divendres, 18 de març del 2011

Comunicat conjunt de les associacions catalano amazigues ACDPAC i TAGHRAST pel ressents esdeveniments al Nord d’Africà



Nosaltres, les associacions catalano amazigues ACDPAC i TAGHRAST que estem treballant per a la defensa dels drets humans en general i els drets culturals i lingüístics del poble amazic i català, estem profundament preocupats per la creixent violència i el terror que continuen patint la ciutadania dels països de l’Àfrica del Nord i l’Orient Mitjà i en espcial a líbia, i estem indignats per la passivitat de la comunitat internacional davant la carnisseria que està portant a terme la família del tirà El-Gaddafi en aquest territori de la Tamazgha (Àfrica del Nord).





Volem manifestar a l'opinió pública nacional i internacional el següent:



1 – Condemnem rotundament la brutal repressió que està exercint avui el govern libi contra la població de Líbia i exigim una intervenció eficaç per part de la comunitat internacional per posar fi al genocidi al qual està sotmès el poble libi.



2- Advertim sobre la possible intenció de control de les revoltes per part d’Occident i de la repetició del scenario d’ocupació portat a terme a Iraq, Afghanistan, etc.



3- Declarem la nostra solidaritat amb tots els pobles que lluiten pel canvi als països nord-africans i a l’Orient Mitjà.



2 – Condemnem la repressió amb la qual s’està responent a les reivindicacions legítimes del poble marroquí ja sigui abans, durant o després del 20 de febrer i demanem l’obertura de comissions d’investigació entorn dels esdeveniments d’Alhucemas i sobretot la mort de cinc persones i indemnitzar les famílies de persones mortes durant les manifestacions del 20 de febrer.



3 – Expressem el nostre suport absolut per als moviments juvenils nord-africans en les seves demandes de democràcia i de llibertat, en particular el reconeixement constitucional del fet amazic de l’Àfrica del Nord, i així mateix la oficialització de la llengua amaziga.



4 – Denunciem la insistència en la marginació dels membres del moviment amazic al Marroc en les comissions i consells consultius, fet que pot conduir a l'exclusió de les principals demandes dels moviments pro canvi en general i en particular del moviment amazic en el projecte de revisió de la constitució.



5- Reivindiquem un canvi constitucional que recull la voluntat i les opinions de tots els sectors de la societat marroquina, entre elles, els marroquins residents a l’estranger.



6 - Exigim una revisió del projecte de reforma territorial del Marroc, i que els estàndards històrics, culturals i un enfocament de desenvolupament siguin essencials per la regionalització del país.



7 – Demanem la constitucionalització de la cultura i la llengua amazigues a Tunísia i a Egipte, així mateix exigim el foment i la promoció de la identitat amaziga en aquests països.


8 – Demanem la constitucionalizació de la cultura i la llengua amazigues a Algèria com a oficial, i exigim l’aixecament immediat de l’estat d’emergència, en vigor al país des del 9 de febrer de 1992.








Figueres i Mataró, 17 març 2011






Les primeres associacions signatàries:


Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya


Associació Taghrast - Espai Amazic







Per adherir-se al comunicat envieu les vostres dades a l'e-mail associacio.amazigh@gmail.com

Declaració de la joventut amaziga de Líbia


Declaració de la joventut amaziga de Líbia [Traduït de l'àrab *] http://ossanlibya.org/



Azul fellawn (Benvolguts i benvolgudes)



Nosaltres els fills Amazighophone de Líbia, som els que tenen, des de fa mil·lennis, caminant sobre aquesta terra, després d'haver-la regat amb la nostra sang i haver gravat la nostra memòria en les roques de manera que mai l’oblidarem. Som els descendents de Xexunq, Masinisa de Yughrten, Takfarinas que valentament van defensar Líbia i la llibertat contra els invasors romans i germànics o en contra d'aquells que van tractar de trencar el fill de Líbia.



Nosaltres, fills dels combatents de Noufoussa Slimane Bacha Albaroni, Khalifa Ben Aâskar, Youssef Kharbich, entre d’altres, adrecem aquesta carta a totes les forces vives de Líbia, tant a l’interior com a l’exterior. Aquestes forces que parlen de la gènesi d'una nova constitució civil, que regirà la vida política, econòmica i social a Líbia per recordar-los:



1 – La pàtria i les seves institucions pertanyen al seu poble i no al revés. L'Estat de Dret és un estat de llibertat, on tots els ciutadans són iguals davant els drets i les obligacions.


2 - El pluralisme és el reconeixement de cada pertinença cultural, espiritual, i identitaria de tots els ciutadans. La nacionalitat és el que uneix a persones de diferents components de la mateixa societat. El pluralisme no és un eslògan d’una etapa, sinó un estat natural permanent que no pot haver cap exclusió si l'objectiu és construir la nació.


3 - Pel que fa a Líbia, l’amaziguitat com la llengua i la cultura és un element constituent fonamental com els altres components d’identitat de Líbia que ningú pot ignorar. Per això serà necessari que el projecte de Constitució estableixí clarament que la llengua amaziga és la llengua nacional, així com les altres llengües germanes nacionals de Líbia, amb els mateixos drets en matèria d'educació, comunicació, publicació i documentació, i qualsevol d'aquests drets no s'oposen a qualsevol altre component de la nació.


4 - Líbia és un país de pluralisme religiós, i ningú pot ignorar aquesta realitat. Tots els libis s'acorden en l'Alcorà com un centre de la fe islàmica. Però això no elimina la pluralitat i la diversitat ideològica i espiritual. l’Ibadisme que és expandit per tot arreu, des de la costa a les cadenes de Noufoussa i els confins del Sàhara, és una escola teològica on la veu ha de ser escoltada al mateix costat de les altres escoles presents com el sufí i la Maliki. Líbia no ha estat i mai serà una nació teocràtica que adopta un dogma únic, el que seria contrari als principis de pluralitat i igualtat que ha de ser el primer a ser establert en la pròxima Constitució.



Aquesta declaració és una carta oberta a l'opinió. I ningú té dret a ignorar o oblidar aquesta comunitat de la societat líbia que va continuar a expressar la seva identitat a través de la memòria de les sorres i el llenguatge de les roques i va lluitar contra dècades d'exclusió i voluntària involuntària per part de totes les parts.


La llengua amaziga a Líbia és l'adreça de la pàtria i el full de ruta per entendre els secrets de la nostra terra.





Visca Líbia lliure





La joventut amaziga de Líbia


1 març 2011