Declaració de la joventut amaziga de Líbia [Traduït de l'àrab *] http://ossanlibya.org/
Azul fellawn (Benvolguts i benvolgudes)
Nosaltres els fills Amazighophone de Líbia, som els que tenen, des de fa mil·lennis, caminant sobre aquesta terra, després d'haver-la regat amb la nostra sang i haver gravat la nostra memòria en les roques de manera que mai l’oblidarem. Som els descendents de Xexunq, Masinisa de Yughrten, Takfarinas que valentament van defensar Líbia i la llibertat contra els invasors romans i germànics o en contra d'aquells que van tractar de trencar el fill de Líbia.
Nosaltres, fills dels combatents de Noufoussa Slimane Bacha Albaroni, Khalifa Ben Aâskar, Youssef Kharbich, entre d’altres, adrecem aquesta carta a totes les forces vives de Líbia, tant a l’interior com a l’exterior. Aquestes forces que parlen de la gènesi d'una nova constitució civil, que regirà la vida política, econòmica i social a Líbia per recordar-los:
1 – La pàtria i les seves institucions pertanyen al seu poble i no al revés. L'Estat de Dret és un estat de llibertat, on tots els ciutadans són iguals davant els drets i les obligacions.
2 - El pluralisme és el reconeixement de cada pertinença cultural, espiritual, i identitaria de tots els ciutadans. La nacionalitat és el que uneix a persones de diferents components de la mateixa societat. El pluralisme no és un eslògan d’una etapa, sinó un estat natural permanent que no pot haver cap exclusió si l'objectiu és construir la nació.
3 - Pel que fa a Líbia, l’amaziguitat com la llengua i la cultura és un element constituent fonamental com els altres components d’identitat de Líbia que ningú pot ignorar. Per això serà necessari que el projecte de Constitució estableixí clarament que la llengua amaziga és la llengua nacional, així com les altres llengües germanes nacionals de Líbia, amb els mateixos drets en matèria d'educació, comunicació, publicació i documentació, i qualsevol d'aquests drets no s'oposen a qualsevol altre component de la nació.
4 - Líbia és un país de pluralisme religiós, i ningú pot ignorar aquesta realitat. Tots els libis s'acorden en l'Alcorà com un centre de la fe islàmica. Però això no elimina la pluralitat i la diversitat ideològica i espiritual. l’Ibadisme que és expandit per tot arreu, des de la costa a les cadenes de Noufoussa i els confins del Sàhara, és una escola teològica on la veu ha de ser escoltada al mateix costat de les altres escoles presents com el sufí i la Maliki. Líbia no ha estat i mai serà una nació teocràtica que adopta un dogma únic, el que seria contrari als principis de pluralitat i igualtat que ha de ser el primer a ser establert en la pròxima Constitució.
Aquesta declaració és una carta oberta a l'opinió. I ningú té dret a ignorar o oblidar aquesta comunitat de la societat líbia que va continuar a expressar la seva identitat a través de la memòria de les sorres i el llenguatge de les roques i va lluitar contra dècades d'exclusió i voluntària involuntària per part de totes les parts.
La llengua amaziga a Líbia és l'adreça de la pàtria i el full de ruta per entendre els secrets de la nostra terra.
Visca Líbia lliure
La joventut amaziga de Líbia
1 març 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada