divendres, 2 de març del 2012

Comunicat a raó de la repressió violenta dels aturats diplomats de Nador i d'Alhucemas


Manifest esdeveniments Nador (març 2012)


Què passa al Marroc?

Des de fa un temps, el govern marroquí està intensificant la repressió cap l’exercici de les llibertats individuals i col·lectives, de manera inesperada.

Manifestacions pacifiques, concentracions i assembles que s’estan produint per part de ciutadans, moviments i col·lectius està sent atacades per les forces de l’ordre de manera brutal.

Taza, Rabat, Imeder, Alhucemas i des de fa ahir Nador…i altres ciutats del Marroc han viscut les mostres de represàlia de les més dures com a única resposta a les seves demandes.

La majoria de les manifestacions reivindiquen l’accés als drets socials bàsics: el dret al treball, a la salut, a l’educació i al desenvolupament de les seves zones o barris. Unes reivindicacions que el Marroc ha promès cumplir en els seus discursos i en virtut de les signatures que ha fet en les declaracions i pactes internacionals.

Detencions arbitràries, setge militar de ciutats i barris, intervencions policials amb armes en les manifestacions, ……fins on vol arribar el govern marroquí en la seva repressió als drets humans. Aquest no era allò que es prometia en la nova constitució?

Estem realment indignats i indignades. La nostra joventut està sent maltractada per institucions que les han de protegir i promoure. Només demanen el dret a treballar i ser ciutadans útils, que serveixin el seu país i puguin participar activament i dignament en el seu desenvolupament.

Els diplomats parats porten dècades de lluita per aquest dret tan bàsic i elemental i encara no ha arribat el moment de que aquests dret siguin d’una vegada respectat i de que se li trobi una solució definitiva i duradora al tema de la inserció laboral de la ciutadania marroquí?!

Això desvela una crisi de gestió política molt gran i molt greu, marcada per la corrupció i el clientelisme que està perforant la societat marroquina i condemnant la gent a la misèria i a la injustícia.

Això vol fer que ha arribat el temps del canvi efectiu i de la justícia social.

Per tot això, expressem la nostra indignació profunda a la repressió del passat dia 1 de març a la concentració dels diplomats parats de Nador, concentrats pacíficament en una administració oficial. Un acte gravat per les càmeres lliures que van seguir la intervenció des de l’inici fins al final. Els diplomats parats anaven sortint un rere l’altre ferits en diferents parts del cos.

Això és insuportable. Com a ciutadans provinents del Marroc, no podem admetre que els nostres compatriotes estiguin patint tal injustícia i sufocació que recorden els anys de plom.

Exigim una investigació immediata en els esdeveniments ocorreguts i el càstig dels culpables.

Demanem una resposta efectiva a les reivindicacions legítimes dels diplomats aturats.

Demanem la dimissió del govern que està permetent aquestes barbaritats.


Associacions signatàries del manifest:

Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya

Associació Taghrast- Espai Amazic


dijous, 1 de març del 2012

Violència desmesurada de les forces marruquis contra els parats diplomats de Nador


Nador, 1 de març de 2012

Els aturats diplomats de la branca local de l'Associació Nacional dels Aturats Diplomats de Nador, han estat reprimits de forma violenta per part de les forces marroquines, segons fonts dels desocupats, deixant més de 40 ferits.









nadorcity.com




Brutal intervenció de les forces marroquins contra els diplomats desocupats de Nador

Un missatge d’un nen amazic manifesta la desgràcia dels amazics en el sud-est del Marroc


Des de l’asseguda a la muntanya d’Alban, i amb una veu innocent, un nen amazic fa una crida al Poble amazic i a l'opinió pública nacional i internacional a assumir la responsabilitat històrica i humanitària davant el patiment dels amazics innocents,on els habitants de la regió d’Imeder en el sud-est del Marroc estan portant a terme una protesta que ja dura quatre mesos contra la empresa Holding Reial ONE, la qual explota el metall plata que abunda en les seves terres, i després de rentar-lo amb aigua de les profunditats de la seva terra àrida, i desprès vendre’l als rics en els mercats internacionals, quan els propietaris d’aquestes terres estan immersos en la extrema pobresa i marginació, una marginació de tot tipus, econòmica, identitària, cultural i humanitària.

Font: http://www.amazighworld.org/arabic/news/index_show.php?id=2471

http://fr-fr.facebook.com/pages/Amussu-Xf-ubrid-n-96-Imider/


dimecres, 22 de febrer del 2012

Xf Ubrid N 96 - Imider (Sobre el camí de 96 - Imider)


Xf Ubrid N 96 - Imider (Sobre el camí de 96 - Imider)

Moviment popular de protesta contra la usurpació salvatge de recursos naturals de la regió de Tinghir

Moviment de protesta, social, democràtica i pacífica que denuncien les polítiques discriminatòries i la marginació seguides per la societat metal·lúrgica d’imider (smi), amb una clara complicitat de les autoritats locals envers la gent de la comuna rural (8000 persones); set pobles que són: imider,anunizem,izumgen,tabulkhirt,ikis,tachghaqqacht.

El moviment: Sobre el camí de 96, és l'únic representant legítim de la població de la comuna rural d’imider, que esta en plena asseguda oberta prop del dipòsit, el principal proveïdor de la mina de plata en aigua, que es troba a la muntanya "albban", i això des de fa més de 4 mesos per reclamar drets purament socioeconòmiques, com ara: provisió de llocs estables de treball dels joves de la ciutat, aigua potable, salut, rehabilitació social i ambiental. i l'alliberament del pres polític de la causa imidrienne l'activista Ouchtoubane Mustafa, i l'aixecament de la provocació i les amenaces als militants imidriens, per les autoritats.
els estudiants (i estudiants universitaris) del municipi també es troben en vaga de carteres en solidaritat amb els seus pares a la Muntanya Albban. "Com aniré a l'escola i tota la meva família està en albban? "Interrogat un dels escolars.
Víctor Hugo: "cada nen se li ensenya és un home que guanyem".

Adreça electronica

amussu.96imider@gmail.com

http://imider.onlc.fr/

http://www.facebook.com/pages/Amussu-Xf-ubrid-n-96-Imider


diumenge, 19 de febrer del 2012

Independentistes rifenys van contactar amb la Generalitat Republicana per sublevar el Rif contra Franco





L’associació cultural pels drets del poble amazigh a Catalunya va commemorar el diumenge 19 de febrer el 49è aniversari de la mort del líder amazigh Abd el-krim El Khattabi “Mulay Muhend”, l’acte ha tingut lloc a Figueres a la Catequística.

L’acte commemoratiu ha comptat entre altres conferenciants amb el historiador mataroní Josep Xaubet, el qual ha fet un repàs sobre les principals raons que han estat claus per a la colonització del Rif, destacant sobre tot que tan el poble amazic com el poble català han estat víctimes de la barbàrie dels conquistadors espanyols, entre altres fets històrics va destacar la setmana Tràgica de Barcelona, el desastre de Anual i la figura d’Abdelkrim, la guerra química sobre el Rif i la utilització d’armament prohibit, i així mateix va fer referència a la arribada a Barcelona en el setembre de 1936 de una delegació d’independentistes rifenys i la seva oferta de sublevar la rereguarda franquista.

En el segon torn d’intervencions, el militant amazigocatala Ali Taouil va exigir al Govern Espanyol el reconeixement i la indemnització de les víctimes de la guerra química, i tot seguit el activista Ahmed Zdbagh realitzo una comparació entre la història real i la història oficial, amagar els grans mites i fabricar personatges i fets irrellevants i considerar-los els més grans i importants de la història.

L’himne de la ex república Rifenya tanco el torn de paraules, donant lloc a la poesia de l’artista amazic Lahcen Ouichou.


Una exposició de materials de l’associació i un pica-pica va posar punt final de l’acte.


dimecres, 15 de febrer del 2012


Un acte per commemorar el 49 aniversari de la mort del líder amazigh Abd el-krim Al Khattabi

AbdelKrim, la llegenda que mai mor

ⵎⵓⵍⴰⵢ ⵎⵓⵃⴻⵏⴷ, ⵉⴷⵢⵊⵊⵉⵏ ⴰⵎⵣⵔⵓⵢ

19 de febrer de 2012

17:00 de la tarda

La Catequística (C/ Rector Arolas, 4 Figueres)

Per a més informació: associacio.amazigh@gmail.com

dimarts, 14 de febrer del 2012

El grup amazic Tinariwen guanya el Grammy '"Millor Àlbum de Música Mundial"'


Els tuaregs Tinariwen guanyen el Grammy 2012 al Millor Àlbum de Música Mundial

La banda amaziga Tinariwen va guanyar el Grammy, el premi al millor àlbum de música mundial, Que es considera el premi més gran en el camp de la música i el cinema, i sent el grup Tinariwen el primer en aconseguir-lo a nivell del tercer món.

Aquesta banda va ser fundada a Líbia concretament a la ciutat de Ubari, però el règim de Gaddafi la va lluita, ja que cantava en llengua amaziga, i va ser prohibida durant el regnat del tirà. I quan les forces de seguretat havien empresonats els membres de la banda durant 6 mesos, es van veure obligats a fugir i a migrar a Mali pel fet que la majoria dels seus membres no portaven la documentació oficial Líbia, com tots els amazics del desert, i des de Mali van viatjar per tot arreu del món, aconseguint grans èxits en tots els països.


dilluns, 6 de febrer del 2012

Commemoració del 49 aniversari de la mort del líder amazigh Abd el-krim Al khattabi a Figueres

Abd el-Krim al-Khattabi (Ajdir, Marroc, 1882 - el Caire, 1963), conegut per "Mulay Muhend", va comandar la resistència contra l'ocupació colonial espanyola i francesa en el Rif, fundador i president de l'efímera República del Rif (1923-1926). amb èxits importants de resó internacional com l'enderrocament de l'exircit colonial espanyol en la legendaria batalla d'Annual. fou derrotat a resultes del desembarcament de les tropes espanyoles a la badia d'Alhucemas, l'encerclament dels francesos pel sud i amb el suport del sultan Marroquí AbdelAziz. Finalment s'entregà als francesos i fou deportat a l'Illa de la Reunió, fins que el 1947 aconsegueix l'autorització per instal·lar-se al sud de França. Durant una escala a Port Saïd del viatge que el portava a Marsella, aconsegueix escapar-se i obtenir asil polític a Egipte. Va viure al Caire. El 1956 el rei Muhammad V de Marroc el va convidar a retornar pero va refusar mentre restesin tropes franceses i espanyoles a l'Àfrica del nord. Va morir el 6 de febrer de 1963.

Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya

Organitza:

Un acte per commemorar el 49 aniversari de la mort del líder amazigh Abd el-krim Al Khattabi

AbdelKrim, la llegenda que mai mor

19 de febrer de 2012

17:00 de la tarda

La Catequística (C/ Rector Arolas, 4 Figueres)

Programació:

-. Parlaments

-. Actuacions músicals

-. Pica-pica típic

Per a més informació: associacio.amazigh@gmail.com

Col•labora La Cate (centre cultural de la patronat de la Catequística)

diumenge, 5 de febrer del 2012

Homes i dones de la ciutat rifenya de Taza acusen la policia i els militars marroquins de violacions i greus agressions

Les protestes del Moviment de 20 de Febrer continuen al Marroc un any desprès del seu començament, i com a epicentre la ciutat amaziga de Taza, on en els darrers dies s’han organitzat les més multitudinàries protestes de tot el país nord-africà

L’ACDPAC exigeix la intervenció de la comunitat internacional per aturar la repressió dels tuaregs


L’associació cultural pels drets del poble amazic a Catalunya exigeix la intervenció de la comunitat internacional per aturar la repressió del poble amazic i a reconèixer la independència d’Azawad com a nou Estat de ple dret


Els amazics es rebel·len a Mali per la independència del Azawad

El poble tuareg, dirigit pel MNLA (Moviment Nacional per a l'Alliberament d'Azawad) es va aixecar en armes contra l'Estat de Mali i des del 17 de gener es produeixen durs enfrontaments armats a la zona nord del país.

Azawad (territori dels tuaregs de Mali)

Els tuaregs van a la guerra per a guanyar-se la independència

Declaració del MNLA a Canàries

Azawad és la regió de cultura tuareg identificable amb el nord de Mali i on es troba la llegendària ciutat de Tombuctú a les ribes del riu Níger. El Moviment Nacional per a l'Alliberament d'Azawad té com a objectiu enfortir les relacions humanes i socials entre les comunitats d'aquesta zona en un procés democràtic que condemna la violència. El MNLA vol ser un espai per a la reflexió, l'intercanvi i la reivindicació dels drets humans i la protecció del patrimoni històric d'aquestes comunitats i dels seus integrants en totes les seves formes.

El MNLA és també la continuació de la lluita que té com a objectiu protegir els drets de les comunitats d'Azawad enfront de les amenaces i la discriminació que pateixen per part del Govern de Mali des del final de la colonització francesa per unes fronteres artificials que els han estat imposades i que han derivat en l'exclusió política, econòmica, cultural i ètnica.

Aquestes fronteres artificials no només han dividit el país tuareg entre 5 territoris diferents sinó que a més han inclòs a Azawad a l'Àfrica Subsahariana quan la cultura i identitat tuareg s'identifica amb l'Àfrica de cultura amazigh (berber), sent Azawad part integrant de la Tamazgha - territoris amazic del Nord d'Àfrica - una entitat que s'estén des del oasi de Siwa a Egipte fins a la Illes Canàries a l'Oest i el riu Níger al sud.

La gent d'Azawad han defensat les seves terres i el seu mil · lenari patrimoni polític, social i cultural amb la contínua lluita de resistència contra l'ocupació francesa des de 1894 fins a 1954. Després de la descolonització francesa s'han produït dos revoltes de la comunitat tuareg contra l'Estat de Mali al qual van quedar inscrits i davant els abusos d'aquest, la primera el 1963 i la segona el 1990. Aquestes revoltes han estat brutalment represaliades amb polítiques de neteja ètnica i violacions sistemàtiques dels drets humans.

La violació i l'incompliment sistemàtic dels acords de 1991, 1992, 1996, 2006 i 2008 mostren que el govern de Mali no té cap intenció de complir els pactes amb la gent de Azawad ni de respectar els seus drets nacionals. Davant tot això, el MNLA reivindica el dret de tots els pobles recollit per l'ONU i reconeguts internacionalment a la seva llibertat i al respecte dels drets humans.

Azawad i el MNLA reivindiquen oberta i inequivacamente seva identitat amazigh i els seus llaços amb la resta de pobles de la Tamazgha

Tots els pobles tenen dret a decidir les seves pròpies formes de govern, perseguir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, i estructurar lliurement, sense ingerències externes i d'acord amb el principi d'igualtat.

La desistiment del govern malià en matèria de seguretat, sanitat i educació, així com la discriminació econòmica imposada atempten greument no només a la conservació del patrimoni cultural, ètnic i social, així com de les tradicionals formes de vida i valors dels 3 milions de tuareg de Mali, sinó també tenen conseqüències globals per l'abandonament de la zona als cartells de la droga i als grups radicals com Al-Qaida al Magrib Islàmic. Una situació que compta amb la connivència i la complicitat del govern de Mali però que al mateix temps aquest instrumentalitza per justificar el bloqueig a la regió i la continuació de les polítiques repressives de les últimes dècades.

Davant el risc de desaparició com a poble amb la pèrdua de la seva identitat social, política i cultural el MNLA vol fer arribar a l'opinió pública internacional aquest conflicte oblidat i amagat, pel que demana una resposta solidària de la societat en general i apel · la sensibilitat de la institucions de drets humans ia la responsabilitat de les institucions supranacionals per evitar no només el drama humanitari sinó la desestabilització del Sahel per part de l'integrisme islàmic i els cartells del tràfic de drogues i de persones.

Les Palmes de Gran Canària, 5 gener 2012

AG Bohada Magdi, membre de la direcció del Moviment Nacional d'Alliberament de l'Azawad i encarregat de les relacions amb els països del nord d'Àfrica.

Font de la informació:

http://www.mnlamov.net/

http://elcanario.net/Articulos/mnlacanarias5ene12.htm

http://nacioncanaria.blogspot.com/2012/01/los-tuareg-se-rebelan-en-mali-por-la.html

divendres, 3 de febrer del 2012

L’amaziga Sara Chafak: Miss Finlàndia 2012

Sara Chafak va ser coronada Miss Suomi 2012 / Miss Finlàndia 2012 durant una cerimònia celebrada a Hèlsinki, Findland el 29 de gener de 2012. Sara Chafak de 21 anys d'edat, d’origen amazic, és una estudiant d’administració i gestió d’empreses a Hèlsinki.

Sara Chafak representarà a Finlàndia en el concurs Miss Univers 2012 en el pròxim mes de setembre / octubre.

Sarah va dir, responent a una pregunta dels periodistes sobre la possibilitat de tornar al Marroc després de l'acabament dels seus estudis; "la meva història és amaziga i el meu idioma és el tamazight i la meva identitat és amaziga. Tamazight forma la meva nació, independentment del lloc on estiguí, i cap dictador em pot privar d'això".
Va ser aquesta frase la que va desconcertar un grup de xovinistes arabistes i islamistes a través dels mitjans de comunicació electrònics per vessar tot el seu verí sobre aquesta noia tant maca i intel•ligent i que estudia en les principals universitats internacionals, només perquè, va dir que és amaziga i no va dir del Marroc i així sumar-la a la gran nació àrab i a les dones àrabs, tal com varen fer amb altres estrelles mundials con Afellay o Zidane…
Però quant de temps poden aturar la presa de consciència amaziga? Sembla que els amazics han decidit en els últims anys sortir de l'ombra dels arabistes en els seus propis països amazics.


dimecres, 1 de febrer del 2012

L’associació cultural pels drets del poble amazic a Catalunya condemna l'atemptat en el qual ha estat víctima l’activista amazic Fikri El Azrak


Repulsa al perseguiment que pateixen els activistes amazics a l’Àfrica del Nord

Després del brutal atac per part d'una banda criminal amb precedents judicials, armats amb diferents tipus d'armes blanques (espases, ganivets ...) violant el domicili familiar del combatent intel·lectual amazic Fikri El Azrak, va ser colpejat brutalment ell i el seu germà, causant a Fikri El Azrak la fractura a nivell del crani, deixant-l’hi una ferida eloqüent, i la incisió de la membrana del cervell donant lloc a una hemorràgia interna severa, la qual cosa li va fer entrar en estat de coma.


I a base de tot això anunciem la nostra fermesa condemna als brutals atacs que es dirigeixen contra els nostres activistes (el cas de Fikri El Azrak n’és un altre); La nostra solidaritat incondicional i fraternal amb tots els activistes del moviment amazic i els seus detinguts; Fem responsable l'Estat Marroquí de la seguretat física dels activistes de la causa amaziga.

dilluns, 23 de gener del 2012

Marroc; Informe de l'Observatori amazic pels Drets i Llibertats sobre "Tawada", la marxa popular amaziga de Rabat


Entre 3.000 i 4.000 persones van participar en la marxa «Tawada», que ha recorregut els carrers de Rabat, per invitació de la
joventut del moviment amazic, el 15 gener 2012
Elements preliminars de l'informe de l'Observatori amazic sobre aquest cas:
Per invitació de la joventut del moviment amazic , que va ser llançat a Facebook, i després d'una sèrie de reunions de coordinació regional organitzades pel moviment juvenil amazic, i després d'obtenir el suport de moltes organitzacions i activitats del moviment amazic per a aquesta iniciativa històrica, el 15 de gener de 2012 els carrers de Rabat van veure un moviment inusual de combois de cotxes i autobusos i grups d'homes i dones joves distingits amb banderes amazigues , barrets i camises amb colors de la bandera amaziga.Ha penetrat en la marxa «Tawada» un conjunt de dades funcionals i importants de les quals subministrem algunes per il·lustrar la opinió pública:

Que la iniciativa llançada pel moviment juvenil amazic al Facebook, va rebre una resposta aclaparadora de presència per part de les organitzacions i activitats del moviment amazic.


Que la contribució de les organitzacions i dels activistes amazics en tot el territori nacional, es va limita al suport logístic.

Es va observar, des de les 10:00 l'afluència de centenars d'activistes i simpatitzants, i en el seu camí cap a punt de partida a Bab Elhed a Rabat.


Els inicis de la marxa van veure una organització arbitral per part del moviment juvenil amazic , l'avantatge de proporcionar tots els requisits per a l'èxit d'aquesta iniciativa, pancartes, banderes, samarretes i gorres decorades amb els colors de la bandera amaziga.
Es va buidar la carretera que condueix al Parlament dels cotxes pels agents de seguretat, també s'ha vist reforçada la presència de seguretat a les entrades de la plaça Bab Elhed, a prop del Parlament i de l'estació de tren.
Van assistir alguns líders de les organitzacions pels drets humans, com l'Associació Marroquina, l'Organització Marroquina i l'alt Comissionat marroquí pels Drets Humans en el marc de participació simbòlica i donar suport i recolzament.


La qüestió dels detinguts polítics amazics va fer un fort acte de presència tant en les pancartes com en les crides i missatges reevendicatius.
Els participants en la marxa van manifestar en els seus missatges el seu suport als amazics de Líbia, i en una pancarta es podia llegir les serioses preocupacions del Moviment Amazic per la orientació dels funcionaris actuals a Líbia, que s'han mantingut fidel a les polítiques d'exclusió sistemàtica dels amazics de Líbia tot i la gran contribució en l'enderrocament de MuAammar al-Gaddafi.


Algunes consignes van expressar la negativa dels participants per cada un dels intents d'eludir les exigències bàsiques del moviment amazic, que inclouen la realització dels drets dels amazics completament i la transició cap a un sistema democràtic genuí i jutjar els curruptes, i posar fi a la tirania, i aixecar la marginació i l'exclusió del Marroc oblidat i profund.
La marxa va recorre la distància entre la plaça Bab Elhed i l'estació de tren de Rabat, en un ambient de disciplina i organització arbitral.
Es va destacar la participació de moltes famílies i joves en la marxa de Tawada.
A l'estació de tren i a la una i quart del mig dia les forces de seguretat van envoltar la marxa Tawada, per evitar que s'excedeixi a l'espai de l'estació de tren. I que el Comitè Organitzador de Tawada s'ha ocupat amb molta saviesa amb el bloqueig, a fi de preservar la pacificació de la Marxa, i no dónar justificació per a la repressió dels participants.
Molts dels participants
han lamentat que coincidis el dia de Tawada amb els exàmens en algunes universitats i el que ha dificultat la presència de centenars d'estudiants del Moviment Cultural Amazic de la Universitat .

La marxa Tawada va concloure a la plaça davant del Parlament amb un discurs d'un jove del Moviment Amazigh .

Es va registre una gran satisfacció entre tots els participants i van començar les discussions sobre les formes de les futures protestes.


Font: tamaynut.org
Traduït al català: ACDPAC

diumenge, 22 de gener del 2012

La ciutat de Roses acull la celebració del nou any amazic 2962 més gran fora de les fronteres de l'Àfrica del Nord














L’associació cultural pels drets del poble amazigh a Catalunya va celebrar al teatre de Roses la festivitat de l’”Yennayyer” o la festa de Cap d’Any amazic del seu calendari.
El primer de l’any amazic correspon amb el 13 de gener gregorià, però els amazics de l’Alt Empordà ho han celebrat aquest passat dissabte 21, amb l’objectiu de reunir el màxim d’assistència, cosa que s’ha complert i amb es creix, traspassant els 400 persones vinguts de les diferents comarques gironines i fins i tot des de Barcelona.
Els membres de l’associació Faiza El Idrissi i Mustafa El Karrouchi han presentat l’acte que ha estat sota el lema “2962, l'any de renaixença amaziga. Homenatge a la lluita del poble amazic a Tunísia i a Líbia” i han fet un repàs històric sobre l’origen i la simbologia que representa commemorar aquesta festa mil•lenària. El president de l’associació Zouhair Rotbi va destacar que per primera vegada els amazics tenen la esperança i la gran oportunitat d’acabar amb la negació i la marginalitat i la exclusió que durant dècades han patit en els seus països, per l’altre banda l’alcalde de Roses i diputat al Congres Espanyol Carles Pàramo s’ha manifestat a favor de defensar el poble amazic a la cambra de Madrid i ha parlat de la bona relació de cordialitat que té amb els veïns rosincs d’origen amazic, el també diputat al Congres espanyol Joan Tardà ha estat el gran convidat de la jornada, el qual ha sorprès a tothom sobre el coneixements que té sobre el poble amazic, on exposat les diferents iniciatives portades a terme al parlament espanyol des del 2004, destacant sobre tot el reconeixement a la llengua i cultura amazigues (tamazight), la feta històrica d’assignació en els pressupostos generals de l’Estat espanyol d’una partida per fomentar el tamazight a la ciutat de Melilla, i així mateix la iniciativa pel reconeixement dels perjudicis i la defensa de les víctimes de la guerra química sobre el Rif portada a terme pel exèrcit espanyol en la dècada dels vint del segle passat, i va prendre gran rebuda i protagonisme entre el públic, quan va declarar la seva gran simpatia i admiració a la figura d’Abdlkrim i la desapareguda república rifenya.
Tot desprès de la lectura del comunicat d’aquest any 2962, per part de Faiza El Idrissi, on entre altres coses s’ha exigit una vegada més la necessitat d'un alliberament immediat i incondicional dels detinguts amaziguistes Hamid Ouadouch, Mustapha Oussaya i Yousef Ahid, i també on s’ha reclamat que el Yennayer sigui reconegut oficialment als estats nord- africans on es celebra tradicionalment i que la UNESCO l’inclogui en el seu llistat de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. L’actriu amaziga Majda Bennani va dur a terme varies actuacions teatrals que ha tingut bona resposta per part del públic. La intervenció del militant amazic Ali Taouil recitant en poema amazic, el qual ha demanat un minut de silenci per la mort del cantant amazic Mohamed Rouicha. Un pica-pica amb menjars tradicionals i la musica del cantautor amazic Lahcen Ouichou i dels grups catalans Peredelescabres i Inumazigh van fer gaudir el públic amb les seves cançons reivindicatives, i així mateix destacar la participació del grup de música tradicional amaziga Taqtouqa Al Jabalia, i per últim s’ha fet un recordatori especial als diplomats parats que s’han calat foc aquests dies a Rabat protestant per la seva situació social i laboral.