Concentració a Girona de denúncia al setge militar del Rif:
Nador, Ayt Buayyaix, Imzouren,…
ⵎⴰⵔⵔⴰ ⵢⴷⵏⴰⵅ ⴷ ⴰⵢⵜ ⴱⵓⵄⵢⵢⴰⵛ
Diumenge 11 de març 2012
a les 15:00
davant de l’Ajuntament de (Plaça del vi, 1. Girona)
Associació Taghrast-Espai Amazic
Associació Cultural dels drets del poble Amazigh a Catalunya
Les forces repressives marruquis intervenen amb violència a les ciutats rifenyes d’Aït Bouayach, Imzouren i Boukidaren, les notícies parlen de violacions de domicilis, trencament de cotxes, detencions i ferits greus
La ciutat d'Aït Bouayach de la província d'Al Hoceima va ser escenari en el matí de dijous 8 de març, d’un dia sagnant com s'indica a la primera pàgina del diari marroquí "almassae" del número de divendres d'aquesta setmana, com a resultat dels enfrontaments que es van produir a causa dels alts costos d'aigua i electricitat, i el mateix diari va dir que les forces de seguretat van procedir a llançar bombes i gasos lacrimògens i van utilitzar canons d'aigua per dispersar els manifestants acampats davant de la seu de l’Ajuntament i a l'Oficina Nacional d'Electricitat, i va afegir que van llançar pedres contra les forces de seguretat, i que aquests enfrontaments van durar més de dues hores, i van causar la crema de façanes de botigues i cafès...
Les forces marroquines va intervenir amb violència a Aït Bouayach i les notícies parlen d’assalts a cases
Detenen 30 manifestants i van ferir a altres 10 en la sagnant confrontació a Aït Bouayach
Aït Bouayach: les forces marruquis cremant i saquejant botigues i destrossant cotxes
Continuació els enfrontaments, detencions i batudes a l'atzar de cases
Toc de queda a Imzouren i escaramusses a Boukidarn.
Aït Bouayach: un ciutadà ha estat víctima de un robatori comés per les forces de repressió marruquis
http://www.arrifinu.net/?p=79264
Les forces de repressió marruquis assetjen una manifestació de protesta que anava des de Aït Bouayach cap a Al Hoceima
El passat dilluns 5 de març al mig dia les forces marruquis van envoltar l'àrea d’Isli a la província d’Alhucemas una marxa a peu al qual varen participar desenes de persones, havia sortit des de la ciutat d’Aït Bouayach en direció cap a l’Alhucemas per protestar per la detenció d'un membre del Moviment Local 20 de Febrer d’Aït Bouayach.
Les forces van acordonar totes les vies que condueixen a la ciutat i també es van distribuir per la Serra al costat de la carretera principal.
Els agents de seguretat vestits de civil havien detingut ", Bashir Benchaib" la nit del passat divendres quan sortia de la mesquita del centre d’Aït Bouayach, l’agència Magrib Arab News va informar de que estava en recerca i captura per delictes relacionats amb l’ordre públic, però els activistes del moviment contestatari van negar les acusacions i que el seu arrest es va produir per la seva activitat protestaria.
La ciutat d’Aït Bouayach està vivent una paràlisi total des del passat divendres com a resultat del tancament de botigues, cafeteries, les administracions públiques i de la carretera principal, tot plegat ha provocat un aclaparador ressentiment, tant entre els ciutadans que no poden realitzar les seves gestions o pels comerciants que es queixen del que van descriure com provocacions dels manifestants que obliguen tancar les botigues i amenacen a cada un si es nega a la petició de cremar la seva botiga.
D'acord amb algunes fonts que un grup de comerciants van presenta una queixa davant el governador per expressar el seu descontentament pel continu tancament de les seves botigues pels manifestants, i les pèrdues materials com a conseqüència dels danys a una àmplia gamma de productes alimentaris.
Font: dalil-rif.com
En el vídeo es veu clarament la violència desproporcionada de les forces marruquis contra uns manifestants pacífics, i també com el cap d’aquestes ordena el trencament de la porta d’entrada..
Manifest esdeveniments Nador (març 2012)
Què passa al Marroc?
Des de fa un temps, el govern marroquí està intensificant la repressió cap l’exercici de les llibertats individuals i col·lectives, de manera inesperada.
Manifestacions pacifiques, concentracions i assembles que s’estan produint per part de ciutadans, moviments i col·lectius està sent atacades per les forces de l’ordre de manera brutal.
Taza, Rabat, Imeder, Alhucemas i des de fa ahir Nador…i altres ciutats del Marroc han viscut les mostres de represàlia de les més dures com a única resposta a les seves demandes.
La majoria de les manifestacions reivindiquen l’accés als drets socials bàsics: el dret al treball, a la salut, a l’educació i al desenvolupament de les seves zones o barris. Unes reivindicacions que el Marroc ha promès cumplir en els seus discursos i en virtut de les signatures que ha fet en les declaracions i pactes internacionals.
Detencions arbitràries, setge militar de ciutats i barris, intervencions policials amb armes en les manifestacions, ……fins on vol arribar el govern marroquí en la seva repressió als drets humans. Aquest no era allò que es prometia en la nova constitució?
Estem realment indignats i indignades. La nostra joventut està sent maltractada per institucions que les han de protegir i promoure. Només demanen el dret a treballar i ser ciutadans útils, que serveixin el seu país i puguin participar activament i dignament en el seu desenvolupament.
Els diplomats parats porten dècades de lluita per aquest dret tan bàsic i elemental i encara no ha arribat el moment de que aquests dret siguin d’una vegada respectat i de que se li trobi una solució definitiva i duradora al tema de la inserció laboral de la ciutadania marroquí?!
Això desvela una crisi de gestió política molt gran i molt greu, marcada per la corrupció i el clientelisme que està perforant la societat marroquina i condemnant la gent a la misèria i a la injustícia.
Això vol fer que ha arribat el temps del canvi efectiu i de la justícia social.
Per tot això, expressem la nostra indignació profunda a la repressió del passat dia 1 de març a la concentració dels diplomats parats de Nador, concentrats pacíficament en una administració oficial. Un acte gravat per les càmeres lliures que van seguir la intervenció des de l’inici fins al final. Els diplomats parats anaven sortint un rere l’altre ferits en diferents parts del cos.
Això és insuportable. Com a ciutadans provinents del Marroc, no podem admetre que els nostres compatriotes estiguin patint tal injustícia i sufocació que recorden els anys de plom.
Exigim una investigació immediata en els esdeveniments ocorreguts i el càstig dels culpables.
Demanem una resposta efectiva a les reivindicacions legítimes dels diplomats aturats.
Demanem la dimissió del govern que està permetent aquestes barbaritats.
Associacions signatàries del manifest:
Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya
Associació Taghrast- Espai Amazic
Nador, 1 de març de 2012
Els aturats diplomats de la branca local de l'Associació Nacional dels Aturats Diplomats de Nador, han estat reprimits de forma violenta per part de les forces marroquines, segons fonts dels desocupats, deixant més de 40 ferits.
Brutal intervenció de les forces marroquins contra els diplomats desocupats de Nador
Des de l’asseguda a la muntanya d’Alban, i amb una veu innocent, un nen amazic fa una crida al Poble amazic i a l'opinió pública nacional i internacional a assumir la responsabilitat històrica i humanitària davant el patiment dels amazics innocents,on els habitants de la regió d’Imeder en el sud-est del Marroc estan portant a terme una protesta que ja dura quatre mesos contra la empresa Holding Reial ONE, la qual explota el metall plata que abunda en les seves terres, i després de rentar-lo amb aigua de les profunditats de la seva terra àrida, i desprès vendre’l als rics en els mercats internacionals, quan els propietaris d’aquestes terres estan immersos en la extrema pobresa i marginació, una marginació de tot tipus, econòmica, identitària, cultural i humanitària.
Font: http://www.amazighworld.org/arabic/news/index_show.php?id=2471
http://fr-fr.facebook.com/pages/Amussu-Xf-ubrid-n-96-Imider/
Xf Ubrid N 96 - Imider (Sobre el camí de 96 - Imider)
Moviment popular de protesta contra la usurpació salvatge de recursos naturals de la regió de Tinghir
Moviment de protesta, social, democràtica i pacífica que denuncien les polítiques discriminatòries i la marginació seguides per la societat metal·lúrgica d’imider (smi), amb una clara complicitat de les autoritats locals envers la gent de la comuna rural (8000 persones); set pobles que són: imider,anunizem,izumgen,tabulkhirt,ikis,tachghaqqacht.
El moviment: Sobre el camí de 96, és l'únic representant legítim de la població de la comuna rural d’imider, que esta en plena asseguda oberta prop del dipòsit, el principal proveïdor de la mina de plata en aigua, que es troba a la muntanya "albban", i això des de fa més de 4 mesos per reclamar drets purament socioeconòmiques, com ara: provisió de llocs estables de treball dels joves de la ciutat, aigua potable, salut, rehabilitació social i ambiental. i l'alliberament del pres polític de la causa imidrienne l'activista Ouchtoubane Mustafa, i l'aixecament de la provocació i les amenaces als militants imidriens, per les autoritats.
els estudiants (i estudiants universitaris) del municipi també es troben en vaga de carteres en solidaritat amb els seus pares a la Muntanya Albban. "Com aniré a l'escola i tota la meva família està en albban? "Interrogat un dels escolars.
Víctor Hugo: "cada nen se li ensenya és un home que guanyem".
Adreça electronica
amussu.96imider@gmail.com
http://imider.onlc.fr/
http://www.facebook.com/pages/Amussu-Xf-ubrid-n-96-Imider
L’associació cultural pels drets del poble amazigh a Catalunya va commemorar el diumenge 19 de febrer el 49è aniversari de la mort del líder amazigh Abd el-krim El Khattabi “Mulay Muhend”, l’acte ha tingut lloc a Figueres a la Catequística.
L’acte commemoratiu ha comptat entre altres conferenciants amb el historiador mataroní Josep Xaubet, el qual ha fet un repàs sobre les principals raons que han estat claus per a la colonització del Rif, destacant sobre tot que tan el poble amazic com el poble català han estat víctimes de la barbàrie dels conquistadors espanyols, entre altres fets històrics va destacar la setmana Tràgica de Barcelona, el desastre de Anual i la figura d’Abdelkrim, la guerra química sobre el Rif i la utilització d’armament prohibit, i així mateix va fer referència a la arribada a Barcelona en el setembre de 1936 de una delegació d’independentistes rifenys i la seva oferta de sublevar la rereguarda franquista.
En el segon torn d’intervencions, el militant amazigocatala Ali Taouil va exigir al Govern Espanyol el reconeixement i la indemnització de les víctimes de la guerra química, i tot seguit el activista Ahmed Zdbagh realitzo una comparació entre la història real i la història oficial, amagar els grans mites i fabricar personatges i fets irrellevants i considerar-los els més grans i importants de la història.
L’himne de la ex república Rifenya tanco el torn de paraules, donant lloc a la poesia de l’artista amazic Lahcen Ouichou.
Una exposició de materials de l’associació i un pica-pica va posar punt final de l’acte.
Els tuaregs Tinariwen guanyen el Grammy 2012 al Millor Àlbum de Música Mundial
La banda amaziga Tinariwen va guanyar el Grammy, el premi al millor àlbum de música mundial, Que es considera el premi més gran en el camp de la música i el cinema, i sent el grup Tinariwen el primer en aconseguir-lo a nivell del tercer món.
Aquesta banda va ser fundada a Líbia concretament a la ciutat de Ubari, però el règim de Gaddafi la va lluita, ja que cantava en llengua amaziga, i va ser prohibida durant el regnat del tirà. I quan les forces de seguretat havien empresonats els membres de la banda durant 6 mesos, es van veure obligats a fugir i a migrar a Mali pel fet que la majoria dels seus membres no portaven la documentació oficial Líbia, com tots els amazics del desert, i des de Mali van viatjar per tot arreu del món, aconseguint grans èxits en tots els països.
Abd el-Krim al-Khattabi (Ajdir, Marroc, 1882 - el Caire, 1963), conegut per "Mulay Muhend", va comandar la resistència contra l'ocupació colonial espanyola i francesa en el Rif, fundador i president de l'efímera República del Rif (1923-1926). amb èxits importants de resó internacional com l'enderrocament de l'exircit colonial espanyol en la legendaria batalla d'Annual. fou derrotat a resultes del desembarcament de les tropes espanyoles a la badia d'Alhucemas, l'encerclament dels francesos pel sud i amb el suport del sultan Marroquí AbdelAziz. Finalment s'entregà als francesos i fou deportat a l'Illa de la Reunió, fins que el 1947 aconsegueix l'autorització per instal·lar-se al sud de França. Durant una escala a Port Saïd del viatge que el portava a Marsella, aconsegueix escapar-se i obtenir asil polític a Egipte. Va viure al Caire. El 1956 el rei Muhammad V de Marroc el va convidar a retornar pero va refusar mentre restesin tropes franceses i espanyoles a l'Àfrica del nord. Va morir el 6 de febrer de 1963.
Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya
Organitza:
Un acte per commemorar el 49 aniversari de la mort del líder amazigh Abd el-krim Al Khattabi
AbdelKrim, la llegenda que mai mor
19 de febrer de 2012
17:00 de la tarda
La Catequística (C/ Rector Arolas, 4 Figueres)
Programació:
-. Parlaments
-. Actuacions músicals
-. Pica-pica típic
Per a més informació: associacio.amazigh@gmail.com
Col•labora La Cate (centre cultural de la patronat de la Catequística)
Les protestes del Moviment de 20 de Febrer continuen al Marroc un any desprès del seu començament, i com a epicentre la ciutat amaziga de Taza, on en els darrers dies s’han organitzat les més multitudinàries protestes de tot el país nord-africà
Els amazics es rebel·len a Mali per la independència del Azawad
El poble tuareg, dirigit pel MNLA (Moviment Nacional per a l'Alliberament d'Azawad) es va aixecar en armes contra l'Estat de Mali i des del 17 de gener es produeixen durs enfrontaments armats a la zona nord del país.
Declaració del MNLA a Canàries
Azawad és la regió de cultura tuareg identificable amb el nord de Mali i on es troba la llegendària ciutat de Tombuctú a les ribes del riu Níger. El Moviment Nacional per a l'Alliberament d'Azawad té com a objectiu enfortir les relacions humanes i socials entre les comunitats d'aquesta zona en un procés democràtic que condemna la violència. El MNLA vol ser un espai per a la reflexió, l'intercanvi i la reivindicació dels drets humans i la protecció del patrimoni històric d'aquestes comunitats i dels seus integrants en totes les seves formes.
El MNLA és també la continuació de la lluita que té com a objectiu protegir els drets de les comunitats d'Azawad enfront de les amenaces i la discriminació que pateixen per part del Govern de Mali des del final de la colonització francesa per unes fronteres artificials que els han estat imposades i que han derivat en l'exclusió política, econòmica, cultural i ètnica.
Aquestes fronteres artificials no només han dividit el país tuareg entre 5 territoris diferents sinó que a més han inclòs a Azawad a l'Àfrica Subsahariana quan la cultura i identitat tuareg s'identifica amb l'Àfrica de cultura amazigh (berber), sent Azawad part integrant de la Tamazgha - territoris amazic del Nord d'Àfrica - una entitat que s'estén des del oasi de Siwa a Egipte fins a la Illes Canàries a l'Oest i el riu Níger al sud.
La gent d'Azawad han defensat les seves terres i el seu mil · lenari patrimoni polític, social i cultural amb la contínua lluita de resistència contra l'ocupació francesa des de 1894 fins a 1954. Després de la descolonització francesa s'han produït dos revoltes de la comunitat tuareg contra l'Estat de Mali al qual van quedar inscrits i davant els abusos d'aquest, la primera el 1963 i la segona el 1990. Aquestes revoltes han estat brutalment represaliades amb polítiques de neteja ètnica i violacions sistemàtiques dels drets humans.
La violació i l'incompliment sistemàtic dels acords de 1991, 1992, 1996, 2006 i 2008 mostren que el govern de Mali no té cap intenció de complir els pactes amb la gent de Azawad ni de respectar els seus drets nacionals. Davant tot això, el MNLA reivindica el dret de tots els pobles recollit per l'ONU i reconeguts internacionalment a la seva llibertat i al respecte dels drets humans.
Azawad i el MNLA reivindiquen oberta i inequivacamente seva identitat amazigh i els seus llaços amb la resta de pobles de la Tamazgha
Tots els pobles tenen dret a decidir les seves pròpies formes de govern, perseguir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, i estructurar lliurement, sense ingerències externes i d'acord amb el principi d'igualtat.
La desistiment del govern malià en matèria de seguretat, sanitat i educació, així com la discriminació econòmica imposada atempten greument no només a la conservació del patrimoni cultural, ètnic i social, així com de les tradicionals formes de vida i valors dels 3 milions de tuareg de Mali, sinó també tenen conseqüències globals per l'abandonament de la zona als cartells de la droga i als grups radicals com Al-Qaida al Magrib Islàmic. Una situació que compta amb la connivència i la complicitat del govern de Mali però que al mateix temps aquest instrumentalitza per justificar el bloqueig a la regió i la continuació de les polítiques repressives de les últimes dècades.
Davant el risc de desaparició com a poble amb la pèrdua de la seva identitat social, política i cultural el MNLA vol fer arribar a l'opinió pública internacional aquest conflicte oblidat i amagat, pel que demana una resposta solidària de la societat en general i apel · la sensibilitat de la institucions de drets humans ia la responsabilitat de les institucions supranacionals per evitar no només el drama humanitari sinó la desestabilització del Sahel per part de l'integrisme islàmic i els cartells del tràfic de drogues i de persones.
Les Palmes de Gran Canària, 5 gener 2012
AG Bohada Magdi, membre de la direcció del Moviment Nacional d'Alliberament de l'Azawad i encarregat de les relacions amb els països del nord d'Àfrica.
Font de la informació:
http://elcanario.net/Articulos/mnlacanarias5ene12.htm
http://nacioncanaria.blogspot.com/2012/01/los-tuareg-se-rebelan-en-mali-por-la.html
