Els amazics de Tunísia exigeixen els mateixos drets

Article publicat al web “magharebia.com” i traduït per l’ACDPAC al català

Berbers de Tunísia estan exigint la igualtat de drets

Els amazics tunisians esperen incorporar la seva llengua a la nova constitució democràtica del país

Houda Trabelsi de Tunísia per a Magharebia - 06/07/11

Els tunisians d’origen amazics exigeixen la integració de la cultura amaziga a la nova Constitució del país.

En aquest context, Hajer Oulhazy va manifestar a Magharebia que "Tamazight no és només un llenguatge, però és la civilització, la història de Tunísia i la cultura de la seva gent. I per protegir-la i per a que no quedi oculta, i per evitar la seva desaparició voluntàriament o intencionadament, doncs caldrien garanties en la constitució."
Hajer afegeix "Aquesta és la responsabilitat de cada tunisià, ja que és una revolució nacional, el poble tunisià hauria d’estar orgullós, per tant, cal deixar de considerar els amazics com una minoria, són una minoria lingüística i no pas una minoria poblacional, i així, defensar la civilització amaziga amb les seves components no es limita només als amazigho parlants, sinó que és una qüestió nacional".

Els militants van llançar una campanya a través de les xarxes socials per tal d'incloure dos capítols a la nova constitució. El primer diu que Tunísia és un país lliure, independent, sobirà, islàmic de religió, l’àrab és la seva llengua, i la república el seu sistema. En el segon capítol exigeix que l'Estat tunisià reconeix-hi a la cultura i la llengua amaziga com un component de la identitat nacional i garanteixi el seu desenvolupament.

El Jove Badiss Kastilo d’origen amazic també va manifestar a Magharebia que la crida està dirigida a tots els tunísians, el poble i el govern, als partits polítics i a les organitzacions de la societat civil.Kastilo va afegir que la crida els convida a "assumir completament la responsabilitat històrica. i tot treballant per assegurar la integració dels capítols abans esmentats a la nova constitució de Tunísia, per a que la Tunísia del futur, després de la revolució democràtica, amb dret i plaer que permetrien conviure plegats tots els tunisians, sense exclusió o marginació"
Va continuar deien que " els nostres germans amazics al Marroc han assolit èxits històrics, que van ser la constitucionalització de la llengua amaziga com a llengua oficial juntament amb l'àrab - anular la identitat àrab del Marroc i reemplaçar-la per la identitat islàmica, eliminar el terme Al-Magrib Àrab i substitueix-lo pel terme d’Al-Magrib Al-kabir (El Gran Magreb)".
Badiss va continuar: "Esperem a Tunísia aconseguir aquest guany."
Al seu torn, va dir Ahmed Oulhazy "La identitat dels tunisians no es redueix, ni en la religió ni en la llengua, però és una associació d'aquest grup humà a la terra i a la història, a la civilització i a la cultura amaziga del nord d'Àfrica, així com a les aspiracions i somnis en comú i altres components dels pobles vius."
En el mateix sentit, Mourad Zitouni diu "Aspirem a construir una Tunísia nova oberta modernista i tolerant des del nostre profund coneixement de les característiques de la nostra civilització i la seva ubicació històrica i geogràfica. Nosaltres no som fills d'un o dos segles, però fills des de milers d'anys."
I confirma Nizar Elferchichi que "cal reconèixer la pluralitat i la diversitat cultural i civilitzacional."
-I va preguntar, "alguns volen que es redueixi la nostra identitat nacional a una única dimensió reflectida en una època històrica en què va ser una experiència enriquidora i de valor afegit a la nostra història i a la nostra civilització, al final com podem imposar als tunisians una sola elecció i que és la identitat àrab?".
Elferchichi va dir a Magharebia, "l’amaziguitat és una part integral de la identitat del tunisià i que reduir el seu valor, o lluitar contra ella o negar-la és una traïció a Tunísia, als nostres avantpassats i el més perillós és la negació del origen", i va concloure dient "Sí a una identitat tunisiana aràbiga - amaziga. I no a l’encobriment de la identitat amaziga i a la seva negació"
El web Magharebia va encarregar als periodistes locals la edició d’aquest article

http://www.magharebia.com/cocoon/awi/xhtml1/ar/features/awi/features/2011/07/06/feature-01

Roses, Els amazics de Melilla participen al Campionat d´Espanya de Futbol Platja

Les seleccions melillenques de Futbol Platja en les dues categories femenina i masculina, han participen al Campionat d´Espanya de Futbol Platja, i on es destaca que la majoria dels esportistes d’aquestes seleccions son amazics.
Tot i que no han fet un bon campionat, però el fet de mesurar-se a altres seleccions de més nivell i potencial esportiu, com en aquest cas, Catalunya o Andalusia, sumat a la composició humana culturalment diversa, dona un cert valor afegit, cosa molt valorada a l’àmbit esportiu.

I des del punt de vista del moviment amazic, es valora positivament que nois i noies amazics participen en aquest tipus d’esdeveniment mediatics, els quals ajuden a visivilitzar els amazics, i així servir com a element de pressió de cara a les demandes polítiques del poble amazic, i un actor important en la vida publica que s’ha de tenir en compte.



Jugadors i jugadores de Melilla , exposant-se públicament amb una bandera amaziga

Tunísia es suma al ressorgiment amazic

La fosca aliança nacionalista arabista vol retardar el retrobament de Tunísia amb la seva identitat amaziga

La Tunísia post revolució de l’amazic Bouazizi desenterra el seu passat amazic, i qüestiona la seva substitució per la identitat i la cultura àrab, després de la invasió àrabo-islàmica.
En un programa en la televisió tunisiana, després de la revolució, discuteix la identitat en la constitució de Tunísia (vídeo).



La periodista tunisiana Rym Saidi, la qual treballa al canal “Nessma” va ser amenaçada de mort, desprès d’afirmar que és amaziga de pare i avis, i no pas àrab, però els nacionalistes arabofons d’ideologia pa-àrab consideren aquesta declaració com a dissonant i cacofonia.

Aquesta era la situació prou idònia, perquè la periodista lliure descendent de la reina amaziga Dihya, com per rebre per aquest tema amenaces de mort pels matons de l'arabisme, sembla que els vents de la revolució no van fregar la mentalitat d'aquests beduïns racistes, que només creuen que la unitat es base en la seva inclusió de idees totalitàries que Tunísia va pagar el preu de mig segle, i no sobre la base del reconeixement mutu, que és la base de la construcció d'un Estat democràtic.

Marroc: tamazight entra a la nova constitució com a llengua oficial al mateix nivell que la llengua àrab

El rei del Marroc Mohamed VI va anunciar ahir, divendres 17 de juny, en un discurs a la nació la constitucionalització de la llengua amaziga “tamazight” com a oficial, juntament amb l’àrab. Aquesta decisió forma part de les reformes constitucionals engegades al país i que es referendarà el pròxim 1 de juliol.

El projecte preveu la consolidació de la llengua amaziga com a llengua oficial, així mateix. "Aquesta és una iniciativa pionera, que és la culminació del procés de rehabilitació de la llengua amaziga com a patrimoni comú de tots els marroquins", va afirmar el monarca.

També el rei va declarar que la seva oficialització efectiva, haurà de "ser normalitzada mitjançant un procés gradual, a través d'una llei orgànica, que definirà les modalitats de la seva integració a l'ensenyament i als sectors prioritaris de la vida pública, i així pugui exercir plenament el seu paper de llengua oficial en el futur ".

Amb aquest anunci, el Marroc passa a ser el primer país de l'Àfrica del Nord a constitucionalitzar l’amazic com a oficial. A Algèria, el tamazight està emparada com a "llengua nacional". Un anunci fet el març de 2003 pel cap d'Estat, Bouteflika, per restaurar la calma a la Cabília llavora’ns en total insurrecció.

ACDPAC & OLILA, Trobada amaziga a Roses per l’intercanvi i per causar punts de col•laboració

L’Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya i l’Observatori Linguamón de la Llengua Amaziga es retroben a Roses per apropar punts de vista i explorar punts de col·laboració.

La trobada que estat moderada pel portaveu de l’associació el militant amaziguista Mustafa El Karrochi juntament amb el lingüista amazic i tècnic de l’OLILA Hassan Akioud, i a la qual van acudir membres de l’associació ACDPAC.

L’acte debat va girar en relació a la identitat amaziga, i sobre tot es van planteja els principals problemes que impedeixen el desenvolupament i la normalització de la llengua amaziga, on els assistents van destacar l’absència de voluntat política dels governs a l’Àfrica del Nord, les polítiques d’arabització, la falta de protecció jurídica havien provocat un retrocés en quan a l’us social i el número de parlants d’aquesta llengua, com resposta a aquesta situació els militants amaziguistes han acordat que la feina de les associacions és transcendental per reivindicar i pressionar per arribar a imposar i a exigir els drets lingüístics i culturals dels amazics.

Al final es van proposar accions per realitzar conjuntament les dues entitats.

ACDPAC felicita el Barça per la seva Quarta Champions League

El Barça torna a fer història a Europa i un altre cop a Wembley, l’equip de guardiola aconsegueix la quarta Champions League.
L’associació vol felicitar el campió, i especialment vol agrair la valentia i el patriotisme del jugador amazic del Barça Ibrahim Afellay, amb la seva exhibició de la bandera amaziga durant les celebracions de la copa de campions al Camp Nou, amb la qual cosa ens reafirma un altre cop el seu compromès amb els amazics i amb la causa amaziga.

Recalcar que també els jugadors del Barça el malià Seydou Keita i el canari Pedro González són d’origen amazic, tot i que ells no hi son conscients.

Visca el Barça, Visca Catalunya i visca els amazics




Barça, Quarta Champions League, molts amazics en les celebracions de Figueres

Membres de l’associació ACDPAC de excursió a Sant Pere de Rodes

ÈXIT ROTUND EN LA PRESENTACIÓ DE L’OBRA TEATRAL MARGHIGHDA "LA VENTAFOCS" A ROSES

Amb una assistència de més de 100 espectadors es va tanca la presentació de l’obra teatral Marghighda “La Ventafocs”, l’acte organitzat per l’associació cultural dels drets del poble Amazigh a Catalunta, i com a escenari el teatre municipal de Roses, tot i el inconvenient en que es va trobar l’associació a l’últim moment, dos dies avanç de la data en que estava programat l’acció, el 14 de maig, on l’ajuntament de forma unilateral havia suspès l’esdeveniment i havia proposat el seu aplaçament per a una setmana més tard, tot i que l’associació s’havia cenyit als protocols i havia realitzat els tràmits oportuns en quan a la forma i els temps, per sol·licitar l’espai municipal, i així poder preparar l’acte i fer la consegüent difusió amb l’objectiu final d’aconseguir l’èxit de l’activitat.

L’actriu i compositora Majda Benani i amb la seva obra amaziga Marghighda “La Ventafocs” adreçada al públic en general, aconsegueix incitar l’interès dels assistents, però sobre tot contribuir a que la gent es retrobi amb la seva cultura d’origen, en aquest cas la cultura amaziga, on aquesta última pateix la desprotecció i la marginació als països d’origen, a l’Àfrica del Nord; acompanyada de música tradicional la peça teatral reprodueix la història d’una nena òrfena que ha de conviure amb la seva madrastra.

Durant la presentació els assistents havien exhibit fotografies dels màrtirs del moviment 20 de Febrer al Marroc, així mateix han reivindicat la llibertat immediata dels activistes amaziguistes Hamid Ouadouch i Mustapha Oussaya actualment a les presons del règim marroquí.

Destacar l’assistència dels candidats per Convergència i Unió el senyor Carles Pàramo i per la candidatura Gent del Poble el senyor Francesc Giner i també membres de Esquerra de Roses.

Per últim, l’associació valora positivament la realització de l’acte, i així mateix considera de vital importància i de gran rellevància continuar oferint aquest tipus d’activitats i apostar sobre els nous creadors, ja que aquests petits fets són els que ajudaren a la construcció i normalització de la cultura amaziga.

L’associació ACDPAC participa en una xerrada organitzada per l’agrupació Gent del Poble-AM

El membre de l’associació ACDPAC el senyor Mustafa El Karrouchi va assistir com a conferenciant a la trobada organitzada per l’entitat rosenca Gent del Poble-AM, un Col·loqui sota el nom "Entre cultures", en el qual la formació política fa participar a diferents entitats del poble, i així escoltar i debatre les necessitat i inquietuds dels ciutadans de la vila.

En el torn de paraules el militant de l’associació amaziga va parlar del seu procés migratori i de les primeres persones immigrades que començaren a arribar a Roses allà els anys vuitanta, i també ha explicat els objectius de l’associació que realitza tan a nivell local, com per exemple fomentar la participació de la ciutadania en els afers de la ciutat, i també ha fet referència a les principals reivindicacions del moviment amazic, que són la llibertat dels pobles, els drets humans entre altres.

Presentació de l'obra teatral "Marghighda” a Roses

Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya

Presenta:

Per primera vegada teatre en amazic

Marghighda “La Ventafocs”

Amb l’actriu i compositora Majda Banani

Actuacions musicals amb: el rifeny Mostapha Akid

21 de maig de 2011

18:00 de la tarda

Teatre Municipal de Roses

Per més informació:

associacio.amazigh@gmail.com

amazic-catala.blogspot.com

La constitucionalització del fet amazic corregirà la ideologia excloent en que està basat l’estat marroquí

Autor: Zouhair Rotbi

L’històric discurs del rei del Marroc Mohamed VI del passat 9 de març, en el qual va obrir les portes a la reforma de la constitució del país, i també on va certificar el caràcter plural de l’identitat de l’estat, i destacant l’amaziguitat com a tret principal entre els altres components.
Aquest inesperat canvi del règim envers la causa amaziga havia estat provocat per una sèrie de circumstàncies, i en un context regional que viu un canvi polític transcendental, i on el món es va queda embadalit davant uns pobles que en menys de dos mesos fan caure dos dictadures, a més a més la extrema pobresa en que està immersa la població, sumat a la manca de llibertats i la falta de expectatives de futur, tot això havia donat esperança als joves marroquins, els quals mitjançant les xarxes socials com ho varen fer les joventuts de Tunísia i d’Egipte. Organitzen, i decideixen sortir al carrer a manifestar-se lliurament, un diumenge 20 de febrer, dia que dóna tret de sortida a l’esperat i desitjat canvi , aquest aixecament juvenil passaria a dominar-se; Moviment 20 de Febrer, sota unes reivindicacions socials i polítiques, que van des de la fi de Al-Makhzen o el règim convencional marroquí a altres com La constitucionalització de la llengua amaziga com a oficial al costat de la llengua àrab, demanda que fins aquell moment era exclusiva del moviment amazic, així mateix s’han de sumar les 7 víctimes de la brutal repressió exercida a les primeres manifestacions.

El moviment 20 de Febrer neix com a resposta a una llarga i dura discriminació i explotació que pateix la majoria de la població, i on un nombre reduït de famílies controlen i decideixen sobre les riqueses i els afers del país, aquestes famílies amb suposats avantpassats vinguts de la terra santa d’Aràbia, estatus que les legitima religiosament i ètnicament a ostentar el poder religiós, i per tant el polític i l’econòmic, però també i sota la romanització havien estat formades i educades en la civilització francesa, i per tant saciades del sistema jacobí d’aquest país, tot plegat havia contribuït a constituir la nova pàtria marroquí desprès de la simbòlica independència de França, on la ideologia de l’estat passa a basar-se en una sola cultura, una sola llengua i una sola religió, a més a més la afirmació d’una fabricada pertinença a la nació àrab, a la regió d’Al-Maghreb (occidental), terme contra posat Al-Mashreq (orient), cosa que vol dir el gran món àrab, en definitiva la exclusió total dels amazics i de l’amaziguitat del territori.
Ara bé, les pròximes setmanes sortirà l’esborrador de la nova constitució i més tard es votarà en referèndum, doncs bé la comissió encarregada de la reforma de la carta magna marroquí, designada pel rei, està dividida en com ha de queda la llengua amaziga, si tindrà l’estatut de nacional o finalment es convertirà en oficial al costat de la llengua àrab, divisió que també succeeix a nivell dels partits marroquins, tot i la contundència en que s’ha fet evident la necessitat de trencar amb anys de discriminació i la demanda urgent de constitucionalitzar-la com a oficial a les continues manifestacions multitudinàries realitzades arreu del país.
De moment, el moviment amazic ja ha declarat que boicotejaren el referèndum, si el règim opta i decideix atorgar l’estatut de llengua nacional a la llengua amaziga.

Marroc: Constitucionalització de la llengua tamazight entre detractors i partidaris

Fins fa poc, l’assumpte amazic era un tabú en els mitjans de comunicació oficials i no oficials Marroquins, però després de les primeres manifestacions en tota la geografia marroquina del passat 20 de febrer, el poder marroquí, o com es diu localment, El Makhzan va començar a donar una sèrie de concessions democràtiques.
El periodista amazic Jamaa Goulahcen, en el seu programa de dimecres a la televisió arabo francesa 2M, el 20 d'abril i coincidint amb la commemoració de la Primavera Amazigh, tot i que també va coincidir amb la final de Copa espanyola entre el Barça i el Madrid, va tracta per primera vagada una de les demandes més important i de gran transcendència pel moviment amazic, i no és ni més ni menys la constitucionalització de l'idioma tamazight com a oficial en la nova constitució marroquí.




El programa va comptar amb convidats de tendències molt oposades sobre aquesta qüestió, entre els partidaris, havia l’expert i activista amazic Ahmed Aassid, l’activista amaziga en mitjans de comunicació la senyora Amina Ben Cheikh, Mohamed Chami, president de la Confederació d’Associacions Amazigues del Nord del Marroc, Addi Sbai pel Partit Moviment Popular, i entre els opositors a la constitucionalització de la llengua amaziga com a oficial havia Bouchaib Ouabi del partit El Fassi, Mussa Shami, President del Comitè per a la Protecció de la llengua àrab.

Líbia: el naixement del primer canal de televisió en amazic

La bandera verda de Líbia ha caigut, la dictadura del líder àrab Mumma Gaddafi la seguit. Les primeres brases de llibertat bufen sobre el poble libi. El primer canal de notícies Inghmissen va néixer a Líbia després de 42 anys de panarabisme dictatorial de Gaddafi. Aquí una edició:

No obstant això, la mobilització contra el règim de Muammar El Gaddafi segueix també en els campaments de refugiats, tali com es veu en aquesta imatge, en un reportatge del canal de televisió Al-Jazeera, en el camp de Tataouine i on es destenyeix a l’esquerra la bandera panamaziga, al centre una bandera dels insurgents libis, on figura la lletra Z en l’alfabet amazic que simbolitza l’amaziguitat i a la dreta la bandera de la Líbia de Senoussi, emblema "oficial" dels insurgents Libis:

l’Oasis de Siwa a Egipte, reivindica la seva amaziguitat

El terme amazic s'ha convertit en un etònim compartits a través d'Àfrica del Nord, que uneix el poble amazic.

Crida l'atenció que en aquest vídeo (en àrab) de la cadena àrab Al Jazeera dedicat al oasi de Siwa, a Egipte (l’espai amazigh més oriental i més aïllat), on la gent fa servir el terme "amazigh "per descriure la seva ciutat i la seva cultura i fer valer a si mateixos com a part d'un tot" amazigh ", fins i tot amb altres grups del Marroc, Algèria, Líbia i Mali,: