ACDPAC: L'amaziga Najat Belkacem, es converteix en ministra de la Dona i portaveu del nou govern francès i el català Manuel Valls, ministre de l'Interior

dijous, 17 de maig del 2012

L'amaziga Najat Belkacem, es converteix en ministra de la Dona i portaveu del nou govern francès i el català Manuel Valls, ministre de l'Interior

Najat Belkacem

Manuel Valls

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Benvinguts al blog d'"ACDPAC"

En aquest espai que hem creat per a vosaltres hi podreu trobar més informació sobre les nostres activitats i actes, les últimes notícies de la nostre entitat i estareu a la última sobre tot el que fem. Per tot això i molt més us donem la benvinguda a aquest blog i us convidem a coneixer més la cultura amaziga i la cultura catalana.

Som una organització sense ànim de lucre, constituïda a l’any 2007, amb l’objectiu de promocionar la cultura amaziga i la cultura catalana al principat.

Gràcies/Tanmmirt/Atqadawm!

RESSENYA HISTÒRICA SOBRE EL POBLE AMAZIGH

L’origen dels amazics es perd en el temps. La seva història, quan no ha estat silenciada, ha estat escrita majoritàriament pels seus invasors. És un poble que ha sobreviscut a la romanització i a l’arabització del nord d’Àfrica. Els amazics refusen ser anomenats berbers (bàrbars), epítet que els àrabs els imposaren el s. VII. Amazic vol dir "home lliure, noble i honrat". Els amazics són els pobladors originals de la Tamazgha, és a dir, del Nord d’Àfrica. Aquest vast territori està poblat des de fa més de 3.000 anys per amazigòfons. La realitat sociocultural actual de la Tamazgha comprèn el Marroc (Rif, Atles...), Argèlia (Kabília, Aurès...), Tunísia (Yerba...), Líbia (Nefussa...) i alguns nuclis d’Egipte, Malí, Níger, Mauritània, el Txad i Burkina Fasso.
Però l’expressió més significativa i diferenciadora des de l‘antiguitat és la seva llengua: el tamazight. És una llengua camitosemítica (afroasiàtica) amb alguns aspectes fonètics similars a l’hebreu i a l’àrab però diferent respecte al lèxic i als morfemes. Existeix poca documentació escrita perquè, tot i tenir el tifinagh de sistema propi de signes i poder ser transcrit en alfabet llatí, es transmet majoritàriament oralment. Només és cooficial en dos estats: Mali i Níger. Als altres estats no hi és reconeguda, amb la consegüent pèrdua del seu ús i coneixement.
Catalunya ha estat receptora d'immigració des de mitjans del segle XX. A finals delmateix segle, bona part de la immigració provenia del continent africà. A inicis del segle XXI, l'entrada de persones procedents d'Àsia i d'Amèrica Llatina ha iniciat un notable creixement. Segons dades de l'IDESCAT (estadística bàsica de Catalunya2007) hi ha 860.575 residents estrangers a Catalunya, d’aquests 211.475 són originaris del Marroc, els procedents d'Algèria són 7.341. Gairebé el 25% d'estrangers residents a Catalunya són procedents del Marroc i un 0,8% ho són d'Algèria. Es considera que el 80% dels immigrants magrebins que viuen i treballen a Catalunya són amazics.
A Catalunya la llengua amaziga es considera la tercera llengua més parlada, després del català i el castellà.

Lluís Companys i Jover

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català. Primer President del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (2on.semestre 1933) i President de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola i President d'ERC (1933-1934). És l'únic president democràtic d'Europa assassinat i l'estat espanyol setanta anys després encara no ha anul·lat el consell de guerra que va dictar-ne l'afusellament.

Abd el-Krim Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi

Abd el-Krim Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi “MULAY MOHEND entre els seus compatriotes” (Ajdir, Marroc, 1882 - el Caire, 1963), conegut per Abd el-Krim, fou el capitost que, entre els anys 1921 i 1926, va sublevar i comandar la resistència contra l'ocupació colonial espanyola i francesa en el Rif, regió de cultura amaziga al nord d’actual Marroc i president de l'efímera República del Rif (1923-1926). Fill d'un cadi rifeny, fou educat a Fez i a Melilla i més tard col·laborador en l'administració colonial espanyola. El 1915 fou empresonat per les autoritats espanyoles per la seva postura a favor d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial. L'expedient obert posà al descobert el seu pensament en contra de la colonització i de l'expansió espanyola sobre el Rif. En intentar fer-se escàpol es trencà una cama. Alliberat finalment, es posà al capdavant de la sublevació contra l'ocupació. Amb la vista posada en obtenir la independència del seu país, aconseguix èxits importants com el de la batalla d'Annual, on destrossà una columna militar espanyola que s’endinsava al Rif, on va causar uns 20000 baixes en les forces d’ocupació espanyoles. Finalment, fou derrotat a resultes del desembarcament de les tropes espanyoles a la badia d'Alhucemas, amb el suport de França. Abd-El-Krim s'entregà finalment a l'administració francesa i fou deportat a l'Illa de la Reunió, fins que el 1947 aconseguí l’autorització per instal·lar-se al sud de França. Durant una escala a Port Saïd del viatge que el portava a Marsella, aconseguix escapar-se i obtenir asil polític a Egipte. Va viure al Caire on va crear el "Comite d'Alliberament dels Àrabs Occidentals" conegut com "Bureau du Maghreb". El 1956 el rei Muhammad V de Marroc el va convidar a retornar pero va refusar mentre restesin tropes franceses a l'Àfrica del nord. Va morir el 6 de febrer de 1963. Dita famosa d’Abdelkrim “PENSA AMB CALMA I ACTUA AMB FERMESA” & “IKHSAR SRA3QAR UWWAT S JJEHD”

Lounès Matoub -LwennasMe3tub

Lounès Matoub, comunament anomenat Matoub Lounès (en cabil, Lwennas Meɛṭub), és un poeta i cantant de la Cabília, conegut sobretot per la seva reivindicació de la identitat amaziga. Nascut a Taourirt Moussa, el 24 de gener de 1956, va ser assassinat el 25 de juny de 1998 en el camí d'Ath Douala. Oficialment, aquest assassinat va ser atribuït al Grup Islàmic Armat, però la seva família acusa el govern algerià d’haver-lo assassinat. Va compondre cançons des de la seva adolescència. No s’identificava amb el sistema d’educació algerià ja que el seu currículum escolar el privava de la seva identitat. Lounès, molt a l’aguait des de la seva infantesa, es preguntava per què parlava amazic a casa seva i a l’escola estudiava la "dels seus avantpassats", és a dir l’àrab, mentre que la generació anterior a la seva havia estudiat "els seus avantpassats gals"; Lounès es preguntà: "llavors, qui som?" És a partir d’aquesta constatació que rebutja qualsevol "colonització moral" i es torna autodidacta. La seva preocupació va ser sempre restaurar la identitat original, és a dir, la identitat amaziga.

11 de setembre: Diada Nacional de Catalunya

L’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (Felip V) i els Àustries (amb l’Arxiduc Carles) varen lluitar per tota Europa per la corona d’Espanya, on va adquirir caràcter de guerra civil ja que els partidaris d’ambdós candidats estaven repartits per tot el territori, concentrat-se els filipistes a la part de la Corona de Castella (Castella, Andalusia i nord-oest de la península), i els austriacistes a la Corona d’Aragó (Regne d’Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca). Amb la victòria de Felip V, s’implantà un sistema polític uniforme a gairebé tots els seus dominis, que a partir d’aquell moment comprengueren, a més de la Corona de Castella, la d’Aragó. Es van derogar els privilegis nobiliaris, els Furs locals i les institucions d’autogovern abans respectades per la Casa d’Àustria a tots els regnes declarats austriacistes (Menorca, llavors sota domini anglès, se’n va escapar temporalment). Per això, l’11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes. El Parlament de Catalunya, l’any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L’article 8.1 de l’Estatut d’Autonomia de 2006 declara: “Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne”. L’article 8.3 estableix: “La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre”. Celebració de la Diada Nacional L’11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya. Aquest dia, el país recorda la desfeta de 1714, reivindica la recuperació de les llibertats perdudes fa 300 anys i reclama el dret a decidir lliurement el propi futur, com a garantia per construir una societat justa i autènticament democràtica. Amb aquest esperit, des de les marxes de torxes que il•luminen diverses poblacions el 10 a la nit fins al concert que aplega milers de persones a l’Arc de Triomf de Barcelona el vespre del dia 11, els actes d’Òmnium amb motiu de la Diada, abracen un gran nombre d’iniciatives arreu del país. Totes elles mostren la vitalitat de la societat civil i posen de manifest la voluntat del poble català de fer sentir la seva veu i expressar el seu anhel de llibertat. Les persones, entitats i institucions que donem suport als actes amb motiu de l’Onze de Setembre arreu dels Països Catalans reafirmem la voluntat de continuar treballant per una societat justa, cohesionada i dinàmica, i per l’exercici d’una democràcia plena que ens permeti emprendre el camí d’un futur en llibertat.

Tamazgha

Tamazgha és una paraula de nova incorporació a l’idioma per la voluntat d'impedir l'ús de paraules estrangeres, i que fa referència al territori en el qual habiten les diferents cultures amazigues. Abasta l'àrea compresa entre les illes Canàries i l'oasi de Siwa, a Egipte, com a punts extrems occidental i oriental respectivament, i des del Mediterrani fins al Sahel. Els amazighofons sumen entre 45 i 50 milions de persones, segons algunes estimacions. Suposarien per tant entre un 30 i un 45% de l'àrea pròpiament nord occidetal africana, sense tenir en compte als tuaregs de Mali i Níger que sumen més d'un milió de parlants. Tamazgha és un neologisme utilitzat per militants amazighistes per descriure el "món amazic", o en altres paraules la pàtria històrica del poble amazic. Inclou els cinc països (Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Mauritània), i part de quatre països (nord de Mali, el nord de Níger, una part de l’oest d'Egipte, els territoris espanyols de Melilla, Ceuta i les Illes Canàries). El terme Tamazgha va ser creat per intel·lectuals amazighistes dels territoris de la Kabília, del Rif i del Sus. com un concepte que dóna a la identitat amazic un context geogràfic modern ben definit. És una expressió del nacionalisme amazic, ja que afirma l’existència d'una nació i un poble unit transcendent els subgrups amazics i les fronteres geopolítiques actuals. Aquesta denominació, de certes connotacions pana-amazigues, és utilitzada pel moviment amazic, en contraposició al terme arabocentrista de Magrib.

Pàgines

dijous, 17 de maig del 2012

L'amaziga Najat Belkacem, es converteix en ministra de la Dona i portaveu del nou govern francès i el català Manuel Valls, ministre de l'Interior

Cap comentari:

Etiquetes