dijous, 25 de febrer del 2010
dimarts, 9 de febrer del 2010
Acte en commemoració del 47 aniversari de la mort del líder amazic abdlekrim el khattabi a Figueres
L’associació cultural dels drets del poble amazigh a Catalunya va commemorar el passat dissabte dia 30 de gener el 47 aniversari de la mort del líder amazic Abdelkrim Alkhattabi “Mulay Muhend, entre els seus compatriotes”, aquest personatge va deixar la seva impremta en la història de la primera meitat del segle 20, quan es va aixecar i comandar la resistència contra l'ocupació colonial espanyola i francesa al Rif, regió de cultura amazic (berber) al nord de l'actual Marroc i president de l'efímera República del Rif (1923-1926).
L’acte es va desenvolupar al centre cultural de la patronat de la Catequística de Figueres. El portaveu de l’associació Zouhair Rotbi va intervenir per donar la benvinguda a tots als assistents i a explica el lligat i l’experiència de la república del Rif, i que ha estat considerada pels moviments d’ alliberació nacional de diferents països com exemple de lluita anticolonial, la qual es va generalitzar a partir de la segona meitat del mateix segle.
Tot seguit el president de la patronat de la Catequística el senyor Lluís Illa va intervenir fen referència a que Catalunya sempre ha estat terra d’acollida i de convivència i ha convidat a tothom a disposar del seu espai per a qualsevol esdeveniment en favor de la ciutat i de totes les cultures de Catalunya i sobre tot de la cultura amaziga.
Desprès es va passar un documental sobre les cultures amaziga i catalana, i a continuació va intervenir el senyor Narcis Olivera ex senador a Madrid per a destacar la importància de la cultura amaziga i també va convidar als catalans d’origen amazic a implicar-se en la vida pública del país, perquè els catalans sempre defendran la legitimitat de la causa amaziga.
Mentrestant, el artista amazighocatala Rachid Meftah va pintar un quadre en honor del líder amazic Abdelkrim, l’obra que va impressionar als assistents de la gran capacitat artística d’aquest pintor.
Al final, les actuacions del grup garrotxí Peredelescabres i el cantautor amazighocatala Bouarfa Ayyawn va tancar el acte amb unes esplèndides cançons en favor del pobles que lluiten per la llibertat, sobre tot el amazic i el català.
dilluns, 25 de gener del 2010
Acte en commemoració del 47 aniversari de la mort del líder amazic abdlekrim el khattabi “mulay muhend”
Acte en commemoració del 47 aniversari de la mort del líder amazic abdlekrim el khattabi “mulay muhend”
Amjahd amqran imazighen mulay muhend “abdlekrim EL KHATTABI”
30 de gener de 2010
17:00 de la tarda
La Catequística
(C. Rector Arolas, 4 Figueres)
Programació:
Parlaments
Documental “Kker Bed & Aixeca’t”
Música amaziga i catalana
pica-pica
Amjahd amqran imazighen mulay muhend “abdlekrim EL KHATTABI”
30 de gener de 2010
17:00 de la tarda
La Catequística
(C. Rector Arolas, 4 Figueres)
Programació:
Parlaments
Documental “Kker Bed & Aixeca’t”
Música amaziga i catalana
pica-pica
Uns 300 joves assisteixen a les celebracions del nou any amazic 2960 a la ciutat catalana de Roses
En l’acte organitzat a Roses per l’associació cultural dels drets del Poble amazigh a Catalunya “ACDPAC” el passat dissabte dia 23 de gener, per a celebrar l’entrada del nou any amazic 2960, ha estat un dia històric per a tota la població de Roses i comarca, i sobre tot per als catalans d’origen amazic.
Es considera que a l’Alt Empordà el col·lectiu d’origen amazic, és un dels més nombrosos, ja que la llengua amaziga és la tercera més parlada, desprès del català i el castellà.
L’acte ha transcorregut en un ambient festiu i amb molta il·lusió entre els assistents. Per primera vagada la gent s’ha trobat amb la seva identitat i s’han sentit com a casa i en família, aquest esdeveniment ha visibilitat la gran amistat i els sentiments que uneixen el poble amazic i el poble català.
Durant la festa s’ha seguit una programació molt variada i molt cultural, en primer lloc ha intervingut el president de l’associació el senyor Zouhair Rotbi per a agrair als assistents la seva presència, destacant la gran capacitat organitzativa i de preparació dels membres i activistes de l’entitat, i desprès va donar pas a l’alcaldessa de Roses, la senyora Magdalena Casamitjana, la qual va felicitar als assistents i també va desitjar a tothom una entrada d’any amb molt èxits i a treballar per aconseguir una igualtat d’oportunitats real entre tota la ciutadania de Roses.
Tot seguit el jove militant amazighista i catalanista Mohamed Zahiriu va llegir un comunicat de l’associació per a l’opinió pública local, nacional i internacional (entreu per a llegir el comunicat)
Aquest últim va donar pas a la projecció del documental “Kker Bad & Aixeca’t”, un reportatge sobre les cultures amaziga i catalana enregistrat entre el 2008 i el 2009 als territoris amazic del Rif i Catalunya.
En la tercera part, el portaveu de l’associació el senyor Ali Taouil, va intervenir per a agrair la presencia de tots els assistents, i sobre tot agrair a l’Ajuntament de Roses les facilitats i els mitjans que ha facilitat des del primer moment per a portar a terme aquest acte, també va agrair l’assistència dels representants polítics, sobre tot el PSC, CIU, Esquerra i iniciativa per Catalunya, tot i que es va convidar a tots els altres grups present al consistori de Roses. També va donar les gràcies als representants de les entitats, l’Ass. sociocultural de marroquins de l’Empordà “ASSOMEM, Òmnium Cultural, el secretariat comarcal d’immigració de Convergència i les Joventuts d’Esquerra de Roses.
Desprès, va tenir lloc la part més esperada per els assistents, la part més festiva, on els grups musicals amazics i catalans, en veus del cantaautor amazic Bouarfa Ayyawn i el grup garrotxí Peredelescabres van aixecar a tot el Públic del teatre municipal de Roses amb les cançons tradicionals i reivindicatives al estil Lluís Llac i Joan Manel Serrat.
Al final els assistents van gaudir d’un pica-pica tradicional a base de productes amazics i catalans.
Per a veure un video de l'acte
L’associació desitjar un bon any amazic a tothom.
Es considera que a l’Alt Empordà el col·lectiu d’origen amazic, és un dels més nombrosos, ja que la llengua amaziga és la tercera més parlada, desprès del català i el castellà.
L’acte ha transcorregut en un ambient festiu i amb molta il·lusió entre els assistents. Per primera vagada la gent s’ha trobat amb la seva identitat i s’han sentit com a casa i en família, aquest esdeveniment ha visibilitat la gran amistat i els sentiments que uneixen el poble amazic i el poble català.
Durant la festa s’ha seguit una programació molt variada i molt cultural, en primer lloc ha intervingut el president de l’associació el senyor Zouhair Rotbi per a agrair als assistents la seva presència, destacant la gran capacitat organitzativa i de preparació dels membres i activistes de l’entitat, i desprès va donar pas a l’alcaldessa de Roses, la senyora Magdalena Casamitjana, la qual va felicitar als assistents i també va desitjar a tothom una entrada d’any amb molt èxits i a treballar per aconseguir una igualtat d’oportunitats real entre tota la ciutadania de Roses.
Tot seguit el jove militant amazighista i catalanista Mohamed Zahiriu va llegir un comunicat de l’associació per a l’opinió pública local, nacional i internacional (entreu per a llegir el comunicat)
Aquest últim va donar pas a la projecció del documental “Kker Bad & Aixeca’t”, un reportatge sobre les cultures amaziga i catalana enregistrat entre el 2008 i el 2009 als territoris amazic del Rif i Catalunya.
En la tercera part, el portaveu de l’associació el senyor Ali Taouil, va intervenir per a agrair la presencia de tots els assistents, i sobre tot agrair a l’Ajuntament de Roses les facilitats i els mitjans que ha facilitat des del primer moment per a portar a terme aquest acte, també va agrair l’assistència dels representants polítics, sobre tot el PSC, CIU, Esquerra i iniciativa per Catalunya, tot i que es va convidar a tots els altres grups present al consistori de Roses. També va donar les gràcies als representants de les entitats, l’Ass. sociocultural de marroquins de l’Empordà “ASSOMEM, Òmnium Cultural, el secretariat comarcal d’immigració de Convergència i les Joventuts d’Esquerra de Roses.
Desprès, va tenir lloc la part més esperada per els assistents, la part més festiva, on els grups musicals amazics i catalans, en veus del cantaautor amazic Bouarfa Ayyawn i el grup garrotxí Peredelescabres van aixecar a tot el Públic del teatre municipal de Roses amb les cançons tradicionals i reivindicatives al estil Lluís Llac i Joan Manel Serrat.
Al final els assistents van gaudir d’un pica-pica tradicional a base de productes amazics i catalans.
Per a veure un video de l'acte
L’associació desitjar un bon any amazic a tothom.
Comunicat de l'associació "ACDPAC" davant l'entrada del nou any amazic 2960
Aprofitem aquest acte de celebració de l'entrada del nou any amazic 2960 a la ciutat catalana de Roses, per a comunicar a la opinió pública local, nacional i internacional el següent:
A nivell polític i econòmic, des de l’associació
· volem reivindicar la oficialitat de la llengua amaziga als estats nord africans i també al estat espanyol, concretament a les ciutats de Ceuta i Melilla, així com a les Illes Canàries.
· A tots els governs dels països tan els que emeten o acollien immigració a aprendre mesures de debò per a suavitzar el gran impacte de la crisi econòmica que estem patim les famílies, perquè ara no ens poden deixar a la nostre sort i donar-nos d’esquena, quan avanç érem els grans productors i fons de riquesa tant als països on treballem o bé als nostres països d’origen a través de les transferències milionàries que realitzàvem.
· Exigim la llibertat immediata del militant amazic Chakib El Khiari, actualment a la presó de Taza al Marroc.
· L’alliberació immediata i sense condicions dels tres cooperants catalans (Roque Pasqual, Albert Vilalta i Alícia Gámez de la ONG Barcelona Acció Solidària) retinguts per l’organització AlQaida al Nord de Mali.
· La nostre solidaritat amb tot el moviment cultural i polític amazic que treballa a l’Africà del Nord i a Europa, sobre tot els nostres germans Imouhagh “els Tuaregs”, els estudiants amazighistes al Marroc i a Argelia, i amb els moviments per l’autonomia de la Kabília, del Rif i el Gran Suss.
· La nostre oposició al nou colonialisme que volen exercir els estats argelià i espanyol per a crear un nou estat arabista (el Sàhara) al Nord d’Africa, el Sàhara és terra amaziga i seguirà sent amaziga per a sempre
· La política discriminatòria i racista que practiquen els sistemes arabistes proletaris, també el Estat Espanyol a l’Africa del Nord sobre tot allò que té a veure amb l’amazic.
· Exigim a l’Estat Argelià aturar la repressió sobre el poble amazic als territoris de la Kabilia.
· Fer l’atenció els nous poderspetroliers i lobbys arabistes que fan servir el Islam polític per a acabar amb l’Amazighitat de l’Àfrica del Nord, perquè les expressions el món àrab al maghreb àrab son expressions excloents, exclouen el poble amazic el poble originari de l’Àfrica del Nord, quan ells son els autèntics enemics de la llengua àrab i de la religió Islàmica.
· A les autoritats a fer l’atenció als que difonen els seus missatges excloents a través de les mesquites i llocs de culte i que sobre tot quan ataquen amb mentides i falsedats als amazics musulmanes.
A nivell cultural i social, des de l’associació
· La discriminació de les llengües amaziga i catalana en els mitjans de transport que comuniquen l’Àfrica del Nord amb la península ibèrica, ja que la majoria de les persones que fan servir aquests mitjans sobretot, el transport marítim i aeri, son persones de parla amaziga i el 60% d’ells viuen a Catalunya.
· La crida a tots els amazics (els amazics arabitzats o espanyolitzats i els que encara no s’han domesticat) a consolidar la nostre unió i relació bassades en la justícia, els drets humans, la solidaritat, la sensibilització i la cooperació entre tots i totes.
La nostre solidaritat amb:
· Tots els detinguts polítics de la causa amaziga i als seus familiars. El nostre recolzament als activistats empresonats a Ameknes, els senyors Moustapha Oussaya, Hamid Attouch (condemnats a 10 anys de presó), Mohamed Chami, Mohamed Ennouari, Youssef Aït ElBacha, Youness Haja (un any de presó).
· Els manifestants amazighistes detinguts i ferits en els darrers esdeveniments a Tizi Ouzou durant les revindicacions del primer dia del nou any amazic 2960.
· Totes les organitzacions locals del moviment cultural amazic de totes les universitats del Marroc i Argelia. Sobre tot a Nador, Tettawin, Ameknes, Imteghren, Marrekech, Taza, Taghjijt, Bumaln n Dades, Tizi Ouzou, Bgayet i Ifren a Libia.
· Els autèntics activistes de la causa amaziga.
· Tots els pobles que lluiten per la llibertat i la justícia, entre ells el nostre poble amazic Imuhagh (Els Tuaregs), els Kurds, Darfur, Txetxenia, Palestina...
· Els amazics que travessen cada dia les fronteres de Melilla i Ceuta el tractament degradant que pateixen, on no existeixen cap mena d’humanitat i de respecte a les persones, que es dirigeixen a guanyar-se la vida noblement.
· El cantant amazic Boujemaa Azahaf, del grup amazic Tawattoun que està passant una greu malaltia.
Roses (Catalunya) 10 n Yennayer n 2960 / 23 de gener de 2010
A nivell polític i econòmic, des de l’associació
· volem reivindicar la oficialitat de la llengua amaziga als estats nord africans i també al estat espanyol, concretament a les ciutats de Ceuta i Melilla, així com a les Illes Canàries.
· A tots els governs dels països tan els que emeten o acollien immigració a aprendre mesures de debò per a suavitzar el gran impacte de la crisi econòmica que estem patim les famílies, perquè ara no ens poden deixar a la nostre sort i donar-nos d’esquena, quan avanç érem els grans productors i fons de riquesa tant als països on treballem o bé als nostres països d’origen a través de les transferències milionàries que realitzàvem.
· Exigim la llibertat immediata del militant amazic Chakib El Khiari, actualment a la presó de Taza al Marroc.
· L’alliberació immediata i sense condicions dels tres cooperants catalans (Roque Pasqual, Albert Vilalta i Alícia Gámez de la ONG Barcelona Acció Solidària) retinguts per l’organització AlQaida al Nord de Mali.
· La nostre solidaritat amb tot el moviment cultural i polític amazic que treballa a l’Africà del Nord i a Europa, sobre tot els nostres germans Imouhagh “els Tuaregs”, els estudiants amazighistes al Marroc i a Argelia, i amb els moviments per l’autonomia de la Kabília, del Rif i el Gran Suss.
· La nostre oposició al nou colonialisme que volen exercir els estats argelià i espanyol per a crear un nou estat arabista (el Sàhara) al Nord d’Africa, el Sàhara és terra amaziga i seguirà sent amaziga per a sempre
· La política discriminatòria i racista que practiquen els sistemes arabistes proletaris, també el Estat Espanyol a l’Africa del Nord sobre tot allò que té a veure amb l’amazic.
· Exigim a l’Estat Argelià aturar la repressió sobre el poble amazic als territoris de la Kabilia.
· Fer l’atenció els nous poderspetroliers i lobbys arabistes que fan servir el Islam polític per a acabar amb l’Amazighitat de l’Àfrica del Nord, perquè les expressions el món àrab al maghreb àrab son expressions excloents, exclouen el poble amazic el poble originari de l’Àfrica del Nord, quan ells son els autèntics enemics de la llengua àrab i de la religió Islàmica.
· A les autoritats a fer l’atenció als que difonen els seus missatges excloents a través de les mesquites i llocs de culte i que sobre tot quan ataquen amb mentides i falsedats als amazics musulmanes.
A nivell cultural i social, des de l’associació
· La discriminació de les llengües amaziga i catalana en els mitjans de transport que comuniquen l’Àfrica del Nord amb la península ibèrica, ja que la majoria de les persones que fan servir aquests mitjans sobretot, el transport marítim i aeri, son persones de parla amaziga i el 60% d’ells viuen a Catalunya.
· La crida a tots els amazics (els amazics arabitzats o espanyolitzats i els que encara no s’han domesticat) a consolidar la nostre unió i relació bassades en la justícia, els drets humans, la solidaritat, la sensibilització i la cooperació entre tots i totes.
La nostre solidaritat amb:
· Tots els detinguts polítics de la causa amaziga i als seus familiars. El nostre recolzament als activistats empresonats a Ameknes, els senyors Moustapha Oussaya, Hamid Attouch (condemnats a 10 anys de presó), Mohamed Chami, Mohamed Ennouari, Youssef Aït ElBacha, Youness Haja (un any de presó).
· Els manifestants amazighistes detinguts i ferits en els darrers esdeveniments a Tizi Ouzou durant les revindicacions del primer dia del nou any amazic 2960.
· Totes les organitzacions locals del moviment cultural amazic de totes les universitats del Marroc i Argelia. Sobre tot a Nador, Tettawin, Ameknes, Imteghren, Marrekech, Taza, Taghjijt, Bumaln n Dades, Tizi Ouzou, Bgayet i Ifren a Libia.
· Els autèntics activistes de la causa amaziga.
· Tots els pobles que lluiten per la llibertat i la justícia, entre ells el nostre poble amazic Imuhagh (Els Tuaregs), els Kurds, Darfur, Txetxenia, Palestina...
· Els amazics que travessen cada dia les fronteres de Melilla i Ceuta el tractament degradant que pateixen, on no existeixen cap mena d’humanitat i de respecte a les persones, que es dirigeixen a guanyar-se la vida noblement.
· El cantant amazic Boujemaa Azahaf, del grup amazic Tawattoun que està passant una greu malaltia.
Roses (Catalunya) 10 n Yennayer n 2960 / 23 de gener de 2010
dimarts, 19 de gener del 2010
Acte de celebració de l'entrada del nou amazic 2960 a Roses
Azul / Hola,
Benvolgudes, benvolguts, Amb motiu de la celebració de l'Entrada del Any nou amazic 2960, tenim el plaer de convidar-vos a assistir als actes que tindran lloc al Teatre Municipal de Roses, el proper dia 23 de Gener.
Des de l’organització d’aquest esdeveniment desitgem poder comptar amb la vostre presencia..
Ens plau adjuntar-los el programa d’activitats previstes.
Fins aleshores aprofitem l’avinentesa per saludar-los molt cordialment.
Si us plau feu-ne difusió d'aquest acte entre els vostres coneguts/des i la gent que li interessi el tema!
Direcció
Benvolgudes, benvolguts, Amb motiu de la celebració de l'Entrada del Any nou amazic 2960, tenim el plaer de convidar-vos a assistir als actes que tindran lloc al Teatre Municipal de Roses, el proper dia 23 de Gener.
Des de l’organització d’aquest esdeveniment desitgem poder comptar amb la vostre presencia..
Ens plau adjuntar-los el programa d’activitats previstes.
Fins aleshores aprofitem l’avinentesa per saludar-los molt cordialment.
Si us plau feu-ne difusió d'aquest acte entre els vostres coneguts/des i la gent que li interessi el tema!
Direcció
Per primera vagada la llengua amaziga en una escola pública al municipi gironí de Figueres
Un curs inicial de llengua amaziga al CEIP Amistat de Figueres per als nens i nenes entre 6 anys i 12 anys, en una ciutat on un 30 % de la població és d'origen estranger, sobre tot del Marroc.
La llengua amaziga és una de les llengues més parlades a la ciutat, d'aquí la importància d'aquesta cultura per a les noves generacions dels nous catalans.
L'associació, la qual ha promugut aquesta iniciativa ha comptat amb el sopurt de les famílies, així com les autoritats del centre escolar, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'entitat que gestiona aquests cursos "L'Assemblea Amaziga de Catalunya"
La llengua amaziga és una de les llengues més parlades a la ciutat, d'aquí la importància d'aquesta cultura per a les noves generacions dels nous catalans.
L'associació, la qual ha promugut aquesta iniciativa ha comptat amb el sopurt de les famílies, així com les autoritats del centre escolar, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'entitat que gestiona aquests cursos "L'Assemblea Amaziga de Catalunya"
dimarts, 7 de juliol del 2009
L’assemblea de l’associació ACDPAC exigeix la llibertat inmediata del militant amazic pels drets humans Chakib El-Kheyari
Marroc: Chakib El-Kheyari, una altra víctima de l'arbitrarietat
Chakib El-Kheyari, President de l'Associació Rif dels drets humans (Ardh) i membre del Consell Federal del Congrés Mundial Amazigh (CMA), va ser condemnat el 24 de juny de 2009 pel tribunal de primera instància de Casablanca, a una pena de 3 anys de presó i a una multa de 753.930DH (o 68.000 €). Chakib El-Kheyari va ser detingut al seu domicili a Nador (nord del Marroc) el 18 de febrer i retingut a la presó de Okach Casablanca. La justícia marroquina l'acusa per les següents raons: - "L'insult als òrgans constituïts", ja que va denunciar públicament el tràfic de drogues i la corrupció en la qual van participar alts càrrecs de la policia, la gendarmeria, l'exèrcit i l'administració. - Rebre diners de parts estrangeres per dur a terme una campanya mediàtica per socavar i desacreditar els esforços de les autoritats marroquines en la lluita contra el tràfic de drogues ". No obstant això el president de l'Associació Rif dels drets humans, Chakib El-Kheyari ha escrit articles i ha concedit entrevistes als mitjans de comunicació espanyols i dels Països Baixos, va assistir a un reportatge del canal de televisió francès M6 dedicat al tràfic de drogues entre el nord del Marroc i Espanya, i va participar en el primer fòrum mundial sobre "els cultius declarats il lícits", que es va celebrar el gener de 2009 a Barcelona. En fer-ho, Chakib El-Kheyari simplement utilitza l'arma de la informació a fi d'atreure l'atenció de totes les parts interessades, inclòs el rei de Marroc, a qui li va enviar una carta sobre les violacions greus dels departaments estatals encarregats de la lluita contra la corrupció i el comerç il legal de resina de cannabis. Al mateix temps, no s'ha aturat d'alertar al públic sobre l'estat d'extrema pobresa en la qual els pagesos rifenys es troben, i valent defensor de la legalització de la producció de cannabis al Marroc. - Infracció del codi de canvis de divises i dipositar fons en un banc estranger sense el permís de l'Oficina de Canvis. De fet, Chakib El-Kheyari va obrir un compte bancari a Melilla (ciutat, és a prop de Nador), que havia 222 euros en el moment de la seva detenció, en retribució dels articles que havia escrit per a diaris Espanyols i el reemborsament dels viatges per assistir a conferències en les quals va ser convidat a Europa. En termes jurídics, Chakib El-Kheyari va ser condemnat en virtut de l'article 265 del Codi Penal que estableix que "insultar els organismes públics, serà sancionat de conformitat amb l'article 263 del mateix codi. Afirma," és punible amb pena de presó de un mes a un any i una multa de 250 dirhams a 5000, qui, amb la intenció de perjudicar el seu honor, la seva delicadesa i el respecte degut a la seva autoritat, el menyspreu a l'exercici de les seves funcions o en relació amb aquest exercici, un magistrat, un funcionari públic, un comandant, o agent de la policia, ja sigui per paraules, gestos, amenaces o enviament o lliurament d'enviaments, ja sigui per escrit o per el dibuix no es fan públiques. Tanmateix, Chakib El-Kheyari va dir públicament el que es coneix ja al Marroc. Com a prova, les autoritats marroquines havien procedit a principis de 2009, a la detenció de 109 persones involucrades en el tràfic de drogues, dels quals 2 / 3 són membres de la seguretat de l'Estat. El cop de filet, per tant, acredita plenament les afirmacions del president de l'Associació Rif dels drets humans. I, en última instància, és evident que els que fan malbé la imatge del Marroc, no són els activistes que lluiten per l'imperi de la llei, però si els funcionaris que participen en les activitats de corrupció i de tràfic de drogues. Pel que fa a la presumpta violació del codi de canvis, el jutge es va basar en el Dahir (llei) de 30.08.1949 en la repressió de les infraccions dels reglaments de control de canvis, que estableix que "violació o intent de violació als reglaments de control de canvis es castiguen amb penes de presó d'un mes a cinc anys i multes de 50 000 francs a 100 milions de francs. Tanmateix, el Dahir N º 1-59-358 de 17.10.1959 dels actius a l'estranger o en moneda estrangera, diu en el seu article 9 que "quan els béns i havers que s'informa per la mateixa persona no superin un valor total de vint-i-cinc mil (25.000 francs), el propietari està exempt de declaració. "Però la suma de 222 euros que Chakib El-Kheyari tenia en el seu compte bancari a Melilla, està molt per sota del llindar de notificació establert per la llei . A més, en el marc de la seva adhesió a l'Organització Mundial del Comerç (OMC), Marroc ha liberalitzat la seva economia i ha suavitzat les seves normes sobre canvi de divises. Per tant, la circular N º 1606 de 21.09.1993 de l'Oficina de Canvis (Establerta en el marc del Ministeri d'Economia i Finances), estableix que "la importació de divises pels marroquins residents, és lliure, ni està subjecta a declaració a la duana, ni per justificar l'origen dels fons. " És estrany que el tribunal de Casablanca ha adoptat un text de l'època colonial (algunes signades per Alphonse Juin), fent cas omís de la legislació més recent, i com han assenyalat els advocats en els seus al legats de defensa. Per tant Chakib El-Kheyari no ha comès cap delicte amb divises del Marroc, i el dany a la credibilitat del Marroc són més aviat a causa de violacions dels drets humans i les llibertats fonamentals, la corrupció en les institucions de l'Estat i de dubtós caràcter d'alguns funcionaris en la lluita contra el tràfic de drogues. Allò que entela la reputació de l'Estat marroquí, va ser la condemna a Chakib El-Kheyari de manera pesada i arbitrària, és l'absència d'un procediment judicial contra alts funcionaris de l'Estat sospitosos de connivència amb els traficants de drogues i l'evident manca d'independència del poder judicial de l'executiu. La pena imposada a Chakib és jurídicament injustificada i, en qualsevol cas molt desproporcionada. No fa res més que sancionar un incansable defensor dels drets humans, per a restringir la llibertat d'expressió i d'opinió i d'intimidar a tots els actors de la societat civil. Això és contrari a les disposicions de la protecció internacional de drets humans ratificats per el Marroc, i en particular el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, com es subratlla en un nombre d'organitzacions no governamentals (Amnistia Internacional, Human Rights Watch, la FIDH, IFEX, CERAI, Codificar, APMM). Mentrestant, els membres de la CMA condemnen enèrgicament la injustícia que ha colpejat el seu company Chakib i vetllar per la seva simpatia i el seu suport. Marroc no pot avançar en el camí cap a la modernitat a través de fer callar els ciutadans que actuen en favor de la llibertat i la democràcia. Aquesta és la raó per la CMA insta els ciutadans i organitzacions amazighs, a totes les organitzacions democràtiques al Marroc i al món, perquè es solidaritzin de manera massiva i efectiva amb Chakib El-Kheyari en el seu judici d'apel lació. Els òrgans de les Nacions Unides i les autoritats de la Unió Europea sobre la protecció dels defensors dels drets humans i la promoció dels principis democràtics, també estan cridats a intervenir per a que la justícia al Marroc pugui funcionar amb independència i equitat. Junts, hem d'exigir la detenció d'assetjament policial, judicial i administratiu exercit contra els defensors de drets humans, exigint l'alliberament de Chakib El-Kheyari!
Text original
Llibertat Chakib El-Kheyari
Llibertat Chakib El-Kheyari
Llibertat Chakib El-Kheyari
Llibertat Chakib El-Kheyari
Llibertat Chakib El-Kheyari
Subscriure's a:
Missatges (Atom)