dimecres, 23 de novembre del 2016

L'assassinat del venedor de peix Mohsen Fikri desencadena una onada de protestes al Rif i al Marroc


L'assassinat del venedor de peix Mohsen Fikri desencadena una onada de protestes al Marroc
Tampoc hi va haver protestes tan expressives quan els marroquins es van manifestar en contra de l'alliberament del pedòfil espanyol Galván després d'un perdó reial. Tot i les diferències ideològiques i socials, la veu de milers de marroquins era una i unísona; tothom va sortir als carrers per Mohsen Fikri; ¿Però qui és aquest tal Mohsen Fikri? I per què es van omplir els carrers marroquins per ell?
Mohsen Fikri o màrtir d'Alhucemas, com és conegut per tots, va néixer a Imzouren (un poble d'Alhucemas) al setembre de 1985, pertanyent a una família de classe mitjana. El seu pare va treballar durant anys en l'elaboració i el domini del filferro. Fikri era el sisè de vuit germans. Va deixar els estudis quan cursava el primer any de l'educació secundària en una escola de Imzouren per treballar com a assistent d'un dels comerciants de la ciutat en l'àmbit del comerç de béns i aliments. Posteriorment, va decidir matricular-se en l'Institut de Tecnologia Pesquera de Alhucemas per obtenir un diploma marí.
Mohsen Fikri va ser assassinat després que la Guàrdia d'Alhucemas confisqués la seva mercaderia. Segons uns activistes de la ciutat, Mohsen havia pres prestat una suma de diners i s'havia dirigit al port, on va comprar una quantitat de peix per tal de tornar a vendre i recollir alguns beneficis de l'operació. Després de la compra de la mercaderia en presència de la Guàrdia Marina, Mohsen es va traslladar al centre de la ciutat on la Guàrdia Urbana, sorprenentment, el va detenir amb l'argument que la seva càrrega era suposadament il·legal.
Mohsin va protestar sobre la decisió de la seva detenció ja que la compra va tenir lloc davant i en presència de la Guàrdia Marina, que en el seu moment no es va oposar a l'operació. Però, un dels oficials va manar portar una mòlta residual i va ordenar tirar el peix dins, i quan Mohsen es va oposar, sense previ avís per l'oficial, la mòlta es va posar en marxa, el que el va portar a la mort a l'acte.
Per aquesta causa un grup de joves va anar a protestar en contra del que va patir el fill de la seva ciutat la nit anterior, el que va provocar que el funcionari de la província d'Alhucemas baixés davant ells per donar-los el condol, prometent una investigació sobre la calamitat i el seguiment dels involucrats. No obstant això, les masses descontentes de la població van optar per fer una protesta a la Plaça Mohammed VI a la ciutat d'Alhucemas, que es va convertir en una onada de protestes per exigir responsabilitats i sancionar els implicats en el cas de l'assassinat del "pescador de Alhucemas "Mohsen Fikri.
Entre les consignes que s'han cantat pacíficament s'escoltaven: "ni pedres ni tira xineses"; "El poble vol a qui va matar al màrtir"; "La víctima va deixar un avís i és que no abandonem el cas"; "Matadles, matadles que els fills del poble els renaixeran"; "Sóc Amazigh"; "El rif és la meva terra lliure"; "El va menysprear fora" i "¿Benkirane digues-li al teu estimat poble, qui són els seus servents ?."
Perquè es puguin organitzar un seguit de mobilitzacions i marxes en la resta de ciutats del Marroc per tal de condemnar aquest crim atroç, el moviment estudiantil ha organitzat, tant a la ciutat de Nador com a Alhucemas, manifestacions per condemnar la mort de Mohsen Fikri. A més, estudiants de diverses universitats i facultats van organitzar una sèrie de manifestacions a Nador que van tallar la carretera que uneix les ciutats de Nador i Laroui, protestant per l'assassinat de Mohsen Fikri. Les reaccions encara continuen, especialment quan els comitès de diverses ciutats del Marroc es van posar d'acord per tal d'organitzar noves manifestacions.
Les manifestacions expressen la disposició per lluitar contra l'empitjorament de les condicions de vida i que el debilitament del moviment polític i social conegut com 20 de febrer, contra el teló de fons del sistema de concessions, és temporal i circumstancial. Aquestes manifestacions recordaran al sistema que les afirmacions de l'èxit absolut en l'extinció de la flama de la lluita i la supressió de les protestes són només mitja veritats.
Els segments principals de la població treballadora encara han falses esperances que el sistema monàrquic els millorarà les condicions de vida, així com temen la devastació i la destrucció ocorregudes a Síria, Iemen i Líbia.
El ressentiment i la ira contra els procediments del règim van més enllà i afecten la resta dels drets. El règim va haver de dur a terme una sèrie de concessions després de les jornades del 20 de febrer: augment dels salaris, el bombament de diners en el fons de compensació i una tímida reforma constitucional.
La ira dels pobles de la classe social baixa contra l'arbitrarietat de l'aparell policial es dóna perquè estaven segurs que "el principi de vincular la responsabilitat comptable" era pura mentida per enganyar. És aclaparador el ressentiment cap a la policia i les intervencions de les forces auxiliars contra les manifestacions i mobilitzacions de joves i professors passants i graduats, així com de les dones que lluiten en defensa de l'habitatge.
Tot això -juntament amb l'atroç assassinat de Mohsen Fikri- és el que explica la velocitat i l'amplitud de les protestes. Seria un gran error creure en la maniobra de l'obertura d'una investigació imparcial sobre l'incident. Tampoc es pot creure que es tracta d'un incident aïllat.
Per tant, no es pot esperar que el govern realitzi una investigació en regla i que s'apliqui la llei, perquè això no és més que un truc per absorbir la ira i desarticular les protestes. Malgrat les declaracions de les autoritats, sabem que aviat tornarà de nou la mòlta diària al seu curs normal.
Hem d'impulsar un moviment popular que emani de les profunditats, un moviment organitzat de baix a dalt, una lluita política conscient que connecti aquests "crims individuals" dels homes de la repressió amb la tirania global del règim. Només aquest moviment i aquesta lluita poden garantir la dignitat del poble i els ciutadans, i que els autors del delicte polític de la repressió policial i la tirania paguin per això.



»Font https://www.corrienteroja.net/la-muerte-del-vendedor-de-pescado-mohsen-fikri-desata-una-ola-de-protestas-en-marruecos/