http://news.yahoo.com/video/world-15749633/freedom-boosts-berber-boom-in-western-libya-25985874.html
La llibertat estimula l’auge de l’amazic a l'oest de Líbia
Per Deborah Pasmantier (AFP)
Yafran, Líbia - "Azul (hola) us ensenyaré l'idioma dels vostres avantpassats," diu Sara Abud als nens del seu voltant a la primera lliçó en amazic a la ciutat de Yafran, aquestes paraules la portarien a la presó a l’època on el règim del líder libi Muammar Kadhafi colonitzava aquesta muntanya de l'oest de Líbia, que respiren aires de llibertat, però des que els rebels controlen la muntana de Nafusa al sud-oest de Trípoli, i ara l’amazic s’ha convertit en el llenguatge de la llibertat.
Des de que s’han alliberat els pobles amazics de les muntanyes de Nafusa, la cultura amaziga ha florit de nou. És a la ràdio, als diaris i museus, en les cançons i en els cursos d'idiomes.
Per no parlar de les pintades, que estan a tot arreu.
Dissenys geomètrics colorits, i el símbol representat en la meitat de dos cercles, un obert mirant cap el cel i el segon cap al sud, unides per una línea vertical, que il·lustren els ponts de l'ànima, el cel i la terra. És el símbol de la llengua amaziga, com els amazics es diuen.
"Estàvem acostumats a ser tractats com a ciutadans de segona classe. Som els originaris, l'arrel d'aquest país, però ara podem mantenir l’alçada", va dir Taghrid Abud de 22 anys d'edat.
Estava prohibit parlar o escriure en públic, fins i tot llegir o imprimir en llengua amaziga. El Gaddafi sospitava profundament d'aquesta gent que ha viscut al país des d'abans de la conquesta àrab del segle VII, quan eren el gruix de l'exèrcit de resistència a l'ocupació italiana al principi del segle XX.
Amb els anys, la gent únicament parlava l’idioma en secret, per evitar ser enviada a la presó, i l'alfabet mai es va saber perquè mai va ser imprès. La cultura va ser enterrada, gairebé perduda.
"Moltes persones no coneixen la seva pròpia història", va dir Sara Abud, una historiador de 27 anys d'edat.
Però anen a la revolució, els camperols amazics no van perdre temps en el restabliment de la seva identitat cultural.
De Jado a Yafran, els nens acudeixen diverses vegades a la setmana a les classes en llengua amaziga. "Avui dia, el més important és que aprenguin l'idioma" per mantenir-lo viu, diu Sara Abud, qui dirigeix les classes.
Salah Kafu, de 14 anys, ha estat un estudiant aplicat des del primer dia. "Per a mi, això significa, la construcció del futur. Anem a aprendre la nostra llengua i els nostres fills ho aprendran, al seu torn."
No es tracta només dels joves que estan immersos en la cultura.
Els adults estan desempolsant els seus vells llibres d'exercicis escolars, i en un antic edifici utilitzat anteriorment pels espies de règim convertit en eu museu, un artista d’Yafran pinta inscripcions amazigues que representen a Gaddafi com una rata o un vampir.
"No vull deixar d'escriure, Em sento renéixer de nou", va dir l'artista, que va parlar sota anonimat.
La reticència de l'artista a identificar-se és comprensible, atès el que ha succeït a altres en el passat.
Mazigh Buzukhar és un exemple. Ell va pagar el preu pel seu activisme amazic, passant tres anys a la presó abans de ser alliberat pels rebels,
quan transcrivia els contes que han anat passant els anys, per via oral, els contes de prínceps i princeses beneït amb saviesa, que li deien uns ancians guardians de la tradició.
"És important recopilar els contes i llegendes amazigues. Durant 1400 anys la nostra literatura va ser oral. Hem de preservar-la per a les generacions futures", va dir said de 29 anys d'edat.
A Yafran, tots els documents estan escrits en àrab i en amazic, i s'espera que la llengua amaziga serà reconeguda com a llengua oficial a la Líbia de post-Gaddafi.
En aquesta revolució tan els àrabs com els amazics s’ha alliberat de la mateixa manera que van ser posats, al costat d’uns i altres en les muntanyes, lluny de les divisions artificials que va crear Kaddafi durant els seus 42 anys en el poder.
" La sang àrab i amaziga s'han barrejat en el camp de batalla contra el tirà. Lluitem en la mateixa lluita, som germans. Aquestes coses ens uneixen per als pròxims 50 anys", va dir Salim Ahmed, un presentador a la ràdio de Jado, que transmet en ambdues idiomes.
Però els anys de propaganda no s'esborren de la nit al dia, una certa rivalitat encara existeix entre els pobles àrabs i amazics, i el tema del racisme no és lluny. Els residents àrabs de Zintan acusen els amazics de no ser prous a la primera línia de batalla.
"Ells són bones persones", va dir Ibrahim al-Zentani, un enginyer de 30 anys d'edat. "Però a ells no els agrada posar-se en primer lloc. Ells no són dels bons lluitadors. Ells no donen suficient sang per la revolució".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada