La convocatòria organitzada per l’Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh Catalunya amb l'eslògan ", Primavera Amaziga “Tafsut n Imazighen”; per la llibertat dels pobles amazic i català ". La concentració es va fer a la plaça Catalunya de Roses
Els manifestants han protestat contra les dictadures de l’Àfrica del Nord i de l’Orient Mitjà i van cridar consignes com "No a la guerra a Líbia", "Si a la democràcia, no a la imposició", "no més guerres contra el petroli", "Fora els dictadors, a dalt els pobles", "Sense l’amazic, no hi haurà democràcia", "Llibertat per els nostres activistes Hamid Ouadouch i Mustapha Oussaya".
Així mateix s’ha exigit justícia pels morts de la primavera amaziga com per els joves del moviment 20 de Febrer al Marroc i de la resta de països.
Destacar la presència de banderes del Moviment Juvenil 20 de Febrer
L’acte s’ha acabat amb la lectura d’un manifest a favor del dret a decidir dels pobles.
El nou canal Líbi: Líbia per a cada un dels Lliures, el qual va començar en un temps rècord, el pròxim dijous 28 d’abril de 2011, desafiant tots els obstacles i dificultats, i s'ha convertit en un temps molt curt en el primer canal nacional libi, que explica la història del patiment del poble libi i la seva heroica acció eterna de cara al seu primer enemic, el rei dels reis de la tirania.
“Líbia Al-Ahrar tv” posarà en marxa els primers programes nacionals en llengua pròpia de líbia: la llengua amaziga, en forma de programes d’informació i de notícies i xerrades de sensibilització educativa, Així com espectacles artístics, música, poemes i creacions líriques
I amb això, l’equip de treball de l’estació fa una crida a tots els fills de Líbia, a la comunicació, a la comunió, i la participació en els programes previstos, i l’expressió del component Libi amb tota la bona voluntat i llibertat, en nom de la convergència i la cohesió entre tots els segments del poble libi, tingueu en compte que els programes d’entrevistes en amazic les seves portes estaran obertes a tots els libis, sense excepció, a participar i expressar , tot i que poden utilitzar la llengua àrab i el dialecte libi, ja que Líbia és de tots i per a tots.
Per a consultes addicionals us podeu comunicar a través del correu electrònic:
El Periodista libi Mohammed Rabi Ashor que viu als Països Baixos, exiliat des de fa 11 anys, que també treballa com editor de informes i notícies, aprofitant la seva experiència com a editor al diari “Axxamss” i el diari “Al jamahiria”, abans de instal·lar-se als Països Baixos, i la seva experiència en la supervisió i edicció dels webs amazics Tawalt i Ossan Libya, diu Rabi que no es pot comparar entre els casos que va aprovar en l'Organització General per a la premsa, i el treball actual al canal Líbia Al-Ahrar, on en realitat se sent en plena llibertat en el seu treball, com el treball al canal depèn de la professional i de la experiència, i no de la construcció i la percepció irreal de la lògica, i com a militant amazigh Rabi diu que els seus col.legues del canal li va demanar que preparés material d'informació en la llengua amaziga que s'emetrà pel canal, la qual cosa, el deixa esperançat en el futur de la Líbia post Gaddafi, , i la plena igualtat entre totes les seves races.
Tunisians originaris dels pobles amazics de la regió del sud-est van informar, el 10 d'abril, la creació d'una associació amazigh anomenada ", l'Associació Tunisiana per la cultura amaziga".
En una entrevista a la Ràdio Kalima, la seva presidenta, Khadija Ben Saidane va dir que la creació d'aquesta associació té com a objectiu protegir el patrimoni i les tradicions de Tunísia, i la promoció de la cultura amaziga.
El 20 d’abril de 2011, farà trenta-un anys que l’aixecament popular de la Kabília contra la tirania va donar el senyal de partida per a l’assalt a la ciutadella del règim algerià, un dels més repressius del món. Així mateix farà deu anys des que aquest règim a través de les seves forces de seguretat “la gendarmeria antinacional”, i davant l’opinió pública internacional, va dirigir a la mateixa regió, una sagnant repressió que ha fet cent vint-i-sis morts a trets i més d’un miler de discapacitats. Fins ara els assassins i els seus patrocinadors no han estat jutjats. Ara entre les autoritats algerianes i la Kabília hi ha un riu de sang.
Aquests dos esdeveniments han traspassat les fronteres de la Kabília. S’han convertit en punts de referència per al poble amazic del Nord d'Àfrica en la seva llarga marxa cap a la llibertat, la vitalitat de la seva llengua i la seva cultura i la justícia social.
Commemorar aquest doble aniversari aquest any no vol dir participar en qualsevol concurs a la victimització. Fer això en el context actual, en el procés en curs, de l’alliberament de les dictadures neocolonials en vigor des de la independència formal dels anys seixanta, un procés iniciat pels pobles de molts països de la ribera sud de la Mediterrània, poden anunciar davant l’opinió pública de les poblacions no-amazigofones d'aquests països i l’opinió pública internacional, que la lluita que es va començar el 1980, podria haver estat la de tots els pobles del nord d'Àfrica, així que les revindicacions presentades no estaven destinades, com el martelleig en el moment de la falsa propaganda del poder, un intent de secessió, però l’establiment d’una societat on regni la llibertat i la justícia social per a tots.
Commemorar aquest doble aniversari, també demostra que som part del procés en curs en els països de la riba sud de la Mediterrània, en el sentit que les nostres demandes han d’aparèixer en totes les etapes de l’enfocament adoptat per a la construcció de la democràcia en els països del nord d'Àfrica.
Commemorar aquest doble aniversari, recorda la finalitat que la impunitat ha de ser abolida en una societat democràtica a Àfrica del Nord del demà. En aquest sentit, en primer lloc, la justícia ha de ser retornada a les víctimes de la repressió de la Primavera Negre de 2001, i que tornin a involucrar i a reprendre l’acció contra els assassins i els seus patrocinadors i, en segon lloc, la cultura i la llengua amazigues han de ser reconegudes com a nacionals i oficials en la constitució dels països del nord d'Àfrica del demà.
Per totes aquestes raons, la nostra organització crida a la commemoració col·lectiva de la Primavera Amaziga “Tafsut n Imazighen”: el dissabte, 24 d’abril de 2011
A Tunísia, només ha calgut que un jove anomenat Mohammed Bouazizi cali foc a si mateix en la seva indignació davant la injustícia i la humiliació i la indignitat provocarà la revolució Tunisiana que ha fet caure el règim, a Egipte la mort del jove Khalid Saeed després d'haver estat salvatgement torturat pels dimonis del dictador Mubarak havien aixecat els egipcis amb tota la intensitat per enderrocar el tirà, al Marroc, va morir Fadoua Laroui a la “Bouazizi” i no va moure ningú un dit, i va morir en Karim Shayeb a la “Khalid Saeed i tampoc va reaccionar ningú, per no parlar dels sis màrtirs d’Alhucemas.
Aquests son els noms de les víctimes del Moviment Joventut 20 de Febrer fins al dia d’avui;
Aimad Alwalkadi (18 anys)- Alhucemas
Jamal Salmi (24 anys) - Alhucemas
Jawad Ben Kadour (25 anys) - Alhucemas
Nabil Jaefar (19 anys) - Alhucemas
Samir Albouazawi (17 anys) - Alhucemas
Fadoua Laroui - Fkih Ben Salah (Ait-Mellal)
Karim Chayeb - Sefrou
Les autoritats havien dit en declaracions del ministre de l'Interior, Tayeb El-Sharkawy, el qual va dir que cinc dels manifestants van morir quan van irrompre a la seu de una agència bancària amb l’objectiu de robatori. Però els testimonis de les famílies de les víctimes, quan van manifestar públicament en la reunió que va tenir lloc a Alhucemas, en ocasió dels quaranta dies d’aniversari de les seves morts,opinins i manifestacions opuestes a les oficials del govern. La majoria de les famílies van parlar sobre el fet que els seus fills estaven fora de la seu de l’agència del Banc durant l'incendi. En una manifestació d'un testimoni presencial dia de l'incident, va dir que va veure a una de les víctimes a un altre carrer després d’apagar-se el foc que crema a la seu de l'agència. La mare d'una víctima va dir que quan ella va ser al dipòsit de cadàvers i va saber que el seu fill havia estat colpejat al cap i el nivell de foc només arribava els seus peus, i va acusar el poder de matar-lo abans de traslladar-lo a la seu de l’agència cremada.
Les famílies de les víctimes van demanar a les autoritats, les quals van dir que s’havien cremant a l'interior del banc quan s’havien vist atrapats en la seva fugida de l’incendi, d’obrir una investigació imparcial per esbrinar la veritat, i aquests van reivindicar la publicació dels vídeos que es van gravar per les càmeres del banc, i així conèixer la veritat.
Per al seguiment dels tistimonis dels màrtirs de l'Alhucemas, si us plau feu clic als enllaços següents:
Nosaltres, les associacions catalano amazigues ACDPAC i TAGHRAST que estem treballant per a la defensa dels drets humans en general i els drets culturals i lingüístics del poble amazic i català, estem profundament preocupats per la creixent violència i el terror que continuen patint la ciutadania dels països de l’Àfrica del Nord i l’Orient Mitjà i en espcial a líbia, i estem indignats per la passivitat de la comunitat internacional davant la carnisseria que està portant a terme la família del tirà El-Gaddafi en aquest territori de la Tamazgha (Àfrica del Nord).
Volem manifestar al'opinió pública nacional i internacional el següent:
1 – Condemnem rotundament la brutal repressió que està exercint avui el govern libi contra la població de Líbia i exigim una intervenció eficaç per part de la comunitat internacional per posar fi al genocidi al qual està sotmès el poble libi.
2- Advertim sobre la possible intenció de control de les revoltes per part d’Occident i de la repetició del scenario d’ocupació portat a terme a Iraq, Afghanistan, etc.
3- Declarem la nostra solidaritat amb tots els pobles que lluiten pel canvi als països nord-africans i a l’Orient Mitjà.
2 – Condemnem la repressió amb la qual s’està responent a les reivindicacions legítimes del poble marroquí ja sigui abans, durant o després del 20 de febrer i demanem l’obertura de comissions d’investigació entorn dels esdeveniments d’Alhucemas i sobretot la mort de cinc persones i indemnitzar les famílies de persones mortes durant les manifestacions del 20 de febrer.
3 – Expressem el nostre suport absolut per als moviments juvenils nord-africans en les seves demandes de democràcia i de llibertat, en particular el reconeixement constitucional del fet amazic de l’Àfrica del Nord, i així mateix la oficialització de la llengua amaziga.
4 – Denunciem la insistència en la marginació dels membres del moviment amazic al Marroc en les comissions i consells consultius, fet que pot conduir a l'exclusió de les principals demandes dels moviments pro canvi en general i en particular del moviment amazic en el projecte de revisió de la constitució.
5- Reivindiquem un canvi constitucional que recull la voluntat i les opinions de tots els sectors de la societat marroquina, entre elles, els marroquins residents a l’estranger.
6 - Exigim una revisió del projecte de reforma territorial del Marroc, i que els estàndards històrics, culturals i un enfocament de desenvolupament siguin essencials per la regionalització del país.
7 – Demanem la constitucionalització de la cultura i la llengua amazigues a Tunísia i a Egipte, així mateix exigim el foment i la promoció de la identitat amaziga en aquests països.
8 – Demanem la constitucionalizació de la cultura i la llengua amazigues a Algèria com a oficial, i exigim l’aixecament immediat de l’estat d’emergència, en vigor al país des del 9 de febrer de 1992.
Figueres i Mataró, 17 març 2011
Les primeres associacions signatàries:
Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya
Nosaltres els fills Amazighophone de Líbia, som els que tenen, des de fa mil·lennis, caminant sobre aquesta terra, després d'haver-la regat amb la nostra sang i haver gravat la nostra memòria en les roques de manera que mai l’oblidarem. Som els descendents de Xexunq, Masinisa de Yughrten, Takfarinas que valentament van defensar Líbia i la llibertat contra els invasors romans i germànics o en contra d'aquells que van tractar de trencar el fill de Líbia.
Nosaltres, fills dels combatents de Noufoussa Slimane Bacha Albaroni, Khalifa Ben Aâskar, Youssef Kharbich, entre d’altres, adrecem aquesta carta a totes les forces vives de Líbia, tant a l’interior com a l’exterior. Aquestes forces que parlen de la gènesi d'una nova constitució civil, que regirà la vida política, econòmica i social a Líbia per recordar-los:
1 – La pàtria i les seves institucions pertanyen al seu poble i no al revés. L'Estat de Dret és un estat de llibertat, on tots els ciutadans són iguals davant els drets i les obligacions.
2 - El pluralisme és el reconeixement de cada pertinença cultural, espiritual, i identitaria de tots els ciutadans. La nacionalitat és el que uneix a persones de diferents components de la mateixa societat. El pluralisme no és un eslògan d’una etapa, sinó un estat natural permanent que no pot haver cap exclusió si l'objectiu és construir la nació.
3 - Pel que fa a Líbia, l’amaziguitat com la llengua i la cultura és un element constituent fonamental com els altres components d’identitat de Líbia que ningú pot ignorar. Per això serà necessari que el projecte de Constitució estableixí clarament que la llengua amaziga és la llengua nacional, així com les altres llengües germanes nacionals de Líbia, amb els mateixos drets en matèria d'educació, comunicació, publicació i documentació, i qualsevol d'aquests drets no s'oposen a qualsevol altre component de la nació.
4 - Líbia és un país de pluralisme religiós, i ningú pot ignorar aquesta realitat. Tots els libis s'acorden en l'Alcorà com un centre de la fe islàmica. Però això no elimina la pluralitat i la diversitat ideològica i espiritual. l’Ibadisme que és expandit per tot arreu, des de la costa a les cadenes de Noufoussa i els confins del Sàhara, és una escola teològica on la veu ha de ser escoltada al mateix costat de les altres escoles presents com el sufí i la Maliki. Líbia no ha estat i mai serà una nació teocràtica que adopta un dogma únic, el que seria contrari als principis de pluralitat i igualtat que ha de ser el primer a ser establert en la pròxima Constitució.
Aquesta declaració és una carta oberta a l'opinió. I ningú té dret a ignorar o oblidar aquesta comunitat de la societat líbia que va continuar a expressar la seva identitat a través de la memòria de les sorres i el llenguatge de les roques i va lluitar contra dècades d'exclusió i voluntària involuntària per part de totes les parts.
La llengua amaziga a Líbia és l'adreça de la pàtria i el full de ruta per entendre els secrets de la nostra terra.
Les condemnes es succeeixen per la militarització de la província de Alhucemas.
ACDPAC s’uneix a les condemnes de la societat civil rifenya per la militarització de vàries regions del Rif i també condemna les detencions i les interrogacions injustificades de militants pro drets humans.
El passat 20 de febrer la regió d’Alhucemas va ser testimoni de la manifestació de protesta més gran des de la independència, amb un balanç final de 5 morts, 40 ferits, la crema de cotxes de policia, la crema de edificis publics i entitats bancàries.
El 21 de març, les protestes van continuar a les localitats d’Imzuren i Aït Buayach, tot i l’amenaça de repressió per part del Ministeri de l'Interior marroquí, els violents enfrontaments entre manifestants i personal de la policia i de l’exèrcit marroquí van deixar dos víctimes mortals a Imzouren segon testimonis.
Manifestants tractant de protegir propietats privades del foc durant els successos d’Alhucemas
El setge a militants amazighistes es va accentuar a conseqüència de la mostra de solidaritat de la societat civil rifenya local i també la fincada a Europa.
Les protestes ciutadans a les ciutats de Kaceta i Tazaghin, la detenció, interrogació, intimidació, pressió psicològica als famíliars dels militants, en aquest cas a membre de l’associació Thifawin per la Cultura i el Desenvolupament de Midar, el seu secretari el Sr. Chahid Andich i el seu president el Sr. Radouan Karmi.
La detenció i interrogació del president de l'associació Taumat per a la Cultura i el Desenvolupament de Zaio “ASTACUDE ZAIO” i director local del moviment del 20 febrer: Llibertat, Igualtat i Dignitat el Sr. Rachid Ithri Bouhaddouz
Les principals demandes de les protestes van ser: Condemna de les amenaces al president de l'Assemblea “ASTACUDE ZAIO” practicades des les autoritats. Solidaritat amb tots els actors locals, nacionals, que promouen el canvi. Compromís amb els objectius del moviment de 20 de febrer. Alliberament immediat de tots els presos polítics i de consciència. Solidaritat amb les víctimes de repressió de l'Estat “Makhzan”, els nostres germans del Rif i d’Alhucemas La condemna a les amenaces que afecten el moviment de militants, 20 de febrer de la ciutat de Zaio. La demanda de reconeixement oficial de la llengua i la cultura amazigh en la Constitució marroquí. Taumat Associació per a la Cultura i el Desenvolupament
Agents vestits de civil van detenir i interrogar a tres membres del Moviment local 20 de febrer de Nador, els militants els senyors Abdullah Ajaoun, Mourad El Mokhtari i Adil Akid
També el disturbis havien succeït a Rabat i Guelmim i Zagora i Imzorn, així com a Larache Marràqueix
la política de control i de repressió seguida pel règim marroquí envers el Rif i els rifenys havia canviat els últims anys, però només havien canviat els instruments, el nou partit PAM del “Tractor”, un partit en contra posició dels partits tradicionals, tot per fer veure que al país existeix una intenció de canvi, tanmateix l'absència de una vertadera voluntad política de integrar la regió en el context marroquí, i així es va iniciar en falç la tasca de reconstrucció. El terratrèmol del 24 de febrer de 2004, les revoltes de Imzuren, Buikedarn, Aït Buayach, Aït Ammart, Tamassint sumat també al fracàs de les polítiques de foment d'esport i els festivals d'estiu, no havien aconseguit resoldre els problemes culturals, econòmics i políticsels que pateix el territori des de fa anys. Aquests esdeveniments havien visualitzat les intencions d’aquest partit, ja que es va veure ràpidament totes les màscares que s’amagaven darrere.
A Tarragona manifestants que exigeixen la fi de la "militarització" del Rif
Associació Tafssut de Imzourn va condemnar la campanya de detencions després dels esdeveniments del 20 de febrer a Alhucemas.
La distorsió informativa del canal 2M envers els esdeveniments del 20 de febrer a l’Alhucemas.
Concentracions de ira de joves rifenys a la ciutat de Tizi ousli
Aterratge sorprenent d'un contingent de seguretat sense precedents a la ciutat d’Aït Bouayach
L’Ajuntament d’Alhucemas condemna els actes criminals i demana la necessitat de formar un comitè per investigar els fets
El 25 febrer 2011, en la protesta del sindicat Nacional d'Educació secció de Driouch la profesora la Sra. Bm. B. Aïn Zahra va resoldre ferida.
Militants independents es concentren a Envers a Bèlgica en solidaritat amb els moviments pro canvi al Marroc.
Un aterridor vídeo mostra com Fadoua Laroui es procedeix a cremar-se a la ciutat Fkih Ben Salah (Beni-Mellal)
El personal Municipal de l’Ajuntament de Nador es protesta en contra de l’alcalde Tarik Yahya.
En el matí de dimarts 22 de febrer, els estudiants rifenys de la Universitat d’Ujda protesten en solidaritat amb els rifenys i s’enfronten a les forces de repressió marroquines.
Els actes vandàlics provocats durant les manifestacions populars del passat 20 de febrer a varies ciutats del Marroc, però principalment a Alhucemas, Tanger, Larache, Marrequeix i Sefrou van ser instigats i dirigits per les milícies o els grups afins als partits governamentals marroquins que tenien per objectiu rebentar el caràcter pacífic de les protestes.
Les principals reivindicacions dels milers de manifestants que van sortir al carrer eren en contra del govern i dels partits tradicionals.
En el vídeo un parlant en dialecte marroquí incitava a calar foc a l’Ajuntament d'Alhucemas, lo qual indica que els que van provocar els aldarulls no eren rifenys, sinó persones vingudes d’altres llocs del Marroc.
Amb 5 víctimes i molts de ferits a l’Alhucemas, però també destroces en propietats públiques i privades va ser el resultat de la manifestació més gran del passat 20 de febrer de tot el Marroc, van participar entre 50000 i 100000 ciutadans de tota la província. Això torna a demostrar que el Rif podria tornar a reconduir el canvi polític que necessita el país.
Històricament, els partits tradicionals marroquins i sobre tot el partit de la independència (hizb al-istiqlāl) van descriminar i distanciar el Rif del difunt rei Hassan II, i així es van perpetrar al poder, i des de la independència del país nord-africà han obrat per destruir i per esclavitzar el poble rifeny.
La policia marroqui apallissen i fereixen brutalment i en públic un jove manifestant a la ciutat de Sefrou al sud del Marroc
L’associació fa una crida a la comunitat internacional, l’ONU i a la UE a intervindrà i posa fi a les atrocitats del règim racista de Moamar El-Kaddafi. Les forces terroristes del dictador estan portant a terme una neteja ètnica al país nord-africà, les ONGs, els mitjans de comunicació i també les xarxes socials estan denuncien l’elevat número de morts i ferits, i que ascendeixen a milers entre víctimes i ferits en poc temps.
Els dos dictadors Moamar El-Kaddafi i el seu fill Seif Al-Islam s’els de jutjar per una cort internacional per tots els crims que ha comés a Líbia.
Milers de morts en els disturbis de Líbia
Els amazics i els Warfala, les dues tribus més importants del país, s'han sumat als opositors, una dada que podria ser clau per al futur de la revolta.
Els activistes juvenils aconsegueixen fer sortir a la ciutadania a les principals ciutats del Marroc tot i la tradició de por, milers de manifestants han reivindicat la caiguda del govern de la família del lobby “Elfassi” en les institucions de l’Estat des de la independència simbòlica del país en 1956, la dissolució de les dos cambres, la promoció i l’oficialització de la llengua amaziga i entre altres demandes. Ambient pacífic en la majoria de les manifestacions gràcies a la col·laboració de les forces de l’ordre, excepte a les ciutats d’Alhucemas, Larache, Tanger, Sefrou, Goulmima i Marrakech on ha hagut enfrontaments amb la policia.
El Rif torna a ser el epicentre de les protestes, Alhucemas amb 50 000 manifestants, Agadir amb 5000, Nador amb 2000. van ser les manifestacions més multitudinàries.
61¬DPAC.jpg)
Karim Chayeb
