Els amazics i els catalans escenifiquen els lligams d’unió i d’amistat que els uneix en la tercera edició de l’acte de germanor que organitzen les associacions de l’ACDPAC i la GREDA.
L’esdeveniment celebrat a la sala Núria d’Olot, el dissabte 15 de maig, ha estat conduït per els representant de les dues entitats que van dona la benvinguda als assistents i van explicar l’objectiu que es persegueix, els projectes que treballen en comú i el programa de la jornada que era sota el títol de “la història ens uneix – amzruy ismuna-nax” i desprès van donar pas als ponents.
En primer lloc va intervenir l’historiador garrotxí Albert Planas Serra, el qual va explicar l’aixecament dels pagesos contra les tropes de castellà que tenia com a objectiu annexionar la monarquia catalano-aragonesa als seus dominis en resposta a la negativa del parlament de Catalunya a enviar contingent de soldats per a contribuir a la guerra dels 30 anys entre castellà i els francesos al país basc, etapa històrica coneguda per la revolta remença. I també va parlar de les consultes populars sobre la independència de Catalunya que s’han celebrat en diferents municipis del principat, i va explicar que l’objectiu era aconseguir un benestar a tots els sectors de la societat catalana i al final de la seva exposició va parlar del genocidi que pateix el poble amazic.
En segon bloc, el portaveu d’ACDPAC a Roses el senyor Ali Taouil va intervenir per a agrair la comprensió i la amistat que uneixen els dos pobles, i va explicar els fets de la setmana tràgica de Barcelona, la dues primaveres amazigues (1981, 2001), ha parlat de la discriminació i la exclusió del poble amazic desprès de la independència dels països arabistes a l’Africà del nord i sobre tot del Marroc des de 1956 fins al 1998 i al final ha destacat els objectius principals que compartim i que són els drets humans i la llibertat.
En el tercer bloc, el militant amazigo-català Ali Boughaba també va destacar la solidaritat i els grans valors d’humanitat que comparteixen els amazics i els catalans, quan es va referir a la guerra dels espanyols per a ocupar i colonitzar els territoris del Rif a l’Africà, perquè els catalans estaven en contra d’aquesta guerra, i això s’ha fet evident quan les mares catalanes es negaven a que els franquistes reclutaren els joves i portar-los a una guerra injusta, i contra un poble, el rifeny, que estava obligat a defensar-se, també va parlar dels rifenys de Franco, la població amaziga que van obligar a participar en la guerra civil contra la seva voluntat i a més han estat utilitzats com a escut humans i en primera línia de foc, i el pitjor de tot ha estat la reclutació de nens soldats, fins i tot menors de 12 anys.
El periodista Abdelhak El Haddouti va concloure la exposició amb un repàs històric des de la independència del Marroc fins ara, va parlar dels amazigofons que encara resisteixen en la majoria dels països de l’Africà, situacions que han fet aparèixer moviments de reivindicació amazics arreu del món, per exemple ara, el congrés mundial amazic (MCA), els Tuaregs, moviments estudiantils i autonomistes sobre tot als territoris de la Kabilya i al Rif i entre d’altres.
Al final els grups Bouarfa Ayyawn i Peredelescabres van tancar la trobada amb música tradicional, on també els assistents van tastar les pastes i el Te de la Tamazgha (Africà del Nord). Destacar l’assistència de membres de l’associació catalano amaziga Tawmat.
L’esdeveniment celebrat a la sala Núria d’Olot, el dissabte 15 de maig, ha estat conduït per els representant de les dues entitats que van dona la benvinguda als assistents i van explicar l’objectiu que es persegueix, els projectes que treballen en comú i el programa de la jornada que era sota el títol de “la història ens uneix – amzruy ismuna-nax” i desprès van donar pas als ponents.
En primer lloc va intervenir l’historiador garrotxí Albert Planas Serra, el qual va explicar l’aixecament dels pagesos contra les tropes de castellà que tenia com a objectiu annexionar la monarquia catalano-aragonesa als seus dominis en resposta a la negativa del parlament de Catalunya a enviar contingent de soldats per a contribuir a la guerra dels 30 anys entre castellà i els francesos al país basc, etapa històrica coneguda per la revolta remença. I també va parlar de les consultes populars sobre la independència de Catalunya que s’han celebrat en diferents municipis del principat, i va explicar que l’objectiu era aconseguir un benestar a tots els sectors de la societat catalana i al final de la seva exposició va parlar del genocidi que pateix el poble amazic.
En segon bloc, el portaveu d’ACDPAC a Roses el senyor Ali Taouil va intervenir per a agrair la comprensió i la amistat que uneixen els dos pobles, i va explicar els fets de la setmana tràgica de Barcelona, la dues primaveres amazigues (1981, 2001), ha parlat de la discriminació i la exclusió del poble amazic desprès de la independència dels països arabistes a l’Africà del nord i sobre tot del Marroc des de 1956 fins al 1998 i al final ha destacat els objectius principals que compartim i que són els drets humans i la llibertat.
En el tercer bloc, el militant amazigo-català Ali Boughaba també va destacar la solidaritat i els grans valors d’humanitat que comparteixen els amazics i els catalans, quan es va referir a la guerra dels espanyols per a ocupar i colonitzar els territoris del Rif a l’Africà, perquè els catalans estaven en contra d’aquesta guerra, i això s’ha fet evident quan les mares catalanes es negaven a que els franquistes reclutaren els joves i portar-los a una guerra injusta, i contra un poble, el rifeny, que estava obligat a defensar-se, també va parlar dels rifenys de Franco, la població amaziga que van obligar a participar en la guerra civil contra la seva voluntat i a més han estat utilitzats com a escut humans i en primera línia de foc, i el pitjor de tot ha estat la reclutació de nens soldats, fins i tot menors de 12 anys.
El periodista Abdelhak El Haddouti va concloure la exposició amb un repàs històric des de la independència del Marroc fins ara, va parlar dels amazigofons que encara resisteixen en la majoria dels països de l’Africà, situacions que han fet aparèixer moviments de reivindicació amazics arreu del món, per exemple ara, el congrés mundial amazic (MCA), els Tuaregs, moviments estudiantils i autonomistes sobre tot als territoris de la Kabilya i al Rif i entre d’altres.
Al final els grups Bouarfa Ayyawn i Peredelescabres van tancar la trobada amb música tradicional, on també els assistents van tastar les pastes i el Te de la Tamazgha (Africà del Nord). Destacar l’assistència de membres de l’associació catalano amaziga Tawmat.
