Ciutadans d'origen amazic es manifesten en varies capitals europees per denunciar el règim marroquí pel setge militar a ciutats rifenyes i la continua violació de drets humans

Ciutadans d'origen amazic es manifesten en varies capitals europees per denunciar el règim marroquí pel setge militar a ciutats rifenyes i la continua violació de drets humans

Des de la setmana passada activistes i ciutadans d'origen amazic han realitzat diverses protestes en diferents ciutats europees davant les seus consulars del règim marroquí i també davant ajuntaments per condemnar els abusos del govern marroquí cap els manifestants i contra els moviments contestataris.

En els últims dies el govern marroquí ha intensificat la repressió de les manifestacions, protestes pacifiques que es desenvolupen per tot el territori del país i qu'en la seva majoria reivindiquen drets bàsics i demandes socials, però la repressió de l'estat marroquí ha estat més aferrissada en el nord del Marroc, a les ciutats de Taza, Nador, un setge militar a les localitats de Imzouren, Bouikidarn i sobre tot a Aït Bouayach que recorda la intervenció militar contra el Rif de 1984 i 1958.

De seguida les primeres condemnes comencen a arribar de diferents punts del país, Agadir, Tanger, Casablanca, Oujda entre altres ciutats marroquines. La indignació traspassa les fronteres, i els ciutadans d'origen amazics s'immobilitzen i convoquen protestes de denuncia davant les seus consulars del règim marroquí, la primera concentració es organitza a Girona, i tot seguit a Barcelona, Bilbao, Madrid, així com a Paris, Brucel·les, Amsterdam, La Haia, entre altres ciutats europees.

Totes les manifestacions han estat en sol·lidaritat amb la població afectada i per condemnar la brutal intervenció de les forces marruquis i fins i tot alguns activistes i organitzacions tenen la intenció d'elevar informes de les violacions a organismes internacionals, així com presentar una demanda contra la companyia que va proporcionar a les autoritats marroquines les bombes lacrimògenes que s'han utilitzat contra la població.

 

Protesta contra repressio del Rif a Girona

Protesta contra repressio del Rif a Madrid

Protesta contra repressio del Rif a La Haia - amb l'ex parlamentari Said Chaaou

Protesta contra repressio del Rif a Brucel·les

Protesta contra repressio del Rif a Bilbao

Protesta contra repressio del Rif a Barcelona

Manifest de la concentració de Girona on es denúncia al setge militar del Rif

Manifest (Tots i totes som Ayt Bouayach)

La nit del 8 de març, la població de la ciutat rifenya Ayt Bouayyach (Nord del Marroc), ha viscut una de les nits més terribles de la seva història.

De sobte i sense previ avis, les forces de la policia ataquen dues concentracions mantingudes des de fa uns dies per part de la població, per protestar contra l’’augment espectacular de les tarifes de consum d’aigua i electricitat i contra la corrupció.

Després de detenir els concentrats i ferir la majoria d’ells, la policia comença a destruir-ho tot pel seu camí, mobles i immobles, i asembrar el terror entre la població civil: infants, adults i gent gran sense distinció mitjançant insults, irrupció en les cases, violència física i detencions arbitràries, fins ben avançada la nit.

Des de llavors, hi ha un estat de setge militar en la ciutat, prohibició d’assemblees i de circulació i persecució dels militants de la ciutat en els barris i les muntanyes.

Les petites manifestacions de protesta que s’intenten organitzar estan sent reprimides amb gasos lacrimògens, canons d’aigua i bombes de cautxú.

A hores d’ara, està prohibit a tothom apropar-se a la ciutat i qualsevol persona que hi vulgui entrar és retornada amb insults i maltractament.

Els nuclis urbans i semi-urbans propers intenten organitzar una marxa cap a la ciutat per aixecar el setge, però tots aquests nuclis estan encerclats amb forces armades que estan sent reforçades cada cop, amb més efectius i armes.

Hi ha una vintena de detinguts encara en la presó a l’espera de ser jutjats i una vintena de ferits als hospitals. Encara se segueix la detenció de més militants de la ciutat. La població tem una repressió massiva i demana socors, ja que aquests fets han revificat la intervenció militar del 1958 que encara viu en la memòria col·lectiva del poble rifeny.

La resposta de l’actual govern cap a les manifestacions pacifiques de la població i cap a les reivindicacions legítimes dels diferents sectors: joves aturats, població abocada a la misèria i l’empobriment, estan sent desmesuradament violentades de manera que fan recordar els maleïts anys de plom, que el poble marroquí va creure transcorregut.

La repressió de la població de Taza del passat mes de febrer, la dispersió violenta de la concentració dels diplomats aturats a Nador del passat 1 de març, el setge actual de la concentració de la població d’Imider, etc, etc, demostren una voluntat de seguir un model de govern autoritari i opressor que no respecta els drets humans ni s’interessa a les aspiracions de la població.

Nosaltres, els catalans originaris del Rif, ens manifestem avui dia 11 de mars a Girona per denunciar el setge històric al Rif, que desmenteix la pretesa reconciliació del govern marroquí amb el Rif, castigat i marginat i deixat a la seva sort des de temps immemorials.

Expressem la nostra solidaritat amb la població d’Ayt Bouayyach.

Exigim l’aixecament immediat del setge militar en tota la zona.

Demanem l’’alliberament dels presos polítics, entre ells els presos polítics amaziguistes que estan a la presó des de fa anys.

Demanem la dimissió immediata dels que van ordenar aquesta intervenció bàrbara a la ciutat de Ayt Bouayach.

Apel·lem a un diàleg governamental immediat amb els representants dels moviments socials al Marroc i respondre a les seves reivindicacions legítimes.

Així mateix, denunciem la paralització i la no reacció de la comunitat internacional envers les demandes del poble amazic a l’Àfrica del Nord i sobre tot a la neteja ètnica que està portant a terme el règim de Mali contra els nostres compatriotes a L’Azawad.

Visca el Rif, visca Tamazgha i visca Catalunya.

Girona, 11 de mars 2012

Associació Taghrast-Espai Amazic

Associació Cultural pels Drets del Poble Amazigh a Catalunya

Comunicat a raó de la repressió violenta dels aturats diplomats de Nador i d'Alhucemas

Manifest esdeveniments Nador (març 2012)

Què passa al Marroc?

Des de fa un temps, el govern marroquí està intensificant la repressió cap l’exercici de les llibertats individuals i col·lectives, de manera inesperada.

Manifestacions pacifiques, concentracions i assembles que s’estan produint per part de ciutadans, moviments i col·lectius està sent atacades per les forces de l’ordre de manera brutal.

Taza, Rabat, Imeder, Alhucemas i des de fa ahir Nador…i altres ciutats del Marroc han viscut les mostres de represàlia de les més dures com a única resposta a les seves demandes.

La majoria de les manifestacions reivindiquen l’accés als drets socials bàsics: el dret al treball, a la salut, a l’educació i al desenvolupament de les seves zones o barris. Unes reivindicacions que el Marroc ha promès cumplir en els seus discursos i en virtut de les signatures que ha fet en les declaracions i pactes internacionals.

Detencions arbitràries, setge militar de ciutats i barris, intervencions policials amb armes en les manifestacions, ……fins on vol arribar el govern marroquí en la seva repressió als drets humans. Aquest no era allò que es prometia en la nova constitució?

Estem realment indignats i indignades. La nostra joventut està sent maltractada per institucions que les han de protegir i promoure. Només demanen el dret a treballar i ser ciutadans útils, que serveixin el seu país i puguin participar activament i dignament en el seu desenvolupament.

Els diplomats parats porten dècades de lluita per aquest dret tan bàsic i elemental i encara no ha arribat el moment de que aquests dret siguin d’una vegada respectat i de que se li trobi una solució definitiva i duradora al tema de la inserció laboral de la ciutadania marroquí?!

Això desvela una crisi de gestió política molt gran i molt greu, marcada per la corrupció i el clientelisme que està perforant la societat marroquina i condemnant la gent a la misèria i a la injustícia.

Això vol fer que ha arribat el temps del canvi efectiu i de la justícia social.

Per tot això, expressem la nostra indignació profunda a la repressió del passat dia 1 de març a la concentració dels diplomats parats de Nador, concentrats pacíficament en una administració oficial. Un acte gravat per les càmeres lliures que van seguir la intervenció des de l’inici fins al final. Els diplomats parats anaven sortint un rere l’altre ferits en diferents parts del cos.

Això és insuportable. Com a ciutadans provinents del Marroc, no podem admetre que els nostres compatriotes estiguin patint tal injustícia i sufocació que recorden els anys de plom.

Exigim una investigació immediata en els esdeveniments ocorreguts i el càstig dels culpables.

Demanem una resposta efectiva a les reivindicacions legítimes dels diplomats aturats.

Demanem la dimissió del govern que està permetent aquestes barbaritats.

Associacions signatàries del manifest:

Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya

Associació Taghrast- Espai Amazic

Comunicat de l'associació "ACDPAC" davant l'entrada del nou any amazic 2960

Aprofitem aquest acte de celebració de l'entrada del nou any amazic 2960 a la ciutat catalana de Roses, per a comunicar a la opinió pública local, nacional i internacional el següent:



A nivell polític i econòmic, des de l’associació

· volem reivindicar la oficialitat de la llengua amaziga als estats nord africans i també al estat espanyol, concretament a les ciutats de Ceuta i Melilla, així com a les Illes Canàries.

· A tots els governs dels països tan els que emeten o acollien immigració a aprendre mesures de debò per a suavitzar el gran impacte de la crisi econòmica que estem patim les famílies, perquè ara no ens poden deixar a la nostre sort i donar-nos d’esquena, quan avanç érem els grans productors i fons de riquesa tant als països on treballem o bé als nostres països d’origen a través de les transferències milionàries que realitzàvem.

· Exigim la llibertat immediata del militant amazic Chakib El Khiari, actualment a la presó de Taza al Marroc.

· L’alliberació immediata i sense condicions dels tres cooperants catalans (Roque Pasqual, Albert Vilalta i Alícia Gámez de la ONG Barcelona Acció Solidària) retinguts per l’organització AlQaida al Nord de Mali.

· La nostre solidaritat amb tot el moviment cultural i polític amazic que treballa a l’Africà del Nord i a Europa, sobre tot els nostres germans Imouhagh “els Tuaregs”, els estudiants amazighistes al Marroc i a Argelia, i amb els moviments per l’autonomia de la Kabília, del Rif i el Gran Suss.

· La nostre oposició al nou colonialisme que volen exercir els estats argelià i espanyol per a crear un nou estat arabista (el Sàhara) al Nord d’Africa, el Sàhara és terra amaziga i seguirà sent amaziga per a sempre

· La política discriminatòria i racista que practiquen els sistemes arabistes proletaris, també el Estat Espanyol a l’Africa del Nord sobre tot allò que té a veure amb l’amazic.

· Exigim a l’Estat Argelià aturar la repressió sobre el poble amazic als territoris de la Kabilia.

· Fer l’atenció els nous poderspetroliers i lobbys arabistes que fan servir el Islam polític per a acabar amb l’Amazighitat de l’Àfrica del Nord, perquè les expressions el món àrab al maghreb àrab son expressions excloents, exclouen el poble amazic el poble originari de l’Àfrica del Nord, quan ells son els autèntics enemics de la llengua àrab i de la religió Islàmica.

· A les autoritats a fer l’atenció als que difonen els seus missatges excloents a través de les mesquites i llocs de culte i que sobre tot quan ataquen amb mentides i falsedats als amazics musulmanes.



A nivell cultural i social, des de l’associació

· La discriminació de les llengües amaziga i catalana en els mitjans de transport que comuniquen l’Àfrica del Nord amb la península ibèrica, ja que la majoria de les persones que fan servir aquests mitjans sobretot, el transport marítim i aeri, son persones de parla amaziga i el 60% d’ells viuen a Catalunya.

· La crida a tots els amazics (els amazics arabitzats o espanyolitzats i els que encara no s’han domesticat) a consolidar la nostre unió i relació bassades en la justícia, els drets humans, la solidaritat, la sensibilització i la cooperació entre tots i totes.



La nostre solidaritat amb:

· Tots els detinguts polítics de la causa amaziga i als seus familiars. El nostre recolzament als activistats empresonats a Ameknes, els senyors Moustapha Oussaya, Hamid Attouch (condemnats a 10 anys de presó), Mohamed Chami, Mohamed Ennouari, Youssef Aït ElBacha, Youness Haja (un any de presó).

· Els manifestants amazighistes detinguts i ferits en els darrers esdeveniments a Tizi Ouzou durant les revindicacions del primer dia del nou any amazic 2960.

· Totes les organitzacions locals del moviment cultural amazic de totes les universitats del Marroc i Argelia. Sobre tot a Nador, Tettawin, Ameknes, Imteghren, Marrekech, Taza, Taghjijt, Bumaln n Dades, Tizi Ouzou, Bgayet i Ifren a Libia.

· Els autèntics activistes de la causa amaziga.

· Tots els pobles que lluiten per la llibertat i la justícia, entre ells el nostre poble amazic Imuhagh (Els Tuaregs), els Kurds, Darfur, Txetxenia, Palestina...

· Els amazics que travessen cada dia les fronteres de Melilla i Ceuta el tractament degradant que pateixen, on no existeixen cap mena d’humanitat i de respecte a les persones, que es dirigeixen a guanyar-se la vida noblement.

· El cantant amazic Boujemaa Azahaf, del grup amazic Tawattoun que està passant una greu malaltia.



Roses (Catalunya) 10 n Yennayer n 2960 / 23 de gener de 2010