Desenes de persones es van concentrar a la plaça del Vi de Girona aquest diumenge 11 de març a la tarda per denunciar el règim marroquí pel bloqueig militar al Rif (Nord del Marroc).
La concentració convocada pel Moviment Amazic a Catalunya i coordinada per les associacions amazigues de Barcelona i Girona per expressar la seva indignació a la repressió dels moviments contestataris i als diplomats aturats del Marroc, i a exigir l’aixecament immediat del setge militar del Rif.
Des de les primeres manifestacions portades a terme pel Moviment contestatari 20 de Febrer arreu de la geografia marroquí, el Rif ha estat on s’han vist les protestes més multitudinàries, el passat 20 de febrer de 2011 quan van començar les protestes dintre el que es diu primavera democràtica i no pas “primavera àrab”, com la defineixen els nacionalistes àrabs i occident, a l’Àfrica del Nord i a l’Orient Mitjà, a la manifestació d’Alhucemas havien participat més de 100 mil persones, però la resposta del Govern marroquí i els seus col·laboradors s’ha saldat amb 5 joves torturats, més tard morts i llançats a una seu bancària de la ciutat, la qual van incendiar i així manipular la realitat i crear el pretext per justificar les morts, des de aquell moment el Govern marroquí va acusar els joves d’entrar-hi a robar, versió contraposada a la versió de les famílies de les víctimes i de les organitzacions de drets humans, que han exigit una investigació dels fets, a la qual l’estat marroquí es va negar. Les mobilitzacions i protestes han continuat des de llavors per tot el territori del Rif, on s’han continuat la violació de drets humans, amb més mort, atacs a militants, detencions...
La contundència del Govern marroquí havia intensificant la repressió cap l’exercici de les llibertats individuals i col·lectives, de manera inesperada. Manifestacions pacifiques, concentracions i assembles que s’estan produint per part de ciutadans, moviments i col·lectius està sent atacades per les forces de l’ordre de manera brutal. Taza, Rabat, Imeder, Alhucemas, Nador, Imzouren, Bouikidarn i altres ciutats del Marroc han viscut les mostres de represàlia de les més dures com a única resposta a les seves demandes., però la ciutat d’Aït Bouayach ha estat i està militarment setjada, La població tem una repressió massiva i demana socors, fets que recorden la intervenció militar del 1958 que encara viu en la memòria col·lectiva del poble rifeny.
La majoria de les manifestacions reivindiquen l’accés als drets socials bàsics: el dret al treball, a la salut, a l’educació i al desenvolupament de les seves zones o barris. Unes reivindicacions que el Marroc ha promès complir en els seus discursos i en virtut de les signatures que ha fet en les declaracions i pactes internacionals.
Detencions arbitràries, setge militar de ciutats i barris, intervencions policials amb armes en les manifestacions, els concentrats a Girona es preguntaven fins on vol arribar el govern marroquí en la seva repressió als drets humans. Aquest no era allò que es prometia en la nova constitució?
Durant la protesta els concentrats han corejat consignes a favor de la insurgent ciutat d’Aït Bouayach i han exigit l’aixecament del setge militar sobre les ciutats marroquines, especialment sobre les rifenyes, i sobre tot han exigit una investigació immediata en els esdeveniments ocorreguts i el càstig dels culpables, han demanat una resposta efectiva a les reivindicacions legítimes del poble marroquí, i així mateix han demanat la dimissió del govern que està permetent aquestes barbaritats.
En la concentració s’han vist moltes banderes amazigues i catalanes, també fotografies dels 5 joves assassinats l’any passat a Alhucemas, retrats del líder Abd el-Krim i banderes de la ex república rifenya i altres pancartes de denuncia al règim marroquí.
La lectura del manifest (tots som Aït Bouayach) va tancat la protesta denuncia.
