Joves sense perspectives de futur, la corrupció, la falta de llibertats, un malestar generalitzat de tota la població, i les recents revoltes a Tunísia han portat a un grup d'activistes juvenils assistits per les noves tecnologies a promoure i a convocar mitjançant les xarxes socials les primeres protestes, les quals van començar el 25 de gener, aquest moviment converteix les protestes en manifestacions en contra del sistema i en contra del dictador Hosni Mubarak.
18 dies de manifestacions continues en diferents punts del país, però com a epicentre de la revolució la famosa plaça de l’Alliberació i amb transmissió en directe per televisió per a la resta del món, però amb un tràgic balanç de més de 350 morts, milers de ferits i unes pèrdues milionàries per a la economia del país han conduït finalment, l’onze de febrer, a la caiguda de l’últim faraó.
A l’oest de Egipte es troba l’oasi de Siwa, regió amazigofona, i on la població hi viu amb uns alts nivells de desocupació, la emigració dels joves, la desigualtat de salaris i la falta de llibertats polítiques i sobre tot l’arabització i el genocidi cultural, la substitució de la llengua autòctona, l’amaziga, per la llengua àrab.
Les grans expectatives i la esperança que ha aixecat aquesta transformació radical i profunda del país nord-africà respecte al passat immediat pot produir canvis transcendentals que podrien beneficiar la cultura i la llengua amazigues en aquesta àrea geogràfica del territori amazic “Tamazgha”. Mentrestant, el desenvolupament dels esdeveniments ens confirmaren o no si el país agafarà el camí de la democràcia i la llibertat o tornaren els règims autoritaris, excloents i racistes.
La tendència d’atacar als amazighistes per els nacionalistes àrabs egipcis es continuo, l’ultima ha estat la pàgina Viquipèdia de l’activista egipcia d’origen amazic Amany Elweshahy acusant-la de voler trencar ètnicament la societat egípcia i per l’arrossegament dels conflictes sectaris.
manifestació rupestre del rei amazic Sheshonq
18 dies de manifestacions continues en diferents punts del país, però com a epicentre de la revolució la famosa plaça de l’Alliberació i amb transmissió en directe per televisió per a la resta del món, però amb un tràgic balanç de més de 350 morts, milers de ferits i unes pèrdues milionàries per a la economia del país han conduït finalment, l’onze de febrer, a la caiguda de l’últim faraó.
A l’oest de Egipte es troba l’oasi de Siwa, regió amazigofona, i on la població hi viu amb uns alts nivells de desocupació, la emigració dels joves, la desigualtat de salaris i la falta de llibertats polítiques i sobre tot l’arabització i el genocidi cultural, la substitució de la llengua autòctona, l’amaziga, per la llengua àrab.
Les grans expectatives i la esperança que ha aixecat aquesta transformació radical i profunda del país nord-africà respecte al passat immediat pot produir canvis transcendentals que podrien beneficiar la cultura i la llengua amazigues en aquesta àrea geogràfica del territori amazic “Tamazgha”. Mentrestant, el desenvolupament dels esdeveniments ens confirmaren o no si el país agafarà el camí de la democràcia i la llibertat o tornaren els règims autoritaris, excloents i racistes.
La tendència d’atacar als amazighistes per els nacionalistes àrabs egipcis es continuo, l’ultima ha estat la pàgina Viquipèdia de l’activista egipcia d’origen amazic Amany Elweshahy acusant-la de voler trencar ètnicament la societat egípcia i per l’arrossegament dels conflictes sectaris.
manifestació rupestre del rei amazic Sheshonq
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada