dilluns, 9 d’abril de 2012

Els Tuaregs declaren unilateralment el primer estat amazic independent a l’Àfrica del Nord


Azawad es converteix en el 56è Estat Africà i el primer Estat Amazic, el nou país és ric en les matèries primeres i és un element clau en la seguretat de l’Àfrica del Nord i de la conca mideterrènia.

El moviment amazic d’arreu saluda la iniciativa i demana als amazics de tot el món el seu suport per a consolidar el nou estat i a exigir el reconeixement polític de les nacions democràtiques, i fer front als que neguen la existència i la llibertat al poble amazic.



Qui són els tuaregs?

Els tuareg són d’origen amazic, la seva llengua, és el tamazight (llengua amaziga), de manera que pertanyen a una àrea lingüística que s'estén des del Marroc i Illes Canàries fins a Egipte, i Tunísia i Algèria al nord, cap Níger, Txad i Burkina Faso.

Es tendeix a pensar que el nomenament dels tuareg es deriva de la llengua àrab i que hi ha un conflicte sobre el significat

Els tuaregs coneixen l’origen de la seva nominació en base que es deriva de la paraula "Kel Temajeq", que significa "tots els que parlen la llengua dels tuaregs."

Els Tuareg es distribueixen sobre grans àrees entre els països de la Tamazgha (Àfrica del Nord), i la seva presència varia en funció de la distribució demogràfica en aquests països, i estan més concentrats a Níger, Mali, Algèria, Líbia i en menys presència al Txad, Burkina Faso i Nigèria.

No hi ha dades precises sobre el nombre de tuaregs, però els números no oficials disponibles parlen que el nombre de tuareg aproximadament 5,5 milions d'habitants, dels quals el 65 per cent a Mali i Níger, mentre que el 35 per cent d'ells es distribueixen als països del nord d'Àfrica, en particular a Algèria i Líbia.

Es pot determinar el parador dels tuareg en quatre àrees claus que s'estén des del sud de Líbia i específicament la regió de Fezzan a l'àrea del Hoggar a Algèria, i de la zona d’Azawad i Adghagh a Mali, a la zona d'Ahir al Níger. Aquestes àrees es caracteritzen per ser més seques i menys nombre de la població. Els Tuaregs es caracteritza pel seu gran coneixement de les vies d'aquestes zones naturals difícils i sobre el parador de les aigues gràcies a les seves competència del mètode guiat pels estels.

I sobre la manera de vida dels tuaregs s’apropa als àrabs beduïns en quant a les tradicions i costums, i el poble es pot considerar com a raça híbrida, en virtut de la barreja entre altres minories ètniques com els àrabs i els africans.

Els tuareg són de religió islàmica, i segueixen la branca sunnita Maliki, es creu que els tuareg es va convertir a l'Islam al segle XVI.

I la literatura europea els defineix com a els "homes blaus" a causa de la predominança de prenda blava als seus vestits.

Les tribus Tuaregs surant al Sàhara, on es dediquen al comerç de dàtils, perfums i espècies.

Els Tuaregs i el començament de les demandes polítiques

Els Tuareg han resistit ferotgement a l'ocupació francesa per diversos països d'Àfrica des de finals del segle 19 i van bloquejar el progrés de les forces franceses en els països d'Àfrica sub sahariana i els francesos van matar el seu president Al Amnukal Fihron en el 1916.

Des de la independència dels països africans de l'ocupació francesa, el poder colonial va dividir els tuaregs entre els nous estats creats, on es van dibuixar les fabricades frontereres en els despatxos i sense cap criteri geogràfic o ètnico cultural, i des de llavors va dominar la tensió en la relació dels tuaregs entre els governs dels que teòricament haurien de governar a tots, és que el primer moviment polític real dels tuaregs, que data de 1963, on va anunciar les seves demandes polítiques a Mali i va exigir el dret a la propietat de la terra i la preservació de la seva diversitat cultural i lingüística, però, el govern del president Mouboudou Keita va reprimir aquest moviment i va condemnar els seus símbols a les presons. Amb la independència dels països africans de l’ocupació francesa, els tuaregs es van trobar en una posició crítica, ja que especialment en les seves files no inclouen gran nombre de persones amb diplomes superiors que els permetés reclamar posicions polítiques i administratives en els països que els governen, i va augmentar el seu aïllament ja que el seu territori és desèrtic, poc poblat i allunyats de les gran capitals, que són el centre de decisions. Tot això els va convertir en els oblidats en aquests països, de manera que van protestar contra la marginació i les injustícies.

Els Tuareg i la explosió de la situació a Níger i Mali

Després d'un període relativament tranquil, va durar prop de dues dècades, torna la tensió amb l’inici dels anys noranta en què els tuaregs van anunciar un moviment nou de rebel·lió, els Governs de Soumana Sakou i desprès de Yanoussa Toura van reprimir de nou.

No obstant això, els tuaregs a Níger, són els que van iniciar el seus moviments armats contra els governs dirigint els seus atacs a les empreses estrangeres i als seus treballadors, i van crear un moviment armat que es diu "el Moviment Nigerià per la Justícia", i els tuareg a Níger han afegit que els successius governs en el Níger no els permet beneficiar-se dels guanys de la indústria de l'urani en plena expansió en aquest país, així com les indústries mineres que perjudiquen a les seves terres fèrtils.

El Moviment Nigerià per la Justícia va intensificar les operacions contra l'exèrcit de Níger, matant a desenes de les seves files, i es van registrar danys significatius en una sèrie de instal·lacions governamentals de les que van atacar.

Tot seguit els tuaregs van traslladar la tensió a la veïna Mali, on van començar a segrestar soldats en zones remotes del nord del país, on els tuaregs van fundar el 2010, el Moviment Nacional per a l'Alliberament de l’Azawad, el que exigeix el dret dels tuaregs a l'autodeterminació.

El moviment va intensificar els atacs armats contra el govern malià, el qual va tracta de reprimir-la amb força militar aèria, , però el moviment es va beneficiar de la deserció d'un nombre de tuareg de l'exèrcit de Mali, i el retorn dels combatents amb armes i entrenats per a combatre a Líbia, on van lluitar tant a les files del coronel libi Muammar Gaddafi i a favor de la revolució del 17 de febrer contra la Jamahiriya durant la guerra de l’enderrocament del dictador libi. Això els va permetre el control de diverses ciutats al nord, i a prop de la frontera amb Algèria, la mort i la detenció d'un gran nombre de soldats regulars, cosa que va provocar que molts dels líders de l'exèrcit témer per la unitat del país a la llum de l'escalada de força armada tuareg i el maneig del govern central amb ells, especialment a la llum dels sofriments de l'exèrcit governamental en quant a la manca de armes, equips i municions.

El passat 22 de març, el comandant militar Amadou Sonogou amb un cop militar va enderrocar el règim del president Amadou Toumani, declarant la resolució de totes les institucions de l'Estat i va suspendre la constitució.  El portaveu de la junta militar Amadou Konaré, la que va realitzar el cop d'Estat, va dir que van enderrocar el règim de Toumani després de la seva incapacitat per a "gestionar la crisi al nord del país".

I alguns analistes polítics assenyalen amb dit a el "Al-Qaida al Magrib Islàmic" darrere el moviment armat tuareg, que el govern malià va confirmar durant la investigació el febrer passat després de trobar els cossos de desenes de soldats regulars arran d'un atac dels rebels dels tuareg al gener a la ciutat Aghlhok, que les morts portaven el segell "d'Al-Qaida al Magrib", especialment pel que un gran nombre de combatents tenien barba, i que la presa d'ostatges europeus eren sovint portats a Mali.

No obstant això, un portaveu del Moviment Nacional per a l'Alliberament de l’Azawad Moussa Agater va negar durant una declaració al diari El Watan aquestes acusacions, i va dir que "comparació amb al-Qaida al Magrib Islàmic no és raonable" i que "el moviment per l’Azawad no té interessos i no està involucrat en cap política amb l'organització terrorista"

Moussa Ag Assarid i Mossa Ag Attaher, portaveus del Moviment Nacional per l'Alliberament d'Azawad MNLA a París

 


Cap comentari: