ACDPAC: 2018

dilluns, 24 de desembre del 2018

El Moviment Rifeny es manifesta de nou a Barcelona pels presos i exiliats polítics

Manifestació a Barcelona per exigir la llibertat dels presos i exiliats polítics rifenys 23/12/2018

dilluns, 17 de desembre del 2018

Manifestació a Barcelona per exigir que s’aturi la repressió del règim autoritari del Marroc al Rif

Manifestació 23-Desembre [15h—18h] =>Plaça Catalunya >> Plaça Sant Jaume de Barcelona

Marxa per exigir la llibertat dels presos i exiliats polítics rifenys

>Exigim que s’aturi la REPRESSIÓ del Règim Autoritari del Marroc al Rif

>Marxa per a EXIGIR la Llibertat de les Preses + Exiliades Polítiques Rifenyes

>Estat Marroquí EXPULSA Jovent del RIF!

>Manca de DRETS Socials

>Servei MILITAR Obligatori

>2.500 Preses POLÍTIQUES

>2.000 EXILIADES

>VÍCTIMES a la Mediterrània per la persecució

>StopRepressionInTheRif

#tilellitnarrif

Manifestació

23-Desembre

[15h—18h Barcelona]

=>Pl Catalunya >Pl Sant Jaume

>Exigim que s’aturi la REPRESSIÓ del

Règim Autoritari del Marroc al Rif

>Marxa per a EXIGIR la Llibertat de les

Preses + Exiliades Polítiques Rifenyes

>Estat Marroquí EXPULSA Jovent del RIF!

>Manca de DRETS Socials

>Servei MILITAR Obligatori

>2.500 Preses POLÍTIQUES

>2.000 EXILIADES

>VÍCTIMES a la Mediterrània

#tilellitnarrif

#thirelliinecrafnekh

#LlibertatPresesPolítiques

#Rif

Organitzen:

Comitè Gironí del Moviment Rifeny

Comisió Catalana del Moviment Popular del Rif

diumenge, 16 de desembre del 2018

Xerrada a Manlleu sobre el Moviment Rifeny 15/12/2018

Manifestació del Moviment Rifeny a Antwerpen 15/12/2018

Manifestació dels activistes rifenys a Melilla

Els activistes rifenys refugiats a Melilla s'han concentrat avui per denunciar la seva situació de desprotecció a Europa i per exigir la llibertat dels activistes segrestats a les presons del règim marroquí

diumenge, 2 de desembre del 2018

Achour El Amraoui el pres polític rifeny pel seu activisme republicà

Salutacions especials al líder Achour El Amraoui, Un dels pilars de l'acció de lluita en el Rif:
Per a no oblidar un dels honorables de la lluita i del sacrifici en el #Rif, #AchourElAmraoui, que està detingut a les presons d'humiliació i vergonya del règim alauita del #Marroc, des de totes les profunditats t'estimem,
Visca i llibertat pel Rif i pels seus presos polítics y exiliats

Jornades sobre l'estudiant rifeny a la branca universitària d’Oujda a Selouane

Unió Nacional d'Estudiants Rifenys
Moviment cultural amazic
Lloc de Qadi Qaddour / Nador

Aspectes de la vesprada de les Jornades culturals de la Il·lustració, 01/12/2018, organitzades pel Moviment Cultural Amazigh El lloc web de Qazi Qaddour / Nador per al nou estudiant sota el lema: Moviment Cultural Amazigh: Un discurs dinàmic i una lluita contínua contra el domini i l'alienació cultural de l'estudiant.

El moviment cultural amazic
Més fermesa i més activisme

dijous, 29 de novembre del 2018

Els estudiants rifenys del Moviment Cultural Amazic en unes jornades reivindicatives

Estudiants rifenys,
Moviment cultural amazic
Secció local: Qadi Qaddour / Nador

Aspectes del tercer dia d'esdeveniments culturals organitzats pel moviment cultural amazic, secció local de Qadi Qaddour / Nador /Selouane per al nou estudiant sota el lema: moviment cultural amazic: un discurs dinàmic i una lluita constant contra el domini cultural i l'alienació d'identitats.

El moviment cultural amazic, més activisme i més fermesa

28/11/2018

divendres, 23 de novembre del 2018

El règim alauita del Marroc vol mantenir l'activista belga El Wafi Kajoua a la presó pel seu activisme rifeny

El Wafi Kajoua, l'activista belga d'origen rifeny actualment a la presó de Nador, va ser condemnat a vuit mesos de presó en apel·lació. A pocs mesos del seu alliberament, l'estat marroquí està començant a fer arranjaments per anul·lar l'apel·lació, que té la intenció de mantenir a El-Wafi a la presó.
El-Wafi està en males condicions. Ara està en vaga de fam i exigeix la intervenció de les autoritats belgues en la persona del seu ambaixador al Marroc per aquesta injustícia i arbitrarietat.

dijous, 22 de novembre del 2018

Imatges d'alguns presos polítics rifenys

Llibertat, esperança i constància per als presos polítics del Moviment Popular del Rif
Llibertat per a tots els nostres innocents segrestats

Jamal Bouhadou (جمال بوحدو) condemnat a 10 anys de presó efectiva i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Youness fethi condemnat a 3 anys de presó

Mahmoud Bouhannouch condemnat a 15 anys de presó i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Abdelali Houed condemnat a 5 anys de presó i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Issam El Haddouchi condemnat a 4 anys de presó

Mohamed El Mejjaoui condemnat a 5 anys de presó i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Otman Bouzian condemnat a 3 anys de presó i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Mohamed Jelloul condemnat a 10 anys de presó i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Sahib Akrouh condemnat a 5 anys de presó

Ilyass Hajji condemnat a 5 anys de presó i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Chakir El Makhrout condemnat a 5 anys de presó i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Jamal Oulad Abdennabi condemnat a 5 anys de presó i que es troba a la presó de Fes

Nabil Ahamjik condemnat a 20 anys de presó i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Fouad Essaiidi condemnat a 3 anys de presó i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Amin Hamich condemnat a 3 anys de presó

Salah Lachkhm condemnat a 10 anys de presó i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Karim Amghar condemnat a 10 anys de presó i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Imad El Khattabi condemnat a 5 anys de presó i que es troba a la presó de Salé

Abdelhamid El Mehdaoui condemnat a 3 anys de presó i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Mourad El Hammouti condemnat a 3 anys de presó i que es troba a la presó de Taounate

Zoubair Errabii condemnat a 3 anys de presó i que es troba a la presó de Meknas

Khalid Edderkaoui condemnat a 3 anys de presó

Azeddine Ahmammou condemnat a 3 anys de presó i que es troba a la presó de Taza

Samir El Hassani condemnat a 3 anys de presó i que es troba a la presó de Taounate

Nabil Amezkidaou condemnat a 5 anys de presó i que es troba a la presó de Taounate

Abdelhak Sadik condemnat a 3 anys de presó i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Abid Ben Youssef condemnat a 3 anys de presó

Abdelhakim El Chttioui condemnat a 3 anys de presó

Ibrahim Bouzian (إبراهيم بوزيان) condemnat a 3 anys de presó i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Abdelbasset El Hadifi (عبد الباسط الحذيفي) condemnat a 4 anys de presó

Samir Ighid (سمير إغيذ) condemnat a 20 anys de presó i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Souleiman El Fahli (سليمان الفاحلي) condemnat a 5 anys de presó i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Mohamed El Mahdali (محمد المحدالي) condemnat a 3 anys de presó

Ha quedar en llibertat 16/6/2017 - 16/11/2018

Saifddine Laouini (سيف الدين لعويني) condemnat a 1 any i mig de presó i que es troba a la presó de Taza

Achek Azouagh (عاشق أزواغ) condemnat a 4 anys de presó

Anass Belhaj (أنس بلحاج) condemnat a 4 anys de presó efectiva

Hicham El Daouaeri (هشام الدوائري) condemnat a 3 anys de presó efectiva

Wassim El Boustati (وسيم البوستاتي) condemnat a 20 anys de presó efectiva i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Houssien El Idrissi (حسين الإدريسي) condemnat a 5 anys de presó efectiva i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Ahmed Katrout (أحمد كاتروط) condemnat a 4 anys de presó efectiva i que es troba a la presó de Aïn Aicha a Taounate

Bilal Ahbbad (بلال أهباض) condemnat a 10 anys de presó efectiva i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

El Mourtada Eamrachen (المرتضى إعمراشا) condemnat a 5 anys de presó efectiva i que es troba a la presó de Salé

Achraf El Yakhloufi (أشرف اليخلوفي) condemnat a 10 anys de presó efectiva i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

El 15/11/2018, va ser sentenciat el pres polític del moviment Popular del Rif, Mohamed Makouh (محمد مكوح) a dos anys de presó per la cort primària d'Al Hoceima després de ser alliberat de la presó d'Oukacha el passat 22/08/2018

Ali Essafi (علي الصافي) condemnat a 4 anys de presó efectiva

Rabia El Iblak (ربيع الأبلق) condemnat a 5 anys de presó efectiva i que es troba a la presó de Oukacha a Casablanca

Youssef El Bazza ( يوسف البازة) condemnat a 4 anys de presó efectiva

Benvinguts al blog d'"ACDPAC"

En aquest espai que hem creat per a vosaltres hi podreu trobar més informació sobre les nostres activitats i actes, les últimes notícies de la nostre entitat i estareu a la última sobre tot el que fem. Per tot això i molt més us donem la benvinguda a aquest blog i us convidem a coneixer més la cultura amaziga i la cultura catalana.

Som una organització sense ànim de lucre, constituïda a l’any 2007, amb l’objectiu de promocionar la cultura amaziga i la cultura catalana al principat.

Gràcies/Tanmmirt/Atqadawm!

RESSENYA HISTÒRICA SOBRE EL POBLE AMAZIGH

L’origen dels amazics es perd en el temps. La seva història, quan no ha estat silenciada, ha estat escrita majoritàriament pels seus invasors. És un poble que ha sobreviscut a la romanització i a l’arabització del nord d’Àfrica. Els amazics refusen ser anomenats berbers (bàrbars), epítet que els àrabs els imposaren el s. VII. Amazic vol dir "home lliure, noble i honrat". Els amazics són els pobladors originals de la Tamazgha, és a dir, del Nord d’Àfrica. Aquest vast territori està poblat des de fa més de 3.000 anys per amazigòfons. La realitat sociocultural actual de la Tamazgha comprèn el Marroc (Rif, Atles...), Argèlia (Kabília, Aurès...), Tunísia (Yerba...), Líbia (Nefussa...) i alguns nuclis d’Egipte, Malí, Níger, Mauritània, el Txad i Burkina Fasso.
Però l’expressió més significativa i diferenciadora des de l‘antiguitat és la seva llengua: el tamazight. És una llengua camitosemítica (afroasiàtica) amb alguns aspectes fonètics similars a l’hebreu i a l’àrab però diferent respecte al lèxic i als morfemes. Existeix poca documentació escrita perquè, tot i tenir el tifinagh de sistema propi de signes i poder ser transcrit en alfabet llatí, es transmet majoritàriament oralment. Només és cooficial en dos estats: Mali i Níger. Als altres estats no hi és reconeguda, amb la consegüent pèrdua del seu ús i coneixement.
Catalunya ha estat receptora d'immigració des de mitjans del segle XX. A finals delmateix segle, bona part de la immigració provenia del continent africà. A inicis del segle XXI, l'entrada de persones procedents d'Àsia i d'Amèrica Llatina ha iniciat un notable creixement. Segons dades de l'IDESCAT (estadística bàsica de Catalunya2007) hi ha 860.575 residents estrangers a Catalunya, d’aquests 211.475 són originaris del Marroc, els procedents d'Algèria són 7.341. Gairebé el 25% d'estrangers residents a Catalunya són procedents del Marroc i un 0,8% ho són d'Algèria. Es considera que el 80% dels immigrants magrebins que viuen i treballen a Catalunya són amazics.
A Catalunya la llengua amaziga es considera la tercera llengua més parlada, després del català i el castellà.

Lluís Companys i Jover

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català. Primer President del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (2on.semestre 1933) i President de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola i President d'ERC (1933-1934). És l'únic president democràtic d'Europa assassinat i l'estat espanyol setanta anys després encara no ha anul·lat el consell de guerra que va dictar-ne l'afusellament.

Abd el-Krim Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi

Abd el-Krim Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi “MULAY MOHEND entre els seus compatriotes” (Ajdir, Marroc, 1882 - el Caire, 1963), conegut per Abd el-Krim, fou el capitost que, entre els anys 1921 i 1926, va sublevar i comandar la resistència contra l'ocupació colonial espanyola i francesa en el Rif, regió de cultura amaziga al nord d’actual Marroc i president de l'efímera República del Rif (1923-1926). Fill d'un cadi rifeny, fou educat a Fez i a Melilla i més tard col·laborador en l'administració colonial espanyola. El 1915 fou empresonat per les autoritats espanyoles per la seva postura a favor d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial. L'expedient obert posà al descobert el seu pensament en contra de la colonització i de l'expansió espanyola sobre el Rif. En intentar fer-se escàpol es trencà una cama. Alliberat finalment, es posà al capdavant de la sublevació contra l'ocupació. Amb la vista posada en obtenir la independència del seu país, aconseguix èxits importants com el de la batalla d'Annual, on destrossà una columna militar espanyola que s’endinsava al Rif, on va causar uns 20000 baixes en les forces d’ocupació espanyoles. Finalment, fou derrotat a resultes del desembarcament de les tropes espanyoles a la badia d'Alhucemas, amb el suport de França. Abd-El-Krim s'entregà finalment a l'administració francesa i fou deportat a l'Illa de la Reunió, fins que el 1947 aconseguí l’autorització per instal·lar-se al sud de França. Durant una escala a Port Saïd del viatge que el portava a Marsella, aconseguix escapar-se i obtenir asil polític a Egipte. Va viure al Caire on va crear el "Comite d'Alliberament dels Àrabs Occidentals" conegut com "Bureau du Maghreb". El 1956 el rei Muhammad V de Marroc el va convidar a retornar pero va refusar mentre restesin tropes franceses a l'Àfrica del nord. Va morir el 6 de febrer de 1963. Dita famosa d’Abdelkrim “PENSA AMB CALMA I ACTUA AMB FERMESA” & “IKHSAR SRA3QAR UWWAT S JJEHD”

Lounès Matoub -LwennasMe3tub

Lounès Matoub, comunament anomenat Matoub Lounès (en cabil, Lwennas Meɛṭub), és un poeta i cantant de la Cabília, conegut sobretot per la seva reivindicació de la identitat amaziga. Nascut a Taourirt Moussa, el 24 de gener de 1956, va ser assassinat el 25 de juny de 1998 en el camí d'Ath Douala. Oficialment, aquest assassinat va ser atribuït al Grup Islàmic Armat, però la seva família acusa el govern algerià d’haver-lo assassinat. Va compondre cançons des de la seva adolescència. No s’identificava amb el sistema d’educació algerià ja que el seu currículum escolar el privava de la seva identitat. Lounès, molt a l’aguait des de la seva infantesa, es preguntava per què parlava amazic a casa seva i a l’escola estudiava la "dels seus avantpassats", és a dir l’àrab, mentre que la generació anterior a la seva havia estudiat "els seus avantpassats gals"; Lounès es preguntà: "llavors, qui som?" És a partir d’aquesta constatació que rebutja qualsevol "colonització moral" i es torna autodidacta. La seva preocupació va ser sempre restaurar la identitat original, és a dir, la identitat amaziga.

11 de setembre: Diada Nacional de Catalunya

L’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (Felip V) i els Àustries (amb l’Arxiduc Carles) varen lluitar per tota Europa per la corona d’Espanya, on va adquirir caràcter de guerra civil ja que els partidaris d’ambdós candidats estaven repartits per tot el territori, concentrat-se els filipistes a la part de la Corona de Castella (Castella, Andalusia i nord-oest de la península), i els austriacistes a la Corona d’Aragó (Regne d’Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca). Amb la victòria de Felip V, s’implantà un sistema polític uniforme a gairebé tots els seus dominis, que a partir d’aquell moment comprengueren, a més de la Corona de Castella, la d’Aragó. Es van derogar els privilegis nobiliaris, els Furs locals i les institucions d’autogovern abans respectades per la Casa d’Àustria a tots els regnes declarats austriacistes (Menorca, llavors sota domini anglès, se’n va escapar temporalment). Per això, l’11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes. El Parlament de Catalunya, l’any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L’article 8.1 de l’Estatut d’Autonomia de 2006 declara: “Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne”. L’article 8.3 estableix: “La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre”. Celebració de la Diada Nacional L’11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya. Aquest dia, el país recorda la desfeta de 1714, reivindica la recuperació de les llibertats perdudes fa 300 anys i reclama el dret a decidir lliurement el propi futur, com a garantia per construir una societat justa i autènticament democràtica. Amb aquest esperit, des de les marxes de torxes que il•luminen diverses poblacions el 10 a la nit fins al concert que aplega milers de persones a l’Arc de Triomf de Barcelona el vespre del dia 11, els actes d’Òmnium amb motiu de la Diada, abracen un gran nombre d’iniciatives arreu del país. Totes elles mostren la vitalitat de la societat civil i posen de manifest la voluntat del poble català de fer sentir la seva veu i expressar el seu anhel de llibertat. Les persones, entitats i institucions que donem suport als actes amb motiu de l’Onze de Setembre arreu dels Països Catalans reafirmem la voluntat de continuar treballant per una societat justa, cohesionada i dinàmica, i per l’exercici d’una democràcia plena que ens permeti emprendre el camí d’un futur en llibertat.

Tamazgha

Tamazgha és una paraula de nova incorporació a l’idioma per la voluntat d'impedir l'ús de paraules estrangeres, i que fa referència al territori en el qual habiten les diferents cultures amazigues. Abasta l'àrea compresa entre les illes Canàries i l'oasi de Siwa, a Egipte, com a punts extrems occidental i oriental respectivament, i des del Mediterrani fins al Sahel. Els amazighofons sumen entre 45 i 50 milions de persones, segons algunes estimacions. Suposarien per tant entre un 30 i un 45% de l'àrea pròpiament nord occidetal africana, sense tenir en compte als tuaregs de Mali i Níger que sumen més d'un milió de parlants. Tamazgha és un neologisme utilitzat per militants amazighistes per descriure el "món amazic", o en altres paraules la pàtria històrica del poble amazic. Inclou els cinc països (Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Mauritània), i part de quatre països (nord de Mali, el nord de Níger, una part de l’oest d'Egipte, els territoris espanyols de Melilla, Ceuta i les Illes Canàries). El terme Tamazgha va ser creat per intel·lectuals amazighistes dels territoris de la Kabília, del Rif i del Sus. com un concepte que dóna a la identitat amazic un context geogràfic modern ben definit. És una expressió del nacionalisme amazic, ja que afirma l’existència d'una nació i un poble unit transcendent els subgrups amazics i les fronteres geopolítiques actuals. Aquesta denominació, de certes connotacions pana-amazigues, és utilitzada pel moviment amazic, en contraposició al terme arabocentrista de Magrib.

Pàgines