Presentació de l'obra teatral "Marghighda” a Roses

Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya

Presenta:

Per primera vegada teatre en amazic

Marghighda “La Ventafocs”

Amb l’actriu i compositora Majda Banani

Actuacions musicals amb: el rifeny Mostapha Akid

21 de maig de 2011

18:00 de la tarda

Teatre Municipal de Roses

Per més informació:

associacio.amazigh@gmail.com

amazic-catala.blogspot.com

La constitucionalització del fet amazic corregirà la ideologia excloent en que està basat l’estat marroquí

Autor: Zouhair Rotbi

L’històric discurs del rei del Marroc Mohamed VI del passat 9 de març, en el qual va obrir les portes a la reforma de la constitució del país, i també on va certificar el caràcter plural de l’identitat de l’estat, i destacant l’amaziguitat com a tret principal entre els altres components.
Aquest inesperat canvi del règim envers la causa amaziga havia estat provocat per una sèrie de circumstàncies, i en un context regional que viu un canvi polític transcendental, i on el món es va queda embadalit davant uns pobles que en menys de dos mesos fan caure dos dictadures, a més a més la extrema pobresa en que està immersa la població, sumat a la manca de llibertats i la falta de expectatives de futur, tot això havia donat esperança als joves marroquins, els quals mitjançant les xarxes socials com ho varen fer les joventuts de Tunísia i d’Egipte. Organitzen, i decideixen sortir al carrer a manifestar-se lliurament, un diumenge 20 de febrer, dia que dóna tret de sortida a l’esperat i desitjat canvi , aquest aixecament juvenil passaria a dominar-se; Moviment 20 de Febrer, sota unes reivindicacions socials i polítiques, que van des de la fi de Al-Makhzen o el règim convencional marroquí a altres com La constitucionalització de la llengua amaziga com a oficial al costat de la llengua àrab, demanda que fins aquell moment era exclusiva del moviment amazic, així mateix s’han de sumar les 7 víctimes de la brutal repressió exercida a les primeres manifestacions.

El moviment 20 de Febrer neix com a resposta a una llarga i dura discriminació i explotació que pateix la majoria de la població, i on un nombre reduït de famílies controlen i decideixen sobre les riqueses i els afers del país, aquestes famílies amb suposats avantpassats vinguts de la terra santa d’Aràbia, estatus que les legitima religiosament i ètnicament a ostentar el poder religiós, i per tant el polític i l’econòmic, però també i sota la romanització havien estat formades i educades en la civilització francesa, i per tant saciades del sistema jacobí d’aquest país, tot plegat havia contribuït a constituir la nova pàtria marroquí desprès de la simbòlica independència de França, on la ideologia de l’estat passa a basar-se en una sola cultura, una sola llengua i una sola religió, a més a més la afirmació d’una fabricada pertinença a la nació àrab, a la regió d’Al-Maghreb (occidental), terme contra posat Al-Mashreq (orient), cosa que vol dir el gran món àrab, en definitiva la exclusió total dels amazics i de l’amaziguitat del territori.
Ara bé, les pròximes setmanes sortirà l’esborrador de la nova constitució i més tard es votarà en referèndum, doncs bé la comissió encarregada de la reforma de la carta magna marroquí, designada pel rei, està dividida en com ha de queda la llengua amaziga, si tindrà l’estatut de nacional o finalment es convertirà en oficial al costat de la llengua àrab, divisió que també succeeix a nivell dels partits marroquins, tot i la contundència en que s’ha fet evident la necessitat de trencar amb anys de discriminació i la demanda urgent de constitucionalitzar-la com a oficial a les continues manifestacions multitudinàries realitzades arreu del país.
De moment, el moviment amazic ja ha declarat que boicotejaren el referèndum, si el règim opta i decideix atorgar l’estatut de llengua nacional a la llengua amaziga.

Marroc: Constitucionalització de la llengua tamazight entre detractors i partidaris

Fins fa poc, l’assumpte amazic era un tabú en els mitjans de comunicació oficials i no oficials Marroquins, però després de les primeres manifestacions en tota la geografia marroquina del passat 20 de febrer, el poder marroquí, o com es diu localment, El Makhzan va començar a donar una sèrie de concessions democràtiques.
El periodista amazic Jamaa Goulahcen, en el seu programa de dimecres a la televisió arabo francesa 2M, el 20 d'abril i coincidint amb la commemoració de la Primavera Amazigh, tot i que també va coincidir amb la final de Copa espanyola entre el Barça i el Madrid, va tracta per primera vagada una de les demandes més important i de gran transcendència pel moviment amazic, i no és ni més ni menys la constitucionalització de l'idioma tamazight com a oficial en la nova constitució marroquí.




El programa va comptar amb convidats de tendències molt oposades sobre aquesta qüestió, entre els partidaris, havia l’expert i activista amazic Ahmed Aassid, l’activista amaziga en mitjans de comunicació la senyora Amina Ben Cheikh, Mohamed Chami, president de la Confederació d’Associacions Amazigues del Nord del Marroc, Addi Sbai pel Partit Moviment Popular, i entre els opositors a la constitucionalització de la llengua amaziga com a oficial havia Bouchaib Ouabi del partit El Fassi, Mussa Shami, President del Comitè per a la Protecció de la llengua àrab.

Líbia: el naixement del primer canal de televisió en amazic

La bandera verda de Líbia ha caigut, la dictadura del líder àrab Mumma Gaddafi la seguit. Les primeres brases de llibertat bufen sobre el poble libi. El primer canal de notícies Inghmissen va néixer a Líbia després de 42 anys de panarabisme dictatorial de Gaddafi. Aquí una edició:

No obstant això, la mobilització contra el règim de Muammar El Gaddafi segueix també en els campaments de refugiats, tali com es veu en aquesta imatge, en un reportatge del canal de televisió Al-Jazeera, en el camp de Tataouine i on es destenyeix a l’esquerra la bandera panamaziga, al centre una bandera dels insurgents libis, on figura la lletra Z en l’alfabet amazic que simbolitza l’amaziguitat i a la dreta la bandera de la Líbia de Senoussi, emblema "oficial" dels insurgents Libis:

l’Oasis de Siwa a Egipte, reivindica la seva amaziguitat

El terme amazic s'ha convertit en un etònim compartits a través d'Àfrica del Nord, que uneix el poble amazic.

Crida l'atenció que en aquest vídeo (en àrab) de la cadena àrab Al Jazeera dedicat al oasi de Siwa, a Egipte (l’espai amazigh més oriental i més aïllat), on la gent fa servir el terme "amazigh "per descriure la seva ciutat i la seva cultura i fer valer a si mateixos com a part d'un tot" amazigh ", fins i tot amb altres grups del Marroc, Algèria, Líbia i Mali,:

Aficionats del JSK donen l’esquena a Bouteflika

La Joventut Esportiva de Kabília JSK, amazic “Imzzyanen n Waddal n Leqbayel” ha guanyat la Copa d’Algèria en un partit difícil contra l'USM El Harrach, i va ser davant l'atenció del dictador Bouteflika, i on es van veure banderes amazigues a l'estadi de 5 Juliol 1962 d’Alger, tot i que les forces de seguretat algerianes havien prohibit els aficionats del JSK vinguts de diferents parts de la regió de la Cabília, de portar banderes de la Tamazgha.
partidaris de JSK se'ls va prohibir entrar a l’estadi amb la bandera de la Tamazgha, i la policia els va demanar de substituir-la amb la bandera d'Algèria per entrar a l'estadi, i així donar suport al seu equip.

A més a més es van aixecar consignes contra el règim de Bouteflika i és que l’equip de la Joventut és un símbol de lluita identitaria, i el règim algerià va intentar en un munt de vegades canviar el seu nom per la magnitud de simbòlisme, i aquest club gaudeix de molta popularitat a tot el sòl de la Tamazgha, i així mateix entre la comunitat amaziga que viu a l’estranger.