dissabte, 3 de setembre del 2011

Líbia; la explosió identitaria amaziga certifica la descomposició del règim de Moammar al-Gaddafi

Líbia; la explosió identitaria amazigh certifica la descomposició del règim de Moammar al-Gaddafi

Les imatges visualitzen clarament la satisfacció d’un poble, l’amazic, que ha estat sotmès a 42 d'anys de persecució i de repressió cultural i lingüística per un dèspota, el dictador àrab de Moammar al-Gaddafi

dimecres, 31 d’agost del 2011

42 anys vivint en la negació i en la exclusió, els amazics a Líbia abraçant la llibertat

Desprès de la revolució del 17 de Febrer, la bandera amaziga voleia per tota arreu en els cotxes dels revolucionaris, a la plaça verda (ara plaça dels màrtirs) i sobretot al ex palau de Gaddafi de Bab Al Azizia

Amaziguitat (Tamazight)

Tamazight o l’Amaziguitat és un dels component més important de la identitat nacional de Líbia (Islam, amazic i àrab) i els amazigòfons son una part
autèntica, efectiva i inherents a Líbia, del passat, del present i del futur amb les altres components del país. El component amazic i els amazigòfons han patit les formes més extremes de persecució amb la finalitat de l'assimilació i esponjament del seu patrimoni cultural i lingüístic. els amazigòfons van ser els opositors més acèrrims del règim de Gaddafi, dedicats en els esforços nacionals en la lluita per enderrocar Gaddafi, durant les dues fases de l'oposició i de la Revolució per Líbia, per una Líbia que estenia i incloïa a tothom i que respecta els drets individuals i col·lectius, i així assegurar el pluralisme i la diversitat del mateix país.

Ara, amb l'enfocament del dret de l’amazic Libi i per complir amb les seves demandes i reivindicacions, s'haurà de fer atenció i càrrec d'aquest dret i evitar un lliscament en totes les interaccions ideològiques i la polarització marginal. Això requereix un canvi en la separació de la qüestió de drets i la política, amb una declaració que confirma la unitat nacional desenvolupada dona cabuda a la diversitat.


La qüestió amaziga a Líbia no es pot retardar més, la qual cosa requereix un enfocament nacional, amb un consens nacional i la seva constitucionalització, i una transparència en el seu tractament jurídic i polític.

Els amazics han donat una lliçó de compromís amb Líbia, des del 17 de Febrer, però sense oblidar el gran preu que han pagat en el passat, han agafat les rendes de la revolució i la gran responsabilitat d’enderrocar el règim pa arabista de la família de Gaddafi, l’èxit de la revolució ha colminat amb l’entrada al palau del dictador de Bab Al Azizia a Trípoli el passat 22 d’agost.

Ara, la nova Líbia esta cridada a esmenar, reposar, i compensar els danys i perjudicis històrics que han patit, i com un primer pas, un reconeixement de la llengua amaziga com a oficial a la futura constitució del país, així com donar més autonomia política, o bé un sistema federal als territoris amazigófons.