dissabte, 19 de febrer del 2011

L’associació ACDPAC dona suport a les reivindicacions legítimes dels moviments juvenils a l’Àfrica del Nord

L’associació recolza i dona suport a les protestes pacífiques que succeeixen als països del nord d’Africa.
La situació de extrema pobresa, la corrupció, la manca de llibertats i de drets humans exigeix canvis d’arrel i una transformació profunda dels règims existents, i en aquest context les demandes exposades, democràcia, justícia social, dignitat, son necessàries i urgents.

El vertader canvi no es podrà aconseguir sense sumar les reivindicacions històriques del moviment amazic.

L’associació ACDPAC s'adhereix a la campanya #sensesenyal


L’associació ACDPAC es solidaritza amb Acció Cultural del País Valencià pel tancament de TV3 al País Valencià

El règim dictatorial de Al-Gaddafi reprimeix sense contemplacions les protestes pel canvi a Líbia

El coronel Moammar al-Gaddafi al poder des de fa 40 anys colpeja amb violència les protestes que succeeixen arreu del país des del 15 de gener, però que s’han accentuat els dies 15 i 17 de febrer a l’est del país sobre tot a Bengasi, a l’Al Bayda i a Tobruk, amb un tràgic balanç de 46 morts segon les ONGs.
Manifestació a Londres en suport a la revolució de Líbia

El règim des que va assumir el poder el 1969 havia ridiculitzat les demandes amazigues i considera les reivindicacions dels amazics com una trama colonial per dividir la nació àrab.
Exemples de assetjament a activistes amaziguistes http://www.lemonde.fr/

dijous, 17 de febrer del 2011

Els joves tomben el règim dictatorial a Egipte

Joves sense perspectives de futur, la corrupció, la falta de llibertats, un malestar generalitzat de tota la població, i les recents revoltes a Tunísia han portat a un grup d'activistes juvenils assistits per les noves tecnologies a promoure i a convocar mitjançant les xarxes socials les primeres protestes, les quals van començar el 25 de gener, aquest moviment converteix les protestes en manifestacions en contra del sistema i en contra del dictador Hosni Mubarak.
18 dies de manifestacions continues en diferents punts del país, però com a epicentre de la revolució la famosa plaça de l’Alliberació i amb transmissió en directe per televisió per a la resta del món, però amb un tràgic balanç de més de 350 morts, milers de ferits i unes pèrdues milionàries per a la economia del país han conduït finalment, l’onze de febrer, a la caiguda de l’últim faraó.

A l’oest de Egipte es troba l’oasi de Siwa, regió amazigofona, i on la població hi viu amb uns alts nivells de desocupació, la emigració dels joves, la desigualtat de salaris i la falta de llibertats polítiques i sobre tot l’arabització i el genocidi cultural, la substitució de la llengua autòctona, l’amaziga, per la llengua àrab.

Les grans expectatives i la esperança que ha aixecat aquesta transformació radical i profunda del país nord-africà respecte al passat immediat pot produir canvis transcendentals que podrien beneficiar la cultura i la llengua amazigues en aquesta àrea geogràfica del territori amazic “Tamazgha”. Mentrestant, el desenvolupament dels esdeveniments ens confirmaren o no si el país agafarà el camí de la democràcia i la llibertat o tornaren els règims autoritaris, excloents i racistes.

La tendència d’atacar als amazighistes per els nacionalistes àrabs egipcis es continuo, l’ultima ha estat la pàgina Viquipèdia de l’activista egipcia d’origen amazic Amany Elweshahy acusant-la de voler trencar ètnicament la societat egípcia i per l’arrossegament dels conflictes sectaris.

manifestació rupestre del rei amazic Sheshonq

dimarts, 15 de febrer del 2011

Les forces de repressió algerianes s’enfronten a la set de canvis polítics dels nord-africans


30 000 membres de les forces del règim militar blinden la capital Algerià per aturar els aires de canvis que bufen en els països de la ribera sud del mediterrani.




El líder i polític amazic Saïd Sadi, enfrontant-se a la policia que intentaba impedir en Alger la protesta popular del 12 de febrer per reclamar democràcia al país.
El dirigent amazic del RCD es va dirigir a la multitud i a la premsa condemnant la repressió i ús desproporcionat de la força per dissoldre una manifestació pacífica, i així també va incriminar les autoritats d’utilitzar la violència per fer callar "les veus de la llibertat" i va reiterar l’exigència que sigui aixecat l’estat d’emergència, en vigor al país des del 9 de febrer de 1992.