones, entitats i institucions que donem suport als actes amb motiu de l’Onze de Setembre arreu dels Països Catalans reafirmem la voluntat de continuar treballant per una societat justa, cohesionada i dinàmica, i per l’exercici d’una democràcia plena que ens permeti emprendre el camí d’un futur en llibertat.

Tamazgha

Tamazgha és una paraula de nova incorporació a l’idioma per la voluntat d'impedir l'ús de paraules estrangeres, i que fa referència al territori en el qual habiten les diferents cultures amazigues. Abasta l'àrea compresa entre les illes Canàries i l'oasi de Siwa, a Egipte, com a punts extrems occidental i oriental respectivament, i des del Mediterrani fins al Sahel. Els amazighofons sumen entre 45 i 50 milions de persones, segons algunes estimacions. Suposarien per tant entre un 30 i un 45% de l'àrea pròpiament nord occidetal africana, sense tenir en compte als tuaregs de Mali i Níger que sumen més d'un milió de parlants. Tamazgha és un neologisme utilitzat per militants amazighistes per descriure el "món amazic", o en altres paraules la pàtria històrica del poble amazic. Inclou els cinc països (Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Mauritània), i part de quatre països (nord de Mali, el nord de Níger, una part de l’oest d'Egipte, els territoris espanyols de Melilla, Ceuta i les Illes Canàries). El terme Tamazgha va ser creat per intel·lectuals amazighistes dels territoris de la Kabília, del Rif i del Sus. com un concepte que dóna a la identitat amazic un context geogràfic modern ben definit. És una expressió del nacionalisme amazic, ja que afirma l’existència d'una nació i un poble unit transcendent els subgrups amazics i les fronteres geopolítiques actuals. Aquesta denominació, de certes connotacions pana-amazigues, és utilitzada pel moviment amazic, en contraposició al terme arabocentrista de Magrib.

Pàgines