ACDPAC s'ha adherit al manifest contra l'augment del racisme i la xenofòbia en la política catalana
http://www.parlament.cat/actualitat/actes/09.Manifest_registrat.pdf
http://www.sosracisme.org/accions/manifest.php
dimecres, 17 de novembre del 2010
diumenge, 17 d’octubre del 2010
ACDPAC es dona a conèixer en la fira d’entitats de Figueres
L’Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya ha participat en la fira d’entitats organitzada per l’Ajuntament de Figueres el passat 16 d’octubre.
Els membres de la junta directiva els joves l’Ibrahim Zaitar i el Mohamed Zahiriu van exhibir diferents materials divulgatius que fan referència als pobles amazic i català, exposició que consistia en llibres de llengua, de història, diaris especialitzats i altres. Així mateix s’han donat explicacions a la gent que han passat per la parada i han requerit més informació sobre les reivindicacions del moviment amazic.
Durant la jornada, l’alcalde de Figueres el senyor Santi Vila s’ha interessat per l’associació i així com per la similitud que hi ha entre els catalans i els amazics.
Per últim, destacar la presencia en la parada d’alguns socis de l’entitat tan de Figueres, però sobretot de Roses.
dilluns, 11 d’octubre del 2010
dimarts, 5 d’octubre del 2010
dilluns, 4 d’octubre del 2010
Nou curs d'amazic per a infants a l'Escola Amistat de Figueres
Per segon any consecutiu l’associació ACDPAC conjuntament amb AGRAW i amb el suport del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya s’organitza un nou curs inicial de la llengua amaziga a l’Escola Amistat de Figueres.
Inici del curs: 5 d'octubre de 2010
Per a més informació: associacio.amazigh@gmail.com
divendres, 10 de setembre del 2010
ACDPAC felicita a tots els musulmans per la festa del Aid el-Fitr
L’associació Cultural pels Drets del Poble Amazigh a Catalunya desitja a tots els musulmans una bona festa de fi de ramadà “Aid El-Fitr”
Aquest any i durant tot el mes del ramadà les plegaries de la nit (attarawih) s’han dut a terme a les instal·lacions del castell de Sant Ferran a Figueres (Alt Empordà), coincidència o no, aquest monument del segle XVIII es va fer servir com a presó per als guerrillers rifenys detinguts pels espanyols en la guerra del Rif (la guerra d’Àfrica).
L’Ajuntament de Figueres ha gestionat de una forma molt eficaç les necessitats de espais per part dels col·lectius figuerencs de confessió islàmica, atès la massiva afluència de persones que assisteixen als oratoris durant aquest mes, així com per evitar aglomeracions en els carrers i les altes temperatures dels seus locals en aquests mesos d’estiu.
En els darrers anys, la població de confessió musulmana de Figueres ha crescut molt, a conseqüència d’aquest fet els oratoris que ja existien han quedat molt petits, per a acollir el doble o el triple de gent que abans, això ha evidenciat la necessitat urgent de disposar de nous espais i així mateix evitar possibles tragèdies per la inexistència de seguretat en els emplaçaments actuals, i sobretot eludir molèsties i fons de conflictes convivencials amb els altres ciutadans.
Fins ara, les persones referents entre la comunitat musulmana de Figueres han demostrat una gran incapacitat per a gestionar aquesta situació, ja que per un cantó l’absència de cultura general, i per l’altra cantó la manipulació i les falses expectatives de protagonisme, no han ajudat a trobar solucions satisfactòries per a aquest problema, tot això ha endarrerit encara més la construcció de la mesquita de Figueres, i tampoc ha contribuït a participar en els afers socials (crisi econòmica) i altres problemàtiques a les que ens enfrontem com a ciutat.
L’Ajuntament de Figueres ha gestionat de una forma molt eficaç les necessitats de espais per part dels col·lectius figuerencs de confessió islàmica, atès la massiva afluència de persones que assisteixen als oratoris durant aquest mes, així com per evitar aglomeracions en els carrers i les altes temperatures dels seus locals en aquests mesos d’estiu.
En els darrers anys, la població de confessió musulmana de Figueres ha crescut molt, a conseqüència d’aquest fet els oratoris que ja existien han quedat molt petits, per a acollir el doble o el triple de gent que abans, això ha evidenciat la necessitat urgent de disposar de nous espais i així mateix evitar possibles tragèdies per la inexistència de seguretat en els emplaçaments actuals, i sobretot eludir molèsties i fons de conflictes convivencials amb els altres ciutadans.
Fins ara, les persones referents entre la comunitat musulmana de Figueres han demostrat una gran incapacitat per a gestionar aquesta situació, ja que per un cantó l’absència de cultura general, i per l’altra cantó la manipulació i les falses expectatives de protagonisme, no han ajudat a trobar solucions satisfactòries per a aquest problema, tot això ha endarrerit encara més la construcció de la mesquita de Figueres, i tampoc ha contribuït a participar en els afers socials (crisi econòmica) i altres problemàtiques a les que ens enfrontem com a ciutat.
Musulmans figuerencs al Castell de Sant Ferran, quan es dirigien a realitzar la plegaria de Aid El-Fitr
dilluns, 30 d’agost del 2010
El futur i l'esperança amaziga
Els amazics catalans també pateixen la invisibilitat, estat similar en què viu la resta del món amazic. Tot i sent un col·lectiu nombrós a casa nostra, els catalans d'origen nord-africà no acaben de sortir de l'armari, tot i el reconeixement i la comprensió que han demostrat sempre els catalans envers ells, un poble amb el qual comparteixen moltes similituds, en què la llibertat i la voluntat d'existència són els denominadors comuns.
La qüestió d'aquest poble incomoda al nord d'Àfrica, no només els no amazics, també els mateixos amazics. La mateixa situació succeeix a la diàspora, i sobretot a l'Europa occidental. A continuació farem un repàs d'alguns elements que dificulten la normalització de la identitat amaziga. Després de la independència militar dels països del nord d'Àfrica, l'arabització dels amazics s'ha accelerat molt ràpidament. Per una banda, l'analfabetisme, però també un sistema d'ideologia arabista i afrancesat ha domesticat una minoria, els quals més tard es van apoderar del destí de tot un poble, i així van laborar per a l'aniquilació de l'amaziguitat del nord d'Àfrica.
Per l'altra banda, els governs arabistes han discriminat i han exclòs tot allò que fa referència a l'amaziguitat, així mateix, aquests últims disposen del factor temps, manegen uns pressupostos públics desorbitats, uns interessos internacionals a mida, un suport polític i econòmic internacional i una població analfabeta, sotmesa a l'absoluta misèria i exclosa de la vida política i pública al seu territori. Des de llavors, i més de mig segle després, l'exclusió continua dominant en tots els nivells, i sobretot deslegitimant els pocs que treballen per visibilitzar una realitat que encara resisteix i que ningú ha pogut amagar o esborrar, potser la culpa és dels mateixos amazics, ja que sempre han lluitat per les causes alienes i mai s'han preocupat del perill que amenaça la seva existència, de fer-se'n l'autocrítica o pensar encara que sigui per una vegada en ells mateixos.
A més, hi trobem altres components que se sumen als esmentats, entre els quals destacaríem, d'una banda, la utilització malintencionada de l'islam com a eina per posar fi a les pretensions amaziguistes, és la manera més estesa, que predomina i que dóna més fruits, ja que la religió és una qüestió molt delicada i sensible per als amazics, però aquesta justificació està perdent pes en el temps, perquè la majoria s'està adonant que aquest raonament no té fonaments. De l'altra, l'ús i la manipulació de la realitat que fan servir molts per negar el fet propi i diferencial amazic, en què fan ús de tot tipus de calúmnies, de mentides o de falsedats, alguns han escrit la història tal com els beneficiava per aconseguir els seus objectius, sobretot arribar al poder polític i religiós, altres han facilitat els desplaçaments i les migracions d'individus i de poblacions senceres tant dintre del propi territori com fora d'aquest.
Segurament, tot això continuarà igual o almenys amb les generacions d'ara, tanmateix, el més evident és que hi ha una minoria i sobretot joves formats en un sistema que els ha domesticat en el fet que les coses són així i punt, que estan cansats de la marginalitat i de l'exclusió, i això es constata en les manifestacions d'aquests en els diferents esdeveniments culturals i esportius que es realitzen arreu, on la bandera amaziga és present i cada vegada amb més freqüència. La generació Z (la lletra símbol de l'alfabet amazic) ha començat a caminar, el camí és molt llarg i és ple d'obstacles. Sense l'amaziguitat no hi haurà progrés econòmic ni democràcia al nord d'Àfrica.
Per l'altra banda, els governs arabistes han discriminat i han exclòs tot allò que fa referència a l'amaziguitat, així mateix, aquests últims disposen del factor temps, manegen uns pressupostos públics desorbitats, uns interessos internacionals a mida, un suport polític i econòmic internacional i una població analfabeta, sotmesa a l'absoluta misèria i exclosa de la vida política i pública al seu territori. Des de llavors, i més de mig segle després, l'exclusió continua dominant en tots els nivells, i sobretot deslegitimant els pocs que treballen per visibilitzar una realitat que encara resisteix i que ningú ha pogut amagar o esborrar, potser la culpa és dels mateixos amazics, ja que sempre han lluitat per les causes alienes i mai s'han preocupat del perill que amenaça la seva existència, de fer-se'n l'autocrítica o pensar encara que sigui per una vegada en ells mateixos.
A més, hi trobem altres components que se sumen als esmentats, entre els quals destacaríem, d'una banda, la utilització malintencionada de l'islam com a eina per posar fi a les pretensions amaziguistes, és la manera més estesa, que predomina i que dóna més fruits, ja que la religió és una qüestió molt delicada i sensible per als amazics, però aquesta justificació està perdent pes en el temps, perquè la majoria s'està adonant que aquest raonament no té fonaments. De l'altra, l'ús i la manipulació de la realitat que fan servir molts per negar el fet propi i diferencial amazic, en què fan ús de tot tipus de calúmnies, de mentides o de falsedats, alguns han escrit la història tal com els beneficiava per aconseguir els seus objectius, sobretot arribar al poder polític i religiós, altres han facilitat els desplaçaments i les migracions d'individus i de poblacions senceres tant dintre del propi territori com fora d'aquest.
Segurament, tot això continuarà igual o almenys amb les generacions d'ara, tanmateix, el més evident és que hi ha una minoria i sobretot joves formats en un sistema que els ha domesticat en el fet que les coses són així i punt, que estan cansats de la marginalitat i de l'exclusió, i això es constata en les manifestacions d'aquests en els diferents esdeveniments culturals i esportius que es realitzen arreu, on la bandera amaziga és present i cada vegada amb més freqüència. La generació Z (la lletra símbol de l'alfabet amazic) ha començat a caminar, el camí és molt llarg i és ple d'obstacles. Sense l'amaziguitat no hi haurà progrés econòmic ni democràcia al nord d'Àfrica.
dimecres, 28 de juliol del 2010
El col·lectiu amazic de Roses celebrà la feta històrica del seu equip
Per primera vagada un equip català, i constituït bàsicament amb rosincs d’origen amazic accedeix a jugar en la lliga de futbol en la categoria segona regional.
dilluns, 26 de juliol del 2010
El conjunt rosenc AlWifak es va proclama campió de Lliga de Futbol del grup 31 de Tercera Regional
Noticia publicada al Setmanari l'EmpordàJugadors de l'equip
L’equip constituït a l’any 2000 pel seu fundador, el rosenc d’origen amazic el senyor Driss El Karrouchi i amb una base majoritàriament de persones i jugadors d’origen amazic jugarà per primera vagada en la seva història a la segona desprès de haver realitzat una temporada completa futbolísticament amb un jove entrenador el figuerenc Houssein Mettouassi i per una direcció esportiva conduïda pels senyors l’Ali Taouil i el Mustafa El Karrouchi.
Destacar que dos jugadors d’aquest grup han estat fitxats per dos equips un, el Castelló de la plana que juga en la segona divisió de la lliga espanyola i l’altra per un equip de primera divisió del país àrab Qatar.
Per últim, destacar que tan els jugadors i com a els tècnics son membres de l’associació ACDPAC.
DRISS KARROUCHI, fundador i ex-president de l'associació Al Wifak de Roses (foto de lavanguardia.es 11/10/2001)dilluns, 12 de juliol del 2010
Membres de l’associació ACDPAC assisteixen a la manifestació contra la retallada de l’estatut
En un ambient festiu, de democràcia i de catalanitat, la manifestació de Barcelona ha estat un èxit en quant a l’assistència i la participació.
Per una banda, els crits per la independència i adéu a Espanya han dominat en tota la marxa, tot i que el lema era “som una nació, nosaltres decidim”.
Per l’altra banda, la manifestació ha demostrat que una part molt majoritària està cansada d’un estat que no els escolta i que els retalla una vagada i una vagada també el seu desig de sentir-se catalans als 100% sense complexos i sense condicions.
Per últim destacar la gran presencia d’altres identitats amb o sense estat que es solidaritzem amb els catalans i entre aquests el poble amazic.
Per una banda, els crits per la independència i adéu a Espanya han dominat en tota la marxa, tot i que el lema era “som una nació, nosaltres decidim”.
Per l’altra banda, la manifestació ha demostrat que una part molt majoritària està cansada d’un estat que no els escolta i que els retalla una vagada i una vagada també el seu desig de sentir-se catalans als 100% sense complexos i sense condicions.
Per últim destacar la gran presencia d’altres identitats amb o sense estat que es solidaritzem amb els catalans i entre aquests el poble amazic.
divendres, 9 de juliol del 2010
Les associacions Taghrast i ACDPAC qüestionen la política lingüística de l’OLILLA
Les associacions amazigues Taghrast i ACDPAC plantegen la seva queixa sobre la traducció del manifest" el català llengua comuna", el qual ha estat traduït exclusivament al tamazight meridional, excloent l’amazic del Rif, tot i sent la variant majoritària als països catalans.
Aquest fet ens ha portat a preguntar sobre quina política lingüística segueix l’Observatori Linguamón de la Llengua Amaziga, un organisme que treballa en l’àmbit de la investigació, l’ensenyament i la divulgació de la llengua i la cultura amazigues.
Qüestió que ha estat traslladada als tècnics de l’entitat, ja que la traducció s’ha aprovat per ells abans de que l’entitat Plataforma per la Llengua accedís a la seva publicació.
Aquest fet ens ha portat a preguntar sobre quina política lingüística segueix l’Observatori Linguamón de la Llengua Amaziga, un organisme que treballa en l’àmbit de la investigació, l’ensenyament i la divulgació de la llengua i la cultura amazigues.
Qüestió que ha estat traslladada als tècnics de l’entitat, ja que la traducció s’ha aprovat per ells abans de que l’entitat Plataforma per la Llengua accedís a la seva publicació.
dijous, 8 de juliol del 2010
L’ASSOCIACIÓ ACDPAC DECIDEIX ABANDONAR LA CASA AMAZIGA DE CATALUNYA
la junta directiva de l’associació “ACDPAC” ha decidit en la seva última reunió del passat 9 de maig dimitir del Consell d’Entitats de la Casa Amaziga de Catalunya, decisió presa a conseqüència de l’absència de resposta a la nostra demanda, en la qual sol·licitàvem l’informe econòmic de la CAC.
Aquesta resolució ha estat traslladada a l’actual Junta Directiva, a les associacions que formen part del Consell d’Entitats, així com a la resta de persones i entitats que donen suport a la Casa.
Aquesta resolució ha estat traslladada a l’actual Junta Directiva, a les associacions que formen part del Consell d’Entitats, així com a la resta de persones i entitats que donen suport a la Casa.
dilluns, 5 de juliol del 2010
dimecres, 30 de juny del 2010
La Flama del Canigó a Figueres
L’associació ACDPAC rep per primera vegada
Per a veure el manifest de la Flama del Canigó 2010 que s'ha llegit arreu dels països catalans
Subscriure's a:
Missatges (Atom)