Nosaltres els membres de l’Associació Cultural pels Drets del Poble Amazigh a Catalunya i de l’Associació Cultural Amazigh de Roses, anunciem a l'opinió pública el següent:
Roses: 18/01/2014 que corresponent amb l’any amazic 06/01/2964

Els amazics es rebel·len a Mali per la independència del Azawad
El poble tuareg, dirigit pel MNLA (Moviment Nacional per a l'Alliberament d'Azawad) es va aixecar en armes contra l'Estat de Mali i des del 17 de gener es produeixen durs enfrontaments armats a la zona nord del país.


Declaració del MNLA a Canàries
Azawad és la regió de cultura tuareg identificable amb el nord de Mali i on es troba la llegendària ciutat de Tombuctú a les ribes del riu Níger. El Moviment Nacional per a l'Alliberament d'Azawad té com a objectiu enfortir les relacions humanes i socials entre les comunitats d'aquesta zona en un procés democràtic que condemna la violència. El MNLA vol ser un espai per a la reflexió, l'intercanvi i la reivindicació dels drets humans i la protecció del patrimoni històric d'aquestes comunitats i dels seus integrants en totes les seves formes.
El MNLA és també la continuació de la lluita que té com a objectiu protegir els drets de les comunitats d'Azawad enfront de les amenaces i la discriminació que pateixen per part del Govern de Mali des del final de la colonització francesa per unes fronteres artificials que els han estat imposades i que han derivat en l'exclusió política, econòmica, cultural i ètnica.
Aquestes fronteres artificials no només han dividit el país tuareg entre 5 territoris diferents sinó que a més han inclòs a Azawad a l'Àfrica Subsahariana quan la cultura i identitat tuareg s'identifica amb l'Àfrica de cultura amazigh (berber), sent Azawad part integrant de la Tamazgha - territoris amazic del Nord d'Àfrica - una entitat que s'estén des del oasi de Siwa a Egipte fins a la Illes Canàries a l'Oest i el riu Níger al sud.
La gent d'Azawad han defensat les seves terres i el seu mil · lenari patrimoni polític, social i cultural amb la contínua lluita de resistència contra l'ocupació francesa des de 1894 fins a 1954. Després de la descolonització francesa s'han produït dos revoltes de la comunitat tuareg contra l'Estat de Mali al qual van quedar inscrits i davant els abusos d'aquest, la primera el 1963 i la segona el 1990. Aquestes revoltes han estat brutalment represaliades amb polítiques de neteja ètnica i violacions sistemàtiques dels drets humans.
La violació i l'incompliment sistemàtic dels acords de 1991, 1992, 1996, 2006 i 2008 mostren que el govern de Mali no té cap intenció de complir els pactes amb la gent de Azawad ni de respectar els seus drets nacionals. Davant tot això, el MNLA reivindica el dret de tots els pobles recollit per l'ONU i reconeguts internacionalment a la seva llibertat i al respecte dels drets humans.
Azawad i el MNLA reivindiquen oberta i inequivacamente seva identitat amazigh i els seus llaços amb la resta de pobles de la Tamazgha
Tots els pobles tenen dret a decidir les seves pròpies formes de govern, perseguir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, i estructurar lliurement, sense ingerències externes i d'acord amb el principi d'igualtat.
La desistiment del govern malià en matèria de seguretat, sanitat i educació, així com la discriminació econòmica imposada atempten greument no només a la conservació del patrimoni cultural, ètnic i social, així com de les tradicionals formes de vida i valors dels 3 milions de tuareg de Mali, sinó també tenen conseqüències globals per l'abandonament de la zona als cartells de la droga i als grups radicals com Al-Qaida al Magrib Islàmic. Una situació que compta amb la connivència i la complicitat del govern de Mali però que al mateix temps aquest instrumentalitza per justificar el bloqueig a la regió i la continuació de les polítiques repressives de les últimes dècades.
Davant el risc de desaparició com a poble amb la pèrdua de la seva identitat social, política i cultural el MNLA vol fer arribar a l'opinió pública internacional aquest conflicte oblidat i amagat, pel que demana una resposta solidària de la societat en general i apel · la sensibilitat de la institucions de drets humans ia la responsabilitat de les institucions supranacionals per evitar no només el drama humanitari sinó la desestabilització del Sahel per part de l'integrisme islàmic i els cartells del tràfic de drogues i de persones.
Les Palmes de Gran Canària, 5 gener 2012
AG Bohada Magdi, membre de la direcció del Moviment Nacional d'Alliberament de l'Azawad i encarregat de les relacions amb els països del nord d'Àfrica.
Font de la informació:
http://elcanario.net/Articulos/mnlacanarias5ene12.htm
http://nacioncanaria.blogspot.com/2012/01/los-tuareg-se-rebelan-en-mali-por-la.html
Els rebels libis de les muntanyes de Nafusa, els primers en obrir les portes a la conquista de la capital Trípoli
2011.08.21
Els rebels Libis van continuar diumenge, 21 d’agost les seves batudes sobre la capital. I els bombardejos de la OTAN han colpejat i han tirotejat Trípoli el dissabte a la nit. Els barris Suk Ljumua i Tajoura a l’est de la capital han vist una lluita aferrissada segon les informacions de la televisió àrab Aljazeera.
Les declaracions manifestades a Benghazi pel vicepresident de l'Assemblea Nacional de Transició (CNT), Abdel Hafiz Goukh dient que ja ha començat l’"hora zero, els rebels es van aixecar a Trípoli". Una sèrie de batallons i els caps militars lleials a Gaddafi van fugir segon Goukh, i va afegir que els atacs aeris de l'OTAN van fer suport als rebels.
La revolució del 17 de febrer ha conduït a la fi del règim de Gadafi, els amazics libis han patit més que ningú la discriminació del dictador àrab, ara la nova situació ha aixecat molta esperança entre les poblacions de la regió de Nafusa i també entre els tuaregs del sahara; els pròxims dies es veure la fulla de ruta que seguirà el CNT libi, i si finalment opten per constitueix un estat modern i democràtic de dret, la qual cosa permetrà el retrobament del poble libi amb el seu passat amazic, i així obrir les portes al reconeixement de tots el components ètnics i culturals, i sobre tot el reconeixement de la llengua amaziga “tamazight” com a oficial al costat de la llengua àrab.




